L'ESQUERRA CONTRA MAS: ABRAÇADES I ALTRES CONTES

Si alguns s'esquinçaven les vestidures quan CUP, ICV-EUiA o ERC sortien a la foto amb Mas, llavors fer-s'hi una abraçada ja és pecat capital. I no parlo de la gent no-polititzada, als que l'abraçada els va transmetre emoció en estat pur lluny del teatre politiquero i els va encantar, sinó que parlo de la gent polititzada d'esquerres. Diuen que va ser un error. Anem a pams.

Si estem parlant que la societat catalana s'independitzi del nacionalisme filo-franquista que controla l'Estat espanyol, no ho podrà aconseguir l'esquerra sola. S'ha de fer amb la dreta també. És que no es tracta de guanyar un govern. Si volem reeixir (i ningú ho assegura) en trencar el marc que ens lliga a un estat maltractador, un marc internacionalment acceptat, caldrà anar junts: els d'esquerres, els obrers, els precaris, els moviments socials, el teixit associatiu, la classe mitjana, però també la dreta, la classe alta, els empresaris... Si els pobres advoquem per la independència però els rics no, no anirem molt lluny. Un amic d'esquerres em reconeixia: "La independència sense CiU és impossible, però amb CiU, és imparable". El difícil és saber si CiU és honesta, per això estem sempre amb l'ai al cor. Però fixem-nos que Madrid va sentir vertigen quan Mas va deixar de ser autonomista per passar a voler realitzar una consulta, perquè van veure davant d'ells una massa crítica molt àmplia i, sobretot, socialment transversal. Per tant hem de tenir molt clar i sense cap complexe que, per sortir del túnel, cal caminar junts. Que no vol dir fer una llista conjunta, però sí caminar en la mateixa direcció com fins ara. Això no vol dir que, mentre duri el viatge, i sobretot després, les dretes i les esquerres no combatin políticament com a qualsevol societat del món.

Val a dir de passada que, si algú creu en la reforma de la Constitució, per realment canviar les coses a Espanya, serà una situació semblant: En la que l'esquerra i la dreta espanyoles hauran de caminar juntes, perquè es necessitarien 2/3 al Congreso. Us imagineu un caminar plegats entre Podemos i el PP? Impossible.

En aquest sentit, va ser diàfana l'explicitació del David Fernàndez a l'inici de legislatura: "mà estesa per avançar cap a l’autodeterminació del nostre poble i puny tancat contra les retallades". És un plantejament madur i que separa les coses, i fa veure que no es perdran energies en debats estèrils. De fet, ara podríem fer-li la broma d'aconsellar-li una frase més concreta: "abraçades per avançar cap a l’autodeterminació i cops de puny cada dia al Parlament amb Rato, Pujol i qui faci falta".

I cal ser conscient que CiU i CUP han estat treballant junts i van entendre que era important fer una consulta el 9N, per això no es van aixecar de la taula quan, a ERC i ICV-EUiA, els van agafar tots els mals, desorientant força a la gent, sigui dit de passada, per tant, tota aquesta emoció es va traduir en una abraçada al trobar-se. Tal com diu David Fernàndez: una abraçada personal. Els que santifiquen les formes diuen que va ser un error polític. Què voleu que us digui...?

Però és que més enllà d'això, David Fernàndez ha sigut insubmís, i és veritat que la CUP ha posat de moda la desobediència civil dins del Parlament, i també és cert que CiU va refusar fer la primera consulta per no vulnerar la llei. Però també vam escoltar com, entrevistat per Ana Pastor a la Sexta, tot un polític de dretes com Mas va respondre: "No es pot condemnar la desobediència civil com si fos la pesta perquè, en algunes circumstàncies de la història de la humanitat, la desobediència ha tingut tot el sentit del món"! Aviseu-me quan el PP digui alguna cosa semblant... I el 9N, els voluntaris i els votants vam realitzar un massiu acte de desobediència civil, però siguem sincers, qui s'estava exposant legalment era Artur Mas. L'esquerra avalua que Mas ha sortit reforçat del 9N, potser sí, ja ho veurem... En tot cas, és que se l'ha jugat. I això se li ha de reconèixer...

Quants de vosaltres imaginàveu una exposició així de Mas després de la diada 2012? No s'ho imaginaven ni ells. I li podem treure ferro, dir que no li passarà res, o el que vulguem, però que es posi algú altre davant de l'Estat espanyol, un estat que prové del genocidi franquista. I, en definitiva, haver portat un polític de dretes fins aquest punt, té mèrit. I ha estat un mèrit de la societat, però també i molt de l'esquerra! Llavors: Vine cap aquí, que t'abraço! ;)

(Carta 534)