El 23 de juliol s’han celebrat eleccions estatals a l’Estat espanyol. El president Sánchez, del PSOE, esperava poder guanyar al seu rival, el PP, atiant l’espantall de la por que, si no el votaven a ell, podia formar-se un govern de la dreta amb l’extrema dreta (PP+VOX) que és el que predeien totes les enquestes.
Tot i que el PP ha guanyat amb 137 escons, amb els 33 de VOX i els 2 de dos partits regionals de dretes, sumen 172 escons i no arriben als 176 (la meitat més un del total de 350 escons) que els farien falta per investir Feijóo. Tampoc el bloc d’«esquerres» suma el suficient per investir a Sánchez: 121 del PSOE més els escons de cinc partits més que ja van recolzar el PSOE en la passada legislatura (un és independentista, ERC) arriben a només 171 escons.
Per això, encara que a Catalunya hi ha hagut una abstenció alta dels independentistes decebuts amb els partits independentistes, els resultats d’aquests partits són decisius: El partit independentista, JUNTS (del President català a l’exili, Carles Puigdemont), amb 7 escons, li és imprescindible a Sánchez si vol ser investit. Però la condició de JUNTS per a investir qualsevol president és que l’Estat espanyol reconegui el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
 |
| Puigdemont, diputat al Parlament Europeu |
La veritat és que el moviment independentista català no se sent gaire motivat per investir Sánchez, ja que ha rebut violacions de drets per part del seu govern al mateix nivell que l'anterior govern del PP de Rajoy: represàlies, espionatge il·legal amb Pegasus, infiltració d'espies en moviments socials pacífics, muntatges policials per acusar aquest moviment de violent, inclusió de l'independentisme català a les llistes terroristes d'Europol, operacions d'Estat per impedir que els independentistes arribin al poder institucional, atacs a la llengua, burles a Puigdemont, no reconeixement que és un exiliat polític i amenaces que serà detingut, manifestacions que Catalunya està millor simplement perquè no hi ha tantes manifestacions als carrers, però sense haver abordat el seu desig de poder decidir el seu estatus polític.
I encara, el dia després de les eleccions, quan era evident que Sánchez necessitava a Puigdemont per poder formar govern, la fiscalia (que depèn del govern) va demanar de reactivar l’euroordre. I el mateix dia, van detenir a l’eurodiputada Ponsatí per fer-la declarar al jutjat de Barcelona, vulnerant així la seva immunitat parlamentària.
 |
| Puigdemont i Sánchez en la darrera trobada el 2016 |
Sánchez s’ha afanyat a dir que no concedirà mai un referèndum d’autodeterminació, ni tampoc una amnistia per als 4.400 represaliats catalans, però, si Sánchez es nega a permetre un referèndum, JUNTS votarà en contra i s’hauran de repetir les eleccions. Serien les sisenes eleccions des de 2015, mentre que si la política espanyola no fos tan convulsa, només s’haguessin fet dues eleccions en aquest període. Això mostra que el conflicte irresolt amb Catalunya, i la manera antidemocràtica com el gestionen, està arrossegant l’Estat espanyol a una inestabilitat cada cop més pertorbadora per a la UE.
En noves eleccions, el vot es concentraria en els dos partits grans, guanyaria el PP però els blocs probablement empatarien de nou. Els independentistes catalans, motivats ara sí per la utilitat del seu vot, votarien massivament a JUNTS per pressionar encara més per un referèndum o, si els candidats s’hi neguen, bloquejar de nou la governabilitat de l’Estat.
 |
| La candidata de Junts, Míriam Nogueras |
Per superar el bloqueig, el PSOE podria investir a Feijóo. Es demostraria que són més nacionalistes que demòcrates. El PP és un partit fundat per franquistes, molt escorat a la dreta, per aquest motiu no té problema per pactar amb l’extrema dreta. Pot causar sorpresa a Europa que el PSOE prefereixi un govern d’extrema dreta abans que permetre un referèndum a Catalunya.
Un apunt final: El PP+VOX a l’Estat espanyol (descomptant Catalunya i Euskal Herria) tenen 57% dels escons. En canvi són minoritaris a Catalunya, on tenen el 17% dels escons. Això mostra clarament que la societat espanyola i la catalana volen dur a terme projectes socials antagònics i que seria més democràtic que cadascuna pogués desenvolupar el seu projecte propi.
(Article 515)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada