ÉS COHERENT EL "NO A LA GUERRA" DE PEDRO SÁNCHEZ DAVANT TRUMP?

El 28 de febrer de 2026, Susan Sarandon va rebre, a Barcelona, el premi internacional del certamen de cinema dels Goya i, en roda de premsa, va declarar la seva admiració pel president espanyol Pedro Sánchez, a qui troba alt i guapo, perquè com va dir, tot i que sap molt poc sobre ell, sempre el troba al costat correcte de la història, en referència a la seva denúncia contra la guerra a Gaza i al reconeixement que Espanya va fer de Palestina com a estat, i també a la negativa davant Trump d'incrementar la despesa militar d’Espanya fins al 5% com a membre de l'OTAN, per la seva oposició al segrest de Maduro a Veneçuela i per l'oposició a l'atac contra Iran, arribant a impedir que s’utilitzin les bases dels EUA a Espanya per proveir-se de combustible de camí cap a l’Iran, i en definitiva per demanar que es negociï per evitar la guerra i no dinamitar l'ordre internacional.

Otan, Brussel·les, 11/07/2018, EFE, Olivier Hoslet  

Certament, Sánchez és alt i atractiu, però com diu Sarandon, no el coneix massa bé. Perquè, per un cantó s'agraeix que Sánchez s’oposi discursivament a les accions unilaterals de Trump i Netanyahu en un moment en que un bon grapat de països tenen por de Trump i no s’atreveixen a criticar-lo i, possiblement Sánchez té aquestes idees que admiren Sarandon i no menteix, però també és evident que la motivació per enfrontar la seva postura a la de Trump és per interès electoral, atès que les enquestes prediuen que perdrà les eleccions davant l'extrema dreta espanyola i, entrant en aquest combat èpic contra Trump i l’extrema dreta global, Sánchez espera recuperar votants i poder derrotar els "trumps locals" del PP i Vox.

Però aquesta postura internacional de Sánchez és anecdòtica i és una opinió més enmig de moltes altres opinions. En canvi, la seva posició, en el cas del conflicte que Espanya té amb Catalunya, seria determinant i possibilitaria immediatament una solució: el dret a l’autodeterminació dels catalans, tal com Sánchez ha demanat pel que fa al cas dels palestins. Però en aquest conflicte al seu propi estat, Sánchez no tria la posició moral de fer valer els drets humans, socials i polítics, sinó que pren partit pel bàndol més fort (que és el seu) en contra dels catalans a qui se’ls nega la llibertat de triar democràticament.

Els catalans sabem com Sánchez va recolzar l'aplicació il·legítima de l'article 155 de la Constitució Espanyola per suspendre l'autogovern català per causa d’haver preguntat a la ciutadania catalana en referèndum sobre quin marc polític preferia. Sánchez també ha autoritzat l'espionatge il·legal dels telèfons mòbils d'independentistes catalans en el major cas mundial d'espionatge amb el programari Pegasus. A més, està infiltrant policies en moviments socials catalans pacífics. I tracta Catalunya com una colònia interna, i la segueix espoliant amb un superàvit anual (22.000 M€ el 2021, gairebé un 10% del PIB català, però ja es calcula que serien 25.500 M€) entre el que els catalans paguen en impostos a Madrid i el que torna en inversions de l’estat. Però a més d'aquest espoli estructural de fons, reiteradament Espanya no compleix amb els pressupostos i, per exemple el 2021, va invertir a Catalunya només un 36% del que havia pressupostat, mentre que a Madrid va ser invertir-hi un 184% del pressupostat (2). És a dir, que Sánchez pretén pacificar la colònia, però no permetent que els catalans es puguin alliberar de la dominació de Madrid, allò que sí que reclama, per exemple, per als palestins.

Per això, no demanem a Sánchez que abandoni aquesta posició a favor de la pau, la legalitat internacional i el dret a la sobirania dels pobles afectats per Trump o Netanyahu, sinó que li demanem que, en els casos que afecten Espanya, sigui coherent i no es contradigui segons parli dels EUA i Israel o d'Espanya: Espanya ha de reconèixer el dret d'autodeterminació de Catalunya.

Article 540