APUNTS RÀPIDS SOBRE REPRESSIÓ JUDICIAL: EL CAS LAURA BORRÀS

- Ara mateix hi ha desorientació en l'independentisme per trobar un camí i els partits no es posen d'acord.

- Abans de l'1-O sí semblava que hi havia unitat, però quin tipus d'unitat? Doncs que tots els partits independentistes volien la independència. I hi havia un pla: forçar l'Estat espanyol a acordar un referèndum, pressionant amb manifestacions. I quan no va ser suficient, es va pensar en organitzar un referèndum unilateral per espantar l’Estat espanyol que, si no accedien a acordar un referèndum que és la solució democràtica, Europa els forçaria a acceptar-ho.

- Era lògic pensar que si es feien manifestacions de milions de persones, si hi havia accions noviolentes per tot arreu, un estat democràtic o un estat dins una UE democràtica, es veuria obligat a acceptar que la voluntat popular pogués decidir. Però l’Estat espanyol va demostrar que no accepta el paradigma democràtic i que, per a ells, la 'Unidad de España' és quelcom sagrat. I la EU ha demostrat que no volen qüestionar la realitat si no s'hi veuen més obligats, de moment només van fer tímides intromissions com demanar a Rajoy que aturés repressió la tarda de l'1-O de 2017.

- Llavors ha començat la guerra bruta de la repressió per generar por i desmobilització. Davant d'això no hi ha unitat tampoc, perquè no tots els partits ho entomen igual. I això evidencia desunió.

- Però si l’Estat espanyol hagués acceptat de celebrar un referèndum acordat, veuríem desunió entre els partits catalans? No, s'hi veuria unió.

- La desunió ha vingut de la repressió espanyola. I encara podríem portar el cas més a l'extrem per adonar-nos-en: si el Deep State (ara que tornem a parlar del GAL) portés més enllà la guerra bruta i organitzés un "GAL" contra l'independentisme, encara hi hauria més desunió perquè molts més tindrien por i només els molt molt valents persistirien.

- Ho enteneu? La desorientació no és culpa dels partits catalans, com acostumem a percebre, sinó que és culpa de l'Estat espanyol, de la muralla que han posat davant de les aspiracions de Catalunya i del joc brut i la por que poden generar. Perquè no tots els partits han reaccionat igual davant la por. Sí, podríem voler que tothom fos molt valent, i que tots els partits seguissin endavant sense deixar-se influir pel joc brut, impertèrrits, però hem d'acceptar la realitat, i aquesta és que hi hagi reaccions diferents.

- Uns voldrien fer grans desobediències, però no saben com (CUP). Altres fan petites desobediències que tenen el seu valor, però tampoc saben com fer el pas gran i a més els toca obeir i detenir manifestants independentistes (JxCAT). I altres volen esquivar el conflicte i han trobat un bon motiu per no haver de reconèixer la por i justificar les renuncies, i és que podem concentrar-nos a treballar per ser més independentistes (ERC).

- Potser estem demanant massa a un sistema de partits i unes institucions que es deuen a un sistema legal creat per i per a l'adversari. És molt fàcil reprimir un partit, perquè té un cap superior al que pots amenaçar per les decisions preses.

- Al principi el moviment partia de la societat i no esperava directrius dels partits sinó que els marcava ell mateix les directrius. Després de la DUI, s'ha donat la situació que el moviment ha quedat esperant que els partits trobessin una sortida. I no la tenen. Cal tornar al carrer i superar el marc actual. Els partits poden fer moltes coses, però no podem esperar massa d'ells perquè estan molt lligats.

- En aquest marc de desorientació, de falta d'una estratègia, encara fa més mal la falta de criteri clar davant la repressió (tot i que no crec que ens destrueixi com a moviment perquè l'objectiu és més important que les petites fallades d'uns i altres en el camí). Però és cert que la primera votació sobre el suplicatori va ser lamentable.

- La repressió per temes directament independentistes (com el Judici al Procés), ens manté a tots units de manera més fàcil. Perquè veiem que s'ataca, il·legítimament, una aspiració política. És molt gros. Ells diuen que no ho fan, que no s'ataca una idea política, sinó un delicte, però tothom veu que hi ha represaliats i presos polítics.

- Llavors una repressió més astuta és atacar als independentistes per altres causes: malversació (com la que la que se'ls va imputar al Judici del Procés), corrupció, desobediència, terrorisme, etc... Perquè davant una acusació d'aquest tipus es persegueix al polític dissimulant la motivació política. Per això el cas de Laura Borràs amb la corrupció, o les amenaces a Roger Torrent si permetia investidura de Puigdemont per incompliment de reglament, o l'acusació a Quim Torra per desobediència per una pancarta, o l'acusació de terrorisme contra els CDR, etc...

- I a partir d'ara que tocaré en concret el cas Laura Borràs, però que quedi clar que parlo com a independentista d'esquerres, que no tinc res a veure amb el PDECAT, i que tampoc conec a Laura Borràs.

- No sóc expert en comptabilitat ni adjudicació de contractes públics, però en el cas de Laura Borràs em queda clar que no hi ha delicte escoltant l'entrevista al 324 d'Oriol Ponsati, actual director de l'Institut de les Lletres Catalanes: https://www.vilaweb.cat/noticies/video-oriol-ponsati-laura-borras/ que explica que la Sindicatura de Comptes no va trobar delictes en la seva gestió i només han apuntat inicidències que són generalitzables. No us perdeu tampoc la investigació d'Albano Dante Fachín d'Octuvre: https://octuvre.cat/loperacio-borras-explicada-en-detall/.

- Més enllà de si Laura Borràs és condemnada o no, ens trobem que la GC ha buscat un delicte de Laura Borràs (significada per ser una de les cares de l'independentisme) i l'ha portat al TS. Ara hi ha un suplicatori. El suplicatori segurament sortirà endavant perquè les forces nacionalistes espanyoles són majoria al Congrés. Però què faran els partits d'altres nacionalismes o simplement demòcrates com Podemos o Más País? Si voten en contra el suplicatori hi hauria una imatge molt potent i una complicació pel PSOE que governa, en part, gràcies a aquestes forces.

- Si aquests partits volen lluitar contra el lawfare que afectarà als no nacionalistes espanyols i també a Podemos, si es vol denunciar que el Suprem és tendenciós... Ara és el moment. Per evidenciar-ho, per trencar la "legitimitat" oficial que la Justícia té (malgrat alguns se'n queixin en privat). Recordeu les queixes de Lesmes a Podemos per les seves crítiques a la Justícia? Els fa molt de mal. I de cara a Europa i a futurs processos europeus (a la UE els preocupa que la Justícia polonesa o l'espanyola siguin tendencioses i parcials). Diu ERC que no sumen com per tombar el suplicatori, doncs mala sort, però no per això ells no han de votar com toca! Que l'oposició al TS sigui ben visible!

- Un suplicatori és perquè un polític delinqüent no pugui tenir poder (i també perquè no pugui amagar-se en la immunitat), però el suplicatori també hi és perquè la Justícia no pugui perseguir un polític per les seves idees encara que s'utilitzin delictes-excusa que no tinguin a veure amb les seves idees. Els diputats no són jutges i no han de jutjar el cas, però sí obstaculitzar la persecució política si creuen que pot tenir lloc. Per una suposada fragmentació de contractes (que no hi és) se li demanen 15 anys: "Oh deu ser greu si se li demanen tants anys! No es pot obstaculitzar la Justícia en un cas greu". El delicte del que se l'acusa no pot ser castigat amb 15 anys de presó! És una exageració.

- El suplicatori no s'ha d'entendre com demanat referent a Laura Borràs, el suplicatori s'ha de veure com demanat pel TS per a jutjar una política independentista. Després del Judici al Procés, després que van camí d'inhabilitat a Torra per una desobediència a despenjar una pancarta... NO al TS! NO per principis al TS fins que no s'esmeni el judici al procés i no s'acabi la seva repressió. Per denunciar al TS. El suplicatori no és per entrar a veure si qui és objecte de persecució no prova totalment la seva innocència. No veieu que la GC i el TS tenen més eines per insinuar delicte que Borràs per defensar-se a priori?

- "No hi ha d'haver cap ombra de dubte sobre la honorabilitat dels polítics independentistes". No volen ser acusats d'encobridors de corrupció. Això ho dieu quan GC i TS l'acusen, no? És més aviat el TS el que ha demostrar la seva honorabilitat. Nosaltres no hem de comprar el seu marc. Per què, ¿si el TS arxivés la causa i retirés el suplicatori, llavors ERC i CUP seguirien demanant que s'investigués a Borràs? Oi que no? Només s'accedeix a sospitar d'ella perquè la GC ha inventat un cas i el TS demana el suplicatori. ERC i CUP demostren anar a remolc del TS. Pel que ha fet el TS fins ara, encara que s'estigués impedint judicis necessaris, caldria votar en contra el TS sempre que hi hagi sospita de persecució política.

- I ERC i CUP poden arrossegar Bildu i BNG perquè poden arribar a entendre aquesta persecució. I fins i tot Podemos i Más País s'ho haurien de plantejar que cal frenar al TS, perquè també els tocarà el rebre aviat, i poden sospitar fortament que GC i TS estan prevaricant i ningú diu res. Cal dir NO per les seves actuacions passades i presents.

- I fa bé Borràs de no dimitir per esquivar el TS. La proposta de la CUP seria acceptable privadament com a consell per a Borràs, però no públicament com a plantejament polític, perquè els diu a la Justícia que els diputats de la CUP dimitirien si se'ls incriminés. És com convidar a la GC a buscar causes contra els diputats de la CUP, perquè se'ls farà caure i es donarà mala imatge a la CUP. Si algú et fa una injustícia, no pots recular, perquè et seguirà fent injustícies ja que veu que funciona (és allò de "com més retrocedíem, més ens colpejaven").

- A més, no dimitir és fantàstic si reprimeixen per causar por i si la persona s'atreveix, per poder fer pagar el preu més alt al que té la gosadia de prevaricar. No deixar-li amagar el delicte, i pagar un preu alt també, per fer-los pagar a ells el preu més alt. I aquest preu és posar en qüestió la seva imparcialitat, la seva justícia. I així s'entendrà a Europa també i sobretot al TJUE, quan es jutgi el Judici al Procés, perquè prendran nota de la insubordinació dels partits independentistes (i esperem que altres també) al TS, i això donarà mesura del qüestionament al seu judici just. 

- En aquest sentit cal anar als altres partits a explicar-los que no es tracta només del cas Borràs, separat de tot, sinó que és un combat per fer més justa una Justícia espanyola ara mateix fora de control. Els possibles vots no pararien el suplicatori, però si podrien arribar al centenar de diputats (34 vots d'ERC, JxCat, CUP, PNV i EHBildu, i fins a 99 si se sumessin BNG, Podemos i Más País). Llàstima que ERC i CUP s'hagin dedicat fins ara a debatre dins dels seus partits enlloc d'anar a convèncer altres partits pròxims...

- A més, si per no ser reprimits, ens amaguen i cedim, la tendència de l'Estat espanyol a abusar judicialment, policialment, etc... no serà visible i no podrem al·legar causa justa com a moviment independentista. Cal tensar la corda, i si l'Estat espanyol actua de manera justa, res a objectar, però si l'Estat espanyol actua de manera injusta, serà ben visible i podrem explicar-ho a tothom i a tot arreu. És Espanya la que es mostra tal com és, i això és un dels motius que fa necessària la nostra independència, per tant, cal fer que, en cas de ser veritat, es faci visible i no pas invisibilitzar-ho!

- Per tant, bé per Laura Borràs, perquè se sap innocent, per la seva valentia i per adonar-se que aquest és un camí important per al moviment independentista.

- I tanco parlant de la inhabilitació que patirà Quim Torra. Què ha de fer? Crec que no ha d'avançar les eleccions abans que l'inhabilitin, precisament pel mateix que he comentat en el cas de Laura Borràs. El MHP Quim Torra ha de seguir governant com si res, i que sigui el TS que l'hagi d'inhabilitar per haver posat una pancarta queixant-se dels presos polítics i el faci caure. És tan absurd que es deposi un President en funcions, per haver defensat les seves idees i el seu color polític, que esdevé una exemplificació claríssima de l'abús que practica l'Estat contra Catalunya i les seves aspiracions. I això és molt més útil que no esquivar el seu enderrocament. Més arguments per a la causa justa. I és un cas fantàstic per la proporció cost/benefici: que deposin el President no ens deturarà i a Torra li és igual la inhabilitació perquè no volia seguir sent polític professional, i per tant, el mal rebut és molt petit, i el mal polític fent al TS és immens a ulls del món. 


(Carta 494)