TRUMP, HILLARY I BERNIE SANDERS

Normal que tothom parli de les eleccions d'EEUU, és el país més influent del món encara... i fins i tot, donada la rellevancia que té, ens haurien de deixar votar-hi.

Donald Trump, actual President dels EEUU

La victòria de Trump ens ha sorprès, cert, però no és primera sorpresa que ens arriba d'aquell país. Alguna cosa profunda hi està succeint a nivell social que no acabem de comprendre perquè ara hagi passat això i, també, perquè fa uns mesos, Bernie Sanders, un candidat que s'autoproclamava socialista i amb un discurs dur contra les pràctiques capitalistes abusives, va rivalitzar, fins l'últim moment, amb Hillary Clinton en les primàries demòcrates. Això va ser sorprendent perquè, en la societat nordamericana, sempre s'ha demonitzat fins a l'extrem el comunisme i el socialisme. Però, al mateix temps, és font d'esperança, comprobar que hi ha tanta població d'esquerres contraria als valors i les polítiques que porten endavant els Estats Units. Això ho hem de tenir present en moments, com l'actual, en que veiem el panorama bastant negre. Hi ha esperança...

Parlant amb nordamericans que no t'ho esperaries he sentit dir, moltes vegades, que Obama ha estat un desastre. Això sorprèn aquí perquè Obama es veu amb bastant bons ulls, entre el seu estil, lo del Medicare, etc... I per exemple, en el tema del Sàhara Occidental que conec una mica, l'administració d'Obama ha estat la primera a demanar que cal que es monitoritzin externament els drets humans en l'ocupació marroquina del Sàhara Occidental, cosa que va fer enfadar molt a un Marroc acostumat a plantejaments nordamericans inequívocament pro-marroquins. I aquests mateixos nordamericans veien horrorós que guanyés Hillary. Recordo haver preguntat a un nordamericà que semblava progre: "Què està passant als EEUU amb aquests candidats que hi ha?" i ell respondre'm: "Sí, sí, tens tota la raó, als Estats Units estem escandalitzats també. Si guanya serà un desastre. A nivell econòmic i a nivell de drets i de tot serà un apocalipsi. Pot ser que hi hagi una guerra interna als EEUU. Esperem que no guanyi Hillary Clinton...". I jo, atònit i sense entendre res, interrompre'l preguntant: "T'has equivocat, no? Has volgut dir 'si guanya Trump', oi?". I efectivament ell respondre: "No, si guanya Hillary Clinton el país s'enfonsarà en la crisis i seguirà degradant-se, necessitem algú amb idees clares com Trump". Em vaig quedar a quadres. Ell em deia que tot l'establishment econòmic, polític i mediàtic volia que guanyés Clinton, que ella representava els poders econòmics que hi havia al país.

Hillary Clinton i Bernie Sanders en un debat demòcrata

Quan vaig investigar una mica el tema, vaig comprovar que, en això, tenia raó i que, tret d'un moment inicial en que certs mitjans van donar canxa a Trump perquè era xocant i sorprenent, un cop es va veure que podia realment guanyar, tot l'establishment ha apostat per Hillary, una candidata del sistema i que no generarà estirabots ni turbulències inesperades, és a dir que mantindrà l'status quo que ja els és favorable als poders financers. El que em sorprèn és que es percebi que Trump és alguna cosa diferent i que no representarà també el mateix sistema que ha regit als Estats Units fins ara.

Cal recordar que Hillary tampoc era una santa. Forma part del pitjor dels demòcrates, el partit de centredreta del sistema bipartidista nordamericà, que s'enfronta, com si fossin enemics, amb el partit de dretes republicà. Un sistema que, ara uns ara els altres, tira endavant el mateix sistema econòmic i geopolític al món. També era una aliada ferma de l'Aràbia Saudí, del Marroc,... països que no són precisament models exquisits de respecte dels drets humans. També va ser una ferma instigadora de la intervenció estrangera a Líbia, amb motivacions d'autopromoció personal, una opció bèl·lica que va acabar de desestabilitzar una zona on estaven emergint i tenint petits triomfs les mobilitzacions ciutadanes a favor del canvis socials i democràtics i que, la implicació estrangera, van empènyer la zona en una deriva cap a cruentes guerres i auge dels extremismes, com veiem en carn viva a Siria. Tampoc donava molta confiança això que tot l'establisment, aquell que Bernie Sanders proposava de controlar, apostés tan obertament per Hillary Clinton. Però està clar que molta gent ha votat Hillary per intentar frenar Trump. Fins i tot, molta gent que preferia Sanders, va acabar recolzant Hillary, i el seu candidat a vicepresident de dretes, amb l'argument que ella podia esgarrapar més vots republicans a Trump que un Sanders massa a l'esquerra. Ara mateix i veient com han anat les coses, no és tan clar que Sanders no hagués sigut millor candidat perquè precisament, el que deu haver ajudat més a Trump ha estat que es percebés Clinton com la continuïtat de tot el que fastigueja i, en canvi, Trump com un fuet antipolític i antiestablishment amb les agalles que calen per revertir totes les frustracions del nordamericà blanc mig.

Però no confonguem el Trump que demanava el vot amb el Trump que governarà. No té perquè ser el mateix. La política actual és marketing i ell pot acabar fent coses diferents de les que ha promès sense problemes. També té l'estomac per fer això. Evidentment el personatge fa força por. És un milionari arrogant, masclista, xenòfob i ens espanta als que volem un món més just, estable i en el que es respectin els drets humans, i farà algunes animalades, segur, i ens farà patir que una persona així tingui el botó nuclear a les mans, però també intueixo que Trump ha fet servir l'esquer de l'antipolítica i de l'antiestablishment com una manera per capitalitzar vot, però que, una vegada esdevingut President dels Estats Units d'Amèrica, no farà coses gaire diferents als altres Presidents dles Estats Units. Espero no equivocar-me... Sí hi haurà un gran retrocés a nivell de drets socials, una reducció de polítiques socials, un enfortiment del neoliberalisme i una diplomàcia molt arrogant, impositiva, indiferent als drets humans i que pot ocasionar guerres, en la línia del que ja ve fent EEUU des de Reagan, però que no seran tan desestabilitzadores com "el personatge Trump" faria preveure, pel simple motiu que és un país massa poderós perquè es pugui escapar de les polítiques que beneficien els poders fàctics nordamericans i mundials, als que també els convé cert ordre internacional, i també perquè Trump, un multimilionari capitalista, no crec que tingui la vocació ni la motivació de canviar aquest sistema que EEUU representa.

Fins i tot és possible que, l'experiència desagradable de tenir Trump a la Presidència durant quatre anys, aplani el terreny per a un futur candidat socialista en el Partit Demòcrata de l'estil Bernie Sanders...

(Carta 459)

Publicat com a mínim a: El Periódico de Catalunya, L'independent de Barberà, Circ de Tarragona.