Aquests dies, agricultors de tot Europa estan tallant les carreteres per protestar, també a Catalunya. És llibertat d’expressió. Si algú hi comet un delicte d’ordre, serà jutjat com a tal. A França, vam veure manifestacions contra la reforma de la jubilació i eren expressió de la llibertat d’expressió. Si algú feia algun aldarull, era jutjat com a tal. Però les manifestacions catalanes a favor de la independència de Catalunya són catalogades d’entrada de terroristes perquè diuen els jutges que l’objectiu polític és subvertir l’estat. Si algú fa alguna acció considerada il·legal, s’arrisca a ser jutjat per terrorisme!
Ara que el PSOE necessita els 7 vots del partit de Puigdemont per a governar, han deixat de titllar-los de delinqüents i hi pacten com si fossin un partit normal. Als ciutadans els està costant acceptar que es negociï amb «terroristes». El govern del PSOE està intentant aprovar una llei d’amnistia, que és un reconeixement implícit que l’Estat (tant el PP com el PSOE) i la judicatura han fet «lawfare», joc brut retorçant les lleis, per acusar els independentistes dels crims més greus. El PSOE intenta vendre l’amnistia com una manera de posar el comptador a zero dels delictes que es van cometre per una banda i l’altra (fals, perquè els únics delictes van venir de la banda de l’Estat que va prevaricar usant la força repressiva) i per aconseguir una reconciliació (no volem reconciliació, només que se’ns deixi poder decidir el nostre futur amb un referèndum, que ja vam fer i guanyar el 2017 i que ells van reprimir policialment). És clar que, per molta necessitat que tingui dels vots independentistes, el PSOE no permetria la llei d’amnistia si no fos conscient que Espanya va actuar fraudulentament per nacionalisme espanyol.
Per intentar sabotejar la llei d’amnistia, els jutges Aguirre i García Castellón van imputar Puigdemont i altres per terrorisme i traïció a la pàtria. Semblava que eren uns jutges que anaven per lliure i fins i tot algun membre del govern els va assenyalar per estar fent «lawfare». Però aquesta setmana, el Tribunal Suprem, la més alta instància jurídica espanyola, experta en terrorisme, ha acceptat de jutjar per terrorisme les manifestacions de 2019. No s’espera que ningú del govern s’atreveixi ara a criticar el Tribunal Suprem... Aquelles manifestacions pacífiques, amb alguns aldarulls, però sense ferits ni morts causats pels manifestants (només alguns ferits causats per la policia), protestaven contra les condemnes de 9 a 13 anys de presó per als organitzadors del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de 2017.
És aberrant que la màxima instància del poder judicial faci política, però el més greu és que als ciutadans espanyols no els salta cap alarma per aquesta actuació tendenciosa dels jutges, sinó que ho troben justificat per tot el «constructe mediàtic» que s’ha creat: S’accepta que és gravíssim que els independentistes catalans facin protestes per aconseguir la independència de Catalunya que trencaria Espanya i troben raonable i normal que l’estat es defensi vulnerant drets i acusant l’independentisme català per supremacisme, racisme, delicte d’odi, sedició, rebel·lió, colpisme, traïció a la pàtria i terrorisme.
Quan hi havia morts per la lluita armada d’ETA, es deia que, en absència de violència, es podria parlar de tot però no amb el xantatge del terrorisme. Les manifestacions al carrer a favor de la independència del País Basc («kale borroka») van començar a ser jutjades com a «terrorisme» perquè la motivació dels aldarulls al carrer coincidien amb els objectius polítics d’ETA. I aquesta doctrina és la que s’està utilitzant ara. En absència de tota violència, el moviment per la independència de Catalunya és considerat terrorista (se’l pot espiar, infiltrar amb policies secrets, investigar prospectivament i perseguir policial i judicialment) perquè el seu objectiu polític és la independència de Catalunya. Es pot culpabilitzar el moviment, encara que sigui pacífic i amb plantejaments democràtics des de l’inici (quan es reclamava negociar per decidir com exercir el dret d’autodeterminació) fins al final (quan es va veure que l’Estat no volia negociar res, sinó imposar la pertinència de Catalunya a Espanya, i llavors, el 2017, es va organitzar un referèndum unilateral totalment pacífic i amb metodologia democràtica).
I ara, per defensar-se dels atacs per la llei d’amnistia, el govern ha filtrat a la premsa l’esborrany de l’informe de La Comissió de Venècia (l’òrgan consultiu del Consell d’Europa) sobre la llei d’amnistia. L’organisme conclou que la llei és perfectament legal dins del marc Europeu, proposa alguna millora i deixa ben clar que la malversació i el terrorisme poden ser amnistiats, però que cal precisar que ho és específicament per a l’ús que s’ha fet de l’acusació de «terrorisme» contra l’independentisme català, perquè no sembli que es proposa d’amnistiar el veritable terrorisme que provoqui terror, morts i ferits. I insisteix, perquè sembla que li preocupi especialment en el cas espanyol, que els jutges estan obligats a complir la llei d’amnistia que s’aprovi i que hi d’haver cooperació lleial entre les institucions de l’estat.
Més enllà de la llei d’amnistia, en el cas Catalunya-Espanya, no hi haurà sortida si la Justícia de la UE no intervé per impedir la repressió que practica Espanya des de fa 300 anys. I la UE també hauria d’obligar Espanya a acceptar que els catalans tenen el dret de poder escollir com volen estar integrats a la UE: anhelem poder constituir un país on floreixi un estat veritablement democràtic i sense rèmores feixistes.
(Article 523)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada