PROVOCACIÓ D’ESPANYA I FRANÇA AL MOVIMENT INDEPENDENTISTA CATALÀ

El 19 de gener, el president espanyol Sánchez ha convocat una cimera amb el president francès Macron a Barcelona. Sánchez ha afirmat que la cimera es pot celebrar tranquil·lament a Barcelona “perquè ha aconseguit que el procés independentista català s’hagi acabat”. El moviment independentista li demostrarà que està equivocat!

Quan al segle XVIII es van conformar els Estats-nació europeus, Catalunya tenia tot el que constituïa una nació (llengua, cultura i cosmovisió pròpia), al mateix nivell que nacions com Alemanya, Itàlia o Anglaterra. Però vam ser derrotats en guerres i l’estat català no va néixer. Vam quedar dividits entre Espanya (la part més gran) i França (la part més petita). Gràcies a una gran voluntat de ser, hem mantingut la nostra identitat nacional malgrat la voluntat d’anorreament per part d’Espanya (i també de França). Espanya s'ha concebut amb matriu castellana i ha intentat eliminar la identitat i la llengua catalana, per això, durant quatre segles, l'encaix no ha funcionat i ha anat provocant contínues revoltes catalanes contra Madrid.

Des de 2010, la societat catalana, convençuda majoritàriament que no hi ha solució possible dins d'Espanya, va decidir dur a terme un nou procés d’independència (hi ha hagut molts intents en el passat que s'han ofegat en sang i foc) i el procés actual encara és en curs (el 52% del parlament català és independentista), amb un punt àlgid el 2017 amb un referèndum d’autodeterminació que es va guanyar per 90%. Catalunya esperava que Espanya reaccionaria democràticament al veure que la majoria de la societat catalana volia un procés pacífic de separació. També confiava que la UE impediria una reacció violenta. Però Espanya va enviar 10.000 policies a pegar als votants que van resistir de forma no-violenta i la UE no va dir res.

Ara, el president Sánchez, es vanta d’haver pacificat Catalunya (com si parlés d'una colònia que ha aconseguit pacificar...) perquè hi ha menys activitat pro-independència que el 2017. Ell ha tret els 9 presos polítics de la presó (tot i que ha seguit perseguint independentistes amb 3.600 represaliats i encara hi ha 400 catalans que esperen judici) i ha convocat una taula de negociació amb l’independentisme, dues vegades en quatre anys, el que sembla una burla.

Si hi ha menys mobilització és perquè el moviment portava 12 anys de mobilització, la pandèmia va forçar una aturada i la repressió judicial duríssima ha fet que una part de l’independentisme frenés per por davant d'un Estat antidemocràtic i despietat. Però, com que Sánchez ha seguit ignorant el desig majoritari (80%) dels catalans de solucionar el conflicte amb un referèndum i no amb imposicions, el desig d’independència segueix intacte i l'independentisme continua decidit a crear un estat català independent que possibiliti que la minoria nacional catalana es pugui desenvolupar amb llibertat i prosperitat.

(Carta 507)

ELS JUTGES D'ULTRADRETA QUE ATACAREN CATALUNYA, ARA VAN CONTRA EL GOVERN ESPANYOL

L’Estat espanyol s’ha negat sempre a negociar amb els catalans sobre un referèndum d’autodeterminació de Catalunya. I, quan el 2017 aquest moviment polític pacífic va auto-organitzar un referèndum, l'Estat espanyol va tornar a negar el debat polític i va buscar la criminalització del moviment a través de la justícia. Espanya volia derrotar l'independentisme català a qualsevol preu, i van donar via lliure als jutges: Van empresonar polítics i activistes, van destituir dos presidents del govern català, van impedir la investidura del polític més votat, van prohibir debats parlamentaris i iniciatives polítiques, han encobert l’espionatge il·legal amb Pegasus i estan perseguint legalment a 3.600 activistes. Com que la UE no ho ha qüestionat tot això, s’ha vist esquitxada quan els governs xinès, turc i rus han respost a les crítiques europees adduint que ells fan el mateix que Espanya amb els catalans. 

I ara aquesta ingerència judicial comença a esquitxar el mateix govern de Madrid. La cúpula del poder judicial fa quatre anys que funciona caducada i com que els jutges són escollits pels partits, tenen color polític. Ara el PP (dreta) té majoria als òrgans judicials i per això bloqueja la seva renovació per no perdre aquesta majoria. Després de quatre anys, el govern del PSOE-Podemos (centre-esquerra) ha volgut modificar la llei de designació de jutges per superar el bloqueig, però a petició del PP el Tribunal Constitucional (que també té dos membres caducats!) ha prohibit la votació del Senat que havia d’aprovar la reforma. Tot el país ha quedat consternat al comprovar com el poder judicial ha vulnerat la independència del poder legislatiu com si fos el més normal del món. 

A més, per crear crispació, l'oposició diu que el govern vol renovar els òrgans judicials per poder modificar el codi penal i així afavorir els independentistes catalans. Res més lluny de la realitat! El govern vol derogar el delicte de sedició amb què es va condemnar els activistes el 2017 (un delicte que el Consell d'Europa havia demanat d'eliminar) per substituir-lo pel delicte de desordres agreujats (un delicte ambigu que els jutges podran aplicar com vulguin). L’independentisme ha denunciat que aquest nou delicte permetria aberracions com impedir el dret de manifestació i continuar la lawfare contra l'independentisme pero de manera més dissimulada.

Els catalans ja vam advertir que, si no s’impedien aquestes vulneracions, acabarien esquitxant més enllà de nosaltres. Fins ara, Europa ha estat permissiva amb Espanya, assegurant que compleix uns mínims estàndards democràtics i mirant cap a una altra banda cada vegada que Madrid ha transgredit les regles per intentar destruir a la minoria nacional catalana. En tot cas, lluny d’aconseguir-ho, encara ha reforçat més la determinació per la independència de Catalunya. Veurem on porta la descomposició antidemocràtica d’Espanya que ja està afectant la pròpia estabilitat de l’Estat espanyol.

(Carta 506)

MULTITUDINÀRIA MANIFESTACIÓ A CATALUNYA CONTRA LLEIS ESPANYOLES INJUSTES

Fotografia d'Albert Salamé de Vilaweb

El 6 de desembre, Dia de la Constitució Espanyola, s'ha fet una manifestació multitudinària a Barcelona per rebutjar la futura reforma del codi penal. L'Estat espanyol té un delicte impropi a Europa, el delicte de sedició amb què es va condemnar els polítics que van organitzar, el 2017, el referèndum d'independència de Catalunya.

Aquest delicte, creat el 1822, condemna amb penes altíssimes les manifestacions multitudinàries que impedeixin el compliment de lleis encara que no es faci servir cap tipus de violència. A Europa es considerarà una llei antidemocràtica perquè pot impedir el dret de manifestació. Per això, la justícia de Bèlgica, d'Alemanya i d'Itàlia, en no observar violència en els fets investigats, van rebutjar el lliurament a Espanya del president català Carles Puigdemont per sedició.

Per tot això i per petició del Consell d'Europa, Espanya es veia obligada a eliminar aquest delicte de sedició, però el que denunciem és que el vol substituir per un nou delicte de “desordres agreujats” que pretén, segons han afirmat els membres del Govern espanyol, poder continuar condemnant qualsevol mena de desbordament no violent que fes el moviment independentista català.

Aparentment les penes màximes d'aquest nou delicte serien inferiors a les de l'anterior, però en última instància es podrien assolir les mateixes condemnes per als líders del referèndum del 2017 (de 9 a 13 anys de presó). A més, en aquesta nova interpretació, una manifestació multitudinària seria delicte si es considera que “obstaculitza la via pública”, que “intimida” (un terme molt ambigu), que “s'ocupa un edifici o instal·lació” sense violència, o si es convoca o acudeix a “una multitud idònia per afectar greument l'ordre públic” (totalment arbitrari). Per acabar-ho de fer terrorífic, la mínima condemna per a aquest delicte s'incrementa de 1 fins a 3 anys de presó amb la que podria ser penada la participació en una manifestació no violenta! Al·lucinant! Caldrà recórrer a Europa aquesta llei!

També el Govern espanyol han justificat aquest nou delicte perquè permetrà extradir des de Bèlgica el president Puigdemont, com si haguessin escrit aquesta llei ad hoc per tancar a la presó l'“enemic número u” d'Espanya.

El moviment independentista rebutja aquest canvi d'un delicte per un altre, perquè es deroga un delicte de sedició que ja tenia els dies comptats, però se'l substitueix per un altre que està pensat per impedir el projecte independentista català, sense importar-los vulnerar drets fonamentals. I tot això pel simple fet que l'Espanya ultranacionalista, hereva de la dictadura franquista, no accepta allò que aquest moviment polític legítim proposa i pensa que tot s'hi val per mantenir la unitat d'Espanya. Però això no és així, la democràcia i el dret d'autodeterminació dels pobles són valors superiors que cal respectar.

(Carta 505)

5è ANIVERSARI DEL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

 

Aquest 1 d’octubre l’independentisme ha convocat desenes de milers de persones a Barcelona per l’aniversari del referèndum d’autodeterminació de 2017. I això que fa només tres setmanes, en el Dia de Catalunya, el moviment també va convocar centenars de milers de persones a la mateixa ciutat.

El referèndum de 2017 va arribar després d'una demanda popular sostinguda des de 2010, a la que Madrid s'havia negat durant tots aquests anys. Per això, quan el govern català va decidir celebrar el referèndum unilateralment, l’Estat va enviar 10.000 policies per impedir-ho. Malgrat tot, el referèndum es va celebrar i hi van votar 2.286.217 persones, 43% del cens, amb 90% a favor de la independència.

Després, el govern català va intentar negociar amb l’espanyol, però aquest s’hi va negar i van activar el sistema judicial que va empresonar a 9 persones. Van estar gairebé quatre anys a la presó fins que, les pressions del Consell d’Europa, van forçar l'indult aquests presos polítics. Però portem 4.200 perseguits judicialment, dels quals 720 encara esperen judici.

Ara mateix el govern espanyol està intentant ignorar el conflicte i, a Europa, també miren cap a una altra banda. Però ignorar el moviment social més potent d’Europa és irresponsable perquè un moviment així, que sap que té dret a defensar-se i protegir-se de l'Espanya ultranacionalista, no renunciarà a la seva independència per imposició espanyola.

La part més militant del moviment independentista sap que ha de forçar una solució perquè, la inacceptable situació actual, amb un govern espanyol nacionalista socialdemòcrata (PSOE i Podemos), empitjorarà quan guanyi l’ultranacionalisme de la dreta (PP) més l’extrema dreta (VOX). Davant la falta de camí democràtic, l’independentisme està adonant-se que haurà d’organitzar un procés insurreccional pacífic de més de 2 milions de persones per desbordar l’Estat espanyol, que previsiblement reaccionarà amb molt violència. Abans que això passi, seria desitjable que Europa obligués Espanya a acceptar un referèndum d’autodeterminació per solucionar el conflicte democràticament.

 

(Carta 504)

ESPANYA VOL AMAGAR EL MAJOR CAS D’ESPIONATGE DINS LA UE

Gonzalo Boye és l’advocat especialitzat en dret penal internacional que defensa el President de Catalunya Carles Puigdemont (destituït il·legalment pel govern espanyol el 2017 i que lluita des de l’exili per l’alliberament de Catalunya).

Al seu últim llibre, Boye parla del Catalangate, el cas d’espionatge que va destapar el The New Yorker (1) el 18 d’abril basant-se en la investigació de l’organització Citizen Lab, vinculada a la Universitat de Toronto, que havia descobert que s’havia espiat il·legalment a 65 independentistes catalans amb els programes Pegasus i Candirú (2).

El Govern espanyol va negar tenir-hi res a veure i va intentar desacreditar Citizen Lab. Passats uns dies, en el que semblava una cortina de fum, va revelar que el president espanyol i diversos ministres, també havien estat espiats amb Pegasus. Intentaven difuminar la seva responsabilitat, però això no els exculpa de ser els suposats autors del Catalangate, encara que la majoria de la premsa espanyola s’ha agafat a això per deixar de parlar de l’espionatge als catalans.

Finalment, el Govern espanyol ha reconegut que havien espiat amb Pegasus a 18 independentistes catalans durant 2019 amb l’aval del jutge Pablo Lucas Murillo del Tribunal Suprem. Es tracta de 18 casos de 2019, però són casos nous perquè els descoberts per Citizen Lab es refereixen a altres dates, eren de 2017 (1 cas) i de 2020 (64 casos), però cap de 2019. Per tant, aquestes s'haurien de sumar als ja descoberts: 65 + 18 = 83 casos com a mínim!

El cas d’espionatge a Boye serveix per entendre com actua la Justícia a Espanya. El jutge Lucas Murillo va autoritzar les escoltes a l’advocat Boye i, al mateix temps, era el jutge que resolia els recursos de l’advocat referents a la immunitat dels europarlamentaris catalans Puigdemont, Comín i Ponsatí. Ja en aquell moment, Boye va intentar recórrer aquest jutge per manca d’imparcialitat, degut a una publicació i unes declaracions contra l’independentisme català. Però el jutge va defensar amb vehemència la seva imparcialitat. Ara sabem que pel matí autoritzava espiar a l’advocat i per la tarda resolia els seus recursos!

A més, segons la llei espanyola, un jutge pot autoritzar intervenir comunicacions, però en cap cas pot autoritzar el que possibilita Pegasus: accedir a tot el contingut del mòbil (comunicacions, documents, vídeos, fotografies...) i també poder-lo controlar (activar càmeres i micròfons, escriure o esborrar emails...). A més, aquesta informació ha d’estar sempre sota custòdia judicial, mentre que amb Pegasus la informació és controlada per l’empresa israeliana NSO, fora de la UE que és la que, per indicació de qui paga, infecta els mòbils.

Per exemple, mentre Boye era espiat, entre altres coses, portava la defensa d’uns dirigents siris que van ser jutjats i condemnats a Alemanya. El que parlava amb els seus clients va estar en possessió de l’empresa israeliana. Podem estar segurs que aquestes informacions no van ser utilitzades?

El més greu és que la comissió del Parlament Europeu que investiga els abusos comesos amb Pegasus només vol investigar Polònia i Hongria i no Espanya. Ja sabem que la UE és un club del que Espanya n’és membre i Catalunya no, però si la UE no vol ser còmplice d’abusos dels drets civils de ciutadans europeus, no ha de cedir a les pressions espanyoles.

(1) The New Yorker: https://www.newyorker.com/magazine/2022/04/25/how-democracies-spy-on-their-citizens
(2) Amnistia Internacional: https://www.amnesty.org/en/latest/news/2022/04/spain-pegasus-spyware-catalans-targeted/


(Carta 503)

LA UE NO CONEIX BÉ ESPANYA

L’Estat espanyol va acabar essent l'únic règim feixista que va sobreviure a Europa, amb un genocidi de 300.000 ciutadans del mateix país a les esquenes que no té comparació a Europa. I a més a més, aquesta Espanya ultranacionalista tracta a la minoria catalana com si fos una colònia de la seva propietat. 

I com que la dictadura franquista mai no va ser derrotada, quan es va veure obligada a transitar a una aparença democràtica, van assegurar-se que pervisqués la seva essència mantenint el control de la Justícia, l'exèrcit i la policia.

A la UE es pren la Justícia espanyola com homologable a la d’altres estats europeus perquè funciona raonablement en la majoria de temes, excepte quan es tracta de la monarquia o la unitat de la pàtria. En aquests casos deixa entreveure el franquisme subjacent, com ha passat respecte del desig de la minoria nacional catalana que vol viure al marge d’aquesta Espanya. Davant del projecte independentista català, la Justícia espanyola s’utilitza com arma política, igual com Turquia fa contra els kurds.

Però la UE no ho sap veure, perquè recentment l’advocat general del TJUE, Richard de la Tour (contradient la doctrina utilitzada fins ara pels tribunals europeus) ha considerat que Bèlgica no va actuar correctament quan va denegar l’extradició de l’exiliat català Lluís Puig per considerar que no tindria un judici just a Espanya. Quan és evident, atenent als fets, que la Justícia espanyola persegueix els independentistes catalans i, en judicis farsa, els condemna com si fossin violents terroristes, encara que hagin actuat de manera totalment pacífica. I la indefensió és total perquè no es pot recórrer aquestes sentències a instàncies judicials superiors, ja que és sobretot la cúpula judicial la que té aquest biaix.

Succeeix quelcom semblant al respecte de l’espionatge amb el programa israelià Pegasus. La organització Citizen Lab ha acreditat casos d'espionatge a: Polònia (3 polítics de l'oposició), Hongria (4 periodistes) i Espanya (65 independentistes catalans, entre ells 7 advocats!). Però, de sobte, el President espanyol va anunciar que ell i alguns ministres també havien estat espiats feia un any amb Pegasus, suposadament pel Marroc. Per què ho deia ara? I per què assumia la vergonya d’haver estat espiat? Sembla clar que era per intentar tapar la seva responsabilitat en l’espionatge als independentistes. 

I finalment sembla que la UE ho ha acceptat perquè, després de rebre pressions espanyoles, la comissió que estudiarà l’espionatge amb Pegasus, només han assenyalat a Polònia i Hongria, i aquesta comissió sembla que només viatjarà a aquests dos països a més d’Israel i els EEUU, però evitant de visitar Espanya per estalviar-li la vergonya.

La UE hauria d’evitar imposar-se la cotilla de la no-ingerència davant l'abús de la Justícia espanyola. Més aviat el contrari, una justícia supraestatal és l’única que pot aturar aquesta Justícia inacceptable dins de la UE. I és que la Justícia espanyola està usant mitjans abusius per intentar impedir l’aspiració legítima del poble català de decidir el seu futur.

Els exiliats catalans, encapçalats pel President Carles Puigdemont, estan lliurant una batalla legal a Europa perquè es faci justícia. La seva victòria servirà per acabar amb el franquisme a Espanya i això reforçarà a tots els ciutadans europeus, mentre que, si es deixa que aquestes influències del franquisme continuïn a Espanya, tot Europa se'n ressentirà.

 

(Carta 502)

#CATALANGATE

El 18 abril, The New Yorker destapava en un extens reportatge [1] el major cas d’espionatge en un país de la UE. L’organització canadenca Citizen Lab havia documentat [2] l’espionatge a 65 catalans independentistes amb els programes Pegasus i Candiru. El cas ha estat batejat com #Catalangate.

Les dictadures espien. The Washington Post calcula que, a tot el món, uns 50.000 mòbils han sigut víctimes de Pegasus. Però no pot ser una pràctica acceptable en països que diuen ser democràtics i respectar els drets i llibertats. Per això va commocionar descobrir que Polònia i Hongria havien espiat opositors amb el programa estrella de l’empresa israeliana NSO Group, que assegura que només el ven a estats per lluitar contra el terrorisme i la criminalitat.

Ara sacseja la UE que Espanya (quin altre estat podria ser?) hagi espiat il·legalment un gran nombre de ciutadans des de 2017. I no ho ha fet per amenaça de terrorisme o criminalitat, sinó que ha vulnerat la privacitat de persones que formen part d’un moviment polític del tot legítim, no violent i democràtic, per bé que contrari als interessos del nacionalisme espanyol. 

Estan documentats 65 casos (europarlamentaris, parlamentaris del Congrés espanyol i del Parlament de Catalunya, advocats, periodistes, activistes...), però els afectats podrien ser molts més. De fet, jo mateix, que no sóc ningú important, sospito que el meu mòbil va ser infectat perquè, a l’agost del 2019, feia coses estranyes, com gravar converses telefòniques i va arribar a enviar un missatge, que jo no vaig escriure, a un familiar. 

En realitat, als catalans, no ens sorprèn haver estat espiats ni és el més greu que ens han fet. El conflicte català ha fet embogir el nacionalisme espanyol que impregna les estructures de l’Estat i que ni es planteja una solució democràtica. Estan utilitzant la força i els ressorts de l’Estat per intentar la seva solució: destruir el nostre moviment polític. Als anys 80 contra ETA, l’Estat espanyol va crear el grup terrorista GAL per a assassinar bascos, tal com anys després van demostrar els tribunals, amb condemnes i posteriors indults als culpables. Contra l’independentisme català, un moviment pacífic i democràtic, estan recorrent igualment a la guerra bruta.

Van enviar 10.000 policies a Catalunya per impedir el referèndum de 2017, apallissant i ferint 1.065 votants pacífics. Van condemnar els líders de 9 a 13 anys de presó per haver dut a terme un cop d’estat (fals, perquè si, amb 2.300.000 d’activistes, haguéssim intentat un cop d’estat, hi hagués hagut morts i possiblement seríem independents, però som un moviment demòcrata i pacífic). Després de 4 anys, van haver d’indultar els empresonats perquè el cas no hagués resistit els recursos davant la Justícia de la UE. Igualment han perseguit judicialment més de 3.500 activistes que tenen sentències pendents. I el Tribunal de Cuentas, en base a hipotètiques malversacions, va exigir a una quarantena d’independentistes fiances de 9M€, que ha rebaixat a 5,6M€ i que acabaran arxivant abans que el cas arribi a la Justícia de la UE, perquè no podrien demostrar la malversació, però sobretot perquè l’objectiu no era investigar res sinó destruir econòmicament els independentistes amb aquestes fiances exorbitants. 

Per tant estàvem segurs que també atacarien la nostra intimitat. Els milions d’activistes independentistes hem viscut sabent que podien vulnerar la nostra privacitat. No només per aconseguir proves contra els investigats o per conèixer els plans i estratègies, sinó possiblement per a un delicte més inconfessable: aconseguir informació compromesa sobre els líders, per poder-los fer xantatge i frenar el moviment. 

 

Però el més inquietant del Catalangate ha estat la reacció de la premsa espanyola, que des del primer dia va amagar la informació. I quan ja no va poder amagar-la, no la va presentar com un fet greu, sinó com quelcom normal i acceptable contra un moviment que interpreten que amenaça Espanya. A més donaven per bones les declaracions del govern espanyol negant tenir res a veure amb l’afer. En definitiva, els mitjans de comunicació i els polítics segueixen la línia d’amagar i justificar, a la població espanyola, tots els abusos que han estat fent als catalans i com això ha esdevingut una deshumanització pròpia de règims d’altres temps. Així sembla impossible que els ciutadans espanyols puguin entendre la gravetat de l’assumpte i exigir responsabilitats.

 

Fins ara la UE ha estat mirant cap a un altre costat i ha deixat que Espanya pogués fer tot això. Sempre amb la música que no es pot interferir en els afers interns d’un Estat membre. Ara que aquests espionatge il·legal està escandalitzant al món occidental, estirarem del fil perquè emergeixi tot el joc brut que Espanya ha estat practicant, totalment contrari als estàndards de la UE i perquè quedi clar que, invocant la “causa justa”, la minoria nacional catalana té dret a alliberar-se d’aquesta subordinació a Espanya que espolia i subjuga a una societat moderna, plural i amb una manera de fer pròpia, com és el poble de Catalunya.

[1] The New Yorker, Ronan Farrow: https://www.newyorker.com/magazine/2022/04/25/how-democracies-spy-on-their-citizens

[2] Citizen Lab: https://citizenlab.ca/2022/04/catalangate-extensive-mercenary-spyware-operation-against-catalans-using-pegasus-candiru/

Amnesty: https://www.amnesty.org/en/latest/news/2022/04/spain-pegasus-spyware-catalans-targeted/

The Washington Post: https://www.washingtonpost.com/opinions/2022/04/21/democracies-should-write-rules-spyware-not-abuse-it/
The Guardian: https://www.theguardian.com/world/2022/apr/18/catalan-leaders-targeted-using-nso-spyware-say-cybersecurity-experts
Le Monde: https://www.lemonde.fr/pixels/article/2022/04/18/pegasus-des-dizaines-d-elus-et-de-membres-de-la-societe-civile-catalane-cibles-par-le-logiciel-espion_6122674_4408996.html?utm_medium=Social&utm_source=Twitter#Echobox=1650300412
Politico: https://www.politico.eu/article/pegasus-spyware-targets-top-catalan-politicians-and-activists/
Politico: https://www.politico.eu/article/catalan-president-stronger-eu-rules-against-digital-espionage/
DW: https://www.dw.com/en/spain-catalan-separatists-announce-legal-steps-after-spyware-allegations/a-61518298
Reuters: https://www.reuters.com/world/europe/catalan-independence-leaders-targeted-by-spyware-rights-group-says-2022-04-18/
The New Yorker: https://www.wnyc.org/widgets/ondemand_player/thenewyorker/?share=1#file=/audio/json/1201475/

(Carta 501)

 

EL MÚSIC PERSEGUIT PER ESPANYA NO SERÀ EXTRADIT

La Justícia belga ha ratificat aquest 28 de desembre que el raper mallorquí Valtònyc no serà extradit a Espanya perquè entén que condemnar les lletres de les cançons va contra la llibertat d’expressió. Va ser condemnat el 2018 per l’Audiència Nacional (un tribunal d’excepció originari de la dictadura franquista) a 3 anys i 6 mesos de presó, entre altres coses, per haver cantat que el rei Juan Carlos I era un lladre. Un dia abans d’entrar a la presó, va fugir a Bèlgica on ha estat exiliat fins ara. Aquest no és l’únic cas. Un altre raper, Pablo Hásel, ha estat condemnat a més de tres anys i està empresonat des de febrer de 2021, per diverses qüestions entre les que figuren també les injuries al rei.

Però les ironies del destí van fer que el març de 2020, la Tribune de Genève i el Daily Telegraph destapessin que l’ex-rei Juan Carlos I suposadament té comptes secrets a Suïssa per evadir la fiscalitat espanyola, on hi amaga més de 100 milions d’euros de comissions fraudulentes provinents del rei saudita. Se’l jutja a Suïssa i a Espanya però, per no córrer el risc de ser empresonat, l’ex-monarca està vivint a Abu Dhabi, que no té convenis d’extradició, com a convidat especial del règim àrab. Fa poc que hem sabut que l’ex-rei espanyol és amic i veí a Abu Dhabi del traficant d’armes Al-Assir, també perseguit per la Justícia espanyola.

Els  jutges que van condemnar els dos rapers estan altament polititzats i exerceixen doctrina amb un biaix ideològic molt marcat. Un dels jutges que va condemnar Valtonyc, Enrique López López, està vinculat al Partit Popular i havia arribat al Tribunal Constitucional (el més alt dins la jerarquia espanyola), però el 2014 va haver de renunciar perquè el van enxampar conduint una moto sense casc i alcoholitzat. Una altra de les magistrades, Concepción Espejel, molt lligada a la Guàrdia Civil i al Partit Popular, amb un polèmic historial de sentències controvertides com la de Valtònyc, acaba de ser ascendida al Tribunal Constitucional.

Aquesta Justícia espanyola, que ascendeix aquest tipus de jutges, no té cap problema en interferir en qüestions polítiques com va fer en el cas de l’independentisme català. Un independentisme que és democràtic i pacífic i que ha estat perseguit únicament perquè el seu projecte polític no encaixa amb la visió ultranacionalista i monàrquica que impregna totes les institucions espanyoles des del franquisme, sobretot la Justícia, la policia i l’exèrcit. De fet, Valtònyc va poder fugir i explicar-se davant de la Justícia belga gràcies a l’ajuda del President Carles Puigdemont i la resta de polítics catalans independentistes que estan exiliats a Bèlgica per evitar un judici venjatiu de part de la Justícia espanyola.

Més informació:
- Valtonyc: https://en.wikipedia.org/wiki/valt%c3%b2nyc
- Pablo Hásel: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pablo_Hasél

(Carta 500)

CATALUNYA CELEBRAVA L’11 DE SETEMBRE, ARA CELEBRA L’1 D’OCTUBRE

Catalunya va esdevenir una nació independent el 935 i després va fundar la Corona d’Aragó, amb un sistema polític força democràtic que va tenir el primer parlament del món (anterior al d’Anglaterra). El 1479, a través d’un matrimoni entre reis, la Corona d’Aragó es va unir a la Corona de Castella formant un estat confederal on cada corona mantenia els seus dirigents, les seves lleis i els seus impostos. Però l’11 de setembre de 1714, a través d’una guerra dinàstica, la Corona de Castella va abolir el pacte confederal, va eliminar totes les institucions i lleis de la Corona d’Aragó, va prohibir el català i va forjar, a sang i foc, una Espanya centralista amb capital a Madrid. Per això, l’11 de setembre és el Dia Nacional de Catalunya en el que rememorem la pèrdua de la nostra llibertat.

Des de llavors, han estat 300 anys de règim colonial encobert, amb una sangria econòmica de 18.000 M€ anuals i, cada cert temps, Espanya ha hagut d’esclafar revoltes catalanes contra l’espoli econòmic, contra les imposicions per part de Madrid i contra una manera d’entendre la política molt llunyana de la manera de ser catalana democràtica i negociadora. Ja ho havia pontificat el general espanyol Espartero: “Pel bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona un cop cada 50 anys”. I és que Catalunya suposa, segons els intel·lectuals espanyols, un problema crònic que només es pot gestionar però no solucionar.

Però, des de 2017, preferim festejar que l’1 d’octubre vam exercir la sobirania auto-organitzant un referèndum d’independència unilateral perquè l’Estat espanyol es va negar a negociar cap sortida democràtica en que la societat catalana pogués decidir si volia continuar a Espanya o fundar un nou estat membre de la UE. Espanya va enviar 10.000 policies per tractar d’impedir el referèndum pegant a la gent que volia votar en una urna! Però no ho van aconseguir perquè els votants van defensar els col·legis electorals amb una desobediència massiva i no-violenta a l’estil de Gandhi. I, tot i que la policia va sostreure 770.000 vots, el referèndum, amb un joc net escrupolós i ben organitzat, va convertir-se en l’esdeveniment fundacional de la República catalana: 2.286.217 vots vàlids (un 43% del cens) amb 90,18% a favor de la independència. 

Cal puntualitzar que, des de 2010, el Parlament de Catalunya ha tingut cinc majories absolutes independentistes i que, en les últimes eleccions, hi va haver un 52% de vots independentistes. 

Ser atacats i apallissats per la policia espanyola i reprimits a partir de llavors, ha propiciat que els catalans tallem totalment els nostres llaços afectius i mentals amb Espanya. Des de fora de l’Estat espanyol, ens proposeu que catalans i espanyols negociem i superem el conflicte. Entenem la bona fe, però no se si us podeu imaginar que els catalans, després d’aquestes agressions, no volem entendre’ns amb un Estat que no ens estima, ni respecta, i que no dubta a pegar la nostra gent per imposar-nos la pertinença a Espanya. Com si demanéssim a un matrimoni que es reconciliés malgrat haver-hi ferides irreversibles que no permetessin desitjar conviure amb l’altre. Millor cadascú per la seva banda i sense un abús permanent. 

És només una qüestió de temps que la independència de Catalunya arribi a ser realitat. I més val que sigui aviat per impedir que Espanya segueixi maltractant, amb la connivència d’Europa, la minoria nacional catalana.

(Carta 499)

ELS 320 KM DE TRAVESSA PER LA LLIBERTAT D'UN PRES POLÍTIC CATALÀ

Jordi Turull és un dels 9 presos polítics independentistes catalans que va guanyar la seva llibertat el 23 de juny de 2021, després d’haver estat gairebé tres anys i mig a presó, per una condemna de 12 anys. Tres setmanes més tard, Jordi Turull ha iniciat una caminada, anomenada Travessa per la Llibertat, des del 10 fins al 24 de juliol, en la que està caminant 320 kilòmetres des del nord fins al sud de Catalunya. La Travessa per la Llibertat és una iniciativa personal de Turull per agrair a tothom que ha donat un suport incondicional als presos polítics en aquests anys de presó. Centenars de persones l’acompanyen en la Travessa i és rebut com un heroi quan passa pels pobles amb actes de tot tipus: polítics, culturals i festius, simbolitzant la ruta cap a la independència que estem ‘caminant’ entre tots.

Volem deixar clar és que l’excarceració dels presos polítics catalans és una gran victòria del moviment independentista.

 

El president espanyol Sánchez s’ha vist obligat a excarcerar els presos polítics catalans condemnats per 'sedició' de 9 a 13 anys de presó per haver organitzat una votació en un referèndum. La realitat és més aviat una altra: un Estat i una magistratura ultra-nacionalistes van usar la justícia amb la intencionalitat política contra un moviment polític legítim que busca la independència de Catalunya. El codi penal espanyol no permetia empresonar-los però van forçar la llei per empresonar-los i això els convertí en presos polítics. 

 

Dins d'Espanya és negava això a través de tot l’entramat mediàtic actuant a l’uníson, però a Europa veien la realitat i mostraven, en privat a l’Estat espanyol, la seva incomoditat amb la situació. A més, diversos països criticats per la Unió Europea pels seus abusos als drets humans, com Rússia, Xina, Turquia o Nicaragua, li retreien a la UE l'existència a Espanya de presos polítics catalans. A més, hi ha hagut pronunciaments d’Amnistia Internacional, de Frontline Defenders, del Grup de Detencions Il·legals de l’ONU, del Consell d’Europa i, en un futur, la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, en el sentit que cal excarcerar els presos polítics catalans, cal permetre el retorn dels exiliats i cal que hi hagi negociació política. 

 

Davant d’això el govern espanyol s’ha vist forçat a excarcerar els presos, abans que el TJUE li ho ordeni, i ha hagut d'assumir que, fora d'Espanya, veuen el judici com a il·legal i fraudulent. Ningú ho reconeixerà explícitament, perquè seria massa dur per a Espanya, però no s’explicaria la demanda d'excarcerar uns condemnats si no fos així. És una gran victòria dels presos polítics i del moviment independentista. Espanya assegurava que el seu sistema judicial és just, que la sentència era correcta i que els independentistes catalans eren uns golpistes, i el que feien corroborava aquest relat, però haver-los d’alliberat contradiu aquest relat. A més, tenen moltes dificultats per convèncer els ciutadans espanyols, que han sigut mobilitzats pels polítics i pels mèdia contra els catalans, que ara cal alliberar aquests presos que havien sigut 'demonitzats'. 

 

El que ha convençut al govern espanyol d'acceptar aquest canvi és que els pot anar a favor si són astuts i expliquen internacionalment que han estat magnànims amb els catalans, a més que s'han adonat que tenir presos polítics afavoreix al moviment independentista perquè això és injustificable a la UE i els permet guanyar suport, tant a nivell català, com a nivell internacional. 

 

Espanya vol abordar una negociació amb Catalunya, però no per solucionar el problema, sinó per disminuir el suport a l’independentisme. Des de la UE els han exigit que es negociï i que la societat catalana voti alguna cosa. El govern espanyol insinua que vol fer un “referèndum” sobre la millora d’algunes lleis o algunes inversions econòmiques, però amb l’obligació de quedar-se a Espanya. Però els presos polítics alliberats ja els han dit que no han patit tant per fer una votació només sobre aspectes secundaris que no permeti decidir si Catalunya s’independitza o es queda a Espanya.

 

El govern espanyol té tot el dret de preparar una proposta perquè els catalans vulguin quedar-se a Espanya amb millors condicions, però cal que també hi hagi l’opció a la independència perquè té una grandíssima demanda social que és la que ha portat a la negociació mateixa. 

(Carta 498)

QUE S'INDULTI ALS PRESOS POLÍTICS CATALANS, PERÒ CATALUNYA VOL EXERCIR EL DRET D'AUTODETERMINACIÓ

Hem comprovat, durant dècades, que Espanya no canviarà prou i que abusa i no respecta a Catalunya. Per això, a partir de 2007 es va iniciar una àmplia demanda social per l'autodeterminació de Catalunya, per poder organitzar la seva societat a partir de la seva personalitat pròpia. La resposta de el govern espanyol va ser ignorar, durant anys, les pacífiques i multitudinàries manifestacions. L'entossudiment de el govern espanyol va portar el moviment independentista a realitzar, el 2017, un referèndum unilateral com a mesura de pressió per impedir que el govern espanyol seguís ignorant la demanda i aconseguir un referèndum acordat. El govern espanyol no va voler negociar res i el referèndum es va arribar a celebrar, amb 2,3 milions de vots i un 90,2% a favor. 10.000 policies espanyols van ser enviats per impedir el referèndum i van colpejar als votants causant 1.096 ferits i un trencament emocional irreversible. Com un referèndum no és delicte en el codi penal espanyol, el Tribunal Constitucional havia prohibit el referèndum per intentar impedir-ho. Llavors els polítics catalans, disposats a forçar un diàleg que no arribava, s'havien arriscat perquè la desobediència només implica multes i inhabilitació política, però mai penes de presó. Tot i això, el govern espanyol va deposar a el govern català i va empresonar a 7 polítics i 2 activistes socials amb penes de 9 a 13 anys.

Per lliurar-se de l'actuació antidemocràtica de el govern espanyol de dretes, els partits catalans van recolzar la conformació d'un govern socialdemòcrata. Però la repressió contra el moviment independentista ha continuat imparable, amb muntatges policials, acusacions de la fiscalia de govern i amb condemnes demolidores i ja hi ha 3.300 encausats! S'han presentat recursos en els tribunals espanyols, però segueixen amb l'ús il·legítim de la justícia per intentar destruir un moviment polític que detesten des de la defensa ultra-nacionalista de la unitat d'Espanya. Amnistia Internacional (1) i el Grup de Detencions Il·legals de l'ONU (2) han dictaminat que les condemnes són il·lícites i que ha d'alliberar els presos. Ara el Consell d'Europa ha emès un informe previ que anticipa una condemna molt dura contra Espanya posant-la a l'nivell de Turquia (3)! Amb el temps arribaran també les sentències de Tribunal Europeu de Drets Humans. Per netejar la imatge repressiva i autoritària de país, el govern de Pedro Sánchez planeja alliberar als 9 presos polítics per no ser acusat d'abús judicial. Aquest dilluns 21 de juny, Sánchez va venir a Barcelona a fer un acte de propaganda sobre els indults. Però les protestes als carrers de Barcelona li han recordat que aquesta futura alliberament no tapa el fet que hagin estat injustament empresonats durant 4 anys. Sánchez allibera els presos per quedar bé però segueix sense voler abordar el fons polític de l'conflicte: el dret d'autodeterminació de el poble català. Espanya no ha de ser una presó per als seus pobles. Catalunya, com a nació oprimida que és, vol decidir el seu futur.

 

Notes:
(1) https://www.catalannews.com/catalan-trial/item/amnesty-international-again-calls-for-release-of-activists-jailed-in-catalan-trial
(2) https://www.reuters.com/article/us-spain-un-catalonia-idUSKCN1SZ1YW
https://www.elnacional.cat/en/politics/un-working-group-spain-political-prisoners_538839_102.html
(3) https://english.vilaweb.cat/noticies/council-of-europe-investigates-how-spain-and-turkey-use-justice-against-catalan-and-kurdish-politicians/

(Carta 497)

L'INDEPENDENTISME VENÇ A LES ELECCIONS DE CATALUNYA

Per cinquena vegada consecutiva l'independentisme català venç amb majoria absoluta en les eleccions a Catalunya. Ha guanyat de manera rotunda amb 74 escons, per sobre dels 68 que estableixen la majoria (en les anteriors eleccions havia guanyat amb 70). Aquesta vegada a més amb el 51,22% dels vots sent doncs majoritari entre els votants. Les eleccions tocaven l'any que ve, però van ser avançades perquè els tribunals espanyols van enderrocar al President català Joaquim Torra per haver desobeït davant una Junta Electoral que li va ordenar despenjar una pancarta que criticava l'empresonament de polítics catalans. El president es va negar, al·legant llibertat d'expressió, i la Justícia espanyola va estimar que el desacatament era suficient per defenestrar el President de la Generalitat de Catalunya i provocar l'avançament electoral.

 

A més, l'executiu català provisional, escoltant els experts sobre la pandèmia, va decidir postposar les eleccions cinc mesos, fins que la tercera onada de covid hagués disminuït, però una altra vegada va irrompre la Justícia obligant a mantenir la data de les eleccions per al 14 de febrer. És la mateixa Justícia que manté a 9 polítics i activistes catalans a la presó, que ha emès ordres de cerca i captura contra 7 polítics catalans exiliats (que les Justícies alemanya i belga han desestimat perquè no veien justificades les acusacions o per entendre que no es donaven garanties de judici just a Espanya), la que manté la cerca i captura contra un músic mallorquí exiliat a Bèlgica per cantar contra el rei d'Espanya i que imminentment posarà a la presó a un altre músic català, Pablo Hasel, per també haver cantat contra el rei. En aquest context i amb tot l'aparell de l'Estat i la premsa espanyola en contra, l'independentisme ha tornat a guanyar, amb una majoria absoluta més àmplia que mai i amb més del 50% dels vots. Davant l'independentisme tenim a l'exministre de sanitat espanyol socialista durant la pandèmia, que ha comptat amb tot el suport de l'Estat, de la premsa i de l'unionisme en general, i també a l'extrema-dreta espanyolista de VOX que irromp amb força al Parlament català amb 11 escons. Amb aquest panorama l'Estat espanyol i la Unió Europea no poden negar el dret d'autodeterminació de la societat catalana que s'ha d'expressar en un referèndum amb garanties democràtiques, transparència i sense joc brut. A la fin la democràcia consisteix a permetre que els ciutadans decideixin a les urnes i no violentar aquesta voluntat amb lleis que haurien de servir, precisament, per garantir un marc que respecti el que les societats volen per si.

(Carta 496)

Carta a un amic estranger: A CATALUNYA VIVIM EN ESTRÈS CONTINU

Et deu sonar que l’1 d’octubre de 2017 es va fer un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, on van votar 2,3 milions de persones (el 43% del cens electoral) amb un 90,1% a favor de la independència, i que l’Estat espanyol va enviar 10.000 policies per tractar d’impedir el referèndum, ferint a més de mil persones. Des de llavors, el moviment ha seguit igual de fort i guanyant totes les eleccions, malgrat la repressió espanyola sense quarter.

Protesta contra la visita del Rei a Poblet, 20/07/2020 (Vilaweb)

Us vull explicar perquè és molt estressant ser independentistes catalans i perquè no hi ha pau ni tranquil·litat per a nosaltres si no acceptem de renunciar al nostre objectiu polític, tan legítim com qualsevol altre mentre es defensi sense violència. Però l’Estat espanyol sí utilitza la violència i ha condemnat de 9 a 13 anys de presó als nou líders catalans acusats d’organitzar el referèndum. El President Puigdemont i altres membres del seu govern es van exiliar a Europa, i no han estat entregats a les autoritats espanyoles perquè els jutges alemanys i belgues no han vist indicis de delicte. Els partits independentistes catalans han ajudat a derrocar l’anterior govern espanyol de dretes, però l’actual govern social-liberal és tan nacionalista com l’anterior i ens reprimeix igual. Per quedar bé amb Merkel, el govern espanyol va acceptar una taula de negociació amb els catalans, que es va reunir el febrer i ja no s’ha reunit més, tot i que ho havia de fer cada mes. Al juliol es volia re-emprendre però no en tenen ganes.

Amb el covid-19, el govern espanyol va aprofitar per re-centralitzar el sistema semi-federal espanyol i no va deixar que Catalunya s’auto-governés contra el virus. L’Estat va posar militars i policies a parlar cada dia a les rodes de premsa. Com si fos una dictadura. I la Justícia no va deixar sortir als presos polítics catalans pel perill del covid-19 com aconsellava l’OMS. Per venjança cap a ells. I ara, una mica recuperats de l’impacte inicial del virus, tornem a estar de ple en el ritme trepidant de la política a Catalunya. Un ritme inimaginable des d’altres països d’Europa. Els catalans no podem fer una vida tranquil·la ni concentrar-nos en projectes personals, perquè les notícies polítiques ens sacsegen cada dia i ens mantenen connectats per saber per on vindran els cops. Jutgeu vosaltres mateixos:

Protesta contra la visita del Rei a Poblet, 20/07/2020 (Vilaweb)

Enmig de la pandèmia la premsa suïssa i anglesa van destapar que l’antic rei, posat al tron pel dictador Franco, està essent jutjat a Suïssa per uns comptes bancaris amb 100 milions d’euros de suposades comissions il·legals que provenen de la monarquia saudí. També nou activistes, detinguts durant 4 mesos acusats de preparar atemptats, han estat posats en llibertat condicional, deixant en evidència que no tenen proves contra ells i que l’acusació sembla inventada per la policia. Han citat a declarar un col·laborador del President Puigdemont per haver pagat 14€ de peatge a l’autopista per visitar els presos polítics i per haver viatjat a Nova Caledònia per ser observador al seu referèndum d’autodeterminació. També hem pogut seguir el judici televisat als quatre membres de la cúpula de la policia catalana acusats de rebel·lió per la seva actuació durant el referèndum. En el judici, hem comprovat que totes les acusacions han anat caient, però veurem quin és el veredicte. I llavors uns documents desclassificats per la CIA ens han fet saber que l’ex-President espanyol Felipe González estava darrera del grup terrorista GAL que va assassinar 27 bascos i en va torturar uns 30 més. Després la Justícia ha demanat poder jutjar una diputada catalana, ben posicionada per liderar un dels grans partits independentistes. Se l’acusa de corrupció, possiblement inventada per la policia. I llavors ens han sorprès amb l’anunci que, després de 6 anys d’espera, justament ara jutjaran l’ex-President català Pujol i família per associació criminal i corrupció, i així intentaran tapar la corrupció reial i perjudicar els partits independentistes a les properes eleccions catalanes. També The Guardian ha donat a conèixer que, els mòbils de diversos polítics independentistes, han estat espiats il·legalment amb el programa d’una empresa israeliana que només es ven als estats per perseguir terroristes i criminals.

Protesta contra la visita del Rei a Poblet, 20/7/2020 (twitter)

El govern català ha volgut confinar alguns municipis pels rebrots del covid-19 i la justícia ho ha intentat bloquejar al·legant que es vulnerarien drets fonamentals, però en altres casos i llocs no li ha importat que es vulneressin aquests drets. També hem conegut que suposadament l’antic rei té, al Palau on viu la família reial, milions d’euros que li han anat portant en maletins secrets, i que els administra amb una màquina de comptar bitllets. L’actual rei ha donat a entendre que no sap res de tot això. Més encara, l’ex-amant de l’antic rei, testimoni en el judici contra ell, ha rebut una amenaça amb un tret de fusell a la finestra de la seva casa d’Anglaterra. Com la màfia. L’actual rei ha vingut de visita a Catalunya i el moviment independentista ha fet una multitudinària manifestació de protesta, però el fort desplegament policial no els ha deixat arribar davant del rei, mentre que sí han deixat passar 15 persones amb banderes espanyoles. Vulneració del dret de manifestació segons la ideologia. El dia següent ha començat un nou judici televisat contra quatre membres de la mesa del Parlament de Catalunya que va permetre debats i lleis en referència al referèndum i contra la portaveu del partit independentista anticapitalista. El dia següent ha començat el judici contra aquella diputada prometedora. I el mateix dia han absolt dos activistes catalans detinguts per les protestes contra la sentència als líders independentistes. Van ser retinguts a la presó 8 mesos per ser d’origen marroquí! A altres dos activistes d’origen marroquí van aprofitar per deportar-los. Encara queden uns trenta activistes pendents de judici per les protestes contra la sentència dels líders independentistes. Acabem de saber que hi ha 197 encausats per una protesta de resistència no-violenta a la frontera amb França de protesta davant la sentència. Per altra banda, dos membres d'un partit independentista seran jutjats per haver-se negat, en el judici contra els líders independentistes, a respondre les preguntes del partit d'extrema dreta Vox que havia estat acceptat com a acusació popular, cosa que li va permetre visibilitzar-se com a garant de la unitat d'Espanya (llavors Vox era extraparlamentari, avui és la tercera força al Congrés espanyol). També queda pendent un judici a cinc juristes que van fer de sindicatura electoral durant el referèndum. I encara ha de començar un altre judici a trenta persones per malversació, desobediència,... Fins i tot l’actual President de Catalunya, Quim Torra, serà segurament inhabilitat a partir de novembre per haver penjat una pancarta contrària al fet que hi hagi presos polítics. I això farà acabar abruptament la legislatura un any abans del que tocava i obligarà a eleccions anticipades.

No se si ja us haureu marejat amb aquest volum de notícies, que a altres països europeus passen cada diversos mesos o anys, i que, en canvi, a Catalunya passen cada setmana i fins i tot d’un dia per l’altre. Els catalans som pacífics i només volem poder decidir democràticament el nostre status polític, però el que estem suportant és massa intens i injust. La UE ho tracta com un tema intern d’Espanya i no s’hi vol ficar, però el nacionalisme espanyol està traspassant tots els límits acceptables. Cal que la UE i el món reaccioni abans que sigui massa tard!

(Carta 495)