Gonzalo Boye és l’advocat especialitzat en dret penal internacional que defensa el President de Catalunya Carles Puigdemont (destituït il·legalment pel govern espanyol el 2017 i que lluita des de l’exili per l’alliberament de Catalunya).
Al seu últim llibre, Boye parla del Catalangate, el cas d’espionatge que va destapar el The New Yorker (1) el 18 d’abril basant-se en la investigació de l’organització Citizen Lab, vinculada a la Universitat de Toronto, que havia descobert que s’havia espiat il·legalment a 65 independentistes catalans amb els programes Pegasus i Candirú (2).
El Govern espanyol va negar tenir-hi res a veure i va intentar desacreditar Citizen Lab. Passats uns dies, en el que semblava una cortina de fum, va revelar que el president espanyol i diversos ministres, també havien estat espiats amb Pegasus. Intentaven difuminar la seva responsabilitat, però això no els exculpa de ser els suposats autors del Catalangate, encara que la majoria de la premsa espanyola s’ha agafat a això per deixar de parlar de l’espionatge als catalans.
Finalment, el Govern espanyol ha reconegut que havien espiat amb Pegasus a 18 independentistes catalans durant 2019 amb l’aval del jutge Pablo Lucas Murillo del Tribunal Suprem. Es tracta de 18 casos de 2019, però són casos nous perquè els descoberts per Citizen Lab es refereixen a altres dates, eren de 2017 (1 cas) i de 2020 (64 casos), però cap de 2019. Per tant, aquestes s'haurien de sumar als ja descoberts: 65 + 18 = 83 casos com a mínim!
El cas d’espionatge a Boye serveix per entendre com actua la Justícia a Espanya. El jutge Lucas Murillo va autoritzar les escoltes a l’advocat Boye i, al mateix temps, era el jutge que resolia els recursos de l’advocat referents a la immunitat dels europarlamentaris catalans Puigdemont, Comín i Ponsatí. Ja en aquell moment, Boye va intentar recórrer aquest jutge per manca d’imparcialitat, degut a una publicació i unes declaracions contra l’independentisme català. Però el jutge va defensar amb vehemència la seva imparcialitat. Ara sabem que pel matí autoritzava espiar a l’advocat i per la tarda resolia els seus recursos!
A més, segons la llei espanyola, un jutge pot autoritzar intervenir comunicacions, però en cap cas pot autoritzar el que possibilita Pegasus: accedir a tot el contingut del mòbil (comunicacions, documents, vídeos, fotografies...) i també poder-lo controlar (activar càmeres i micròfons, escriure o esborrar emails...). A més, aquesta informació ha d’estar sempre sota custòdia judicial, mentre que amb Pegasus la informació és controlada per l’empresa israeliana NSO, fora de la UE que és la que, per indicació de qui paga, infecta els mòbils.
Per exemple, mentre Boye era espiat, entre altres coses, portava la defensa d’uns dirigents siris que van ser jutjats i condemnats a Alemanya. El que parlava amb els seus clients va estar en possessió de l’empresa israeliana. Podem estar segurs que aquestes informacions no van ser utilitzades?
El més greu és que la comissió del Parlament Europeu que investiga els abusos comesos amb Pegasus només vol investigar Polònia i Hongria i no Espanya. Ja sabem que la UE és un club del que Espanya n’és membre i Catalunya no, però si la UE no vol ser còmplice d’abusos dels drets civils de ciutadans europeus, no ha de cedir a les pressions espanyoles.
(1) The New Yorker: https://www.newyorker.com/magazine/2022/04/25/how-democracies-spy-on-their-citizens
(2) Amnistia Internacional: https://www.amnesty.org/en/latest/news/2022/04/spain-pegasus-spyware-catalans-targeted/
(Carta 503)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada