3 d’octubre del 2021

ELS 320 KM DE TRAVESSA PER LA LLIBERTAT D'UN PRES POLÍTIC CATALÀ

Jordi Turull és un dels 9 presos polítics independentistes catalans que va guanyar la seva llibertat el 23 de juny de 2021, després d’haver estat gairebé tres anys i mig a presó, per una condemna de 12 anys. Tres setmanes més tard, Jordi Turull ha iniciat una caminada, anomenada Travessa per la Llibertat, des del 10 fins al 24 de juliol, en la que està caminant 320 kilòmetres des del nord fins al sud de Catalunya. La Travessa per la Llibertat és una iniciativa personal de Turull per agrair a tothom que ha donat un suport incondicional als presos polítics en aquests anys de presó. Centenars de persones l’acompanyen en la Travessa i és rebut com un heroi quan passa pels pobles amb actes de tot tipus: polítics, culturals i festius, simbolitzant la ruta cap a la independència que estem ‘caminant’ entre tots.

Volem deixar clar és que l’excarceració dels presos polítics catalans és una gran victòria del moviment independentista.

 

El president espanyol Sánchez s’ha vist obligat a excarcerar els presos polítics catalans condemnats per 'sedició' de 9 a 13 anys de presó per haver organitzat una votació en un referèndum. La realitat és més aviat una altra: un Estat i una magistratura ultra-nacionalistes van usar la justícia amb la intencionalitat política contra un moviment polític legítim que busca la independència de Catalunya. El codi penal espanyol no permetia empresonar-los però van forçar la llei per empresonar-los i això els convertí en presos polítics. 

 

Dins d'Espanya és negava això a través de tot l’entramat mediàtic actuant a l’uníson, però a Europa veien la realitat i mostraven, en privat a l’Estat espanyol, la seva incomoditat amb la situació. A més, diversos països criticats per la Unió Europea pels seus abusos als drets humans, com Rússia, Xina, Turquia o Nicaragua, li retreien a la UE l'existència a Espanya de presos polítics catalans. A més, hi ha hagut pronunciaments d’Amnistia Internacional, de Frontline Defenders, del Grup de Detencions Il·legals de l’ONU, del Consell d’Europa i, en un futur, la sentència del Tribunal de Justícia de la UE, en el sentit que cal excarcerar els presos polítics catalans, cal permetre el retorn dels exiliats i cal que hi hagi negociació política. 

 

Davant d’això el govern espanyol s’ha vist forçat a excarcerar els presos, abans que el TJUE li ho ordeni, i ha hagut d'assumir que, fora d'Espanya, veuen el judici com a il·legal i fraudulent. Ningú ho reconeixerà explícitament, perquè seria massa dur per a Espanya, però no s’explicaria la demanda d'excarcerar uns condemnats si no fos així. És una gran victòria dels presos polítics i del moviment independentista. Espanya assegurava que el seu sistema judicial és just, que la sentència era correcta i que els independentistes catalans eren uns golpistes, i el que feien corroborava aquest relat, però haver-los d’alliberat contradiu aquest relat. A més, tenen moltes dificultats per convèncer els ciutadans espanyols, que han sigut mobilitzats pels polítics i pels mèdia contra els catalans, que ara cal alliberar aquests presos que havien sigut 'demonitzats'. 

 

El que ha convençut al govern espanyol d'acceptar aquest canvi és que els pot anar a favor si són astuts i expliquen internacionalment que han estat magnànims amb els catalans, a més que s'han adonat que tenir presos polítics afavoreix al moviment independentista perquè això és injustificable a la UE i els permet guanyar suport, tant a nivell català, com a nivell internacional. 

 

Espanya vol abordar una negociació amb Catalunya, però no per solucionar el problema, sinó per disminuir el suport a l’independentisme. Des de la UE els han exigit que es negociï i que la societat catalana voti alguna cosa. El govern espanyol insinua que vol fer un “referèndum” sobre la millora d’algunes lleis o algunes inversions econòmiques, però amb l’obligació de quedar-se a Espanya. Però els presos polítics alliberats ja els han dit que no han patit tant per fer una votació només sobre aspectes secundaris que no permeti decidir si Catalunya s’independitza o es queda a Espanya.

 

El govern espanyol té tot el dret de preparar una proposta perquè els catalans vulguin quedar-se a Espanya amb millors condicions, però cal que també hi hagi l’opció a la independència perquè té una grandíssima demanda social que és la que ha portat a la negociació mateixa. 


(Carta 498)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada