Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris independencia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris independencia. Mostrar tots els missatges

24 de gener del 2023

LES VAGUES A L'EDUCACIÓ DEL 25 I 26 DE GENER

De les vagues del curs passat falten per abordar moltes mesures per redreçar i millorar el sistema educatiu de Catalunya perquè, per crisis econòmiques, retallades i pandèmies, s’ha anat deteriorant massa el servei públic.

Però el Departament d’Educació amb el conseller Cambray d’ERC al timó, que havia assegurat als sindicats que aniria negociant, en aquest cas que té el poder, ha fet servir la mateixa tàctica que els aplica a ells en Pedro Sánchez en la «taula de diàleg» entre Catalunya i Espanya: és a dir, anar fent reunions amb els sindicats però sense voluntat d'arribar a acords.

I ara que s'han convocat les vagues, el primer que fa el Departament és intentar deslegitimar els convocants dient que «la ciutadania no ho entendrà», igual com el govern espanyol li diu a ERC que el tema de la independència «no és una prioritat per als catalans».

I, quan s'han fet les jornades de vaga, el Departament respondrà de la mateixa manera que en l'anterior període, dient que «la vaga ha punxat» perquè la majoria de professors no l’han secundat. I les dades poden reflectir això literalment, però tothom que conegui les dinàmiques socials sap que és un argument maliciós, perquè no li costa el mateix, a una persona, fer vaga que no fer vaga. I per exemple, el 33,4% de seguiment de la vaga del 15 de març de 2022 o el 16,4% del 16 de març són valors altíssims, que indiquen que el nombre de professors que estan d'acord amb els arguments de la vaga s’enfilaria fins ben bé el 80% si fer vaga no tingués el cost que té. Llavors cal interpretar que, els que finament acaben fent vaga, són la punta d'un iceberg que els governants faran bé de no menystenir.

I altra vegada, aquesta deslegitimació s’assembla a la que en Pedro Sánchez va aplicar al moviment independentista (ERC inclosa) quan va dir que, la concentració independentista del passat 19 de gener, havia punxat perquè «només» havia aplegat 30.000 manifestants contra la cimera hispano-francesa. Ell no ho reconeixerà, però sí sap que mobilitzar desenes de milers de persones un dijous laborable a les 9:00 del matí és una gesta que demostra la fortalesa del moviment.

Per tant, conseller Cambray, si no li agrada que en Pedro Sánchez els toregi, no toregi vostè als sindicats i asseguis a la taula per tal que no calgui convocar més vagues. Millorar el sistema educatiu (i el sanitari) és fonamental per construir una societat el més justa possible.  

(Carta 508)

8 de desembre del 2022

MULTITUDINÀRIA MANIFESTACIÓ A CATALUNYA CONTRA LLEIS ESPANYOLES INJUSTES

Fotografia d'Albert Salamé de Vilaweb
El 6 de desembre, Dia de la Constitució Espanyola, s'ha fet una manifestació multitudinària a Barcelona per rebutjar la futura reforma del codi penal. L'Estat espanyol té un delicte impropi a Europa, el delicte de sedició amb què es va condemnar els polítics que van organitzar, el 2017, el referèndum d'independència de Catalunya.

Aquest delicte, creat el 1822, condemna amb penes altíssimes les manifestacions multitudinàries que impedeixin el compliment de lleis encara que no es faci servir cap tipus de violència. A Europa es considerarà una llei antidemocràtica perquè pot impedir el dret de manifestació. Per això, la justícia de Bèlgica, d'Alemanya i d'Itàlia, en no observar violència en els fets investigats, van rebutjar el lliurament a Espanya del president català Carles Puigdemont per sedició.

Per tot això i per petició del Consell d'Europa, Espanya es veia obligada a eliminar aquest delicte de sedició, però el que denunciem és que el vol substituir per un nou delicte de “desordres agreujats” que pretén, segons han afirmat els membres del Govern espanyol, poder continuar condemnant qualsevol mena de desbordament no violent que fes el moviment independentista català.

Aparentment les penes màximes d'aquest nou delicte serien inferiors a les de l'anterior, però en última instància es podrien assolir les mateixes condemnes per als líders del referèndum del 2017 (de 9 a 13 anys de presó). A més, en aquesta nova interpretació, una manifestació multitudinària seria delicte si es considera que “obstaculitza la via pública”, que “intimida” (un terme molt ambigu), que “s'ocupa un edifici o instal·lació” sense violència, o si es convoca o acudeix a “una multitud idònia per afectar greument l'ordre públic” (totalment arbitrari). Per acabar-ho de fer terrorífic, la mínima condemna per a aquest delicte s'incrementa de 1 fins a 3 anys de presó amb la que podria ser penada la participació en una manifestació no violenta! Al·lucinant! Caldrà recórrer a Europa aquesta llei!

També el Govern espanyol han justificat aquest nou delicte perquè permetrà extradir des de Bèlgica el president Puigdemont, com si haguessin escrit aquesta llei ad hoc per tancar a la presó l'“enemic número u” d'Espanya.

El moviment independentista rebutja aquest canvi d'un delicte per un altre, perquè es deroga un delicte de sedició que ja tenia els dies comptats, però se'l substitueix per un altre que està pensat per impedir el projecte independentista català, sense importar-los vulnerar drets fonamentals. I tot això pel simple fet que l'Espanya ultranacionalista, hereva de la dictadura franquista, no accepta allò que aquest moviment polític legítim proposa i pensa que tot s'hi val per mantenir la unitat d'Espanya. Però això no és així, la democràcia i el dret d'autodeterminació dels pobles són valors superiors que cal respectar.

(Carta 505)


9 d’octubre del 2022

5è ANIVERSARI DEL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

 
Aquest 1 d’octubre l’independentisme ha convocat desenes de milers de persones a Barcelona per l’aniversari del referèndum d’autodeterminació de 2017. I això que fa només tres setmanes, en el Dia de Catalunya, el moviment també va convocar centenars de milers de persones a la mateixa ciutat.

El referèndum de 2017 va arribar després d'una demanda popular sostinguda des de 2010, a la que Madrid s'havia negat durant tots aquests anys. Per això, quan el govern català va decidir celebrar el referèndum unilateralment, l’Estat va enviar 10.000 policies per impedir-ho. Malgrat tot, el referèndum es va celebrar i hi van votar 2.286.217 persones, 43% del cens, amb 90% a favor de la independència.

Després, el govern català va intentar negociar amb l’espanyol, però aquest s’hi va negar i van activar el sistema judicial que va empresonar a 9 persones. Van estar gairebé quatre anys a la presó fins que, les pressions del Consell d’Europa, van forçar l'indult aquests presos polítics. Però portem 4.200 perseguits judicialment, dels quals 720 encara esperen judici.

Ara mateix el govern espanyol està intentant ignorar el conflicte i, a Europa, també miren cap a una altra banda. Però ignorar el moviment social més potent d’Europa és irresponsable perquè un moviment així, que sap que té dret a defensar-se i protegir-se de l'Espanya ultranacionalista, no renunciarà a la seva independència per imposició espanyola.

La part més militant del moviment independentista sap que ha de forçar una solució perquè, la inacceptable situació actual, amb un govern espanyol nacionalista socialdemòcrata (PSOE i Podemos), empitjorarà quan guanyi l’ultranacionalisme de la dreta (PP) més l’extrema dreta (VOX). Davant la falta de camí democràtic, l’independentisme està adonant-se que haurà d’organitzar un procés insurreccional pacífic de més de 2 milions de persones per desbordar l’Estat espanyol, que previsiblement reaccionarà amb molt violència. Abans que això passi, seria desitjable que Europa obligués Espanya a acceptar un referèndum d’autodeterminació per solucionar el conflicte democràticament.
 

(Carta 504)

3 de maig del 2022

#CATALANGATE

El 18 abril, The New Yorker destapava en un extens reportatge [1] el major cas d’espionatge en un país de la UE. L’organització canadenca Citizen Lab havia documentat [2] l’espionatge a 65 catalans independentistes amb els programes Pegasus i Candiru. El cas ha estat batejat com #Catalangate.

Les dictadures espien. The Washington Post calcula que, a tot el món, uns 50.000 mòbils han sigut víctimes de Pegasus. Però no pot ser una pràctica acceptable en països que diuen ser democràtics i respectar els drets i llibertats. Per això va commocionar descobrir que Polònia i Hongria havien espiat opositors amb el programa estrella de l’empresa israeliana NSO Group, que assegura que només el ven a estats per lluitar contra el terrorisme i la criminalitat.

Ara sacseja la UE que Espanya (quin altre estat podria ser?) hagi espiat il·legalment un gran nombre de ciutadans des de 2017. I no ho ha fet per amenaça de terrorisme o criminalitat, sinó que ha vulnerat la privacitat de persones que formen part d’un moviment polític del tot legítim, no violent i democràtic, per bé que contrari als interessos del nacionalisme espanyol. 

Estan documentats 65 casos (europarlamentaris, parlamentaris del Congrés espanyol i del Parlament de Catalunya, advocats, periodistes, activistes...), però els afectats podrien ser molts més. De fet, jo mateix, que no sóc ningú important, sospito que el meu mòbil va ser infectat perquè, a l’agost del 2019, feia coses estranyes, com gravar converses telefòniques i va arribar a enviar un missatge, que jo no vaig escriure, a un familiar. 

En realitat, als catalans, no ens sorprèn haver estat espiats ni és el més greu que ens han fet. El conflicte català ha fet embogir el nacionalisme espanyol que impregna les estructures de l’Estat i que ni es planteja una solució democràtica. Estan utilitzant la força i els ressorts de l’Estat per intentar la seva solució: destruir el nostre moviment polític. Als anys 80 contra ETA, l’Estat espanyol va crear el grup terrorista GAL per a assassinar bascos, tal com anys després van demostrar els tribunals, amb condemnes i posteriors indults als culpables. Contra l’independentisme català, un moviment pacífic i democràtic, estan recorrent igualment a la guerra bruta.

Van enviar 10.000 policies a Catalunya per impedir el referèndum de 2017, apallissant i ferint 1.065 votants pacífics. Van condemnar els líders de 9 a 13 anys de presó per haver dut a terme un cop d’estat (fals, perquè si, amb 2.300.000 d’activistes, haguéssim intentat un cop d’estat, hi hagués hagut morts i possiblement seríem independents, però som un moviment demòcrata i pacífic). Després de 4 anys, van haver d’indultar els empresonats perquè el cas no hagués resistit els recursos davant la Justícia de la UE. Igualment han perseguit judicialment més de 3.500 activistes que tenen sentències pendents. I el Tribunal de Cuentas, en base a hipotètiques malversacions, va exigir a una quarantena d’independentistes fiances de 9M€, que ha rebaixat a 5,6M€ i que acabaran arxivant abans que el cas arribi a la Justícia de la UE, perquè no podrien demostrar la malversació, però sobretot perquè l’objectiu no era investigar res sinó destruir econòmicament els independentistes amb aquestes fiances exorbitants. 

Per tant estàvem segurs que també atacarien la nostra intimitat. Els milions d’activistes independentistes hem viscut sabent que podien vulnerar la nostra privacitat. No només per aconseguir proves contra els investigats o per conèixer els plans i estratègies, sinó possiblement per a un delicte més inconfessable: aconseguir informació compromesa sobre els líders, per poder-los fer xantatge i frenar el moviment. 

 

Però el més inquietant del Catalangate ha estat la reacció de la premsa espanyola, que des del primer dia va amagar la informació. I quan ja no va poder amagar-la, no la va presentar com un fet greu, sinó com quelcom normal i acceptable contra un moviment que interpreten que amenaça Espanya. A més donaven per bones les declaracions del govern espanyol negant tenir res a veure amb l’afer. En definitiva, els mitjans de comunicació i els polítics segueixen la línia d’amagar i justificar, a la població espanyola, tots els abusos que han estat fent als catalans i com això ha esdevingut una deshumanització pròpia de règims d’altres temps. Així sembla impossible que els ciutadans espanyols puguin entendre la gravetat de l’assumpte i exigir responsabilitats.

 

Fins ara la UE ha estat mirant cap a un altre costat i ha deixat que Espanya pogués fer tot això. Sempre amb la música que no es pot interferir en els afers interns d’un Estat membre. Ara que aquests espionatge il·legal està escandalitzant al món occidental, estirarem del fil perquè emergeixi tot el joc brut que Espanya ha estat practicant, totalment contrari als estàndards de la UE i perquè quedi clar que, invocant la “causa justa”, la minoria nacional catalana té dret a alliberar-se d’aquesta subordinació a Espanya que espolia i subjuga a una societat moderna, plural i amb una manera de fer pròpia, com és el poble de Catalunya.


[1] The New Yorker, Ronan Farrow: https://www.newyorker.com/magazine/2022/04/25/how-democracies-spy-on-their-citizens

[2] Citizen Lab: https://citizenlab.ca/2022/04/catalangate-extensive-mercenary-spyware-operation-against-catalans-using-pegasus-candiru/

Amnesty: https://www.amnesty.org/en/latest/news/2022/04/spain-pegasus-spyware-catalans-targeted/

The Washington Post: https://www.washingtonpost.com/opinions/2022/04/21/democracies-should-write-rules-spyware-not-abuse-it/
The Guardian: https://www.theguardian.com/world/2022/apr/18/catalan-leaders-targeted-using-nso-spyware-say-cybersecurity-experts
Le Monde: https://www.lemonde.fr/pixels/article/2022/04/18/pegasus-des-dizaines-d-elus-et-de-membres-de-la-societe-civile-catalane-cibles-par-le-logiciel-espion_6122674_4408996.html?utm_medium=Social&utm_source=Twitter#Echobox=1650300412
Politico: https://www.politico.eu/article/pegasus-spyware-targets-top-catalan-politicians-and-activists/
Politico: https://www.politico.eu/article/catalan-president-stronger-eu-rules-against-digital-espionage/
DW: https://www.dw.com/en/spain-catalan-separatists-announce-legal-steps-after-spyware-allegations/a-61518298
Reuters: https://www.reuters.com/world/europe/catalan-independence-leaders-targeted-by-spyware-rights-group-says-2022-04-18/
The New Yorker: https://www.wnyc.org/widgets/ondemand_player/thenewyorker/?share=1#file=/audio/json/1201475/



(Carta 501)