REIVINDICACIÓ DEL REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA DE 2017

Acte a Plaça Catalunya, Barcelona

El moviment per la independència de Catalunya ha celebrat el 6è aniversari del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 amb múltiples activitats. Catalunya havia ofert de consensuar un referèndum amb l’Estat espanyol manta vegades, però davant la seva reiterada negativa, va decidir auto-organitzar el referèndum i, com ha deixat per escrit el Comitè de Drets Humans de la ONU, un 90% van votar a favor de la independència.

Catalunya fa tres segles que no troba encaix dins de l’Estat espanyol. La integració de Catalunya, el 1714, a l’Espanya actual regida des de Madrid, va ser per la força. Després d’un setge de 14 mesos, va caure Barcelona. Catalunya va perdre la seva sobirania, les seves institucions i la llengua catalana va ser prohibida. El 1842, el General Espartero va bombardejar Barcelona per sufocar una rebel·lió i va afirmar: «Perquè Espanya vagi bé, cal bombardejar Barcelona cada 50». I Barcelona ha estat bombardejada o sotmesa per la força més o menys cada 50 anys (1842, 1899, 1923, 1936-39 en la Guerra Civil espanyola i 2017 en l’atac policial contra el referèndum).

Acte a Plaça Catalunya, Barcelona

En l’actualitat, Catalunya no està sotmesa a un règim autoritari (com amb els Borbons des de 1714 i el General Franco fins el 1975) perquè Espanya va esdevenir un estat «democràtic», de la nit al dia, sense que el feixisme fos derrotat. Però l’espoli de Catalunya continua. És un territori molt dinàmic econòmicament, però també atreu molta immigració (un 20% de la població) i això genera moltes necessitats socials que requereixen molts recursos. I és la zona europea amb més dèficit fiscal (21.982 milions d’euros anuals, 9,6% PIB). Per fer una comparativa, Alemanya, amb 84 milions d’habitants, és el país que més aporta a la UE: 25.000 milions d’euros anuals. Catalunya, amb 8 milions d’habitants, paga 21.982 milions d’euros nets anuals a Espanya. És un autèntic règim de colonització econòmica. L’obsessió política de Madrid és tenir Catalunya sotmesa perquè, en realitat, l’Estat espanyol no té un projecte propi, sinó que la seva única raó de ser és evitar la independència de Catalunya i del País Basc.

Manifestació de l'ANC, Barcelona

El 2006 Catalunya va aprovar un Estatut d’autonomia buscant un encaix dins Espanya amb un mínim reconeixement com a nació. El text va ser aprovat al Parlament Català i després bastant modificat al Congrés espanyol, però tot i així va ser aprovat pels catalans en referèndum. Després, de manera antidemocràtica, el 2010 el Tribunal Constitucional va modificar encara més el text en aspectes fonamentals. Això va suposar la pèrdua total d’esperança en un possible encaix mínimament digne. Des de llavors el moviment per la independència congrega manifestacions multitudinàries any rera any i el 2017 va organitzar unilateralment un referèndum d’autodeterminació. El govern espanyol va enviar 10.000 policies a Catalunya per tractar d’impedir el referèndum. Malgrat la violència policial, que va ser vista a les televisions de tot el món, hi van votar 2.286.217 de persones amb un 90% a favor de la independència.

Des de llavors, la repressió espanyola ha empresonat activistes socials i polítics, ha intentat extradir a polítics que estan exiliats a Bèlgica i ha reprimit 4.400 activistes. Després d’empresonar 9 persones durant 4 anys i mig, el 22 de juny de 2021 l’Estat espanyol va indultar-los. Ho va fer perquè sabia que el 23 de juny el Consell d’Europa faria públic un informe que criticava que Espanya tingués presos polítics. Però com que els havia alliberat el dia anterior, quedava com si ja tot estigués arreglat...

Xerrada de represaliats a la Presó Model de Barcelona

Ara que estan a punt de sortir les sentències del Tribunal de Justícia de la UE, que es preveuen duríssimes contra Espanya, el president en funcions, Pedro Sánchez del PSOE, vol oferir una amnistia general (per als independentistes però també per als policies i jutges) a canvi que els partits independentistes el votin i li permetin governar el país. Tot i que Espanya no vol anul·lar les condemnes venjatives contra els catalans, s’adona que li convé eliminar la persecució judicial il·legal contra el moviment independentista per intentar netejar la seva imatge. Però els catalans no han fet tota aquesta lluita per a ser perdonats per Espanya i, des de 2010, un 75% dels catalans no volen altre solució que no sigui un referèndum.

Europa hauria de perdre pors de vol gallinaci: «és que altres zones d’Europa podrien demanar també la independència...» (igualment amb la proposta d’oficialitat de la llengua catalana a la UE: «és que altres llengües també ho podrien demanar...»). Han de valorar que altres pobles no han reivindicat esdevenir independents tan llargament ni tan multitudinàriament (ni altres pobles tenen una llengua parlada per 10 milions de persones que vulgui ser oficial a la UE). Cada nació fa el seu propi camí i Catalunya definitivament no vol estar sota el govern de Madrid perquè tenim models socials i polítics diametralment oposats.

(Article 519)