A les eleccions espanyoles del 23 de juliol, cap dels dos partits que s'alternen en el poder va arribar al mínim i, qui vulgui governar, necessitarà els vots de Junts, el partit de Carles Puigdemont que es va exiliar a Bèlgica per escapar-se d'un judici il·legal a l'Estat espanyol per haver organitzat el referèndum d'autodeterminació de 2017.
Després de desprestigiar-lo durant anys, ara el president interí Pedro Sánchez està negociant amb Puigdemont. De moment, perquè el PSOE obtingués la Presidència Congrés, Puigdemont va exigir que Sánchez iniciés els tràmits per oficialitzar el català a les institucions de la UE (juntament amb el basc i el gallec) i perquè també es poguessin utilitzar al Congrés.
Fins ara, quan algun diputat intentava parlar català al Congrés, se'l forçava a expressar-se en castellà. Com és possible que prohibissin la llengua dels catalans? La llengua no és només comunicació, sinó sobretot identitat, de manera que sentim que el “nostre” Estat no respecta la nostra identitat.
A Europa, a molts països es concep una sola llengua per estat. Se sap d'altres llengües “regionals”, però no se les té en compte, com si els seus parlants fossin ciutadans de segona. A Espanya, 26M de persones viuen en territoris que tenen el castellà (la llengua de Castella) com a llengua pròpia, però 14M viuen en territoris que tenen el català com a llengua pròpia (amb uns 8M de parlants habituals), 3M el gallec (2M de parlants) i 3M el basc (900.000 parlants).
A Europa, a molts països es concep una sola llengua per estat. Se sap d'altres llengües “regionals”, però no se les té en compte, com si els seus parlants fossin ciutadans de segona. A Espanya, 26M de persones viuen en territoris que tenen el castellà (la llengua de Castella) com a llengua pròpia, però 14M viuen en territoris que tenen el català com a llengua pròpia (amb uns 8M de parlants habituals), 3M el gallec (2M de parlants) i 3M el basc (900.000 parlants).
I el català no és una llengua secundària que hagi conviscut amb el castellà en el mateix territori. El català és la llengua autòctona d'una part de la península ibèrica (la nació cultural anomenada Països Catalans) que formava part de la Corona Aragó i que es va confederar, en pla d'igualtat, amb la Corona de Castella el 1474. Però que el 1714 va ser sotmesa per les armes i tots els seus drets abolits, per això, a partir de llavors, considerem que Catalunya és una colònia d'Espanya. D'aquesta annexió per la força procedeix el sentit històric del moviment per la independència de Catalunya.
Espanya també ha impedit l'oficialitat del català a la UE, perquè vol subordinar-nos a través del castellà. El català (que s'usa a: Espanya, França, Itàlia i Andorra -on és la llengua de l'Estat-) és la novena llengua més parlada a la UE, però no té estatus oficial, com si tenen llengües amb menys parlants: búlgar, danès, eslovac, finlandès, lituà, letó, eslovè, estonià, maltès i gaèlic irlandès.
Espanya també ha impedit l'oficialitat del català a la UE, perquè vol subordinar-nos a través del castellà. El català (que s'usa a: Espanya, França, Itàlia i Andorra -on és la llengua de l'Estat-) és la novena llengua més parlada a la UE, però no té estatus oficial, com si tenen llengües amb menys parlants: búlgar, danès, eslovac, finlandès, lituà, letó, eslovè, estonià, maltès i gaèlic irlandès.
Els catalans tenim molt clar que aquesta petició a la UE només respon a l'interès per aconseguir els vots independentistes, per la qual cosa Puigdemont ha reclamat, per continuar negociant, fets consumats a la reunió del Consell de la UE del 19 de setembre que tindrà lloc amb la presidència espanyola. Fins ara, totes les llengües proposades han estat acceptades i no s'espera que el Govern espanyol posi impediments, com ha fet fins ara, perquè obligaria Junts a votar en contra i forçar noves eleccions.
Serien les sisenes eleccions en vuit anys, un període en què, teòricament, només tocaven dues eleccions. Això sol ja és una mostra de la inestabilitat política i econòmica que afecta l'Estat espanyol, en part per no voler afrontar el conflicte amb Catalunya de manera democràtica amb un referèndum d'autodeterminació.
Serien les sisenes eleccions en vuit anys, un període en què, teòricament, només tocaven dues eleccions. Això sol ja és una mostra de la inestabilitat política i econòmica que afecta l'Estat espanyol, en part per no voler afrontar el conflicte amb Catalunya de manera democràtica amb un referèndum d'autodeterminació.
(Article 517)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada