3 d’octubre de 2021

CATALUNYA CELEBRAVA L’11 DE SETEMBRE, ARA CELEBRA L’1 D’OCTUBRE

Catalunya va esdevenir una nació independent el 935 i després va fundar la Corona d’Aragó, amb un sistema polític força democràtic que va tenir el primer parlament del món (anterior al d’Anglaterra). El 1479, a través d’un matrimoni entre reis, la Corona d’Aragó es va unir a la Corona de Castella formant un estat confederal on cada corona mantenia els seus dirigents, les seves lleis i els seus impostos. Però l’11 de setembre de 1714, a través d’una guerra dinàstica, la Corona de Castella va abolir el pacte confederal, va eliminar totes les institucions i lleis de la Corona d’Aragó, va prohibir el català i va forjar, a sang i foc, una Espanya centralista amb capital a Madrid. Per això, l’11 de setembre és el Dia Nacional de Catalunya en el que rememorem la pèrdua de la nostra llibertat.

Des de llavors, han estat 300 anys de règim colonial encobert, amb una sangria econòmica de 18.000 M€ anuals i, cada cert temps, Espanya ha hagut d’esclafar revoltes catalanes contra l’espoli econòmic, contra les imposicions per part de Madrid i contra una manera d’entendre la política molt llunyana de la manera de ser catalana democràtica i negociadora. Ja ho havia pontificat el general espanyol Espartero: “Pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada 50 anys”. I és que Catalunya suposa, segons els intel·lectuals espanyols, un problema crònic que només es pot gestionar però no solucionar.

Però, des de 2017, preferim festejar que l’1 d’octubre vam exercir la sobirania auto-organitzant un referèndum d’independència unilateral perquè l’Estat espanyol es va negar a negociar cap sortida democràtica en que la societat catalana pogués decidir si volia continuar a Espanya o fundar un nou estat membre de la UE. Espanya va enviar 10.000 policies per tractar d’impedir el referèndum pegant a la gent que volia votar en una urna! Però no ho van aconseguir perquè els votants van defensar els col·legis electorals amb una desobediència massiva i no-violenta a l’estil de Gandhi. I, tot i que la policia va sostreure 770.000 vots, el referèndum, amb un joc net escrupolós i ben organitzat, va convertir-se en l’esdeveniment fundacional de la República catalana: 2.286.217 vots vàlids (un 43% del cens) amb 90,18% a favor de la independència. 

Cal puntualitzar que, des de 2010, el Parlament de Catalunya ha tingut cinc majories absolutes independentistes i que, en les últimes eleccions, hi va haver un 52% de vots independentistes. 

Ser atacats i apallissats per la policia espanyola i reprimits a partir de llavors, ha propiciat que els catalans tallem totalment els nostres llaços afectius i mentals amb Espanya. Des de fora de l’Estat espanyol, ens proposeu que catalans i espanyols negociem i superem el conflicte. Entenem la bona fe, però no se si us podeu imaginar que els catalans, després d’aquestes agressions, no volem entendre’ns amb un Estat que no ens estima, ni respecta, i que no dubta a pegar la nostra gent per imposar-nos la pertinença a Espanya. Com si demanéssim a un matrimoni que es reconciliés malgrat haver-hi ferides irreversibles que no permetessin desitjar conviure amb l’altre. Millor cadascú per la seva banda i sense un abús permanent. 

És només una qüestió de temps que la independència de Catalunya arribi a ser realitat. I més val que sigui aviat per impedir que Espanya segueixi maltractant, amb la connivència d’Europa, la minoria nacional catalana.


(Carta 499)

ELS 320 KM DE TRAVESSA PER LA LLIBERTAT D'UN PRES POLÍTIC CATALÀ

Jordi Turull és un dels 9 presos polítics independentistes catalans que va guanyar la seva llibertat el 23 de juny de 2021, després d’haver estat gairebé tres anys i mig a presó, per una condemna de 12 anys. Tres setmanes més tard, Jordi Turull ha iniciat una caminada, anomenada Travessa per la Llibertat, des del 10 fins al 24 de juliol, en la que està caminant 320 kilòmetres des del nord fins al sud de Catalunya. La Travessa per la Llibertat és una iniciativa personal de Turull per agrair a tothom que ha donat un suport incondicional als presos polítics en aquests anys de presó. Centenars de persones l’acompanyen en la Travessa i és rebut com un heroi quan passa pels pobles amb actes de tot tipus: polítics, culturals i festius, simbolitzant la ruta cap a la independència que estem ‘caminant’ entre tots.

Volem deixar clar és que l’excarceració dels presos polítics catalans és una gran victòria del moviment independentista.

 

El president espanyol Sánchez s’ha vist obligat a excarcerar els presos polítics catalans condemnats per 'sedició' de 9 a 13 anys de presó per haver organitzat una votació en un referèndum. La realitat és més aviat una altra: un Estat i una magistratura ultra-nacionalistes van usar la justícia amb la intencionalitat política contra un moviment polític legítim que busca la independència de Catalunya. El codi penal espanyol no permetia empresonar-los però van forçar la llei per empresonar-los i això els convertí en presos polítics. 

 

Dins d'Espanya és negava això a través de tot l’entramat mediàtic actuant a l’uníson, però a Europa veien la realitat i mostraven, en privat a l’Estat espanyol, la seva incomoditat amb la situació. A més, diversos països criticats per la Unió Europea pels seus abusos als drets humans, com Rússia, Xina, Turquia o Nicaragua, li retreien a la UE l'existència a Espanya de presos polítics catalans. A més, hi ha hagut pronunciaments d’Amnistia Internacional, de Frontline Defenders, del Grup de Detencions Il·legals de l’ONU, del Consell d’Europa i, en un futur, la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, en el sentit que cal excarcerar els presos polítics catalans, cal permetre el retorn dels exiliats i cal que hi hagi negociació política. 

 

Davant d’això el govern espanyol s’ha vist forçat a excarcerar els presos, abans que el TJUE li ho ordeni, i ha hagut d'assumir que, fora d'Espanya, veuen el judici com a il·legal i fraudulent. Ningú ho reconeixerà explícitament, perquè seria massa dur per a Espanya, però no s’explicaria la demanda d'excarcerar uns condemnats si no fos així. És una gran victòria dels presos polítics i del moviment independentista. Espanya assegurava que el seu sistema judicial és just, que la sentència era correcta i que els independentistes catalans eren uns golpistes, i el que feien corroborava aquest relat, però haver-los d’alliberat contradiu aquest relat. A més, tenen moltes dificultats per convèncer els ciutadans espanyols, que han sigut mobilitzats pels polítics i pels mèdia contra els catalans, que ara cal alliberar aquests presos que havien sigut 'demonitzats'. 

