TERRATRÈMOL DINS DE L'INDEPENDENTISME A LES ELECCIONS MUNICIPALS

A les darreres eleccions autonòmiques a Catalunya de 2021 els tres partits independentistes (ERC de centreesquerra, JUNTS de centredreta i CUP d'esquerra) van sumar 52% dels vots. Una mena de referèndum no-oficial, que mostrava el desig del poble de Catalunya de poder decidir la seva sortida de l'Estat espanyol com a solució als constants desacords i a la irreconciliable manera de voler viure allò polític, econòmic i social. Aquesta divergència ja es troba el 1714, quan la Corona de Castella es va imposar per les armes sobre la Corona d'Aragó. Es va acabar la manera com la Corona d'Aragó gestionava la seva diversitat interna amb una autonomia respectuosa respecte dels diferents territoris que la integraven (Catalunya, Aragó, València i les Balears), i també com la Corona d'Aragó es relacionava amb la Corona de Castella, buscant el respecte mutu.

Aquest veredicte del 52% en unes eleccions reforçava el mandat del referèndum per la independència de Catalunya del 2017, que va provocar una ferotge repressió per part de l'Estat espanyol: amenaces judicials (cents d'imputats, multes milionàries, penes de presó, polítics destituïts per lawfare...), amenaces policials (assetjament a les manifestacions, l'"Operació Catalunya" duta a terme per un grup policial il·legal i secret per danyar l'independentisme, espionatge il·legal amb Pegasus, possibles xantatges amb la informació obtinguda en aquest espionatge...), amenaces mediàtiques (assenyalament, criminalització i deshumanització dels catalans i de les seves reivindicacions)... 

I en aquest context, el triomf del 52% no es va traduir en cap política concreta del Govern (format per ERC i JUNTS) envers l'autodeterminació, sinó més aviat en obediència cap a Espanya, recolzament dels projectes del Govern espanyol i un intent de diàleg Catalunya-Espanya totalment fallit (s'han reunit dues vegades en tres anys). Al final, JUNTS va sortir del Govern que ha continuat amb només ERC. 

Aleshores, a les eleccions municipals del 28 de maig, s'ha registrat una gran abstenció dels votants independentistes com a mesura de càstig als mateixos partits independentistes. S'ha demostrat que el moviment independentista, que és ciutadà més que partitocràtic, segueix mobilitzat i no permetrà que els partits independentistes eludeixin la seva responsabilitat per dur a terme la independència de Catalunya. Si els ciutadans haguessin seguit votant, com sempre, massivament als partits independentistes, aquests haurien entès que podia continuar la seva renúncia i la postergació de la independència fins a la propera generació. S'hi van abstenir 530.000 votants (+10%), una gran majoria, 330.000, dels partits independentistes. El partit al Govern, ERC, ha perdut 300.000 vots (-37% dels seus vots), la CUP ha perdut 44.000 vots (-25% dels seus vots) i JUNTS ha pujat una mica (només +3%). 

L'abstenció s'acostuma a interpretar com a mostra de desinterès per la política, però aquest increment sembla més aviat el contrari, ja que a Catalunya l'interès per la política és dels més alts del món segons les enquestes. Aquest increment de l'abstenció s'atribueix als independentistes més convençuts que, malgrat perdre quota de poder, intenten no ser empassats per la política institucional i estan enviant un missatge potent perquè els partits independentistes rectifiquin la seva estratègia. Pel que fa a l'alcaldia de Barcelona, tot i que un partit independentista, JUNTS, hagi guanyat la primera posició, la coalició de JUNTS-ERC no ha aconseguit el govern de Barcelona, perquè al final s'ha imposat un pacte molt forçat d'anti-independentistes (socialistes, esquerra i dreta) que ha donat l'alcaldia a un socialista. 

 Just en acabar aquestes eleccions municipals, el Govern espanyol va anunciar la convocatòria d'eleccions estatals per al 23 de juliol. Possiblement, com que els partits independentistes no han fet cap rectificació de la seva estratègia, els votants independentistes persistiran en l'estratègia de castigar els partits independentistes perquè reaccionin. També haurem d'estar atents per comprovar si, a Espanya, aconseguiran el poder, com vaticinen les enquestes, la dreta del PP i l'extrema dreta de VOX.  

(Carta 512)