27S: ESCENARIS I SENTIT DEL VOT

I poc a poc aquesta societat que volia tenir el dret a decidir està a punt d'exercir-lo en el plebiscit del 27S donat que el referèndum ha estat prohibit per tots els mitjans. I els que deien que això no era plantejable i que eren unes simples eleccions autonòmiques, poc a poc han anat havent d'assumir que, quan un gruix social de la magnitud que hi ha a Catalunya està qüestionant l'status quo, aquest està en qüestió.

En tot aquest procés, España no ha entès que la societat catalana ja no creia en un horitzó digne i desitjable dins d'aquest Estat encara predemocràtic (i és que no se supera ràpidament l'extermini de més de 150.000 persones a mans del franquisme) i, en comptes d'intentar contrarestar aquest sentiment, s'han dedicat a intentar desprestigiar-lo, negar-ho, ridiculitzar-lo, rebutjar-lo, i promentent rebuig etern si la nostra opció no era quedar-nos. Amb tot això han elevat al quadrat els motius per la independència. Però és que en aquestes setmanes finals, la cosa està essent de traca. Tot els poders fàctics españols i molts de catalans estan amenaçant la societat catalana: el govern, el PP, el PSOE, les seves marques blanques, la patronal de la banca, la CEOE, l'Exèrcit, la monarquia, el Constitucional, l'Església catòlica, les multinacionals, l'Obama, la Merkel, el Cameron,... Ostres, jo crec que davant d'una societat que ha perdut la por i que s'afirma plural, diversa i valenta, estan cometent l'últim dels errors possibles. I ja m'explicaran tota la gent que centra el procés en Mas i diuen que ens estan enganyant per aplicar polítiques de dretes, com és que tots els poders fàctics de dretes estan intentant fer xantatge a l'indepedentisme? Tan de dretes és que el volen abatre?

Per contra, a mi em sembla que el procés independentista, a més de ser un exercici fabulós de llibertat i de desobediència civil, és també molt d'esquerres, perquè respon a un anhel popular. El somni d'un estat del segle XXI està arrossegant grans energies d'esquerres malgrat que molta gent tradicionalment d'esquerres segueix entestada a no voler-hi veure clar pels lios que es fan amb l'odi a Mas. Però també deuen tenir odi a Rajoy, a la CEOE, als bancs, a l'Exèrcit, a les grans empreses, no? I és que si mirem com queda aquesta "llista del Mas", veiem que CiU s'ha trencat i ha deixat de banda els més dretans d'Unió, i ara Mas i CDC, encara amb un poder formidable, es troben aliats amb un altre gran partit d'esquerres, ERC, i molta gent civil que més aviat són d'esquerres: Llach, Romeva, Reyes, Bel, Comin, Casals, Forcadell,... i molt possiblement necessitin a la CUP per fer majoria absoluta, de manera que en Mas, si és que us preocupa el Mas, estarà més lligat que mai en la història. De manera que més que Mas ens tingui agafats a tots, crec que és el contrari, el gran moviment independentista ha capturat a Mas i a CDC, i ni podran desdir-se de la independència, ni podran aplicar mesures neoliberals como Pedro por su casa... 

I en tot això mereix un sonor reconeixement ERC que ha fet una feina ingrata i que li ha valgut moltes crítiques, com ha estat sostenir en Mas quan els d'UDC, molts de CDC i els poders fàctics l'haguessin fet caure. I també en la llista JuntsxSí, ERC ha acabat fent un esforç no desitjable a nivell de partit per poder fer un favor a la causa independentista. Vagi per ells un aplaudiment, que segur que no compensarà totes les vegades que els han acusat d'haver abandonat la E d'Esquerra.

I arribats en aquest punt, crec que els de Catalunya Sí Que Es Pot haurien d'abandonar la cotilla podemista que els obliga a ser un instrument al servei d'un impossible intent d'assalt a la bastilla española. I és que Podemos a España només pot convèncer el 14% de la població i amb això no hi ha somni màgic, sinó un llarg peregrinatge pel desert d'anar canviant mentalitats per les españes fins que d'aquí 20-30 anys sigui possible el canvi que somnien. I alliberats els de CSQEP d'aquest llast, si són d'esquerres i si estimen les revolucions, necessitem que exerceixen el massa anomenat Dret a Decidir ara i prenguin partit. Si són d'esquerres i no veuen clar que l'Estat español és un estat amb poca democràcia, amb molt poder de la dreta, amb tot ben lligat pel dictador,... Almenys les forces d'esquerres s'haurien de situar al davant de les expectatives populars, siguin aquestes indistintament la independència o restar a España (però ara la primera és la que sembla que està impulsant una revolta) i lluitar per crear condicions de justícia en el marc que vulgui la societat. El que no poden fer unes forces d'esquerres és quedar fora de joc i deixar a altres forces més conservadores dirigir o esmorteir un procés de revolta. És que és de llibre. Gent d'esquerres, sapiguem veure el que està passant i situem-nos bé per poder generar condicions de justícia social!

I encara que s'ha dit que al ser unes eleccions, i no el referèndum que haguéssim volgut, el que comptarà seran els escons, no serà així del tot. Crec que hi ha dos escenaris possibles. 

Que els partits independentistes arribin a la majoria absoluta en escons i també guanyin en vots (és a dir, que comptant només els vots vàlids, els independentistes siguin 50%+1), en aquest cas hi haurà un terratrèmol polític, perquè s'haurà arribat a una majoria democràtica, i la comunitat internacional, la pròpia societat catalana i el momentum creat per les eleccions, imposaran negociar un referèndum legal o, en el seu defecte, declarar una DUI amb tota la legitimitat del món. Aquest escenari és, cada vegada que es fan noves enquestes, més versemblant.

Però l'escenari que sembla més probable és que l'independentisme arribi a la majoria absoluta en escons, però no en vots. Llavors es formaria un govern totalment independentista, que començaria a crear estructures d'estat o, millor encara, convocaria un procés constituent o un referèndum que pogués oferir un resultat sense les interferències que tenen unes eleccions, però crec que aquest govern no podria declarar legitimament una DUI si, amb els números de les eleccions, no semblaria que respon al que vol la majoria. Això portaria a arribar a les eleccions generals sense haver materialitzat la independència i llavors, encara que molts vulguin el contrari, crec que, per reacció, guanyarien encara més força el PP i Cs, ja que són percebuts com els valedors de "la unidad de España". De manera que arribaríem a una situació de confrontació màxima entre un govern espanyol molt nacionalista i agressiu i un govern català molt independentista. Els continus xocs acabarien de fer evident per als encara no convençuts els motius de Catalunya per voler marxar i això faria acabar de guanyar una sèrie de suports per a la independència (sobretot provinents de CSQEP) que donarien la majoria social en vots que abans hauria faltat (una mica en la línia del que ha passat a Escòcia, tot i que altres motius i circumstàncies) a l'espera que aquesta majoria es pugués manifestar en un referèndum o nova elecció. Dit sigui de pas, que crec que la efectiva independència de Catalunya suposaria un terratrèmol en la cosmovisió que España té d'ella mateixa, que deixaria tocats els seus màxims valedors (altra vegada PP, Cs, PSOE...) amb lo qual hi hauria un moment especial perquè realment sorgíssin iniciatives potents amb una visió menys nacionalista i ara sí d'esquerres, que poguessin fer possible el que avui intenta Podemos i no podrà, aconseguir que a l'Estat español es ventili el franquisme i entrin aires nous...

Dit tot això, què hem de fer a Catalunya? Què hem de votar? Està clar que JuntsxSí tindrà un gran resultat. És una coalició de dos partits que, ja de per sí, tenen molts votants, i més encara al estar enriquida pel sex appeal de personalitats que hi afegeixen tints i matissos diversos. A més, aquests dos partits tenen una gran maquinària electoral i molta experiència, que s'ha vist augmentada pels 100.000 candidats populars. I per acabar-ho d'arrodonir, la jugada d'una llista conjunta és bona electoralment parlant perquè la llei d'Hondt hi jugarà a favor, mentre que no afavorirà als partits unionistes que van tots separats.

Tenint això en compte, podem preveure un resultat espectacular de JuntsxSí. Però crec que no hauríem de voler que tingui majoria absoluta per si sol. Per què? Doncs perquè aquesta coalició engloba una sèrie de maneres de fer però no d'altres. 

Una part substancial de l'indepedentisme més d'esquerres, més rebel i més combatiu votarà a la CUP. Un partit "nou" que ho ha fet terriblement bé a l'anterior legislatura amb només tres diputats, que té una manera de ser que entronca de manera natural amb el moment històric actual i el que exigeix, i amb ganes i honestedat com pocs partits poden presumir. Quan molts demanaven que els diputats repetissin com fan als d'altres partits, no ho van fer, i quan llavors semblava que el triplet de diputats no podria ser emulat, han tret una fornada de nous candidats que són igual de bons. Tenen idees, diuen coses que tenen sentit, no parlen amb clixés, i es fan escoltar. Potser no han tingut prou temps per fer-se conèixer, però crec que són savia importantíssima per al procés i que, com que la força natural del moment els empeny, creixeran molt més que no marquen les enquestes. Tal i com es diu al carrer: La petaran! 

Si JuntsxSí tingués majoria absoluta, la temptació de no deixar-se condicionar pels del "sí crític" seria forta i no ens ho podem permetre. No ens podem permetre un JuntsxSí tirant pel dret amb les seves maneres i deixant gent de banda. Necessitem a tothom, a tothom amb les seves condicions incòmodes també. Sobretot per al procés constituent. No és el mateix fer-lo d'una manera oberta o més tancada, més popular o més basat en paralmentaris i "experts". No és el mateix. Necessitem que hi participin tots els matissos. Fins i tot si es proposa que el líder d'un govern de concentració sigui un altre i no Mas. No és problema. Als que deien que tot era cosa de Mas, els preguntava: "Què passaria si Mas fos apartat del procés?" Res. El procés continuaria. Si el cap ha de ser Romeva, Forcadell, Casals o Junqueras, cap problema. Si ha de ser Mas per arrossegar la dreta fins al final del procés, tampoc cap problema. El que sigui millor.

Llavors crec que la gent d'esquerres (independentistes i sobiranistes no-independentistes) hem de votar a la CUP-Crida Constituent. 

Tenim davant un moment històric. Fem-lo possible i obrim una via de resolució de conflictes per via democràtica i de desobediència civil no-violenta que marqui un nou paradigma mundial, un entrar en una nova era on la força i el poder siguin secundàries davant la força de la democràcia i el poder de la gent. 

Serà possible? Fem-ho possible!


(Carta 445)