 

El que ha convençut al govern espanyol d'acceptar aquest canvi és que els pot anar a favor si són astuts i expliquen internacionalment que han estat magnànims amb els catalans, a més que s'han adonat que tenir presos polítics afavoreix al moviment independentista perquè això és injustificable a la UE i els permet guanyar suport, tant a nivell català, com a nivell internacional. 

 

Espanya vol abordar una negociació amb Catalunya, però no per solucionar el problema, sinó per disminuir el suport a l’independentisme. Des de la UE els han exigit que es negociï i que la societat catalana voti alguna cosa. El govern espanyol insinua que vol fer un “referèndum” sobre la millora d’algunes lleis o algunes inversions econòmiques, però amb l’obligació de quedar-se a Espanya. Però els presos polítics alliberats ja els han dit que no han patit tant per fer una votació només sobre aspectes secundaris que no permeti decidir si Catalunya s’independitza o es queda a Espanya.

 

El govern espanyol té tot el dret de preparar una proposta perquè els catalans vulguin quedar-se a Espanya amb millors condicions, però cal que també hi hagi l’opció a la independència perquè té una grandíssima demanda social que és la que ha portat a la negociació mateixa. 


(Carta 498)

QUE S'INDULTI ALS PRESOS POLÍTICS CATALANS, PERÒ CATALUNYA VOL EXERCIR EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ

Hem comprovat, durant dècades, que Espanya no canviarà prou i que abusa i no respecta a Catalunya. Per això, a partir de 2007 es va iniciar una àmplia demanda social per l'autodeterminació de Catalunya, per poder organitzar la seva societat a partir de la seva personalitat pròpia. La resposta de el govern espanyol va ser ignorar, durant anys, les pacífiques i multitudinàries manifestacions. L'entossudiment de el govern espanyol va portar el moviment independentista a realitzar, el 2017, un referèndum unilateral com a mesura de pressió per impedir que el govern espanyol seguís ignorant la demanda i aconseguir un referèndum acordat. El govern espanyol no va voler negociar res i el referèndum es va arribar a celebrar, amb 2,3 milions de vots i un 90,2% a favor. 10.000 policies espanyols van ser enviats per impedir el referèndum i van colpejar als votants causant 1.096 ferits i un trencament emocional irreversible. Com un referèndum no és delicte en el codi penal espanyol, el Tribunal Constitucional havia prohibit el referèndum per intentar impedir-ho. Llavors els polítics catalans, disposats a forçar un diàleg que no arribava, s'havien arriscat perquè la desobediència només implica multes i inhabilitació política, però mai penes de presó. Tot i això, el govern espanyol va deposar a el govern català i va empresonar a 7 polítics i 2 activistes socials amb penes de 9 a 13 anys.

Per lliurar-se de l'actuació antidemocràtica de el govern espanyol de dretes, els partits catalans van recolzar la conformació d'un govern socialdemòcrata. Però la repressió contra el moviment independentista ha continuat imparable, amb muntatges policials, acusacions de la fiscalia de govern i amb condemnes demolidores i ja hi ha 3.300 encausats! S'han presentat recursos en els tribunals espanyols, però segueixen amb l'ús il·legítim de la justícia per intentar destruir un moviment polític que detesten des de la defensa ultra-nacionalista de la unitat d'Espanya. Amnistia Internacional (1) i el Grup de Detencions Il·legals de l'ONU (2) han dictaminat que les condemnes són il·lícites i que ha d'alliberar els presos. Ara el Consell d'Europa ha emès un informe previ que anticipa una condemna molt dura contra Espanya posant-la a l'nivell de Turquia (3)! Amb el temps arribaran també les sentències de Tribunal Europeu de Drets Humans. Per netejar la imatge repressiva i autoritària de país, el govern de Pedro Sánchez planeja alliberar als 9 presos polítics per no ser acusat d'abús judicial. Aquest dilluns 21 de juny, Sánchez va venir a Barcelona a fer un acte de propaganda sobre els indults. Però les protestes als carrers de Barcelona li han recordat que aquesta futura alliberament no tapa el fet que hagin estat injustament empresonats durant 4 anys. Sánchez allibera els presos per quedar bé però segueix sense voler abordar el fons polític de l'conflicte: el dret d'autodeterminació de el poble català. Espanya no ha de ser una presó per als seus pobles. Catalunya, com a nació oprimida que és, vol decidir el seu futur.

 

Notes:
(1) 
https://www.catalannews.com/catalan-trial/item/amnesty-international-again-calls-for-release-of-activists-jailed-in-catalan-trial
(2) 
https://www.reuters.com/article/us-spain-un-catalonia-idUSKCN1SZ1YW
https://www.elnacional.cat/en/politics/un-working-group-spain-political-prisoners_538839_102.html
(3) 
https://english.vilaweb.cat/noticies/council-of-europe-investigates-how-spain-and-turkey-use-justice-against-catalan-and-kurdish-politicians/




(Carta 497)

12 de febrer de 2021

L'INDEPENDENTISME VENÇ A LES ELECCIONS DE CATALUNYA

Per cinquena vegada consecutiva l'independentisme català venç amb majoria absoluta en les eleccions a Catalunya. Ha guanyat de manera rotunda amb 74 escons, per sobre dels 68 que estableixen la majoria (en les anteriors eleccions havia guanyat amb 70). Aquesta vegada a més amb el 51,22% dels vots sent doncs majoritari entre els votants. Les eleccions tocaven l'any que ve, però van ser avançades perquè els tribunals espanyols van enderrocar al President català Joaquim Torra per haver desobeït davant una Junta Electoral que li va ordenar despenjar una pancarta que criticava l'empresonament de polítics catalans. El president es va negar, al·legant llibertat d'expressió, i la Justícia espanyola va estimar que el desacatament era suficient per defenestrar el President de la Generalitat de Catalunya i provocar l'avançament electoral.
 
A més, l'executiu català provisional, escoltant els experts sobre la pandèmia, va decidir postposar les eleccions cinc mesos, fins que la tercera onada de covid hagués disminuït, però una altra vegada va irrompre la Justícia obligant a mantenir la data de les eleccions per al 14 de febrer. És la mateixa Justícia que manté a 9 polítics i activistes catalans a la presó, que ha emès ordres de cerca i captura contra 7 polítics catalans exiliats (que les Justícies alemanya i belga han desestimat perquè no veien justificades les acusacions o per entendre que no es donaven garanties de judici just a Espanya), la que manté la cerca i captura contra un músic mallorquí exiliat a Bèlgica per cantar contra el rei d'Espanya i que imminentment posarà a la presó a un altre músic català, Pablo Hasel, per també haver cantat contra el rei. En aquest context i amb tot l'aparell de l'Estat i la premsa espanyola en contra, l'independentisme ha tornat a guanyar, amb una majoria absoluta més àmplia que mai i amb més del 50% dels vots. Davant l'independentisme tenim a l'exministre de sanitat espanyol socialista durant la pandèmia, que ha comptat amb tot el suport de l'Estat, de la premsa i de l'unionisme en general, i també a l'extrema-dreta espanyolista de VOX que irromp amb força al Parlament català amb 11 escons. Amb aquest panorama l'Estat espanyol i la Unió Europea no poden negar el dret d'autodeterminació de la societat catalana que s'ha d'expressar en un referèndum amb garanties democràtiques, transparència i sense joc brut. A la fin la democràcia consisteix a permetre que els ciutadans decideixin a les urnes i no violentar aquesta voluntat amb lleis que haurien de servir, precisament, per garantir un marc que respecti el que les societats volen per si.


(Carta 496)


22 de juliol de 2020

Carta a un amic estranger: A CATALUNYA VIVIM EN ESTRÈS CONTINU


Et deu sonar que l’1 d’octubre de 2017 es va fer un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, on van votar 2,3 milions de persones (el 43% del cens electoral) amb un 90,1% a favor de la independència, i que l’Estat espanyol va enviar 10.000 policies per tractar d’impedir el referèndum, ferint a més de mil persones. Des de llavors, el moviment ha seguit igual de fort i guanyant totes les eleccions, malgrat la repressió espanyola sense quarter.

Protesta contra la visita del Rei a Poblet, 20/07/2020 (Vilaweb)
Us vull explicar perquè és molt estressant ser independentistes catalans i perquè no hi ha pau ni tranquil·litat per a nosaltres si no acceptem de renunciar al nostre objectiu polític, tan legítim com qualsevol altre mentre es defensi sense violència. Però l’Estat espanyol sí utilitza la violència i ha condemnat de 9 a 13 anys de presó als nou líders catalans acusats d’organitzar el referèndum. El President Puigdemont i altres membres del seu govern es van exiliar a Europa, i no han estat entregats a les autoritats espanyoles perquè els jutges alemanys i belgues no han vist indicis de delicte. Els partits independentistes catalans han ajudat a derrocar l’anterior govern espanyol de dretes, però l’actual govern social-liberal és tan nacionalista com l’anterior i ens reprimeix igual. Per quedar bé amb Merkel, el govern espanyol va acceptar una taula de negociació amb els catalans, que es va reunir el febrer i ja no s’ha reunit més, tot i que ho havia de fer cada mes. Al juliol es volia re-emprendre però no en tenen ganes.

Amb el covid-19, el govern espanyol va aprofitar per re-centralitzar el sistema semi-federal espanyol i no va deixar que Catalunya s’auto-governés contra el virus. L’Estat va posar militars i policies a parlar cada dia a les rodes de premsa. Com si fos una dictadura. I la Justícia no va deixar sortir als presos polítics catalans pel perill del covid-19 com aconsellava l’OMS. Per venjança cap a ells. I ara, una mica recuperats de l’impacte inicial del virus, tornem a estar de ple en el ritme trepidant de la política a Catalunya. Un ritme inimaginable des d’altres països d’Europa. Els catalans no podem fer una vida tranquil·la ni concentrar-nos en projectes personals, perquè les notícies polítiques ens sacsegen cada dia i ens mantenen connectats per saber per on vindran els cops. Jutgeu vosaltres mateixos:

Protesta contra la visita del Rei a Poblet, 20/07/2020 (Vilaweb)
Enmig de la pandèmia la premsa suïssa i anglesa van destapar que l’antic rei, posat al tron pel dictador Franco, està essent jutjat a Suïssa per uns comptes bancaris amb 100 milions d’euros de suposades comissions il·legals que provenen de la monarquia saudí. També nou activistes, detinguts durant 4 mesos acusats de preparar atemptats, han estat posats en llibertat condicional, deixant en evidència que no tenen proves contra ells i que l’acusació sembla inventada per la policia. Han citat a declarar un col·laborador del President Puigdemont per haver pagat 14€ de peatge a l’autopista per visitar els presos polítics i per haver viatjat a Nova Caledònia per ser observador al seu referèndum d’autodeterminació. També hem pogut seguir el judici televisat als quatre membres de la cúpula de la policia catalana acusats de rebel·lió per la seva actuació durant el referèndum. En el judici, hem comprovat que totes les acusacions han anat caient, però veurem quin és el veredicte. I llavors uns documents desclassificats per la CIA ens han fet saber que l’ex-President espanyol Felipe González estava darrera del grup terrorista GAL que va assassinar 27 bascos i en va torturar uns 30 més. Després la Justícia ha demanat poder jutjar una diputada catalana, ben posicionada per liderar un dels grans partits independentistes. Se l’acusa de corrupció, possiblement inventada per la policia. I llavors ens han sorprès amb l’anunci que, després de 6 anys d’espera, justament ara jutjaran l’ex-President català Pujol i família per associació criminal i corrupció, i així intentaran tapar la corrupció reial i perjudicar els partits independentistes a les properes eleccions catalanes. També The Guardian ha donat a conèixer que, els mòbils de diversos polítics independentistes, han estat espiats il·legalment amb el programa d’una empresa israeliana que només es ven als estats per perseguir terroristes i criminals.

Protesta contra la visita del Rei a Poblet, 20/7/2020 (twitter)
El govern català ha volgut confinar alguns municipis pels rebrots del covid-19 i la justícia ho ha intentat bloquejar al·legant que es vulnerarien drets fonamentals, però en altres casos i llocs no li ha importat que es vulneressin aquests drets. També hem conegut que suposadament l’antic rei té, al Palau on viu la família reial, milions d’euros que li han anat portant en maletins secrets, i que els administra amb una màquina de comptar bitllets. L’actual rei ha donat a entendre que no sap res de tot això. Més encara, l’ex-amant de l’antic rei, testimoni en el judici contra ell, ha rebut una amenaça amb un tret de fusell a la finestra de la seva casa d’Anglaterra. Com la màfia. L’actual rei ha vingut de visita a Catalunya i el moviment independentista ha fet una multitudinària manifestació de protesta, però el fort desplegament policial no els ha deixat arribar davant del rei, mentre que sí han deixat passar 15 persones amb banderes espanyoles. Vulneració del dret de manifestació segons la ideologia. El dia següent ha començat un nou judici televisat contra quatre membres de la mesa del Parlament de Catalunya que va permetre debats i lleis en referència al referèndum i contra la portaveu del partit independentista anticapitalista. El dia següent ha començat el judici contra aquella diputada prometedora. I el mateix dia han absolt dos activistes catalans detinguts per les protestes contra la sentència als líders independentistes. Van ser retinguts a la presó 8 mesos per ser d’origen marroquí! A altres dos activistes d’origen marroquí van aprofitar per deportar-los. Encara queden uns trenta activistes pendents de judici per les protestes contra la sentència dels líders independentistes. Acabem de saber que hi ha 197 encausats per una protesta de resistència no-violenta a la frontera amb França de protesta davant la sentència. Per altra banda, dos membres d'un partit independentista seran jutjats per haver-se negat, en el judici contra els líders independentistes, a respondre les preguntes del partit d'extrema dreta Vox que havia estat acceptat com a acusació popular, cosa que li va permetre visibilitzar-se com a garant de la unitat d'Espanya (llavors Vox era extraparlamentari, avui és la tercera força al Congrés espanyol). També queda pendent un judici a cinc juristes que van fer de sindicatura electoral durant el referèndum. I encara ha de començar un altre judici a trenta persones per malversació, desobediència,... Fins i tot l’actual President de Catalunya, Quim Torra, serà segurament inhabilitat a partir de novembre per haver penjat una pancarta contrària al fet que hi hagi presos polítics. I això farà acabar abruptament la legislatura un any abans del que tocava i obligarà a eleccions anticipades.

No se si ja us haureu marejat amb aquest volum de notícies, que a altres països europeus passen cada diversos mesos o anys, i que, en canvi, a Catalunya passen cada setmana i fins i tot d’un dia per l’altre. Els catalans som pacífics i només volem poder decidir democràticament el nostre status polític, però el que estem suportant és massa intens i injust. La UE ho tracta com un tema intern d’Espanya i no s’hi vol ficar, però el nacionalisme espanyol està traspassant tots els límits acceptables. Cal que la UE i el món reaccioni abans que sigui massa tard!

(Carta 495)

22 de juny de 2020

APUNTS RÀPIDS SOBRE REPRESSIÓ JUDICIAL: EL CAS LAURA BORRÀS

- Ara mateix hi ha desorientació en l'independentisme per trobar un camí i els partits no es posen d'acord.

- Abans de l'1-O sí semblava que hi havia unitat, però quin tipus d'unitat? Doncs que tots els partits independentistes volien la independència. I hi havia un pla: forçar l'Estat espanyol a acordar un referèndum, pressionant amb manifestacions. I quan no va ser suficient, es va pensar en organitzar un referèndum unilateral per espantar l’Estat espanyol que, si no accedien a acordar un referèndum que és la solució democràtica, Europa els forçaria a acceptar-ho.

- Era lògic pensar que si es feien manifestacions de milions de persones, si hi havia accions noviolentes per tot arreu, un estat democràtic o un estat dins una UE democràtica, es veuria obligat a acceptar que la voluntat popular pogués decidir. Però l’Estat espanyol va demostrar que no accepta el paradigma democràtic i que, per a ells, la 'Unidad de España' és quelcom sagrat. I la EU ha demostrat que no volen qüestionar la realitat si no s'hi veuen més obligats, de moment només van fer tímides intromissions com demanar a Rajoy que aturés repressió la tarda de l'1-O de 2017.

- Llavors ha començat la guerra bruta de la repressió per generar por i desmobilització. Davant d'això no hi ha unitat tampoc, perquè no tots els partits ho entomen igual. I això evidencia desunió.

- Però si l’Estat espanyol hagués acceptat de celebrar un referèndum acordat, veuríem desunió entre els partits catalans? No, s'hi veuria unió.

- La desunió ha vingut de la repressió espanyola. I encara podríem portar el cas més a l'extrem per adonar-nos-en: si el Deep State (ara que tornem a parlar del GAL) portés més enllà la guerra bruta i organitzés un "GAL" contra l'independentisme, encara hi hauria més desunió perquè molts més tindrien por i només els molt molt valents persistirien.

- Ho enteneu? La desorientació no és culpa dels partits catalans, com acostumem a percebre, sinó que és culpa de l'Estat espanyol, de la muralla que han posat davant de les aspiracions de Catalunya i del joc brut i la por que poden generar. Perquè no tots els partits han reaccionat igual davant la por. Sí, podríem voler que tothom fos molt valent, i que tots els partits seguissin endavant sense deixar-se influir pel joc brut, impertèrrits, però hem d'acceptar la realitat, i aquesta és que hi hagi reaccions diferents.

- Uns voldrien fer grans desobediències, però no saben com (CUP). Altres fan petites desobediències que tenen el seu valor, però tampoc saben com fer el pas gran i a més els toca obeir i detenir manifestants independentistes (JxCAT). I altres volen esquivar el conflicte i han trobat un bon motiu per no haver de reconèixer la por i justificar les renuncies, i és que podem concentrar-nos a treballar per ser més independentistes (ERC).

- Potser estem demanant massa a un sistema de partits i unes institucions que es deuen a un sistema legal creat per i per a l'adversari. És molt fàcil reprimir un partit, perquè té un cap superior al que pots amenaçar per les decisions preses.

- Al principi el moviment partia de la societat i no esperava directrius dels partits sinó que els marcava ell mateix les directrius. Després de la DUI, s'ha donat la situació que el moviment ha quedat esperant que els partits trobessin una sortida. I no la tenen. Cal tornar al carrer i superar el marc actual. Els partits poden fer moltes coses, però no podem esperar massa d'ells perquè estan molt lligats.

- En aquest marc de desorientació, de falta d'una estratègia, encara fa més mal la falta de criteri clar davant la repressió (tot i que no crec que ens destrueixi com a moviment perquè l'objectiu és més important que les petites fallades d'uns i altres en el camí). Però és cert que la primera votació sobre el suplicatori va ser lamentable.

- La repressió per temes directament independentistes (com el Judici al Procés), ens manté a tots units de manera més fàcil. Perquè veiem que s'ataca, il·legítimament, una aspiració política. És molt gros. Ells diuen que no ho fan, que no s'ataca una idea política, sinó un delicte, però tothom veu que hi ha represaliats i presos polítics.

- Llavors una repressió més astuta és atacar als independentistes per altres causes: malversació (com la que la que se'ls va imputar al Judici del Procés), corrupció, desobediència, terrorisme, etc... Perquè davant una acusació d'aquest tipus es persegueix al polític dissimulant la motivació política. Per això el cas de Laura Borràs amb la corrupció, o les amenaces a Roger Torrent si permetia investidura de Puigdemont per incompliment de reglament, o l'acusació a Quim Torra per desobediència per una pancarta, o l'acusació de terrorisme contra els CDR, etc...

- I a partir d'ara que tocaré en concret el cas Laura Borràs, però que quedi clar que parlo com a independentista d'esquerres, que no tinc res a veure amb el PDECAT, i que tampoc conec a Laura Borràs.

- No sóc expert en comptabilitat ni adjudicació de contractes públics, però en el cas de Laura Borràs em queda clar que no hi ha delicte escoltant l'entrevista al 324 d'Oriol Ponsati, actual director de l'Institut de les Lletres Catalanes: https://www.vilaweb.cat/noticies/video-oriol-ponsati-laura-borras/ que explica que la Sindicatura de Comptes no va trobar delictes en la seva gestió i només han apuntat inicidències que són generalitzables. No us perdeu tampoc la investigació d'Albano Dante Fachín d'Octuvre: https://octuvre.cat/loperacio-borras-explicada-en-detall/.

- Més enllà de si Laura Borràs és condemnada o no, ens trobem que la GC ha buscat un delicte de Laura Borràs (significada per ser una de les cares de l'independentisme) i l'ha portat al TS. Ara hi ha un suplicatori. El suplicatori segurament sortirà endavant perquè les forces nacionalistes espanyoles són majoria al Congrés. Però què faran els partits d'altres nacionalismes o simplement demòcrates com Podemos o Más País? Si voten en contra el suplicatori hi hauria una imatge molt potent i una complicació pel PSOE que governa, en part, gràcies a aquestes forces.

- Si aquests partits volen lluitar contra el lawfare que afectarà als no nacionalistes espanyols i també a Podemos, si es vol denunciar que el Suprem és tendenciós... Ara és el moment. Per evidenciar-ho, per trencar la "legitimitat" oficial que la Justícia té (malgrat alguns se'n queixin en privat). Recordeu les queixes de Lesmes a Podemos per les seves crítiques a la Justícia? Els fa molt de mal. I de cara a Europa i a futurs processos europeus (a la UE els preocupa que la Justícia polonesa o l'espanyola siguin tendencioses i parcials). Diu ERC que no sumen com per tombar el suplicatori, doncs mala sort, però no per això ells no han de votar com toca! Que l'oposició al TS sigui ben visible!

- Un suplicatori és perquè un polític delinqüent no pugui tenir poder (i també perquè no pugui amagar-se en la immunitat), però el suplicatori també hi és perquè la Justícia no pugui perseguir un polític per les seves idees encara que s'utilitzin delictes-excusa que no tinguin a veure amb les seves idees. Els diputats no són jutges i no han de jutjar el cas, però sí obstaculitzar la persecució política si creuen que pot tenir lloc. Per una suposada fragmentació de contractes (que no hi és) se li demanen 15 anys: "Oh deu ser greu si se li demanen tants anys! No es pot obstaculitzar la Justícia en un cas greu". El delicte del que se l'acusa no pot ser castigat amb 15 anys de presó! És una exageració.

- El suplicatori no s'ha d'entendre com demanat referent a Laura Borràs, el suplicatori s'ha de veure com demanat pel TS per a jutjar una política independentista. Després del Judici al Procés, després que van camí d'inhabilitat a Torra per una desobediència a despenjar una pancarta... NO al TS! NO per principis al TS fins que no s'esmeni el judici al procés i no s'acabi la seva repressió. Per denunciar al TS. El suplicatori no és per entrar a veure si qui és objecte de persecució no prova totalment la seva innocència. No veieu que la GC i el TS tenen més eines per insinuar delicte que Borràs per defensar-se a priori?

- "No hi ha d'haver cap ombra de dubte sobre la honorabilitat dels polítics independentistes". No volen ser acusats d'encobridors de corrupció. Això ho dieu quan GC i TS l'acusen, no? És més aviat el TS el que ha demostrar la seva honorabilitat. Nosaltres no hem de comprar el seu marc. Per què, ¿si el TS arxivés la causa i retirés el suplicatori, llavors ERC i CUP seguirien demanant que s'investigués a Borràs? Oi que no? Només s'accedeix a sospitar d'ella perquè la GC ha inventat un cas i el TS demana el suplicatori. ERC i CUP demostren anar a remolc del TS. Pel que ha fet el TS fins ara, encara que s'estigués impedint judicis necessaris, caldria votar en contra el TS sempre que hi hagi sospita de persecució política.

- I ERC i CUP poden arrossegar Bildu i BNG perquè poden arribar a entendre aquesta persecució. I fins i tot Podemos i Más País s'ho haurien de plantejar que cal frenar al TS, perquè també els tocarà el rebre aviat, i poden sospitar fortament que GC i TS estan prevaricant i ningú diu res. Cal dir NO per les seves actuacions passades i presents.

- I fa bé Borràs de no dimitir per esquivar el TS. La proposta de la CUP seria acceptable privadament com a consell per a Borràs, però no públicament com a plantejament polític, perquè els diu a la Justícia que els diputats de la CUP dimitirien si se'ls incriminés. És com convidar a la GC a buscar causes contra els diputats de la CUP, perquè se'ls farà caure i es donarà mala imatge a la CUP. Si algú et fa una injustícia, no pots recular, perquè et seguirà fent injustícies ja que veu que funciona (és allò de "com més retrocedíem, més ens colpejaven").

- A més, no dimitir és fantàstic si reprimeixen per causar por i si la persona s'atreveix, per poder fer pagar el preu més alt al que té la gosadia de prevaricar. No deixar-li amagar el delicte, i pagar un preu alt també, per fer-los pagar a ells el preu més alt. I aquest preu és posar en qüestió la seva imparcialitat, la seva justícia. I així s'entendrà a Europa també i sobretot al TJUE, quan es jutgi el Judici al Procés, perquè prendran nota de la insubordinació dels partits independentistes (i esperem que altres també) al TS, i això donarà mesura del qüestionament al seu judici just. 

- En aquest sentit cal anar als altres partits a explicar-los que no es tracta només del cas Borràs, separat de tot, sinó que és un combat per fer més justa una Justícia espanyola ara mateix fora de control. Els possibles vots no pararien el suplicatori, però si podrien arribar al centenar de diputats (34 vots d'ERC, JxCat, CUP, PNV i EHBildu, i fins a 99 si se sumessin BNG, Podemos i Más País). Llàstima que ERC i CUP s'hagin dedicat fins ara a debatre dins dels seus partits enlloc d'anar a convèncer altres partits pròxims...

- A més, si per no ser reprimits, ens amaguen i cedim, la tendència de l'Estat espanyol a abusar judicialment, policialment, etc... no serà visible i no podrem al·legar causa justa com a moviment independentista. Cal tensar la corda, i si l'Estat espanyol actua de manera justa, res a objectar, però si l'Estat espanyol actua de manera injusta, serà ben visible i podrem explicar-ho a tothom i a tot arreu. És Espanya la que es mostra tal com és, i això és un dels motius que fa necessària la nostra independència, per tant, cal fer que, en cas de ser veritat, es faci visible i no pas invisibilitzar-ho!

- Per tant, bé per Laura Borràs, perquè se sap innocent, per la seva valentia i per adonar-se que aquest és un camí important per al moviment independentista.

- I tanco parlant de la inhabilitació que patirà Quim Torra. Què ha de fer? Crec que no ha d'avançar les eleccions abans que l'inhabilitin, precisament pel mateix que he comentat en el cas de Laura Borràs. El MHP Quim Torra ha de seguir governant com si res, i que sigui el TS que l'hagi d'inhabilitar per haver posat una pancarta queixant-se dels presos polítics i el faci caure. És tan absurd que es deposi un President en funcions, per haver defensat les seves idees i el seu color polític, que esdevé una exemplificació claríssima de l'abús que practica l'Estat contra Catalunya i les seves aspiracions. I això és molt més útil que no esquivar el seu enderrocament. Més arguments per a la causa justa. I és un cas fantàstic per la proporció cost/benefici: que deposin el President no ens deturarà i a Torra li és igual la inhabilitació perquè no volia seguir sent polític professional, i per tant, el mal rebut és molt petit, i el mal polític fent al TS és immens a ulls del món. 


(Carta 494)

29 d’abril de 2020

MULTITUDINÀRIA CONCENTRACIÓ INDEPENDENTISTA A LA CATALUNYA NORD


El diumenge 29 de febrer es va celebrar una concentració a la ciutat catalana de Perpinyà, dins de França, en la que 200.000 catalans es van retrobar amb Puigdemont, Comín i Ponsatí, els diputats catalans al Parlament Europeu que viuen exiliats a Bèlgica i UK.  

Es va haver de fer en territori francès perquè, malgrat gaudeixen d'immunitat a l’UE, Espanya ja havia amenaçat que, si entraven al seu territori, els arrestaria. Són acusat d'haver organitzat un referèndum d'autodeterminació on més de dos milions de catalans van votar si estaven a favor d'una República Catalana independent del Regne d’Espanya.  

Això va succeir després de més de deu anys de manifestacions multitudinàries, temps en el que Espanya es va negar a dialogar. Finalment, el 2017, el govern català va decidir organitzar aquest referèndum per pressionar Espanya, però la resposta va ser enviar 10.000 policies a pegar els votants.
 
A partir d’aquí, s'ha trencat totalment la confiança amb Espanya, més encara quan aquesta segueix reprimint, amb la policia i els jutges, per intentar que els catalans se sotmetin. Ara el nou govern espanyol (igualment repressor fins al moment) necessita els vots catalans al Parlament espanyol i ha acceptat una taula de negociació. 

Però com que, per la banda catalana ja només es pot acceptar un referèndum on sigui la societat la que decideixi i una amnistia per als presos i represaliats, i el govern espanyol ja avança que mai ho acceptarà, la negociació no prosperarà i tornarem al mateix punt: repressió espanyola o sortida democràtica amb un referèndum.  


De moment, la concentració multitudinària a Perpinyà deixa ben clar que la societat catalana continua determinada a no deixar-se sotmetre.


(Carta 493)

19 d’octubre de 2019

PARLEM CLAR DEL QUE ESTÀ PASSANT A CATALUNYA I SOBRETOT A ESPANYA


Deixeu de culpar a Torra, deixeu de culpar el Govern, deixeu de culpar la CUP, deixeu de culpar TV3, deixeu de culpar l'ANC, deixeu de culpar els CDR, deixeu de culpar Omnium, deixeu de culpar al Tsunami, deixeu de culpar els que resisteixen a la provocació policial als carrers i cremen contenidors per tallar l'avançament dels antiavalots desbocats. Molts critiquen a algun d'aquests de tots els mals, però almenys els catalans que ens volem autodeterminar, hauríem de tenir-ho clar.

No és una qüestió sobre Catalunya en el fons, és Espanya qui ha de posar-se en qüestió.

El que està passant és culpa d'Espanya: no-diàleg, repressió, sentencia duríssima, Sánchez vetant a Podemos perquè no es plegarà a l'estratègia hiper-repressiva i pot voler diàleg, haver convocat eleccions en plena sentencia (piròman), haver enviat un desplegament impressionant de policia espanyola que són els que ens van pegar l'1-O i que ens tenen molta ràbia (i nosaltres a ells), la Generalitat està totalment amenaçada pel 155 (i sobretot els Mossos i TV3) i no pot fer res, ni fer declaracions, ni fer debats, ni penjar cartells, ni liderar res que tingui cap ni peus si no vol ser intervinguda.



Amb aquest escenari tothom està venut a la Generalitat a no ser que es rendeixi i accepti totes les tesis antidemocràtiques de l'Estat. I és cert que ERC o alguns sectors 'possibilistes' de JxCat ho farien millor com a perdedors que accepten tot el que Espanya vol i sense crear conflictes com fan Torrent, Rufian o Tardà, però aquesta no és la solució al conflicte, això és donar-li aire i la raó a España i no la té.



España hauria d'acceptar que l'independentisme és legítim, és molt legítim, perquè la seva llavor, la seva raó de ser, és ser una nació però sobretot és antifranquista, i això convé a l'Espanya real, a la que hauria d'emergir i evolucionar. Espanya hauria de fer autocrítica i rectificar.

Torra no és el problema, ho està fent força bé, però les pressions franquistes per part d'Espanya, que és qui té el poder i controla les regles del joc, són massa fortes. Si Torra i el Govern mostren dignitat i es nega a fer el pla hiper-repressiu d'Espanya, intervenen la Generalitat. Però si es plega al que vol l'Estat per salvar la institució, queda humiliat i ningú ho accepta ara mateix. No és cosa de Torra i tots els sanbenitos que li pengen (abans supremacisme, racisme; ara anima els CDR, té falta de lideratge, està aïllat políticament, és un piroman, etc...), tot això són saccetjos per voler-lo fer caure. Però ningú altre ho podria reconduir, ni Aragonès, ni Rufian, ni Junqueras, ni Ada Colau, ni Puigdemont, ni Mas,... ningú pot controlar la situació de cara a Espanya, ara mateix, si no és humiliant-se i acceptant tot el que Espanya vulgui, i això la societat no ho toleraria ara mateix ja.

Espanya encara no ha fet cap (CAP!!!!) oferiment de res on ells moguin fitxa i acceptin perdre alguna de les coses que els semblen tan importants (que es qüestioni la unitat d'Espanya, que es pugui preguntar si es vol pertànyer a Espanya o no, que es qüestioni la monarquia, que es rebutgi les anades d'olla de la judicatura espanyola, que es rebutgi la policia per ser forces d'ocupació,...), res, volen la rendició incondicional de Torra.

Recordeu que el volen inhabilitar per haver reivindicat amb un cartell que els nostres polítics presos són presos polítics i que els volem lliures! A tot el món, la gent que tracta els temes de drets humans i lluites socials, estaria d'acord amb el que reivindica Torra en aquesta pancarta que no és partidista sinó un clam per la justícia. Tothom que és sensat i tracta de ser objectiu pensa que la sentencia és irracional, una anada d'olla hiper-franquista, en la que els condemnen per l'objectiu polític: voler trencar al unitat d'Espanya, que per ells és molt greu, i no perquè hagin fet res greu... Els fatxes que van apallissar un noi amb pals de ferro sí van fer algo greu, perquè l'haguessin pogut matar. Si a Cuixart li ha caigut 9 anys, a aquest fatxa violent li posaran 100 anys de condemna per ser proporcionals a la maldat?

Volen derrotar-nos per la força, humiliar-nos fent-nos veure que el que nosaltres desitgen no té ni la possibilitat de plantejar-se, no té cap lloc a la realitat... ni que ho volgués la majoria de la societat catalana. Així no es fa un win-win, això és un win-humiliation. Això no arregla cap conflicte. Deixeu de posar el focus en Torra i poseu el focus en el govern espanyol que ha enviat la policia espanyola per rebentar la nostra societat. Els que esteu atacant a Torra i la Generalitat, us esteu ficant amb el jefe dels jueus que viuen en un camp de concentració perquè no fa prou bé el paper de mediar i de rebre des de tots els flancs, i no us fiqueu amb els nazis que controlen el camp de concentració i que dominen la partida.

Llegiu aquest article i obrim tots els ulls d'una vegada, a Espanya molt, i l'esquerra espanyola sobretot:


Resum de les coses que em semblen més rescatables de l'article:
- L'independentisme veu de l'antifranquisme.
- Espanya no ha fet bé les coses.
- L'esquerra espanyola no és republicana i va perduda.
- Espanya ara mateix és franquista i venuda al capitalisme.
- No hi ha projecte d'Espanya.
- Com que Espanya no farà el que ell demana, hi haurà una sortida proposada per una potència estrangera (Alemanya segurament).

De l'article no m'agrada la conclusió de l'entrevista perquè jo ja vull la independència i no cap Espanya reformada, però és una entrevista brutal. Aquesta persona sí enten el que està passant i Pablo Iglesias, Echenique, Monedero, Errejon, Ada Colau,... no entenen res o gairebé res (tot i que se'ls pugui reconèixer alguna cosa que fan que ajuda). Que la gent d'esquerres es posi les piles perquè aquest conflicte necessita gent intel·ligent i valenta a Espanya que sapiguen aprofitar l'empenta catalana per fer els canvis que fan falta a Espanya per avançar històricament.

Passos crec que serien desitjables de fer ara:
1- Fora la policia espanyola de Catalunya.
2- Eleccions 10-N ja programades.
3- No se si seria desitjable eleccions a la Generalitat també per tenir dos executius refrendats per la ciutadania, perquè convocar eleccions amb situació convulsa potser no és la millor idea, que és el que ha fet Pedro Sánchez irresponsablement. En tot cas, Govern de concentració nacional a Catalunya amb la CUP i si volen també els Comuns.
4- Diàleg entre el nou govern i la Generalitat per veure com s'implementa un referèndum.
5- Referèndum.
6- Si guanya el SÍ, negociar els termes i a Catalunya fer un procés constituent i a Espanya fer-ne un altre també.
7- Si guanya el NO, que Espanya demani disculpes i faci autocrítica i negociar un procés constituent a Espanya per fer un país confederal i modern.

Fixeu-vos com apunto a que Espanya, sí o sí, guanyi el SÍ o el NO a la independència de Catalunya, ha de fer un procés constituent perquè és un no-país, un abús rera abús arrossegant el llegat franquista no resolt, un país que no pot aconseguir mai de ser democràtic per molt que es modernitzi perquè ha volgut avançar històricament sense reparar els seus pecats constituents.

(Carta 492)

18 d’octubre de 2019

L'INDEPENDENTISME CATALÀ REACCIONA MULTITUDINÀRIAMENT

El Govern de Catalunya va intentar negociar amb el Govern espanyol un referèndum d'autodeterminació davant d'una demanda popular multitudinària des de 2010. Espanya va negar el diàleg i Catalunya va pressionar organitzant unilateralment un referèndum el 2017, però va mantenir l'oferta al diàleg. Espanya va enviar 3.700 policies per impedir-ho, però el poble va desobeir amb no-violència. Tot i que la policia va ferir més de mil persones, el referèndum va permetre votar a més de 2 milions de persones amb un 90,18% pel sí. El Govern català va oferir negociar un referèndum acordat amb Espanya, però la resposta va ser l'empresonament de tot el Govern català, encara que el President Puigdemont i altres van aconseguir exiliar-se a Bèlgica. Aquest 14 d'octubre, la Justícia espanyola ha condemnat 7 polítics i 2 activistes entre 9 i 13 anys de presó. Prèviament Espanya havia enviat més de 2.000 policies antiavalots a Catalunya. En sortir la sentència desenes de milers de persones van bloquejar pacíficament l'Aeroport de Barcelona i es van suspendre 150 vols. Després hi ha hagut milers de manifestacions a tot Catalunya i en ciutats d'Espanya. Les concentracions, com sempre, han estat totalment pacífiques durant hores, però per primera vegada en 9 anys, al final del dia, s'han produït xocs amb la policia. El detonant: petites provocacions cap a la policia generades per joves independentistes farts, joves antisistema solidaris d'Espanya o fins i tot policies infiltrats. A continuació, els furgons policials perseguien temeràriament als manifestants, atropellant a dues persones, i generaven pànic en disparar centenars de bales de goma. Per defensar-se del avanç dels furgons policials, els manifestants interposaven contenidors d'escombraries i els calaven foc. Les imatges impactants de centenars de fogueres s'han emès per totes les televisions i el govern espanyol ha començat a parlar d'aplicar la Llei de Seguretat Nacional. Era d'esperar que, farts de tanta humiliació i violència, en algun moment, els joves esclatessin en sentir-se provocats per la policia espanyola, i fins i tot pot ser que l'immens desplegament policial hagi atret grups antifeixistes de tot Espanya. Aquests disturbis han ajudat a internacionalitzar més el conflicte, però també pot servir al Govern espanyol per criminalitzar l'independentisme. L'independentisme ha reprès la iniciativa amb sis marxes impressionants que han caminat durant tres dies des de tota Catalunya, emulant la Marxa de 1968 de Martin Luther King. Les marxes radials ha confluït a Barcelona el 18 d'octubre, dia de vaga general contra la sentència. Barcelona col·lapsada. Espanya intenta criminalitzar el moviment independentista per activar una solució repressiva i no veure's obligada a acceptar una solució democràtica. Seguiran accions multitudinàries de desobediència no-violenta fins que es permeti exercir el dret d'autodeterminació.


[En castellano]

EL INDEPENDENTISMO CATALÁN REACCIONA MULTITUDINARIAMENTE

El Gobierno de Cataluña intentó negociar con el Gobierno español un referéndum de autodeterminación ante una demanda popular multitudinaria des de 2010. España negó el diálogo y Cataluña presionó organizando unilateralmente un referéndum en 2017, pero mantuvo la oferta al dialogo. España mandó 3.700 policías para impedirlo, pero el pueblo desobedeció con no-violencia. Aunque la policía hirió a más de mil personas, el referéndum permitió votar a más de 2 millones de personas con un 90,18% por el sí. El Gobierno catalán ofreció negociar un referéndum acordado con España, pero la respuesta fue el encarcelamiento de todo el Gobierno catalán, aunque el Presidente Puigdemont y otros consiguió exiliarse en Bélgica. Este 14 de octubre, la Justicia española ha condenado 7 políticos y 2 activistas entre 9 y 13 años de prisión. Previamente España había enviado más de 2.000 policías antidisturbios a Cataluña. Al salir la sentencia decenas de miles de personas bloquearon pacíficamente el Aeropuerto de Barcelona y se suspendieron 150 vuelos. Después ha habido miles de manifestaciones en toda Cataluña y en ciudades de España. Las concentraciones, como siempre, han sido totalmente pacíficas durante horas, pero por primera vez en 9 años, al final del día, se han producido choques con la policía. El detonante: pequeñas provocaciones hacia la policía generadas por jóvenes independentistas hartos, jóvenes antisistema solidarios de España o incluso policías infiltrados. A continuación, los furgones policiales perseguían temerariamente a los manifestantes, atropellando a dos personas, y generaban pánico al disparar centenares de balas de goma. Para defenderse del avance de los furgones policiales, los manifestantes interponían contenedores de basura y les prendían fuego. Las imágenes impactantes de centenares de hogueras se han emitido por todas las televisiones y el gobierno español ha empezado a hablar de aplicar la Ley de Seguridad Nacional. Era esperable que, hartos de tanta humillación y violencia, en algún momento, los jóvenes estallaran al sentirse provocados por la policía española, e incluso puede que el inmenso despliegue policial haya atraído grupos antifascistas de toda España. Estos disturbios ha ayudado a internacionalizar más el conflicto, pero también puede servir al Gobierno español para criminalizar el independentismo. Este ha retomado la iniciativa con seis marchas impresionantes que han caminado durante tres días des de toda la geografía de Cataluña, emulando la Marcha de 1968 de Martin Luther King. Las marchas radiales ha confluido en Barcelona el 18 de octubre, día de huelga general contra la sentencia. Barcelona colapsada. España intenta criminalizar el movimiento independentista para activar una solución represiva y no verse obligada a aceptar una solución democrática. Seguirán acciones multitudinarias de desobediencia no-violenta hasta que se permita ejercer el derecho de autodeterminación.



[In English]


CATALAN PRO INDEPENDENCE MOVEMENT REACTS CROWDEDLY

The Government of Catalonia attempted to negotiate with the Spanish Government a referendum of self-determination in the face of a massive popular demand since 2010. Spain denied the dialogue and Catalonia pressed unilaterally organizing a referendum in 2017, but kept the offer to dialogue. Spain sent 3,700 policemen to prevent it, but the people disobeyed with nonviolence. Although the police injured more than a thousand people, the referendum allowed more than 2 million people to vote with 90.18% yes. The Catalan government offered to negotiate an agreed referendum with Spain, but the answer was the imprisonment of the entire Catalan government, although President Puigdemont and others managed to go into exile in Belgium. On 14 October, the Spanish judiciary sentenced 7 politicians and 2 activists to between 9 and 13 years in prison. Spain had previously sent more than 2,000 riot police to Catalonia. When the sentence came out tens of thousands of people peacefully blocked Barcelona Airport and 150 flights were suspended. Then there have been thousands of demonstrations throughout Catalonia and in Spanish cities. The rallies, as always, have been completely peaceful for hours, but for the first time in 9 years, at the end of the day, there have been clashes with the police. The trigger: small provocations towards the police generated by young independentists fed up, anti-system young people from Spain in solidarity or even infiltrated police. The police vans then recklessly chased the demonstrators, running over two people, and generated panic by firing hundreds of rubber bullets. To defend themselves against the advance of the police vans, the demonstrators interposed rubbish containers and set them on fire. The shocking images of hundreds of bonfires have been broadcast by all television stations and the Spanish government has begun to talk about applying the National Security Law. It was to be expected that, fed up with so much humiliation and violence, at some point the young people would explode when they felt provoked by the Spanish police, and the immense police deployment may even have attracted antifascist groups from all over Spain. These riots have helped to further internationalize the conflict, but can also serve the Spanish government to criminalize independence. It has taken up the initiative again with six impressive marches that have walked for three days from all over Catalonia, emulating Martin Luther King's 1968 March. The radial marches have come together in Barcelona on October 18, the day of general strike against the sentence. Barcelona collapsed. Spain tries to criminalize the independence movement in order to activate a repressive solution and not be forced to accept a democratic solution. Massive actions of non-violent disobedience will follow until the right to self-determination is allowed to be exercised.


(Carta 491)