Què hem de fer a les eleccions del 23J? Analitzem tots els punts de vista sense prejudicis i intentem trobar la millor opció entre les que hi ha.
Si anar al Congrés espanyol no té cap sentit (i estaria bé que els diputats elegits no hi anessin, com feia el Sinn Fein al Parlament de Londres), ni ens escolten, ni podem condicionar res quan exercim d’independentistes, per què hauríem de votar en aquestes eleccions?
Alguns diuen que hem d’impedir un govern de dretes. Però, el 2016, Rajoy va ser investit amb l’abstenció del PSOE! I hi havia majoria per impedir-ne el govern (com es va demostrar en la moció de censura de 2018 contra Rajoy). Per què llavors no era tan greu un govern de dretes? Ara que el PSOE ja ha tastat uns anys el poder, ara el vol a tota costa? Molt bé, però que a nosaltres no ens aixequin la camisa perquè no és tanta la diferència referent als Països Catalans, tots dos són espanyolistes a ultrança, i no ens hi podem quedar hipotecats.
Però ara ja han pujat el nivell d’alerta
amb l’amenaça «que venen els del PP amb V0X!». Això hauria de ser
terrible, no? Bé, primer de tot, crec que és important no caure en la
por, perquè podem reaccionar precipitadament i, per sortir del foc,
caure a les brases. Aquest govern del PP amb V0X (és a dir, un govern
dels franquistes de tota la vida amb els franquistes recalcitrants amb
una capa de pintura) no ens hauria d’espantar molt més del que ens
espanta Espanya. Està clar que PP-V0X no seria un bon govern, però és
que Espanya té aquest tipus de nacionalisme impositiu i, amb diferents
estils, impregna a tots els partits espanyols. Per això en volem
marxar.
V0X amenaça amb canvis dràstics,
però és publicitat per motivar els seus potencials votants (gent que
viu descontenta i que es deixa moure per l’odi). I com més por ens
generin i més ens escandalitzem, més valor li veuran a V0X els seus
votants. Perquè a l’hora de la veritat, moltes de les amenaces no les
podran dur a terme perquè hi ha lleis, estatuts, constitució, majories,
etc... que ho impedeixen. I, si ho arribessin a aconseguir, el que fessin no
quedaria impune, sinó que provocaria reaccions. Per exemple, tot això
que faran a les Illes i al País Valencià, han de vigilar que no se’ls
giri en contra. A veure si acabarem independitzant-nos tots els Països
Catalans junts i de cop...
No sabem què pot passar,
però no hem d’actuar com si només a nosaltres ens desagradés un govern
PP-V0X. PSOE i Sumar suposadament tampoc el volen, per tant em sembla
fantàstica la proposa de la CUP: «Si Pedro Sánchez vol ser investit, que
agafi un avió i des de l’ONU mateix que anunciï un referèndum
d’autodeterminació de Catalunya del qual acceptarà el resultat». Si en
comptes de fer això (cosa que no farà perquè ni vol ni pot), prefereix
anar a noves eleccions o, fins i tot abstenint-se, permetre la
investidura del PP, doncs tot quedarà molt més clar per a tothom...
I nosaltres tenim motius per sentir-nos enfadat
amb els partits independentistes, sobretot perquè no s’han mantingut
units en pugna amb l’Estat i, com si no hi hagués hagut l’1-O, s’han
avingut a fer política autonomista sota l’agressió continua de l’Estat
que sí que sap que hi ha hagut un 1-O que no es perdona si no ens tornem
submisos i ens poden destruir.
També molta gent es va sentir enganyada el 2017, però jo no ho veig així perquè vaig entendre en tot moment que, malgrat els missatges cap a Espanya, el 2017 no tenien la idea d’intentar la independència amb una DUI, sinó que pretenien fer molta mobilització perquè l’UE acabés forçant a Espanya a negociar.
En tot cas, sí que ens podem estar enfadats perquè no han mantingut el pols amb l’Estat i hi ha hagut partits (ERC) que han pretès condicionar ells sols (sense acordar amb els altres) el camí de desmobilització que havia de seguir l’independentisme, reconduint-nos a acceptar una renúncia de facto, pactar amb el PSOE i intentar forçar-lo en una taula de diàleg que era evident que no arribaria a res amb el carrer desmobilitzat per ells mateixos.
I si seguíssim votant-los, seguirien parlant d’independència però sense fer res per ella per la por que li tenen a aquest Estat sàdic. Per tant, feia falta que, en algun moment, els demostréssim que no ens sentim obligats a votar-los com a l’opció menys dolenta, sinó que els podem deixar de votar encara que no tinguem cap altra alternativa, i que, si ens prenen el pèl, no dubtarem de castigar-los a l’únic lloc on se’ls pot castigar: a les urnes. De manera dolorosa, perquè castigant-los a ells també ens castiguem a nosaltres mateixos i enfortim els nostres enemics. És molt kamikaze, però s’havia de fer perquè agafin por del poble.
També molta gent es va sentir enganyada el 2017, però jo no ho veig així perquè vaig entendre en tot moment que, malgrat els missatges cap a Espanya, el 2017 no tenien la idea d’intentar la independència amb una DUI, sinó que pretenien fer molta mobilització perquè l’UE acabés forçant a Espanya a negociar.
En tot cas, sí que ens podem estar enfadats perquè no han mantingut el pols amb l’Estat i hi ha hagut partits (ERC) que han pretès condicionar ells sols (sense acordar amb els altres) el camí de desmobilització que havia de seguir l’independentisme, reconduint-nos a acceptar una renúncia de facto, pactar amb el PSOE i intentar forçar-lo en una taula de diàleg que era evident que no arribaria a res amb el carrer desmobilitzat per ells mateixos.
I si seguíssim votant-los, seguirien parlant d’independència però sense fer res per ella per la por que li tenen a aquest Estat sàdic. Per tant, feia falta que, en algun moment, els demostréssim que no ens sentim obligats a votar-los com a l’opció menys dolenta, sinó que els podem deixar de votar encara que no tinguem cap altra alternativa, i que, si ens prenen el pèl, no dubtarem de castigar-los a l’únic lloc on se’ls pot castigar: a les urnes. De manera dolorosa, perquè castigant-los a ells també ens castiguem a nosaltres mateixos i enfortim els nostres enemics. És molt kamikaze, però s’havia de fer perquè agafin por del poble.
A les eleccions municipals,
ERC, el partit més autonomista, que més ha desmobilitzat el moviment,
ha perdut 300.000 vots! Però han aprofitat l’anunci precipitat
d’eleccions per evitar-se l’autocrítica. De totes maneres, si tornen a
baixar a les generals, hauran de fer autocrítica, rellevar lideratges i
buscar l’independentisme per bastir una estratègia diferent i
consensuada. També la CUP i Junts han perdut vots i han reaccionat poc
encara, però almenys han anunciat que no investiran a Pedro Sánchez si
no reconeix la sobirania de Catalunya.
En aquest sentit, considero que l’abstenció independentista (o molt millor encara, perquè sí es pot comptar, el vot nul amb papereta de l’1-O) ha estat encertat i també tindria sentit el 23J...
Una de les primeres crítiques que se li objecta és que s’estaria facilitant un govern PP-V0X. Fals. Si els partits independentistes perdessin vot, el que més en sortiria beneficiat seria el PSOE. Rendibilitzaria millor els seus vots a Catalunya gràcies a la Llei d’Hondt i proporcionalment li tocarien més escons. Però en tot cas això no és el que busca la campanya.
La campanya busca castigar els tres partits independentistes, que treguin menys vots, menys escons i menys diners. Sobretot seria greu un segon gran revés a ERC. Junts, no va ser tan perjudicada a les municipals, però podria veure com els votants li retiren la confiança. I la CUP podria quedar-se fora. Ens asseguraríem que els partits rebessin el missatge ben clar i que no poguessin fer l’orni.
En aquest sentit, considero que l’abstenció independentista (o molt millor encara, perquè sí es pot comptar, el vot nul amb papereta de l’1-O) ha estat encertat i també tindria sentit el 23J...
Una de les primeres crítiques que se li objecta és que s’estaria facilitant un govern PP-V0X. Fals. Si els partits independentistes perdessin vot, el que més en sortiria beneficiat seria el PSOE. Rendibilitzaria millor els seus vots a Catalunya gràcies a la Llei d’Hondt i proporcionalment li tocarien més escons. Però en tot cas això no és el que busca la campanya.
La campanya busca castigar els tres partits independentistes, que treguin menys vots, menys escons i menys diners. Sobretot seria greu un segon gran revés a ERC. Junts, no va ser tan perjudicada a les municipals, però podria veure com els votants li retiren la confiança. I la CUP podria quedar-se fora. Ens asseguraríem que els partits rebessin el missatge ben clar i que no poguessin fer l’orni.
Una abstenció-vot nul ara també seria útil de cara a les eleccions catalanes:
Faria evident que cal un quart espai (la Llista Cívica de l’ANC) que
pugui rebre la confiança dels que desconfien d’ERC, Junts i CUP, i així
no perdre força. I aquest partit sembla que podria crear una veritable
il·lusió que sembla impossible amb la triada actual.
A banda de no tenir a Madrid una veu que no escolten i que, per tant, no és una pèrdua gaire valuosa, sí aniria en contra de l’independentisme no poder mostrar al món un alt percentatge independentista, que comuniqui que l’independentisme no s’ha desinflat sinó que persisteix. Crec que és important a nivell extern (cap als espanyols i cap al món) i també intern (dóna sensació de fortalesa al propi moviment i als ciutadans catalans).
Llavors, podem intentar un vot que contingui les virtuts de l’abstenció-vot nul i que no en tingui els defectes, és a dir que, en aquestes eleccions, també serveixi per visualitzar la força de l’independentisme i permeti un moviment audaç i estratègic.
La proposta és no votar ERC i assegurar-nos que rep una segona patacada i reacciona. No contra ERC, sinó tot el contrari, per salvar ERC, perquè necessitem una ERC compromesa amb la independència i valenta com ho havia estat fins al 2017. Però això no arribarà si no es reformula, pel seu bé i pel del país. En un país amb un biaix d’esquerres, un partit com ERC hi ha de tenir un gran paper, però no com el d’ara... Cal fer que reaccioni.
Al mateix temps i contradient la campanya de l’abstenció-vot nul, proposo de votar a Junts o la CUP (segons la ideologia de cadascú). D’aquesta manera podríem seguir visualitzant un independentisme que segueix la pugna, no cedint la nostra força al PSC, però alhora seguiríem mostrant una actitud molt crítica, que es visualitzaria en la caiguda de vot d’ERC. A Junts i la CUP també els espantaria aquest vot de càstig perquè funcionaria com un avís que ells també seran castigats si ens fallen a Madrid i pacten amb Sánchez, i que això els escombraria totalment a les eleccions catalanes.
ERC ha sigut el partit que més ens ha descol·locat (per la seva por a l’Estat, les ganes de governar i la competitivitat visceral cap als seus rivals), però Junts i la CUP també ens han enfurismat. Ningú diu que siguin perfectes i també podríem fer-los blanc de la nostra ira, però és la manera de no perdre energia per part d’un moviment que no en podem perdre davant d’un enemic tan fort que ens fa la guerra i menys donant-li encara més força. A més el càstig no hauria d'anar contra els partits, sinó contra el que han plantejat malament i contra el que han fet malament. És normal que sentim ràbia pel que fan i que vulguem expressar-la, però al final necessitem que aquesta ràbia sigui útil per a provocar el canvi que necessitem i no només destructora.
Fem bé de llançar missatges d’advertència (com el de l’abstenció i el vot nul), però també hi ha el principi de realitat, i fins que no puguem fer néixer alguna cosa nova (la Llista Cívica, per exemple), hem de partir de la realitat que tenim, no d’una realitat ideal que no tenim. Els pobles que han guanyat la seva llibertat, com l’irlandès per exemple, també han tingut fortes lluites internes. Si ens volem alliberar, ho haurem de fer a partir del que som.
I per què podria servir la força independentista a Madrid?
Les enquestes diuen que PP-V0X podrien tenir majoria absoluta, però PSOE-Sumar apel·laran a la por i retallaran l’avantatge, de manera que fàcilment es donarà la situació que cap dels dos blocs arribi als 176 escons. El PSOE-Sumar podria necessitar els vots de tots els altres partits per poder investir Sánchez. Però Junts i CUP s’han compromès a no investir Sánchez i, si arribessin a tenir uns 12-14 escons i ERC hagués baixat molt, no hi hauria cap investidura possible i és possible que Sánchez somniés en poder guanyar el poder en unes noves eleccions, així que no investiria el PP.
A banda de no tenir a Madrid una veu que no escolten i que, per tant, no és una pèrdua gaire valuosa, sí aniria en contra de l’independentisme no poder mostrar al món un alt percentatge independentista, que comuniqui que l’independentisme no s’ha desinflat sinó que persisteix. Crec que és important a nivell extern (cap als espanyols i cap al món) i també intern (dóna sensació de fortalesa al propi moviment i als ciutadans catalans).
Llavors, podem intentar un vot que contingui les virtuts de l’abstenció-vot nul i que no en tingui els defectes, és a dir que, en aquestes eleccions, també serveixi per visualitzar la força de l’independentisme i permeti un moviment audaç i estratègic.
