El passat 20 de novembre, es va estrenar a HBO Max el film documentari «Surveilled» produït pel periodista Ronan Farrow (fill de Mia Farrow i Woody Allen, guanyador d’un Pulitzer per destapar el cas Harvey Weinstein i una de les cent personalitats més influents de 2018 segons Time). El documentari està tenint molta repercussió a tot el món, però en canvi a Espanya curiosament està essent totalment ignorat per la majoria dels mitjans de comunicació, tot i que l’Estat espanyol hi és un protagonista destacat.
En el documentari, Ronan Farrow s’endinsa en l’obscur món de la indústria dels programaris espia, com Pegasus, utilitzant com a fil conductor el cas del Catalangate. Aquest escàndol ja va ser destapat per ell mateix el 2022 en el reportatge al The New Yorker «How democracies spy on their citizens» (“Com les democràcies espien els seus ciutadans”). Hi documentava la descoberta del laboratori canadenc Citizen Lab del cas d’espionatge a través de telèfons mòbils més important fins ara: Un mínim de 65 persones (polítics, activistes i advocats, pertanyents al moviment pro-independència de Catalunya) havien estat espiades il·legalment, suposadament per l’Estat espanyol en la seva lluita contra el pacífic moviment independentista, l’únic «delicte» del qual és plantejar una proposta política inassumible per al nacionalisme extrem que impera a l’Estat espanyol.
Aquest tipus de programari espia, com Pegasus, administrat per l’empresa israelí NSO Group, es ven únicament a estats per a, suposadament, impedir que terroristes, màfies organitzades i criminals perillosos cometin assessinats. Hi ha un consens tàcit que, en casos així, és pertinent vulnerar el dret a la intimitat i a la privacitat per tal de prevenir mals majors.
Però la tesis del documentari és que aquesta tecnologia pot ser utilitzada més enllà d’aquests supòsits excepcionals. Els règims dictatorials, que ja vulneren tot tipus de drets, poden utilitzar-la fora dels supòsits indicats, com va fer el règim saudita amb Pegasus per a seguir el periodista Jamal Khashoggi i assassinar-lo. Però el documentari planteja que les democràcies occidentals també poden caure en la temptació d’utilitzar aquestes tecnologies gairebé invisibles amb fins espuris contra rivals polítics. Així l’exemple de l’estat espanyol serveix per il·lustrar com està traspassant totes les línies vermelles per tal d’intentar destruir un moviment polític que qüestiona la seva pertinença a l’Estat, encara que el moviment independentista actui democràticament a través de manifestacions civils i plantegi un desenllaç polític negociat i acordat en referèndum.
Però, des de 2010, Espanya ha dut a terme tot tipus d’actuacions legals i il·legals per intentar aturar aquest moviment civil: Ha enviat 10.000 policies a impedir violentament un referèndum, ha creat grups parapolicials per subornar i fabricar proves contra el moviment, ha infiltrat espies a organitzacions civils, ha utilitzat la justícia per reprimir i ha espiat il·legalment a través de telèfons mòbils a totes les persones que hi destacaven.
Malgrat la repercussió que està tenint el documentari a tot el món, sobretot als USA, ha estat ignorat deliberadament per la premsa espanyola que intenta amagar tota aquesta activitat irregular de l’Estat espanyol o, com a màxim, quan surt alguna cosa a la llum, la intenten fer passar com a actuacions «normals» per part d’un estat. Com la Ministra de Defensa Margarita Robles deixava constància en seu parlamentària: «Com no els hem d’espiar i combatre amb tots els mitjans de què disposem, si són un moviment que amenaça la pervivència del nostre estat?». Així ha estat al llarg de la història de l’Estat espanyol, però ara, en un marc suposadament democràtic, es continua aplicant el dogma: «Tot s’hi val per la unitat d’Espanya». Un dogma que l’ultranacionalisme espanyol no té cap mirament d’aplicar al moviment pro-independència català posant en suspens «de manera selectiva» les garanties que diferencien els sistemes democràtics dels dictatorials.
Aquest tipus de programari espia, com Pegasus, administrat per l’empresa israelí NSO Group, es ven únicament a estats per a, suposadament, impedir que terroristes, màfies organitzades i criminals perillosos cometin assessinats. Hi ha un consens tàcit que, en casos així, és pertinent vulnerar el dret a la intimitat i a la privacitat per tal de prevenir mals majors.
Però la tesis del documentari és que aquesta tecnologia pot ser utilitzada més enllà d’aquests supòsits excepcionals. Els règims dictatorials, que ja vulneren tot tipus de drets, poden utilitzar-la fora dels supòsits indicats, com va fer el règim saudita amb Pegasus per a seguir el periodista Jamal Khashoggi i assassinar-lo. Però el documentari planteja que les democràcies occidentals també poden caure en la temptació d’utilitzar aquestes tecnologies gairebé invisibles amb fins espuris contra rivals polítics. Així l’exemple de l’estat espanyol serveix per il·lustrar com està traspassant totes les línies vermelles per tal d’intentar destruir un moviment polític que qüestiona la seva pertinença a l’Estat, encara que el moviment independentista actui democràticament a través de manifestacions civils i plantegi un desenllaç polític negociat i acordat en referèndum.
Però, des de 2010, Espanya ha dut a terme tot tipus d’actuacions legals i il·legals per intentar aturar aquest moviment civil: Ha enviat 10.000 policies a impedir violentament un referèndum, ha creat grups parapolicials per subornar i fabricar proves contra el moviment, ha infiltrat espies a organitzacions civils, ha utilitzat la justícia per reprimir i ha espiat il·legalment a través de telèfons mòbils a totes les persones que hi destacaven.
Malgrat la repercussió que està tenint el documentari a tot el món, sobretot als USA, ha estat ignorat deliberadament per la premsa espanyola que intenta amagar tota aquesta activitat irregular de l’Estat espanyol o, com a màxim, quan surt alguna cosa a la llum, la intenten fer passar com a actuacions «normals» per part d’un estat. Com la Ministra de Defensa Margarita Robles deixava constància en seu parlamentària: «Com no els hem d’espiar i combatre amb tots els mitjans de què disposem, si són un moviment que amenaça la pervivència del nostre estat?». Així ha estat al llarg de la història de l’Estat espanyol, però ara, en un marc suposadament democràtic, es continua aplicant el dogma: «Tot s’hi val per la unitat d’Espanya». Un dogma que l’ultranacionalisme espanyol no té cap mirament d’aplicar al moviment pro-independència català posant en suspens «de manera selectiva» les garanties que diferencien els sistemes democràtics dels dictatorials.
Algunes notícies sobre el documental:
- Democracy Now: https://www.youtube.com/watch?v=4zj5sup0qQc
- CNN: https://www.youtube.com/watch?
https://edition.cnn.com/2024/
- Daily Show: https://www.youtube.com/watch?
- The View: https://www.youtube.com/watch?
- Amanpour and Company: https://www.youtube.com/watch?
- The World Street Journal: https://www.wsj.com/arts-
- The Guardian: https://www.theguardian.com/
https://www.theguardian.com/
- The Objective: https://theobjective.com/
- Variety: https://variety.com/2024/tv/
- NPR: https://www.npr.org/2024/11/
https://edition.cnn.com/2024/
- Daily Show: https://www.youtube.com/watch?
- The View: https://www.youtube.com/watch?
- Amanpour and Company: https://www.youtube.com/watch?
- The World Street Journal: https://www.wsj.com/arts-
- The Guardian: https://www.theguardian.com/
https://www.theguardian.com/
- The Objective: https://theobjective.com/
- Variety: https://variety.com/2024/tv/
- NPR: https://www.npr.org/2024/11/
(Article 533)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada