MAS PRESIDENT D'UNA REPÚBLICA CATALANA ANTICAPITALISTA

El títol és una provocació, una broma, és clar, però ve a sintetitzar la meva tesis que, si la CUP assegura un pla de govern afí i uns mecanismes de decisió adequats, podria investir a Mas com a President com a solució de consens.

Crec que el que està passant és que la CUP està venent car el seu suport, no donant-lo per descomptat, però que al final trobarà la sortida més útil socialment per al país. Però de moment i mentre hi ha partit, està aconseguint: un assenyalament a Mas, censurant públicament les polítiques neoliberals que ell va imposar en el seu dia i, per una altra banda, el màxim número de contrapartides per a un independentisme d'esquerres i popular com a moneda de canvi a aquesta presidència mig imposada de Mas. O sigui, que es trata del teatre polític necessari per forçar la dreta i acostar-se el màxim als objectius polítics de la CUP.

Però també podria ser que m'equivoqués i que la CUP estigués veritablement disposada a vetar Mas al marge de qualsevol conseqüència que pogués comportar. Ja em va passar a les eleccions municipals que, quan s'estava forjant Barcelona En Comú, la CUP va assenyalar insistentment ICV-EUiA retraient-los algunes polítiques i pràctiques de dretes que havien permès a Barcelona compartint govern amb el PSC i a vegades amb ERC. Em va semblar bé que no es passés per alt algunes polítiques que Iniciativa (en un altre context, també és cert) havia recolzat i se'ls exigís una rectificació pública abans de continuar endavant, però estava segur que la CUP no es desmarcaria realment de Barcelona En Comú i que, després del qüestionament, se sumarien a l'opció movimentista. Però vaig veure que no era una administració dels temps, sinó que era una postura inamobible i que s'enrocava amb el temps, i que els va fer restar fora de Barcelona En Comú. O sigui que també podria passar que s'enroquessin amb això de no investir Mas. Que consti que no ho dic despectivament això d'enrocar-se, és una opció molt legítima, fidel als principis d'un mateix, altra cosa és que pensi que sigui útil per als objectius que la CUP representa.

Anem a pams. La CUP, ERC i la seva gent sempre han estat independentistes. Però ells sols no eren capaços de forçar el marc com s'està fent ara. CiU, Mas i la seva gent no han estat independentistes fins ara, i amb la seva aportació de nous independentistes hem tingut un gruix suficient per decantar la societat catalana en una proporció significativa cap a la independència. Llavors, cal mantenir-los a tots en el vaixell si volem sortir del port espanyol on estem presoners i embarrancats. I ¿per què CDC i Mas van virar cap a l'independentisme si els poders fàctics que representen no tenen gaire predilecció per moviments que remoguin les aigües en les que guanyen grans dividents?

Pel que fa al canvi de CiU crec que van adonar-se que la centralitat de la política catalana es desplaçava cap a l'independentisme i, essent catalanistes, l'independentisme tampoc els suposava un anar a contranatura. A més, les bases joves del partit, que van pujant, tendien més a l'independentistes que les velles guàrdies. Llavors, pivotant cap a l'independentisme podien conservar el poder que és un aspecte fonalmental sobretot per a un partit de dretes. Però CiU no hagués aguantat tot el que ha hagut d'aguantar amb l'actual deriva, si no haguessin tingut a algú que s'ha cregut el camí.

Per tant, també ens toca plantejar-nos perquè Mas ha pres aquest camí tan complicat i ple d'incerteses. Hi havia molts camins menys èpics però més planers i fàcils de justificar per a un partit com CiU. I és que fa temps que tinc ganes d'exposar aquest anàlisi en obert, però se que és complicat i que, a molts dels meus amics i amigues, se'ls obriran els ulls com plats i no sabran si estic fent conya... perquè saben que per mi en Mas és un adversari polític, del que estic a les antípodes ideològicament parlant. Però prometo que no estic fent conya... :) Em pregunto sincerament: Qui és Artur Mas? Crec que era una persona filla de classe alta, amb formació, entorn i vivències de classe alta, predestinada a dirigir i remenar les cireres, amb molta educació fina però, en el fons, amb poc respecte pel gruix de gent humil que conformem la societat. Mas anava a ser un President més de la Generalitat, i en realitat un dels més mediocres i tecnòcrates. Era un perfil anodí i sense gran carisma. Llavors s'ha trobat en aquesta situació històrica i li ha agradat el paper de passar a la història com un gran President de la Generalitat. Aquest és un element molt important de perquè va endavant, i ho hem pogut percebre en algunes entrevistes, on s'ha arribat a comparar subtilment amb Martin Luter King pel que fa a la desobediència. Està imbuït d'èpica i això juga a favor del procés de desobediència i dignitat nacional de Catalunya.

A més, crec que també li pot estar passant una cosa semblant al que li succeir, salvant totes les diferències, a Monseñor Romero d'El Salvador. No se si coneixeu la història. Resumidament, el capellà Óscar Arnulfo Romero era un capellà dels més conservadors i espiritualistes, allunyat de cap intenció de barrejar l'Església Catòlica amb la política, com començava a apuntar la teologia de l'alliberament al continent, en un país, El Salvador, en completa efervecència per les injustícies socials i l'impuls d'alguns sectors organitzats de revertir la situació a l'estil cubà. Precisament per ser tan conservador, Romero va arribar on va arribar. El 1977 va ser nomenat Arquebisbe de la capital del país. Va començar molt ortodox, però quan els paramilitars van matar el seu amic, Rutilio Grande, i el van acusar de ser comunista i incitar al terrorisme, ell que coneixia bé Rutilio Grande, va adonar-se de primera mà de la manipulació i justificació del govern i l'exèrcit per mantenir el control en una situació d'autèntica explotació de la població salvadorenca, i va començar a obrir els ulls. Qui havia estat un jove allunyat de la política i centrat en les activitats eclesials, es va anar convertint en un arquebisbe valent, cada vegada més qüestionador de l'ordre establert i que va prendre una opció preferencial pels pobres. Va tensar tant la corda que, dos dies després d'una missa radiada per tot el país en la que va exigir als soldats que, en nom de Déu, desobeïssin els seus superiors si els ordenaven matar injustificadament, va ser assassinat, el 1980, mentre oficiava missa.

No vull dir que Mas estigui convertint-se en un revolucionari Che Guevara, ni que passarà als annals de la història com Monseñor Romero, una icona universal, recordat i reconegut per tothom a El Salvador, Amèrica Llatina i el món. Però el paral·lisme que li trobo és que algú inicialment conservador i neoliberal perquè tot el seu entorn, formació, orientació l'han conformat nítidament de dretes, quan comença a tenir altres experiències fora d'aquesta orientació, inevitablement l'han de transformar internament en major o menor mesura. El fet de notar que les elits de Madrid, habitualment connivents amb les elits catalanes, se li enfrontin... el fet d'experimentar que els poders fàctics als que representes se't giren d'esquena perquè puntualment no coincideixen amb el teu camí... el fet de notar que la societat civil organitzada et sustenta... el fet d'arribar a admirar persones antagòniques políticament a tu com els de la CUP... el fet de sentir-te President i notar els anhels de la gent... el fet de veure's liderant un acte de desobediència massiu com el 9N i veure'n les bondats... el fet de veure's imputat per tota l'estructura legal per demanar a la gent la seva opinió... el fet de trobar-te amenaçat per la llei, cosa insòlita i inhabitual per algú de dretes... el fet d'adonar-te que la desobediència és un camí legítim i, de vegades, l'únic viable... tot això són experiències que una persona de dretes no té perquè no fa aquestes coses, i que en no tenir aquestes experiències, segueix essent de dretes de la mateixa manera. Però com que Mas ha volgut emprendre aquest camí i li toca viure vivències que no tocaven, segur que estan fent canviar a la persona, i és molt possible que no sigui el mateix polític neoliberal i de dretes que va entomar la Generalitat el 2010. No dic que sigui d'esquerres ni molt menys, però sí que com a mínim s'ha fet més democràtic, més d'escoltar la gent amb diferents postures i haver de consensuar, i més lluitador i desafiant que abans. M'encantaria fer-li una entrevista en profunditat per escudrinyar tot això que apunto, per veure què ha canviat dintre seu... potser menys del que em penso, però estic segur que ha patit una evolució que ni ell ni sa mare s'imaginaven en una persona que estava predestinat a ser "dels millors" que manen i decideixen sense tenir en compte els "d'abaix".

A banda, crec que no és del tot honest dir que Mas aplicarà retallades si és President (això no vol dir que se li hagi d'excusar aquell període) perquè llavors era el cap de CiU que va guanyar les eleccions i allí feia i desfeia, mentre que ara està dins d'una coalició amb ERC, molts independents d'esquerres, i necessitant el suport de la CUP. Per tant, ell com a President de la Generalitat no podria fer el que llavors va fer. 

Analitzant perquè CDC i Artur Mas estan al vaixell independentista, veiem que no és només per sentiment, com ERC i la CUP, sinó que és per sentiment i interès. És així, la dreta és així... I això cal tenir-ho en compte. Si la dreta, sobretot venint de guanyar, no pot estar en una certa posició central, no li interessarà el viatge. És criticable? Sí. Però és així. I si CDC no té ningú de la talla política de Mas, no poden fer un relleu com si aquí no hagués passat res i proposar un altre presidenciable. I si és Mas qui apuntala CDC en l'independentisme, i llavors a ell, que es veu com un personatge èpic, se'l destrona perquè va fer les retallades, se li dispara a la seva línia de flotació. Llavors podrem tenir CDC dins del vaixell? S'abocarà el país a noves eleccions, amb el conseqüent desànim dels independentistes, fastigueix dels dependentistes, i previsiblement una gran pèrdua de suport de la CUP i/o de JuntsxSi.

Llavors què pot fer la CUP? Si vol que això vagi bé, potser li toca acceptar aquestes realitats dures però que són així. Estratègicament, si no s'aconsegueix una presidència coral, si no s'accepta una figura de President de la República i una altra de Primer Ministre (per les que s'ha de batallar fins al darrer minut, brandint el veto a Mas com a 'farol' polític), doncs potser cal investir Mas amb un vot crític (allò de dividir el vot, igual com es va investir Ibarretxe en el seu moment per l'esquerra abertzale), però llavors la CUP s'hauria d'assegurar d'aconseguir coses més interessants i significatives que un President alternatiu: 1) blindar un programa social; 2) tancar uns procediments constituents més enllà del Parlament, més oberts i plurals; 3) pactar desobediències concretes, i 4) acordar una manera de prendre les decisions del nou govern transversals a CDC, ERC, independents i CUP, que impossibilitin mesures neoliberals i de dretes que són les que es volen impedir no volent investir Mas.

Això crec que seria alhora d'esquerres, intel·ligent, madur i estratègic. Per no apartar CDC massa aviat del centre de la política, cosa que si farem un cop siguem independents i només sigui un partit de dretes degut a que haguem eliminat l'eix nacional de la política. Això crec que és el que la majoria de votants de la CUP i la ciutadania catalana en general esperen de la CUP, allò de que és seriosa, amb determinació i que no s'aixeca de la taula fins haver arribat als objectius.

Dic tot això com a contribució al moment actual, i amb tot el respecte i admiració per la gent que empenyen les Candidatures d'Unitat Popular. Endavant! Sabreu trobar el més útil políticament per a la societat!


(Carta 448)