La proposta és no votar ERC i assegurar-nos que rep una segona patacada i reacciona. No contra ERC, sinó tot el contrari, per salvar ERC, perquè necessitem una ERC compromesa amb la independència i valenta com ho havia estat fins al 2017. Però això no arribarà si no es reformula, pel seu bé i pel del país. En un país amb un biaix d’esquerres, un partit com ERC hi ha de tenir un gran paper, però no com el d’ara... Cal fer que reaccioni.
Al mateix temps i contradient la campanya de l’abstenció-vot nul, proposo de votar a Junts o la CUP (segons la ideologia de cadascú). D’aquesta manera podríem seguir visualitzant un independentisme que segueix la pugna, no cedint la nostra força al PSC, però alhora seguiríem mostrant una actitud molt crítica, que es visualitzaria en la caiguda de vot d’ERC. A Junts i la CUP també els espantaria aquest vot de càstig perquè funcionaria com un avís que ells també seran castigats si ens fallen a Madrid i pacten amb Sánchez, i que això els escombraria totalment a les eleccions catalanes.
ERC ha sigut el partit que més ens ha descol·locat (per la seva por a l’Estat, les ganes de governar i la competitivitat visceral cap als seus rivals), però Junts i la CUP també ens han enfurismat. Ningú diu que siguin perfectes i també podríem fer-los blanc de la nostra ira, però és la manera de no perdre energia per part d’un moviment que no en podem perdre davant d’un enemic tan fort que ens fa la guerra i menys donant-li encara més força. A més el càstig no hauria d'anar contra els partits, sinó contra el que han plantejat malament i contra el que han fet malament. És normal que sentim ràbia pel que fan i que vulguem expressar-la, però al final necessitem que aquesta ràbia sigui útil per a provocar el canvi que necessitem i no només destructora.
Fem bé de llançar missatges d’advertència (com el de l’abstenció i el vot nul), però també hi ha el principi de realitat, i fins que no puguem fer néixer alguna cosa nova (la Llista Cívica, per exemple), hem de partir de la realitat que tenim, no d’una realitat ideal que no tenim. Els pobles que han guanyat la seva llibertat, com l’irlandès per exemple, també han tingut fortes lluites internes. Si ens volem alliberar, ho haurem de fer a partir del que som.
I per què podria servir la força independentista a Madrid?
Les enquestes diuen que PP-V0X podrien tenir majoria absoluta, però PSOE-Sumar apel·laran a la por i retallaran l’avantatge, de manera que fàcilment es donarà la situació que cap dels dos blocs arribi als 176 escons. El PSOE-Sumar podria necessitar els vots de tots els altres partits per poder investir Sánchez. Però Junts i CUP s’han compromès a no investir Sánchez i, si arribessin a tenir uns 12-14 escons i ERC hagués baixat molt, no hi hauria cap investidura possible i és possible que Sánchez somniés en poder guanyar el poder en unes noves eleccions, així que no investiria el PP.
Però necessitem que Junts i la CUP es comprometin
molt seriosament amb aquesta posició, i també que Junts s’asseguri que
té controlats els seus (no com a la DIBA, cosa que ha provocat
inseguretat de cara a Madrid, tot i que la Miriam Segura diu que ho han
treballat bé).
En unes noves eleccions, els resultats poden variar entre partits però segurament no entre blocs. En tot cas, segurament molts independentistes, que s’hauran abstingut o votat nul, se sumarien a Junts i la CUP per augmentar les possibilitats de bloqueig. Es podria arribar a 20-25 escons, amb els quals seria possible tornar a impedir qualsevol govern.
Arribats aquí, amb molt de soroll mediàtic a Europa, el PSOE acabaria permetent la investidura del PP. Al final es formaria govern, però d’una forma que beneficiaria al moviment independentista. A banda que tallaria l’entrada de V0X al poder, s’evidenciaria per a tothom que PP i PSOE no són tan antagònics. Són dos partits de dretes, un més conservador i l’altre més modernet, però igualment neoliberals i sobretot nacionalistes espanyols (contra el País Basc i sobretot contra Catalunya). Fins ara, l’independentisme ha sortit molt beneficiat quan s’ha evidenciat que tant PP com PSOE defensen el mateix contra Catalunya, com va passar amb l’Estatut, amb l’1-O, o amb el 155... Quan es perd l’esperança que el PSOE pugui canviar Espanya, sentim la necessitat imperiosa d’esdevenir independents.
També pot passar que no hi hagi aquest empat i PP-V0X guanyi sense que el PSOE l’hagi d’ajudar. Llavors la política es tensaria i caldria lluitar, però ho hauríem d’entomar com una oportunitat, no buscada però igualment oportunitat. L’inconvenient seria que alguna gent seguiria pensant que quan l’«esquerra espanyola» tornés al poder, hi tornaria a haver «esperança».
Fent emergir un pacte PP-PSOE, «por responsabilidad de Estado» hi guanyarem perquè es posarà en evidència que no hi ha cap solució dins d’Espanya. No és el «quan pitjor, millor» amb els que alguns volen desacreditar-nos, sinó que, si volem que el poble català es mobilitzi, cal que pugui veure la veritable cara de l’Estat i nosaltres l’hem de fer aflorar i no pas permetre de camuflar-se.
Sapiguem triar en cada moment el que sigui més útil per al moviment independentista. A les eleccions municipals vam enviar el missatge potent que tothom ha pogut llegir («No ens teniu segrestats i, si renuncieu a la independència, us penalitzarem, ara o en qualsevol altra ocasió»). A les eleccions generals podem bloquejar Espanya durant uns mesos, fer soroll a nivell internacional publicitant la nostra causa, fer por a la UE mostrant que podem desestabilitzar Espanya i acabar mostrant que el PSOE i el PP són, el fons, el mateix contra nosaltres.
I a les eleccions catalanes es tracta d’elevar encara més el passat 52%, amb tots els partits que s’hi presentin: Junts, ERC, CUP i Llista Cívica, i posar les bases fermes per tirar endavant el nostre procés d’alliberament, tortuós però ja imparable a nivell històric, tot i que no serà ni ràpid, ni fàcil, ni indolor...
En unes noves eleccions, els resultats poden variar entre partits però segurament no entre blocs. En tot cas, segurament molts independentistes, que s’hauran abstingut o votat nul, se sumarien a Junts i la CUP per augmentar les possibilitats de bloqueig. Es podria arribar a 20-25 escons, amb els quals seria possible tornar a impedir qualsevol govern.
Arribats aquí, amb molt de soroll mediàtic a Europa, el PSOE acabaria permetent la investidura del PP. Al final es formaria govern, però d’una forma que beneficiaria al moviment independentista. A banda que tallaria l’entrada de V0X al poder, s’evidenciaria per a tothom que PP i PSOE no són tan antagònics. Són dos partits de dretes, un més conservador i l’altre més modernet, però igualment neoliberals i sobretot nacionalistes espanyols (contra el País Basc i sobretot contra Catalunya). Fins ara, l’independentisme ha sortit molt beneficiat quan s’ha evidenciat que tant PP com PSOE defensen el mateix contra Catalunya, com va passar amb l’Estatut, amb l’1-O, o amb el 155... Quan es perd l’esperança que el PSOE pugui canviar Espanya, sentim la necessitat imperiosa d’esdevenir independents.
També pot passar que no hi hagi aquest empat i PP-V0X guanyi sense que el PSOE l’hagi d’ajudar. Llavors la política es tensaria i caldria lluitar, però ho hauríem d’entomar com una oportunitat, no buscada però igualment oportunitat. L’inconvenient seria que alguna gent seguiria pensant que quan l’«esquerra espanyola» tornés al poder, hi tornaria a haver «esperança».
Fent emergir un pacte PP-PSOE, «por responsabilidad de Estado» hi guanyarem perquè es posarà en evidència que no hi ha cap solució dins d’Espanya. No és el «quan pitjor, millor» amb els que alguns volen desacreditar-nos, sinó que, si volem que el poble català es mobilitzi, cal que pugui veure la veritable cara de l’Estat i nosaltres l’hem de fer aflorar i no pas permetre de camuflar-se.
Sapiguem triar en cada moment el que sigui més útil per al moviment independentista. A les eleccions municipals vam enviar el missatge potent que tothom ha pogut llegir («No ens teniu segrestats i, si renuncieu a la independència, us penalitzarem, ara o en qualsevol altra ocasió»). A les eleccions generals podem bloquejar Espanya durant uns mesos, fer soroll a nivell internacional publicitant la nostra causa, fer por a la UE mostrant que podem desestabilitzar Espanya i acabar mostrant que el PSOE i el PP són, el fons, el mateix contra nosaltres.
I a les eleccions catalanes es tracta d’elevar encara més el passat 52%, amb tots els partits que s’hi presentin: Junts, ERC, CUP i Llista Cívica, i posar les bases fermes per tirar endavant el nostre procés d’alliberament, tortuós però ja imparable a nivell històric, tot i que no serà ni ràpid, ni fàcil, ni indolor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada