12 de setembre del 2024

L’INDEPENDENTISME SEGUEIX SENT EL MOVIMENT SOCIAL MÉS POTENT D’EUROPA

12 d’agost del 2024

PUIGDEMONT RETORNA PER DEIXAR CLAR QUE LA LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA SEGUEIX

Des de 1714 Espanya tracta Catalunya com una colònia, amb un espoli fiscal de 22.000 milions d’euros anuals (10% del PIB de Catalunya!) i amb una actitud racista anti-catalana. I això ha perviscut fins avui dia i, per això, necessitem la independència de Catalunya. Vam fer un referèndum d’autodeterminació el 2017 i, de resultes de la repressió posterior, el president Puigdemont ha hagut d’estar 7 anys exiliat a Bèlgica. Aquest any, per la necessitat del president Pedro Sánchez d’aconseguir els vots del partit de Puigdemont, Junts, es va aprovar el 11 de juny una llei d'amnistia que havia d’acabar amb la repressió, entre altres del President Puigdemont. Per això, durant el procés electoral català del 12 de maig, ell va dir que tornaria a Catalunya per participar en la investidura del futur president del govern català.

Autor: Josep Balcells
La repressió ha aconseguit que l’altre gran partit independentista, ERC, deixés la confrontació i volgués pacificar el país, però això l’ha dut a anar perdent moltíssims vots dels independentistes més actius i exigents. Un altre partit independentista, la CUP, desorientada en aquest panorama, també ha anat perdent força vots. En les últimes eleccions al govern català, la repressió ha tornat a impossibilitar que el candidat Puigdemont pogués fer la campanya electoral a Catalunya, l’ha hagut de fer des de la distància per internet, i tampoc ha pogut participar en els debats televisius. Al final, aquest context anormal ha anat influint fent que l’independentisme perdés la majoria absoluta que havia tingut en els darrers dotze anys. El PSC, un partit anti-independentista del mateix partit del president espanyol Sánchez, va quedar primer, però necessitava els vots d’ERC per arribar a la majoria absoluta. I ERC, per evitar noves eleccions (en les que encara hi hagués baixat més), ha donat els seus vots perquè el PSC pugui governar Catalunya en una mena de colònia pacificada, a canvi d’una hipotètica sobirania fiscal per a Catalunya (una promesa que tots sabem que no es complirà perquè aniria en contra de l’espoli fiscal que està a la base de la relació Espanya-Catalunya).

Autor: Josep Balcells
Però els jutges espanyols, en continuïtat amb la “lawfare” amb la qual han perseguit als independentistes catalans, es neguen a aplicar la llei d’amnistia aprovada pel Congrés espanyol, demostrant impunement que fan un ús impropi de la justícia per a fins polítics. Malgrat això, ara que Puigdemont ha sortit elegit com a diputat del segon partit més votat del Parlament català, va anunciar que, tal i com havia promès, tornaria el dia de la investidura, el 8 d'agost. Els jutges van donar instruccions a la policia catalana que, comandada per ERC i havent de complir per imperatiu legal, va desplegar un dispositiu policial impressionant per impedir que Puigdemont pogués entrar al Parlament.

Llavors, davant la multitud que l’havia vingut a rebre davant el parc del Parlament, el president Puigdemont va fer un discurs. Va deixar molt clar que els jutges incomplien la llei, que el conflicte entre Catalunya i Espanya no havia desaparegut i que els catalans seguim exigint la independència de Catalunya. Acabat el discurs, va desaparèixer entre la multitud escapolint-se de la policia. La policia, amenaçada pels jutges, va activar l’Operació Gàbia tallant el trànsit a totes les carreteres de Catalunya en veritable una caça a l’home. Aquest operatiu només s’havia fet servir contra els terroristes islamistes que van atemptar a Barcelona el 17 d’agost de 2017. Ara ho va fer per arrestar un diputat, elegit per 700.000 catalans, acusat de malversació. A més, acusat fraudulentament pels mateixos jutges que ara no volen aplicar la llei d’amnistia, aprovada pel Congrés espanyol precisament per deixar de perseguir-lo judicialment. Seria inexplicable, si no fos que Puigdemont i els independentistes catalans són els enemics número 1 d’Espanya.

Autor: Josep Balcells
El president Puigdemont ha esquivat tot el sistema policial i ja torna a ser a l’exili belga havent deixat en evidència l’abús inadmissible que estan cometent els jutges, amb aquesta insubordinació i intromissió en la política des de l’estament judicial. Però ningú els critica a Espanya, ni ningú pensa fer-hi res. Caldrà veure si Junts retirarà el suport al govern espanyol i aquest es desestabilitzarà. De moment l’aparició desafiant del president Puigdemont a Barcelona ha servit perquè tota la gran premsa mundial tornés a situar el problema català a les portades informatives, deixant clar que el conflicte continua i que no hi haurà cap mena de solució política fins que l’encaix internacional de Catalunya sigui decidit pels mateixos catalans.




(Article 531)

27 de juliol del 2024

ESTUPOR A CATALUNYA PER L'ABÚS JUDICIAL ESPANYOL

2 de juliol del 2024

EIXIDA DE L'ATZUCAC INDEPENDENTISTA!

24 de maig del 2024

VOLEN ENTERRAR EL MOVIMENT INDEPENDENTISTA CATALÀ, PERÒ SEGUEIX ENDAVANT

18 de maig del 2024

HI HA GANES D’ENTERRAR L’INDEPENDENTISME CATALÀ, PERÒ SEGUEIX ENDAVANT

El 13 de maig de 2024 hi ha hagut eleccions al Parlament de Catalunya. A la premsa internacional (i a la espanyola també) l’únic que s’ha destacat és que Puigdemont no ha quedat primer. Al candidat guanyador, Salvador Illa del PSC (partit català del PSOE de Pedro Sánchez), gairebé ni se’l menciona, perquè no sembla que hagi guanyat per qui és, sinó perquè era l’encarregat de la llarga campanya de l’estat per derrotar electoralment l’independentisme, un moviment que ha guanyat amb majoria absoluta totes les eleccions des de 2012. I de «l’independentisme català ha perdut!» volen sentenciar que «l’independentisme català s’ha acabat!», malgrat que, amb el resultat obtingut, no és gens clar que el guanyador pugui formar govern antiindependentista (perquè necessitaria la participació d’ERC, un partit independentista), però si ERC segueix una lògica independentista, llavors seria Puigdemont qui podria formar govern o, altrament, també poden haver-se de repetir les eleccions.


CC By-Sa, Òmnium Cultural
El PSC (socialdemòcrates espanyolistes) ha tret 42 diputats, Junts de Puigdemont (socialdemòcrates i liberals independentistes) ha tret 35 diputats, 20 per ERC (socialdemòcrates independentista), 15 per al PP (dreta espanyolista), 11 per VOX (extrema dreta espanyolista), 6 pels Comuns (esquerra indefinida nacionalment), 4 per la CUP (esquerra independentista) i 2 per Aliança (partit nou d’extrema dreta independentista, en línia amb el que succeeix a Europa, però contrari a la tradició independentista catalana que sempre ha sigut antifeixista).

Malgrat està en procés d’aprovació una llei d’amnistia per eliminar la «lawfare» (guerra bruta utilitzant la justícia) amb la que el nacionalisme espanyol ha atacat l’independentisme català, la repressió ha arribat fins a les eleccions: Puigdemont ha hagut de fer els actes de campanya a la Catalunya Nord (actualment en territori francès), sense poder recórrer Catalunya, perquè hagués sigut arrestat per la policia si hagués trepitjat territori espanyol. Tampoc ha pogut participar en els debats televisats. I malgrat aquesta desavantatge (que en altres països hauria fet anul·lar les eleccions per la manca d’igualtat de condicions entre els contendents), el resultat de Puigdemont no ha sigut el desitjat però ha estat més que acceptable: Ha superat de 100.000 vots el seu propi resultat de 2021 i ha quedat a 35 escons davant dels 42 del PSC. Cal tenir en compte que el PSC ha guanyat tres dels últims quatre escons que, segons la llei electoral, s’atorguen per molt poc marge de vots, i un va ser en perjudici de Junts, de manera que el resultat hagués pogut ser 39 pels PSC i 36 per Junts, que hagués sigut més proporcional al nombre de vots.

La baixa participació, del 58%, possiblement ha sigut sobretot entre l’electorat independentista, perquè sembla que Pedro Sánchez va reeixir en la seva manipulació per mobilitzar el seu electorat i derrotar Puigdemont. A dues setmanes de les eleccions, Sánchez va indignar-se per una denúncia, d’un grup d’extrema dreta, per corrupció de la seva dona i va anunciar que es donava cinc dies per decidir si deixava la presidència d’Espanya. El país es va quedar en xoc, però passats aquest cinc dies, Sánchez va reaparèixer anunciant que continuaria però que necessitava el recolzament de la gent per lluitar contra les agressions dels adversaris. És irònic que Sánchez es fes la víctima del «lawfare» per derrotar l’independentisme, quan són ells els que l’han patit de manera més contínua i descarnada de part del nacionalisme espanyol.

CC By-Sa, Òmnium Cultural
A la banda independentista, Puigdemont ha tingut la màxima concentració de vots. El conjunt de l’independentisme ha mantingut els vots de les anteriors eleccions de 2021 (també amb baixa participació per la covid), però ha perdut 700.000 vots respecte a les eleccions de 2017 (després del referèndum d’autodeterminació, amb una participació del 80%). Els independentistes s’han abstingut de votar per enuig contra els partits independentistes. La repressió espanyola i el seu joc brut, fan que els independentistes ho segueixin sent, però al mateix temps molts votants no perdonen que els partits independentistes no s’atrevissin a tirar endavant la independència el 2017 (per por que Espanya provoqués un bany de sang) i tampoc els perdonen que, havent tingut el 52% dels vots els últims tres anys, s’hagin inhibit d’avançar cap a la independència, per por a la repressió espanyola i a la seva negativa a una sortida democràtica perquè Catalunya pugui decidir el seu futur.

El partit independentista que més vots ha perdut ha sigut ERC. L’electorat ha castigat que, controlant el govern català, adoptés una actitud de renúncia a la independència (deixant-la per d’aquí a més de 20 anys), volgués frenar el moviment d’emancipació en marxa, i se sotmetés a Pedro Sánchez davant d’una alternativa pitjor (PP i VOX). ERC ha perdut 170.000 vots respecte les últimes eleccions catalanes (que és el que ha guanyat la resta de l’independentisme), però respecte les anteriors eleccions, ha perdut 500.000 vots (70% del que va perdre tot l’independentisme). A més, ERC va perdre 300.000 a les eleccions municipals de 2023 (90% del que va perdre tot l’independentisme) i ERC va tornar a perdre en les eleccions generals de 2023, 400.000 vots (60% del que va perdre tot l’independentisme).

I això a abocat la cúpula d’ERC a dimitir i han anunciat un procés d’autocrítica i redefinició. Aquestes eleccions poden permetre superar la confrontació dins del moviment independentista. Les diferents actituds per gestionar la por a la repressió i la dificultat per superar la negativa espanyola a l’autodeterminació. L’opció d’ERC per la renúncia i la submissió llastraven el moviment que, ja de per si, té uns reptes complicats davant d’Espanya com per, a més, haver de gestionar la conflictivitat interna. De fet, aquesta desunió estratègica també convertia en inviable l’opció de Junts i la CUP per fer creïble una estratègia de confrontació.

Per tant, qui vulgui veure en la pèrdua de la majoria absoluta de l’independentisme que aquest moviment s’ha acabat, tindrà dificultats per entendre el que anirà succeint en el futur, perquè això d’ara és només una turbulència electoral de gestió de la violència exercida per Espanya, però l’exigència de llibertat segueix encara més dempeus.

Caldrà veure qui formarà govern a Catalunya, però fins i tot si no ho pugués fer l’independentisme, aquest seguirà avançant perquè (a diferència del que pensen a Madrid) els partits no són el motor de l’independentisme, sinó que és un moviment social transversal que neix d’un anhel real i històricament omnipresent a Catalunya. Òbviament aquesta lluita necessita tenir una contrapart institucional, per això és vital que la penalització electoral serveixi per sortir d’aquest període d’estancament. Si provoca que els partits independentistes trobin una estratègia comuna per enfrontar l’hostilitat espanyola, s’avançarà inexorablement cap a una independència que arribarà tard o d’hora.

(Article 527)

10 de maig del 2024

SÁNCHEZ INTENTA ADULTERAR LES ELECCIONS CATALANES

El proper 12 de maig se celebraran les eleccions per triar el govern de Catalunya. Fa quatre anys, els partits independentistes van guanyar el 52% dels vots i el 55% dels escons. Es va formar un govern independentista d’ERC i Junts amb el suport de la CUP. Però les diferents estratègies davant la constant repressió judicial van provocar que ERC es quedés sola al govern.

2 d’abril del 2024

MANUAL DE VOTACIÓ DEL 12M PER A INDEPENDENTISTES

Sabent que el vot és una decisió molt personal i en la que ningú hauria d'intentar interferir, em permeto de fer-vos uns suggeriments en el cas que sigueu independentistes perquè, davant de les grans dificultats que travessem, necessitem encertar el camí.

25 de març del 2024

PUIGDEMONT SERÀ CANDIDAT A LES ELECCIONS CATALANES

Catalunya, el 2017, va celebrar un referèndum d'autodeterminació, malgrat les agressions de la policia espanyola, i després de guanyar-lo, es va declarar la independència de Catalunya. Arran d'això, el govern espanyol que no havia volgut negociar res prèviament al referèndum, va reprimir amb duresa i va empresonar tots els polítics que va poder, amb sentències de 9 a 13 anys de presó. El president Carles Puigdemont es va exiliar a Bèlgica i no ha estat extradit, en diverses ocasions, ni per Bèlgica, ni per Alemanya, ni per Itàlia, perquè no veien cap delicte que ho justifiqués.

Després el PP va perdre el govern espanyol i el va obtenir el PSOE, però va continuar reprimint l'independentisme. Fins ara hem tingut al govern català un partit independentista, ERC que, traumatitzat per la repressió, no ha gosat avançar en el camí cap a la independència. Mentrestant, Puigdemont ha estat elegit eurodiputat i ha denunciat Espanya als tribunals de la UE. Les sentències són a punt de sortir.

A partir de les noves eleccions espanyoles del 23 de juliol del 2023, el PSOE ha necessitat els 7 vots de Junts (el partit de Puigdemont) per poder governar l'estat i llavors ha hagut de canviar la relació amb Puigdemont i, de criticar-lo i insultar-lo , ha passat a haver de negociar amb ell. S'ha aprovat una llei d'amnistia i, a Ginebra, negocien Espanya i Catalunya, amb la demanda de la part catalana de trobar la manera perquè es pugui exercir el dret a l'autodeterminació.

Fa una setmana, s'han convocat eleccions catalanes anticipades per al 12 de maig. Es presentaran 3 o 4 partits independentistes, però el 21 de març a l'ajuntament d'Elna (a la Catalunya Nord, actualment dins de França), Puigdemont ha fet una conferència davant de 1.400 persones per fer un anunci que revolucionarà Catalunya: Puigdemont es presenta a les eleccions. Participarà a la campanya per internet des de Brussel·les perquè, si trepitgés sòl espanyol, seria detingut immediatament, però s'ha compromès que, si guanya i pot ser investit president, tornarà després de 7 anys d'exili. Previsiblement estarà cobert per la llei d'amnistia, encara que els tribunals espanyols segurament trobaran la manera d'arrestar-lo igualment i això generarà un xoc frontal entre la Judicatura i el poble de Catalunya.

L'anunci ha sacsejat Catalunya perquè, en la possibilitat del seu triomf, no només es reconeix una actitud molt valenta per part seva, sinó que també seria una restitució del president deposat il·lícitament el 2017 per part del govern espanyol, cosa que tindria un efecte de reparació col·lectiva per a la societat catalana que n'està farta de repressió i autoritarisme.

Aquest previsible conflicte ha encès totes les alarmes a Espanya que estan en estat de xoc i la premsa de Madrid no parla de cap altra cosa. Veuen amb por que la voluntat de Catalunya de decidir el futur polític torni a la primera línia de l'actualitat i hagin d'acabar acceptant el seu dret a poder exercir l'autodeterminació.

(Article 524)  

22 de març del 2024

L’INDEPENDENTISME CATALÀ OBLIGA ESPANYA A APROVAR UNA AMNISTIA

6 de març del 2024

EL TRIBUNAL SUPREM JUTJARÀ ALGUNES MANIFESTACIONS A CATALUNYA COM A TERRORISME

29 de febrer del 2024

ELS JUTGES COMBATEN LA LLEI D’AMNISTIA DEL CONGRÉS ESPANYOL

Protesta contra l'acusació de terrorisme pel Tsunami
El PSOE necessita aprovar la llei d'amnistia per poder governar Espanya, perquè li manca el suport de l'independentisme català. Per la seva part, l'independentisme català va votar la investidura de Pedro Sánchez perquè no governés la ultradreta i, sobretot, per iniciar una solució política que impliqui la fi de la repressió del moviment i un referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Amb l'amnistia, el PSOE pretén passar pàgina, però tancant la porta a l'anhel de llibertat català. Però l'evidència és que fa falta una amnistia perquè Espanya va jugar brut amb «lawfare» contra l'independentisme català. La dreta del PP i l'extrema dreta de VOX viuen aquesta amnistia com una humiliació cap al seu «legítim» dret de perseguir els independentistes per tal de defensar Espanya. I l'amnistia desfà el relat segons el qual l'independentisme català havia intentat donar un cop d'estat i que practica el terrorisme, i ho senten com una traïció del PSOE perquè, fins ara havia recolzat la repressió del PP i, quan ha governat el PSOE, ha continuat exercint la repressió i l'espionatge il·legal cap al moviment independentista.

Per això, la llei d'amnistia està agitant el vesper nacionalista espanyol. Dins del PSOE hi ha mala maror, però la toleren a canvi dels llocs de feina que aconsegueixen amb el govern central. En el PP, VOX, la premsa i, sobretot, l'alta Judicatura (que prové de la dictadura feixista) l'ambient és de guerra oberta contra el govern per recuperar el poder i reprimir les aspiracions dels catalans sense miraments. Aznar, l'expresident d'Espanya del PP, va animar: «que tothom faci el que pugui contra l'amnistia». I els dies abans de l'aprovació de la llei d'amnistia, dos jutges (Joaquín Aguirre del jutjat 1 de Barcelona i Manuel García Castellón de l'Audiència Nacional, un tribunal d'excepció hereu del Tribunal de Orden Público de la dictadura feixista) han intentat sabotejar l'aprovació de la llei.

Jutge Joaquín Aguirre
El jutge Aguirre ha aparegut a la televisió pública alemanya ARD1 opinant sobre un cas Vólkhov que instrueix! Segons ell: el 2017 Puigdemont va aconseguir el suport de Putin a favor de la independència de Catalunya, amb la contrapartida de debilitar la UE. El jutge «intueix» que el contacte va ser a molt alt nivell perquè Puigdemont havia estat informat que Rússia atacaria Ucraïna. I encara més surrealista, fa mesos es va filtrar a la premsa que el jutge «sospitava» que el Kremlin havia ofert 10.000 soldats russos per defensar Catalunya.

I, per la seva banda, el jutge García Castellón ha reactivat la causa Tsunami. Diu que hi va haver terrorisme a les manifestacions de 2019 en protesta per les sentències de 9 a 13 anys de presó per als organitzadors del referèndum d'autodeterminació de Catalunya de 2017. Les manifestacions van durar dies i no van ser violentes. Hi va haver alguns aldarulls però sense cap ferit a causa dels manifestants. El jutge García Castellón està intentant justificar terrorisme amb el cas d'un turista francès que va morir, per atac de cor, a l'aeroport de Barcelona, perquè a fora hi havia una manifestació. I a propòsit d'aquest jutge, en un vídeo d'una conferència pública de fa quatre mesos, ell es vanta d’haver mentit a jutges francesos per aconseguir que signessin un tractat d’extradicions el 2000. Quina credibilitat pot tenir aquest jutge que, quan ho necessita, menteix sense vergonya?

Jutge Manuel García Castellón
Tot plegat té la intenció de fer descarrilar l’aprovació de l'amnistia i que, en el cas que s'aprovi, es pugui impedir, amb la imputació de terrorisme o alta traïció, que Puigdemont sigui amnistiat i pugui ser candidat a la presidència de Catalunya. Les acusacions d'aquests jutges podrien portar a la presó una trentena de persones innocents. Els jutges reivindiquen la separació de poders com a coartada per no interpretar la llei amb l'esperit del legislador o, directament, per no aplicar-la, però llavors els jutges estarien fent política pel seu compte sense haver sigut votats pel poble.

Per tot això, el 30 de gener, el partit Junts de Puigdemont va votar contra la llei d'amnistia que ells mateixos havien coescrit, pel risc que fos aplicada tendenciosament per aquests jutges. Llavors s’obria un període de quinze dies més tornar-se a votar, però el PSOE manté el veto a les esmenes proposades per Junts que intenten impedir les acusacions de terrorisme i d'alta traïció en aquest cas, atès que no hi ha hagut cap d'aquests delictes. El temps s'ha exhaurit i el govern ha hagut de demanar uns altres quinze dies per continuar negociant. Veurem si es poden impedir aquests atacs judicials que vulneren l'imperi de la llei que hauria de prevaldre a l'Europa democràtica. Caldria que la UE penalitzés la Justícia espanyola i obligués Espanya a acceptar una solució democràtica en forma de referèndum.

(Article 523)