El proper 12 de maig se celebraran les eleccions per triar el govern de Catalunya. Fa quatre anys, els partits independentistes van guanyar el 52% dels vots i el 55% dels escons. Es va formar un govern independentista d’ERC i Junts amb el suport de la CUP. Però les diferents estratègies davant la constant repressió judicial van provocar que ERC es quedés sola al govern.
 |
| Fotografia: Albert Salamé, www.vilaweb.cat |
En aquestes eleccions catalanes es dóna una situació totalment diferent, perquè el resultat de les darreres eleccions espanyoles ha obligat el PSOE a pactar amb Junts perquè els seus 7 vots contribuïssin a investir Pedro Sánchez. Això l'ha obligat a acceptar una llei d'amnistia amb què, properament, tots els perseguits per "lawfare" (guerra judicial utilitzant fraudulentament la llei) seran lliures de qualsevol acusació. Entre ells, el president Carles Puigdemont, que el 2017 va organitzar el referèndum d'autodeterminació, que va ser deposat il·legalment pel govern espanyol i que es va haver d'exiliar a Bèlgica per no ser empresonat injustament.
A l'inici d'aquesta campanya electoral, el PSC liderava les enquestes perquè la majoria del vot no independentista es concentra en aquest partit. Una mica més enrere quedaven empatats els dos grans partits independentistes, ERC i Junts. Però llavors Puigdemont va anunciar que es presentava i que tornaria triomfant a Espanya per a la investidura, amb la protecció de l'amnistia que ha aconseguit arrencar a Espanya. Aleshores la intenció de vot va començar a decantar-se cap a Junts i a acostar-se cada vegada més al PSC.
El que passa és que Puigdemont és l'enemic número 1 del nacionalisme espanyol i suscita una gran por a Espanya perquè representa la insubordinació a l'estat i no ha pogut ser sotmès. Per això, a l'inici de la campanya electoral, Pedro Sánchez va sorprendre tothom amb un malabarisme temerari i inquietant. Sense avís previ, va publicar una carta a les xarxes socials anunciant que estava molt molest amb l'extrema dreta per una imputació de corrupció a la seva dona. I anunciava que es donava cinc dies per reflexionar si havia d'abandonar la presidència. Sánchez sempre havia desmentit les denúncies de l'independentisme afirmant que havien estat víctima de “lawfare”, amb el mantra que Espanya és un estat de dret. Però ara ha reconegut que sí que s’hi practica la guerra bruta judicial.
El país va quedar davant d’un precipici esperant la decisió del mandatari. Al cap de cinc dies va afirmar que continuaria i, aprofitant l'estat de xoc, va intentar cridar els seus seguidors a votar a les eleccions catalanes amb la justificació de demostrar a l'extrema dreta que Pedro Sánchez té el suport del poble. Amb aquesta estratègia manipuladora, Sánchez va aconseguir que la intenció de vot del PSC augmentés i es mantingués per davant de Puigdemont.
Però a mesura que s’acosten les eleccions, sembla que aquesta tendència de creixement del PSC s’ha estancat i, d’altra banda, l’electorat independentista està concentrant el seu vot en Puigdemont. Veurem qui acaba guanyant... De tota manera, encara que Puigdemont no quedi en primera posició, és possible que sigui l'únic que pugui aconseguir una majoria per poder ser investit president de Catalunya. En aquest cas: Com reaccionarà Espanya davant d'una persona que han perseguit tan visceralment? Respectaran la voluntat expressada a les urnes o donaran curs al seu nacionalisme repressor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada