PER QUÈ ESPANYA ARRIBA AL 2026 AMB UNA GRAN INESTABILITAT POLÍTICA?

Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz

L’Estat espanyol no està format per una nació, sinó per diverses nacions: Castella (antiga Corona de Castella), Euskadi, Galícia i els Països Catalans (antiga Corona Catalano-Aragonesa, on es parla català). Però Castella (amb capital a Madrid) mai ha volgut que fos un estat que beneficiés a tothom, sinó que ha concebut les altres nacions com a colònies conquistades a les que espolia, com va fer a l’Amèrica, Guinea Equatorial, Sàhara Occidental i Filipines. Per a Espanya, la identitat diferenciada d’aquestes altres nacions no és una riquesa per al país sinó que és vista com un perill, per això sempre les nega i les intenta disminuir. Però, com que l’antiga Corona Catalano-Aragonesa va ser una de les grans nacions del Mediterrani, la voluntat de Catalunya de deslliurar-se d’Espanya i recuperar la seva sobirania sempre ha estat present al llarg de la història i seguirà fins que ho aconsegueixi.

Manifestació contra la llei d'amnistia

Per això el 2017 Catalunya va organitzar un referèndum d’autodeterminació i Espanya no va dubtar a reprimir-lo amb 10.000 policies, amb unes imatges que van donar la volta al món. Després l’"estat profund", a través de la judicatura, va encarregar-se de la venjança contra els polítics catalans. El Tribunal Suprem va retorçar la llei per condemnar-los a cent anys de presó, malgrat que en el referèndum no hi va haver cap tipus de violència i es van contemplar totes les opcions, tant la de marxar d’Espanya com la de quedar-s’hi. Però aleshores, tot l’espectre polític (inclòs el PSOE) ho va veure bé perquè es tractava d’intentar destruir els independentistes catalans.

Quan el govern de dretes del PP va caure, va substituir-lo el PSOE de Sánchez que va seguir amb la política de negar tots els drets als independentistes catalans. Però llavors, una severa condemna del Consell d’Europa va obligar Sánchez a indultar els presos polítics catalans perquè sortissin de la presó. I, en la següent legislatura, l’ànsia de governar de Sánchez, per l’aritmètica parlamentària, el van obligar a pactar amb els independentistes catalans, que li van exigir una llei d’amnistia que situés el problema polític al mig del debat, eliminés les inhabilitacions dels polítics catalans indultats i impedís l’entrada a presó d’activistes catalanistes. Els independentistes mateixos desconfiaven d’una llei així perquè, tot i que era necessària a nivell judicial, podia permetre que Espanya semblés conciliadora i pogués amagar la seva veritable ànima repressiva, i és que el PSOE sempre s’havia oposat a una llei d’amnistia i només la va impulsar com a recurs tàctic, sabent que després els jutges haurien d’interpretar la llei i que, pel seu perfil ultra-espanyolista, la cosa no aniria massa enllà. L’amnistia va evitar que entressin més activistes a la presó, però ni va treure les inhabilitacions dels polítics i encara menys va permetre el debat sobre l’autodeterminació.

Manifestació independentista

Però només pel fet d’haver desactivat la venjança del Tribunal Suprem, l’"estat profund" no va poder digerir aquest moviment del PSOE i el va expulsar del «consens constitucional» que està pensat per impedir que les nacions se’n puguin separar. Per això, la policia, la judicatura i la premsa van començar un assetjament judicial a Sánchez com a "enemic d’Espanya", igual com havien fet amb els independentistes catalans.

La justícia espanyola ha organitzat una campanya d’investigacions prospectives (il·legals) de la policia buscant d’incriminar l’entorn del president Sánchez en qualsevol possible delicte. Així, finalment, han inculpat la dona i el germà de Sánchez, estan jutjant per corrupció tres homes de confiança de Sánchez (Ábalos, Cerdán i Koldo) i han destapat diversos casos d’assetjament sexual de polítics del PSOE i, sobretot un fet inèdit que mai havia succeït: el Tribunal Suprem ha condemnat el Fiscal General de l’Estat elegit pel PSOE, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació i multes per haver pressúmptament filtrat a la premsa l’estratègia de defensa d’un acusat pròxim al PP que demostrava que havia comès el delicte. Malgrat que filtrar informació d’aquesta naturalesa a la premsa no és legal, a Espanya hi ha filtracions constants a la premsa per part de la justícia i mai s’han investigat. A més tampoc s’ha pogut provar que fos el fiscal general qui ho fes. I també és rellevant que, malgrat la lentitud habitual de la justícia espanyola, aquest cas es va jutjar a tota velocitat i, el 20 de novembre (precisament, el dia de l’aniversari de mort del dictador Franco), els jutges mateixos van comunicar el contingut de la sentència a la premsa abans que ni tan sols s’hagués començat a redactar!

Manifestació independentista

Espanya està patint una descomposició política que la situa en un pendent sense frens, amb una justícia desbocada, que no és que depengui dels partits polítics, sinó que actua amb criteri polític propi i va molt més enllà que els partits. I aquest monstre que es va engendrar atacant bascos i catalans, ara amenaça de devorar a Sánchez, sense cap mena de reticència a retorçar els fets per utilitzar la llei com a arma política («lawfare»).

Aquesta Espanya com a presó de nacions necessita un entramat judicial, policial, polític, econòmic i mediàtic que exerceixi violència per impedir qualsevol replantejament de l’Estat i això inevitablement acaba corroent qualsevol possibilitat de democràcia. Espanya només podria arribar a ser veritablement democràtica si acceptés el dret a la llibertat de les nacions que la conformen, però això és un impossible perquè contradiria la pròpia naturalesa amb la que va ser concebuda Espanya.

Possiblement el 2026 caurà el govern del PSOE i tornarà l’extrema dreta del PP de la mà de l’extrema dreta dura de VOX. Aquesta perspectiva encara referma més l’anhel dels catalans de recuperar la sobirania i, la propera vegada que es desafiï Espanya, no haurem d’esperar que la UE beneeixi la independència de Catalunya, sinó sostenir la lluita no-violenta fins al final, fins aconseguir de tornar a ser un estat independent.  

Article 538