A través de les activitats que la llei perseguia, assenyalava certs col·lectius vulnerables provocant-los encara més estigmatització (pobres, indigents, immigrants, prostitutes, joves, infants, venedors ambulants...) com a enemics dels ciutadans respectables i també perseguia l'ús reivindicatiu de l'espai públic (permisos de manifestació o de posar paradetes informatives, pancartes als balcons, espais de publicitat municipal, pintades, etc...). És a dir, separava els ciutadans entre bons i dolents. I finalment la llei emparava la policia per actuar arbitràriament davant d'una gran quantitat d'activitats que constituïen la gràcia de la ciutat: la vida al carrer. Prohibia tantes coses que era inaplicable, però permetia un ús selectiu segons ho creguessin convenient. Va ser en aquest brou que es van donar els casos del 4F, dels tres de Gràcia, i de tants d'altres.
Els casos de tortura
i abús policial no són esporàdics i minoritaris, ni tampoc són
constants i atribuïbles a la totalitat dels agents, però sí que
succeeixen en gran mesura i compten amb la cobertura, protecció i
tancament de files de l'Administració i dels cossos de seguretat
enfront de la ciutadania, sobretot aquella que reivindica, fiscalitza
i qüestiona les autoritats. És una concepció de policia impune que
té arrels en el franquisme i que no es pot criticar perquè és
impermeable i la seva denuncia portarà sempre a l'arxivament de les
causes i a una frustració i desamparament del ciutadà. És molt
paradigmàtic comprovar com, els cossos policials i els seus caps
polítics, sistemàticament desvien i desacrediten les crítiques de
mala praxis enlloc d'investigar-les fins al final per tractar de
dignificar els cossos policials.
L'emissió per TVC
del documental ha estat una gran excepció deguda a una sèrie de
coincidències que li han permès ficar-se per una escletxa: 1) és
un molt bon treball col·lectiu que relata uns fets molt punyents i
que està molt ben travat narrativament, 2) ha guanyat festivals
prestigiosos degut a la seva qualitat i segurament també s'ha
vist beneficiat de cert "interès" pel que passa a Catalunya amb
un procés independentista en curs, que ha fet aflorar casos catalans
de corrupció i actuacions irregulars dels cossos policials, 3) ha
sorgit en un clima post-15M que qüestiona els pilars
que aguanten la societat, 4) amb un ús activista
intensiu de les xarxes socials, 5) amb una força com la CUP que,
degut a tot aquest magma, ha aconseguit representació parlamentària
i que va possibilitar l'interpel·lació de David Fernàndez al
director de TVC.
Tot plegat va aconseguir el que
semblava impossible: que el documental s'emetés per TVC. És una
fita que hem de celebrar des de l'activisme i des de l'activisme
audiovisual, però no sabem si esdevindrà un precedent per tal que
altres documentals semblants puguin seguir el seu camí o si serà un
precedent en el sentit de fer impossible aquest tipus d'emissions.
Una de les queixes que sento envers el
documental és que només ha investigat les irregularitats envers els
detinguts i no qui és el culpable d'haver deixat invàlid al
policia. Però és que un documental d'autor no és un reportatge
periodístic que pretén acostar-se a l'objectivitat. Un documental té
uns autors i aquests han enfocat el tema que els ha semblat més
interessant i de la manera que han trobat més convenient, i sobre
aquesta decisió és innecessari opinar: Qui vulgui enfocar altres
coses, haurà de fer un altre documental.
De fet, molts tertulians no només
critiquen el documental sinó que directament desaproven que TVC hagi
emès un documental tan interpel·lador, o tan "tendenciós"
segons ells. Però és que això obre un altre debat: quin accés
hauria de tenir la ciutadania en l'elecció de continguts dels
mitjans de comunicació? Això donaria per a un altre article sobre
aquesta gran mancança democràtica que té la nostra societat.
Tornant a Ciutat Morta, ha semblat, per un
moment, que aconseguiria reobrir el cas i aconseguir que es fes justícia i reparació amb les persones que van ser injustament acusades, i moltes veus
de l'establishment han apuntat en aquest sentit, però innexorablement sembla que
ara intenten tancar la finestra d'oportunitat tot dient que el cas ja va
ser jutjat correctament en el seu dia, quan avui se sap clarament que els policies que van
testimoniar han demostrat ser molt poc creïbles i la jutgessa va tenir
una actuació molt qüestionable.
Al final, ens correspon a tots
plegats dir si s'ha de fer justícia i reparació o no, i aquest 4 de febrer moltes sortirem, a les 19h de la Plaça Universitat de Barcelona, en manifestació per
denunciar el cas 4F i la resta de muntatges policials, polítics
i judicials. Perquè aquesta ciutat encara és viva, i viva la volem.
(Carta 535)
Publicat com a mínim a: El Periódico de Catalunya, Diagonal, El Far del Baix Llobregat, El Periscopi, Rebelion.
Publicat com a mínim a: El Periódico de Catalunya, Diagonal, El Far del Baix Llobregat, El Periscopi, Rebelion.
Ara resulta que una sonada que va intentar lluitar contra la força de la gravetat i que es pensava que era un poeta voladora té més credibilitat que tot el sistema jurídico-penal!!! Apa que anem servits!!!!
ResponElimina