Es repeteix fins a la sacietat el mantra que "TV3 adoctrina" i molts s'ho creuen sense verificar res. Josep Borrell, un exministre català, ha fet unes declaracions utilitzant expressions molt desafortunades que recorden moments dramàtics de la història humana: "Cal desinfectar. Cal desinfectar, per començar els mitjans de comunicació. Les coses no són per casualitat. Si jo veiés TV3 cada dia i només veiés TV3 cada dia, jo també seria independentista ".
Borrell segueix el mateix procedir que els que repeteixen el mantra com lloros: en lloc d'exposar proves, expressen una opinió, a la lleugera, que només es fonamenta en el fet que és l'única explicació que troben per justificar com l'independentisme ha passat del 15% a més del 50% en una dècada. Com que no s'ha volgut escoltar a l'independentisme i no s'està disposat a fer autocrítica sobre la responsabilitat que pugui tenir l'Estat en aquest increment, que a més cal tenir en compte que s'ha forjat contra tot tipus de menyspreus, coaccions, desautoritzacions i intoxicacions, llavors ha de ser, per força, una qüestió d'adoctrinament massiu i sense quarter d'una població acrítica.
I no escolto cap anàlisi en el mateix sentit respecte de l'espanyolisme a TVE1 i TVE2, ni tampoc en les altres televisions privades, que encara que tinguin titularitat privada no venen xinxetes sinó que tracten amb informació i això, en una democràcia, ha de regir-se per criteris de pluralitat, veracitat i contrastació de la informació.
Llegim estudis analítics per veure quina és la realitat. Podeu consultar els estudis de 2014 i 2015 de l'Observatori de Mitjans i llegir les conclusions que no deixen lloc a dubte: Sorprenentment, a TV3 hi ha molta més pluralitat que en totes les televisions estatals públiques o privades on la pluralitat brilla per la seva ausència!
https://www.media.cat/2014/11/06/informe-l%E2%80%99espiral-del-silenci-a-analisi/
https://www.media.cat/2015/05/07/tertulies-en-proces/
O aquest article més recent:
https://www.ara.cat/media/Nomes-favorables-referendum-La1-TV3_0_1916208496.html
D'altra banda, si analitzem quina informació rep un televident a Catalunya i la comparem amb la que rep un televident a Espanya:
- A Catalunya: El tema de la independència està força present a les televisions públiques catalanes i els tertulians estan una mica més inclinats a la independència, però això és lògic si sabem que és un tema que interessa a molts catalans. De totes maneres, aquests canals públics només tenen un 20% de share. Les televisions públiques o privades estatals són contràries a la independència, cosa lògica també atès que a Espanya interessa més la unitat, però la falta de pluralitat atempta contra l'objectivitat mínima desitjable, ja que en les seves tertúlies la majoria de vegades no hi ha ningú partidari de la independència. I aquests canals tenen a Catalunya la resta del share, és a dir, el 80%. Per tant, els catalans tenen accés a una gran diversitat pel que fa d'aquest tema, amb predomini de les visions unionistes.
I a més, encara que alguns catalans només vegin TV3 (així com altres catalans només veuen televisions estatals) aquests televidents tindrien accés a TV3 a un 55% de tertulians favorables a la independència, un 38% en contra i un 7% de neutres.
Però és que, a més, el share d'aquests mitjans és del 20% dels que miren televisió i, en canvi, l'independentisme ha arribat a més del 50% de la població! [Sabem que, en les eleccions del 27S, un 48% van votar a partits netament independentistes, però que altres formacions que negaven el caràcter plebiscitari de les eleccions, també van tenir vots independentistes, com el PSC o com Catalunya Sí Que És Pot que va tenir un 9% de vots i que les enquestes diuen que té un terç d'independentistes, o sigui el 3% del vot total, per tant, ja llavors era independentista un 48% + 3% = 51%].
I a més, encara que alguns catalans només vegin TV3 (així com altres catalans només veuen televisions estatals) aquests televidents tindrien accés a TV3 a un 55% de tertulians favorables a la independència, un 38% en contra i un 7% de neutres.
Però és que, a més, el share d'aquests mitjans és del 20% dels que miren televisió i, en canvi, l'independentisme ha arribat a més del 50% de la població! [Sabem que, en les eleccions del 27S, un 48% van votar a partits netament independentistes, però que altres formacions que negaven el caràcter plebiscitari de les eleccions, també van tenir vots independentistes, com el PSC o com Catalunya Sí Que És Pot que va tenir un 9% de vots i que les enquestes diuen que té un terç d'independentistes, o sigui el 3% del vot total, per tant, ja llavors era independentista un 48% + 3% = 51%].
- A Espanya: Un ciutadà de Madrid, per exemple, té un 100% del share en contra del procés d'independència amb una mitjana de tertulians del 97% en contra de la independència enfront d'una mitjana del 2% a favor, encara que la majoria de vegades no hi ha ningú defensant aquesta posició! Se'ls nega una part de la realitat!
Això deixa al descobert una de les possibles explicacions del mantra de l'adoctrinament a Catalunya, i és que "piensa el ladrón que todos son de su condición". En utilitzar el nacionalisme espanyol els mitjans per adoctrinar a Espanya, només conceben aquest mecanisme per explicar la ferma determinació independentista d'un gran nombre de catalans.
En realitat, crec que el cor de la protesta cap TV3 és ja el sol fet que se li doni cabuda a una opció "tan ofensiva" ("tan insolent") com considerar la independència com una opció tan legítima com qualsevol altra, passant per alt que una televisió pública es deu al que interessa a la seva societat i que és lògic que surtin tertulians independentistes i unionistes doncs aquest debat té lloc en la societat. Alguns unionistes només contemplarien com a adequat que el tema no aparegués! Com que sí que apareix, ja és escandalós de per si i fi del debat...
(Carta 467)
Totalment d'acord! És ben bé aixi. Escandalosament així!
ResponEliminaGràcies pel teu comentari Àngels!
ResponElimina