LA UE NO CONEIX BÉ ESPANYA

L’Estat espanyol va acabar essent l'únic règim feixista que va sobreviure a Europa, amb un genocidi de 300.000 ciutadans del mateix país a les esquenes que no té comparació a Europa. I a més a més, aquesta Espanya ultranacionalista tracta a la minoria catalana com si fos una colònia de la seva propietat. 

I com que la dictadura franquista mai no va ser derrotada, quan es va veure obligada a transitar a una aparença democràtica, van assegurar-se que pervisqués la seva essència mantenint el control de la Justícia, l'exèrcit i la policia.

A la UE es pren la Justícia espanyola com homologable a la d’altres estats europeus perquè funciona raonablement en la majoria de temes, excepte quan es tracta de la monarquia o la unitat de la pàtria. En aquests casos deixa entreveure el franquisme subjacent, com ha passat respecte del desig de la minoria nacional catalana que vol viure al marge d’aquesta Espanya. Davant del projecte independentista català, la Justícia espanyola s’utilitza com arma política, igual com Turquia fa contra els kurds.

Però la UE no ho sap veure, perquè recentment l’advocat general del TJUE, Richard de la Tour (contradient la doctrina utilitzada fins ara pels tribunals europeus) ha considerat que Bèlgica no va actuar correctament quan va denegar l’extradició de l’exiliat català Lluís Puig per considerar que no tindria un judici just a Espanya. Quan és evident, atenent als fets, que la Justícia espanyola persegueix els independentistes catalans i, en judicis farsa, els condemna com si fossin violents terroristes, encara que hagin actuat de manera totalment pacífica. I la indefensió és total perquè no es pot recórrer aquestes sentències a instàncies judicials superiors, ja que és sobretot la cúpula judicial la que té aquest biaix.

Succeeix quelcom semblant al respecte de l’espionatge amb el programa israelià Pegasus. La organització Citizen Lab ha acreditat casos d'espionatge a: Polònia (3 polítics de l'oposició), Hongria (4 periodistes) i Espanya (65 independentistes catalans, entre ells 7 advocats!). Però, de sobte, el President espanyol va anunciar que ell i alguns ministres també havien estat espiats feia un any amb Pegasus, suposadament pel Marroc. Per què ho deia ara? I per què assumia la vergonya d’haver estat espiat? Sembla clar que era per intentar tapar la seva responsabilitat en l’espionatge als independentistes. 

I finalment sembla que la UE ho ha acceptat perquè, després de rebre pressions espanyoles, la comissió que estudiarà l’espionatge amb Pegasus, només han assenyalat a Polònia i Hongria, i aquesta comissió sembla que només viatjarà a aquests dos països a més d’Israel i els EEUU, però evitant de visitar Espanya per estalviar-li la vergonya.

La UE hauria d’evitar imposar-se la cotilla de la no-ingerència davant l'abús de la Justícia espanyola. Més aviat el contrari, una justícia supraestatal és l’única que pot aturar aquesta Justícia inacceptable dins de la UE. I és que la Justícia espanyola està usant mitjans abusius per intentar impedir l’aspiració legítima del poble català de decidir el seu futur.

Els exiliats catalans, encapçalats pel President Carles Puigdemont, estan lliurant una batalla legal a Europa perquè es faci justícia. La seva victòria servirà per acabar amb el franquisme a Espanya i això reforçarà a tots els ciutadans europeus, mentre que, si es deixa que aquestes influències del franquisme continuïn a Espanya, tot Europa se'n ressentirà.

 

(Carta 502)