HISTÒRIC TRIOMF DEL POBLE GREC

Els grecs i gregues han rebutjat per un 61,32% el programa de rescat i les seves mesures austericides. Malgrat totes les maniobres intimidatòries de la Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) i de la majoria de mitjans de comunicació, els grecs i gregues no s'han deixat trepitjar i han plantat cara al mantra que resa que, dins la UE, no hi ha alternativa possible a les polítiques neoliberals que dicta Alemanya.

Quina serà la reacció de la UE? Com que Grècia només representa el 2% del PIB europeu, la resposta de la UE l'hem d'analitzar sobretot de cara a la resta de països de la Unió. A Alemanya li fa por que altres països de la riba mediterrània, amb economies que sí tenen un volum significatius, prenguin també postures desafiants envers l'ortodòxia neoliberal.

1- La UE podria portar a terme l'amenaça d'expulsar Grècia de la UE. Tot i que calia entendre aquesta proposta justament com una amenaça per influir en el resultat del referèndum (això no és gaire respectuós amb la decisions democràtiques, oi?). La UE sacrificaria aquest mercat d'11 milions de consumidors i perdria el control sobre els més de 300.000 milions d'euros que deuen, amb la contrapartida d'exercir molta por envers Itàlia, Espanya i altres. Seria una solució no desitjable per evitar futurs mals majors. En aquest escenari Grècia podria no pagar el deute i quedar impedit de rebre crèdits per part dels finançadors internacionals més usuals, com els bancs occidentals, l'FMI, el BCE... però l'economia, ben orientada, podria millorar molt de pressa i, el més important, d'una manera que tingués resultats socials molt rellevants. De manera que el sanejament econòmic degut a un impagament portaria, paradoxalment, a ser novament solvent per poder rebre nous crèdits, això sí, d'actors internacionals que no volguessin fer-li pagar el seu desafiament. Això, tant l'impagament com la ràpida recuperació econòmica i amb resultats socials, ja ho han fet altres països com l'Argentina i parcialment també l'Equador.

2- Una altra solució és que la UE no expulsi Grècia (amb el que l'amenaça quedaria desenmascarada com un 'farol' funcional al terrorisme econòmic) i accepti, encara que no sigui explícitament, que era totalment boig intentar que Grècia retornés el deute a base d'estrangular la seva economia i la seva població. De fet, se li exigia al país hel·lè que pagués el deute apujant els impostos indirectes com l'IVA, baixant les pensions i retallant serveis socials, quan la proposta de Tsipras era fer-ho a través de la recaptació d'impostos sobre la renda i sobre el capital, exigint a qui més pot. La UE ho va rebutjar amb l'excusa que gravar les empreses no afavoriria el creixement econòmic, però en realitat era per no comulgar amb la seva filosofia neoliberal. En cas que la UE accepti no imposar les seves receptes de dèficit zero, haurà de disfressar les mesures acordades com una gran imposició sobre Grècia, perquè la UE no quedi com a derrotada, i també haurà de maquillar la situació grega com a excepcional, dibuixant una crisis humanitària encara més aguda del que és, per fer passar el canvi de regles amb Grècia com a quelcom extraordinari i irrepetible respecte a altres països. En aquest sentit ja s'han anat veient informacions sensacionalistes sobre cues als bancs i desesperació de la població grega que no coincidien amb les fonts informals que informaven directament des de Grècia.

Si la UE no expulsa Grècia i accepta buscar un acord per pagar el deute sense condicions draconianes, Grècia hauria d'aprofitar la força que li ha donat el resultat contundent del referèndum, per qüestionar el deute i plantejar la condonació d'una part d'aquest en el sentit que indicava el Comitè de la Veritat del Deute Grec. Aquest Comitè, format per una trentena d'experts grecs i internacionals, ha estudiat el deute grec i ha conclòs que aquest s'havia fet insostenible i impagable degut sobretot al pagament d'interessos extremadament elevats, a un excessiva despesa militar, a la caiguda de la recaptació fiscal deguda a la fugida de capitals, a la recapitalització dels bancs privats per part de l'Estat, i als desequilibris creats per l'entrada a l'euro. Però sobretot el Comitè ha avaluat els deutes envers l'FMI i el BCE com a contrets en condicions il·legítimes i contràries als principis d'aquestes mateixes institucions, contraries a la Constitució grega i als tractats internacionals vigents, i també amb condicions antidemocràtiques. A més és un endeutament que s'ha carregat sobre el país sense que hagi servit al poble grec per millorar les seves condicions de vida, sinó que han servit principalment per pagar els interessos d'anteriors deutes il·legítims contrets amb bancs privats. Per tant, el Comitè insta al govern grec a no pagar els deutes envers el BCE i l'FMI. Els ciutadans europeus necessitem que, en cas que no se l'expulsi, Grècia estiri tot el que pugui perquè s'haurà oberta una finestra d'oportunitat per flexibilitzar les mesures neoliberals i ens interessa a tots i totes que aquesta UE canviï.

El camí que triï la UE ens donarà pautes del que podem arribar a esperar d'ella i de si ens convé seguir-hi estant. Per altra banda, el govern grec disposa ara mateix d'una posició de força que hauria de saber aprofitar. Per això sorprèn la dimissió del ministre d'economia Varoufakis, a instància de Tsipras, perquè sembla indicar un seguidisme dels desitjos de la Troika que dilapida el potencial del referèndum. Ara més aviat tocava entomar les negociacions amb el suport moral que dóna un veredicte democràtic, una legitimitat democràtica directa de la que no poden presumir les institucions de la Troika, que són de tercer o quart ordre (elegits pels elegits que van ser elegits pels elegits pels ciutadans, és a dir, sense una ratificació directa dels ciutadans que suposadament representen).

Com a reflexió final respecte als referèndums... Ja el 2011, el primer ministre Papandreu va intentar un referèndum sobre el pla de rescat proposat llavors per la UE i no se li va deixar fer. ¿Per què fan tanta por els referèndums si tots els països s'omplen la boca amb la paraula democràcia? Serà que tenen tanta legitimitat que no permeten als poderosos d'imposar el que volen en nom del poble i sense el poble. No els han volgut deixar fer a Grècia, no ens el volen deixar fer a Catalunya, i no l'han pogut celebrar al Sàhara Occidental en els últims 24 anys perquè Marroc hi posa traves...

La democràcia, aquell bell vell somni que va començar a Grècia i que encara no hem aconseguit...

(Carta 541)


Publicat a: L'independent de Gràcia (aparegut com a article), El Periscopi d'Andorra (aparegut com a article).



P.D.1. La gesta de Grècia és anàloga a la de l'alumna d'aquest pel·lícula:

P.D.2. Resum històric en forma de vídeo:

P.S.3. Article de Sergi Cutillas:

http://www.auditamosgrecia.org/es/euro-geopolitica-crisis-griega/