Espanya està utilitzant la Justícia espanyola per perjudicar el moviment independentista català. S'està celebrant un macro-judici televisat contra 12 dels seus líders que porten més d'un any en presó preventiva, acusats d'un delicte molt greu: la rebel·lió, que pot comportar fins a 25 anys de condemna. Però aquesta acusació és fraudulenta i indueix a pensar que no hi ha separació de poders, perquè una rebel·lió implica violència, mentre que l'independentisme és no-violent en la línia de Gandhi, multitudinari, democràtic i no vol imposar la independència, sinó que exigeix que la plural societat catalana pugui decidir en referèndum, com a Escòcia o el Quebec. Fa 40 anys, la Constitució espanyola va donar inici al període democràtic, però la dictadura feixista sortint de Franco va imposar condicions: la indissoluble unitat d'Espanya i els poders fàctics en mans de franquistes. Des de llavors, el Tribunal Constitucional vetlla per la Constitució examinant, a posteriori, les lleis que aproven els polítics, però aquesta vegada, molt anòmalament, va actuar a priori, no sobre una llei sinó sobre una acció del Govern català, prohibint un referèndum que es va acabar realitzant l'1 d'octubre de 2017. I això sí que és un delicte de desobediència a l'ordre del Tribunal, però només comportaria condemnes de màxim 1 any i, a més, no hagués permès la presó preventiva. La Constitució pot canviar-se i no hi ha raó per la qual la nació catalana no pugui decidir el seu futur. Exigir això no és delicte de rebel·lió, sinó més aviat una crida a negociar el marc legal. A més, per l'empat entre dretes i esquerres al Parlament espanyol, es necessiten els vots de l'independentisme català, que ja va fer caure el govern de Rajoy i, 8 mesos després, el de Sánchez. El 28 d'abril tornarem a tenir eleccions i, mentre Espanya no accepti un referèndum d'autodeterminació de Catalunya, a part del descrèdit democràtic, serà molt inestable políticament.
(Carta 482)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada