El 18 de maig de 2023, el Comitè dels Drets Humans de l’ONU ha condemnat Espanya per haver violat els drets polítics del president català Carles Puigdemont quan el va suspendre com a diputat el 2018.
L’1 d’octubre de 2017, el govern de Puigdemont havia celebrat un referèndum d’autodeterminació de Catalunya que va rebre l’atac de 10.000 policies espanyols contra els votants. Tot i l’agressió, el referèndum va fer-se i va tenir un resultat que, davant la negativa del govern espanyol a negociar, va portar el Parlament català a declarar la independència, però no es va instar el poble a defensar-la per evitar un bany de sang. El govern espanyol va reaccionar destituint il·legalment el govern català i imposant unes eleccions. Els partits independentistes les van guanyar i el Parlament català va decidir investir president a Puigdemont, el qual estava exiliat a Bèlgica per no ser injustament empresonat, com ho van ser altres membres del seu govern. Però la Justícia espanyola va impedir la investidura telemática i va suspendre a Puigdemont i a altres diputats.
La sentència de l’ONU condemna l’Estat espanyol per haver violat el dret de Puigdemont a exercir com a representant polític, cosa que constitueix “l’essència del govern democràtic”, i per violar també el dret dels ciutadans que l’havien votat. Per no humiliar Espanya, la sentència li ha volgut donar la raó en una cosa i no ha condemnat l’exigència espanyola que Puigdemont hagués d’estar present a la investidura. És cert que no existeix el dret a ser investit telemàticament, però era la solució que el Parlament català havia trobat davant l’evidència que seria injustament empresonat si tornava a Barcelona, cosa que la sentència també reconeix.
El Comitè dóna 180 dies a l’Estat espanyol perquè prengui les mesures necessàries i faci difusió de la condemna. De moment hem pogut observar que la premsa espanyola amagava la notícia i que, des del govern espanyol, la vice-presidenta Nadia Calviño s’ha afanyat a mentir, assegurant que la sentència diu que Puigdemont ha de tornar per ser jutjat per la Justícia espanyola.
Precisament, el passat 31 de gener de 2023, el Tribunal de Justícia de l’UE va sentenciar que una petició d’extradició d'un exiliat es pot refusar si la persona requerida pertany a un “grup objectivament identificable" de persones que corren el risc de vulneració dels seus drets. Això prepara el terreny per a les sentències de la Justícia europea que es publicaran aviat on, molt probablement, conclouran que la Justícia espanyola té una fallada sistèmica respecte al “grup objectivament identificable” conformat pels independentistes catalans.
Malgrat que el poder polític de l’UE mira cap a una altra banda, la Justícia europea va desvelant que hi ha una situació totalment impròpia de la UE respecte de com Espanya afronta, amb mètodes antidemocràtics, el problema amb Catalunya. Espanya ha enviat policies a reprimir votants pacífics, abusa judicialment suspenent diputats i impedint el lliure debat en el Parlament de Catalunya, cataloga protestes no violentes com a actes de rebel·lió i terrorisme, empresona polítics i activistes pacífics, inventa acusacions a través de grups policials secrets que fan activitats il·legals (cas “Operació Cataluña”), espia il·legalment amb Pegasus polítics, activistes i advocats (cas “Catalan Gate”), deshumanitza els independentistes usant els mitjans de comunicació com a eina de propaganda,...
El poder polític europeu ens proposa que solucionem el conflicte negociant amb Espanya, però si aquestes persones patissin els abusos que ens estan infligint, entendrien que no hi ha una base de joc net que permeti negociar de veritat.
Aquesta praxis abusiva prové de la mala fe arrelada a Espanya des de la seva conformació moderna (el 1714), quan va triar eliminar políticament Catalunya i qualsevol tret d’identitat diferenciada, amb l’únic propòsit de mantenir-la sotmesa i drenar-la econòmicament. Per això el militar Baldomero Espartero el 1847, després de bombardejar Barcelona per sufocar una revolta, va declarar: “Per al bé d’Espanya, cal bombardejar Barcelona cada 50 anys”, cosa que ha anat succeint regularment. No és un problema conjuntural, és un problema d’origen. Per això volem la nostra llibertat i l’aconseguirem amb o sense l’ajuda de la UE.
SENTENCIA DE LA ONU
https://www.elnacional.cat/en/
NOTÍCIES RELACIONADES
https://www.politico.eu/
https://www.euractiv.com/
Fotografia 1: Drets de l'Agència Catalana de Notícies: https://www.acn.cat
Fotografia 2: Drets de l'Equip del President Carles Puigdemont
(Carta 511)
Reaccionem si us plau marxemja!
ResponElimina