L'"ERROR" EN CAMPANYA DE LA CUP I L'ACORD WIN-WIN

Molts independentistes se sorprenen de l'actitud taxativa de la CUP i esclaten en còlera. Fins i tot votants seus es lamenten d'haver-ho fet. Crec que hem d'entendre què ha passat i, no havent-hi mala fe, acceptar i buscar-hi solucions. Anar a eleccions de nou no convindria a ningú: ni pel que fa als resultats, ni pel desànim que suscitaria entre els independentistes, ni pel fastigueig que provocaria en els no independentistes. Els partits independentistes no poden tapar la seva incapacitat tornant a recórrer a la ciutadania si no fa falta. Estem trobant paranys en el camí, però ningú va dir que seria fàcil? I el més interessant de tot plegat, per ironia dels que ho estan passant malament amb la lentitud, és que les dificultats en el camí faran més fort i més inclusiu el moviment.

Crec que la CUP va fer un error en campanya i la prova d'això és que ara està atrapada. No pot tirar ni endavant ni endarrera... Però bé, tampoc és tan greu i ja s'estan fent passos per arreglar-ho, tot i que no se si es caminarà tot el camí que cal transitar. Perquè em sembla que la millor manera de sortir d'un atzucac així és assumir l'error internament; demanar, en contrapartida, un moviment d'aproximació per part de JuntsxSí; i actuar com s'hagi d'actuar explicant el canvi i el perquè. No n'hi ha d'altra.

Tant que me'ls estimo, els voto i confio en la CUP, però no puc deixar de sentir que va ser un error prometre que no s'investiria a Mas. Per què? Doncs perquè no eren unes eleccions normals per constituir un parlament i triar un President, sinó que eren unes eleccions plebiscitàries per tirar endavant un projecte si guanyava el SÍ. I ells van dir que d'"aquesta aigua mai en veuré". I com que la política vol dir acords amb altres, una frase així simplificada no es pot prometre. La frase "No investirem a Mas" és una simplificació d'una posició en contra de les polítiques de dretes, en contra de retallades socials, en contra de la corrupció, en contra de les privatitzacions, en contra del debilitament dels serveis socials, etc... però és igual qui hi posem al davant, tant si les fa en Mas, la Munté, en Rull o el Pato Donald. Llavors en campanya sonava bé per rivalitzar amb CSQEP i semblava que el "no investirem a Mas" resumia un concepte més ampli. I si no ho deien, els periodistes els ho preguntaven. Però és clar, en realitat dependrà de les condicions en les que calgui investir en Mas, no? No és el mateix investir Mas, rival ideològic, el 2011 amb un programa de dretes neoliberal encarat a beneficiar els poders fàctics, que investir Mas el 2015 amb un programa socialdemòcrata (superior al del tripartit), més orientat a la gent i de ruptura amb les estructures d'estat franquistes, amb la concreció d'una proposta de macroconselleria econòmica (que és la de les possibles retallades i polítiques neoliberals) controlada per un polític socialdemòcrata com Oriol Junqueras, i amb l'afegit conjuntural de tenir el Govern de Madrid carregant munició a l'artilleria pesada... No és el mateix...

Per tant, el que caldria haver dit llavors, malgrat els periodistes busquessin el titular, era que "la CUP farà tot el que pugui i més per impedir polítiques antisocials, i que sobre la investidura de Mas ja en parlarem en el seu moment, tot i que molta simpatia no li tenim, per dir-ho finament". Dient això ja era suficient i ara es podria estar defensant el que veritablement importa, que és que Catalunya tingui un marc nacional adequat i polítiques socials que ajudin a construir una societat justa.

Per què una pregunta: ¿Si JuntsxSí hagués tingut un diputat més i hagués pogut investir Mas, la CUP hi hagués votat en contra? Més aviat s'hagués abstingut permetent la investidura, no? I llavors hagués renegat d'aquest govern i no hi hagués col·laborat per tenir a Mas de President? O en no haver hagut de votar a favor, ja no hi hauria cap problema per seguir endavant? És a dir, que si la gent de la CUP pot trobar-se pensant: "tant de bo no hagués fet falta el nostre suport i Mas s'hagués investit amb els seus propis vots", si podem pensar això, llavors és totalment injust que no permetem tirar endavant, amb una cosa que haguéssim tolerat. És a dir, si hi ha hagut acord polític amb la coalició de JuntsxSí, on hi ha CDC, i es tira endavant el projecte polític, perquè insistir en vetar a la persona?

I quan dic que va cometre aquest error, no els condemno per això. És normal fer errors i almenys són fets amb bona intenció. A més, els comprenc perfectament perquè jo vaig fer el mateix error i, en el temps de campanya, vaig defensar en debats amb amics, que la CUP podia ser garantia de no investir a Mas. No em vaig adonar llavors d'on estaríem ara ni tampoc m'havia parat a analitzar a fons el que necessitem per tirar endavant. A mi m'agradava la idea de rellevar a Mas. Ell no representa el que desitjo per a la societat, i d'ençà de la seva reacció envers el 15M m'havia fet especial ràbia. A més, sabia que la gent continuaria sent independentista i el procés podria tirar endavant. També, no m'agraden els messianismes, més aviat m'agrada que la gent s'empoderi, prengui el poder i no esperi passivament que un líder els faci la feina. Però no era prou conscient que, en aquesta iniciativa, necessitem el gruix de la societat: l'esquerra i també la dreta.

Entenc la voluntat de la CUP d'implicar a CSQEP i que, sense Mas potser això seria una mica més fàcil, però és que la coalició de Mas ha guanyat de llarg. A més, pot passar que intentant implicar CSQEP, perdem a la gent de CDC... Em sembla que, si el Procés Constituent va de veres, CSQEP s'hi implicarà: Perquè ells defensen fer un Procés Constituent sense esperar un procés semblant que també desitgen a Espanya. I llavors ells entendran que, si el 20D Podemos arrassa, llavors es pot canviar la Constitució Espanyola i fer un referèndum vinculant. I davant d'un escenari així, seria molt probable que la majoria de la societat catalana respongués que aquesta Constitució Catalana es desenvolupés dins d'una España reformada. Però si el 20D a Espanya guanyen PP, Cs o PSOE, llavors aquesta Constitució Catalana ha d'obrir-se camí fora d'España. Que CSQEP vulgui gastar un últim cartutx el 20D és normal i és important que ho intentin. Cadascú va arribant al convenciment que el divorci és ineludible quan ja ho ha provat tot per salvar el matrimoni. Però a la llarga CSQEP estarà per la independència si veritablement són dinàmics i dialèctics, i se'ls fa evident el que tots els independentistes pensem: que Espanya no és reformable en termes acceptables abans de 100 anys.

Mentrestant, si collem els de CDC més enllà del que poden aguantar, sabent que ells necessiten sentir-se protagonistes d'aquest procés (pot ser contrari al que ens agrada promoure socialment, però cadascú és com és, i són així) és molt possible que els espantem i s'apartin de la independència i, buscant el pragmatisme, acceptin alguna proposta trilera de Rajoy en forma de pacte fiscal i quatre coses més. Que Mas estigui compromès personalment i èpicament pot fer-me ràbia, però ho veig una bona garantia de mantenir a la dreta implicada. Per altra banda, també hi ha el teixit empresarial i financer català que estan més enllà de les ideologies i, sobretot, els interessen els beneficis. Aquesta gent necessitem que, si bé estan en contra del procés, almenys no ho estiguin molt activament, i que puguin deixar fer. I perquè això succeixi, confiaran més en Mas que en ningú altre, per ser una persona que, en certa sintonia amb ells, veuen amb pes polític i seriós en el sentit de no generar caos i fer les coses ben fetes.

Esperava que la necessitat de comptar també amb la dreta ja estigués més assumida dins del moviment independentista (ho havia escrit en un article que ha estat el més llegit d'entre tots els que he escrit), i és que, per molt que ens rebenti, si no comptem amb el poder empresarial, financer, les classes mitjanes-altes i les classes mitjanes, no tindrem prou força. És impossible. Combatre a "la gent de bé" ara, és fer-se un haraquiri a mig salt del precipici... En el futur caldrà dirimir quin país volem i llavors sí caldrà apuntalar el front d'esquerres per combatre la dreta, però serà llavors, no ara.

I reclamo que JuntsxSí col·labori en trobar una sortida (ho esbossava en aquest article), però si tu has fet un error, has d'assumir-lo i no intentar que els altres t'ho arreglin traient el Mas del mig, quan ha estat refrendat democràticament. És a dir, no crec que el millor sigui fer que els altres et solucionin la papereta i et proposin algú que puguis votar sense despentinar-te. A més que no és tan fàcil fer de President i estar prou format per a ser-ho i en Mas és el seu candidat.

I en el futur acord al que cal que arribin, a CDC no li pot interessar humiliar la CUP (són independentistes de pedra picada, donen un accent social i rupturista que fa falta, poden ajudar a créixer per l'esquerra i, quan hi hagi bufetades des de Madrid, estaran a totes), ni a la CUP li hauria d'interessar humiliar CDC (necessitem ser-hi de tots els estrats socials si volem fer una cosa tan grossa com sortir de l'Estat espanyol, és a dir, no podem fer la independència només amb els sectors populars i cal saber parlar el llenguatge dels sectors de classe mitja i alta). I normalment, en un acord win-win, tots dos adversaris poden guanyar, però és que en aquest cas es va més enllà dels efectes sobre els negociadors, perquè també la societat catalana hi surt guanyant o perdent. Tants els que se n'adonen que a l'Estat espanyol no hi ha possibilitats de democràcia i progrés, com els que no se n'adonen ara mateix per tenir lligams afectius amb persones, indrets o cultures espanyoles o d'altres indrets, que els fa barrejar els afectes, sentiments i identitats amb quin és el marc polític necessari. I aquesta gent, un cop independents, veuran que ens administrarem nosaltres (aquest serà el veritable canvi) però tot el que els uneix afectivament a persones, indrets o cultures espanyoles o d'altres indrets serà totalment respectat i ho podran seguir cultivant com fins ara.

Per altra banda, JuntsxSí també ha de tenir en compte que la CUP no s'ha inventat la idea de la no-investidura de Mas, sinó que és un mantra que corre per la societat per algun motiu, i això ho han generat els de CDC i, en especial, està analitzat així en els moviments socials d'esquerra, on Mas (així com Felip Puig, Boi Ruíz,...) s'han guanyat el títol de grans dimonis. Per tant, també CDC ha d'assumir això i permetre, amb propostes i assumpció de responsabilitats, perquè la CUP no surti escaldada en la negociació i que no es deixi una terra cremada per a l'esquerra i per als moviments socials.

Quin serà l'acord virtuós? No ho se. Això ho han de desencallar ells. Però l'actitud ha de ser la de buscar la manera sense aixecar-se de la taula i tenint en compte totes les necessitats i no només les pròpies.

Pel que fa al que hauran de cedir les CUP ja poden considerar que han aconseguit coses importants amb aquest "haver-se de" tancar en banda per causa del seu "error" (no hay mal que por bien no venga): S'ha fet 'escrache' públic de les polítiques que Mas va fer, també s'ha fet un toc d'atenció indicant que el procés no és de Mas arribant a considerar la possibilitat de prescindir d'ell (tot i que no s'ha fet, perquè és un actiu important i perquè és molt funcional que estigui al capdavant) i, per últim, també la CUP ha posat en evidència que és un actor decisiu i ineludible per al procés.

En algun moment d'aquest petit calvari, jo com molts altres votants de la CUP ens hem plantejat si no haguéssim hagut de votar una altra cosa. Cadascú donarà la seva resposta. Hi ha gent molt enfadada. A mi em sembla, finalment, que si JuntsxSí hagués tingut majoria absoluta, tot hagués estat més ràpid i fàcil... però haguessin tirat pel dret ignorant a la CUP. I això podria haver-la fet despenjar del procés. En canvi, ara, la solució que trobin els implicarà a tots, també a la CUP. I això acabarà sent una fortalesa per al procés. I a més, en quant a resultats, si JuntsxSí no necessités la CUP per investir el President, tindríem un President omnipotent, sense un govern coral i amb un programa de govern molt menys d'esquerres i menys potent. Per tant, tot això que s'aconseguirà, ho deurem a l'aritmètica actual i a l'"error" de la CUP, i tot plegat acabarà essent un benefici per a tota la societat.

I fins i tot s'hi pot veure una virtut a no tenir President fins a l'últim moment, i és que està retardant la reacció espanyola a l'espera de si ens entrebanquem entre nosaltres i hi ha noves eleccions, perquè això els evitaria haver d'actuar, i mentrestant van digerint la declaració del 9N que hem aprovat. Quan finalment hi hagi President, ja serà massa tard...

Per acabar, un apunt curiós: En la política, sempre hi ha cops de colze per anar davant i ser el "mandamàs". En aquest cas també. Però ¿us heu fixat que ara té el seu mèrit perquè possiblement qui sigui President serà un heroi que passarà (aviat està dit) per la presó?

I per acabar de veritat, sí finalment no hi ha cap tipus d'acord i hem d'anar a noves eleccions, no voldrem escoltar si la culpa va ser d'aquests o d'aquells, no ens interessarà el debat, entendrem que va ser culpa de totes dues coalicions. Perquè, si veritablement volem el que diu la declaració del 9N, i finalment veiem que, aquell amb qui estem negociant, no cedeix i això farà descarrilar el procés, si de veritat volem fer el camí que estem fent, i encara que ens adonem que l'altre no el vol tant, i encara que ens sembli injust, sent conseqüents amb la força que tenim que no és tota, ens tocarà cedir per al bé comú, sabent que en el futur hi haurà la possibilitat de redreçar l'orientació concreta del país.

(Carta 451)