13 de febrer de 2019

LA JUSTICIA ESPANYOLA PREVARICA AL JUTJAR L’INDEPENDENTISME CATALÀ


[En català]
Aquest 12 de febrer ha començat el judici sumaríssim contra l’independentisme català. 10 líders polítics i 2 dirigents d’organitzacions civils  estan acusats de delictes de rebel·lió i sedició. A Catalunya la societat ho està vivint molt malament i està esgotada d’haver d’estar manifestant-se continuament. Ara tothom està molt centrat en saber quants anys de condemna els cauran als acusats, però em sembla que el tema important no és si la justicia española farà un judici just i proporcional, sinó que la justicia española ha prevaricat al admetre el cas com a delicte, perquè està clar que no hi ha hagut cap delicte (així ho han certificat les justícies d'Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Escòcia a l’haver d’examinar les peticions d'extradició, fetes per Espanya, que reclamava els polítics catalans que es van exiliar a aquests països). Per tant, encara que hi haguessin absolucions o condemnes baixes, ja hi ha hagut prevaricació al utilitzar fraudulentament la justicia per fer por i amenaçar aquest moviment polític. Es demana un referéndum d’autodeterminació vinculant, un projecte tan legítim com qualsevol altre, tot i que posa histèric a l’Estat espanyol, un estat ultranacionalista provinent d’una dictadura feixista que no es va depurar en fer el trànsit a la democracia fa 40 anys. Catalunya porta molts anys fent manifestacions multitudinàries i demanant de negociar amb Espanya una sortida política a l’anhel de la societat catalana, però Espanya ignora la demanda i es nega a dialogar. Per tant, el referèndum autoorganitzat de l’octubre de 2017 va ser tan sols una mobilització per fer-se escoltar. Espanya, enlloc de gestionar políticament un problema polític, l’ha derivat a la justicia, i ara som aquí: patint un judici polític impropi d’un país de la UE.


[En castellà]
LA JUSTICIA ESPAÑOLA PREVARICA AL JUZGAR AL INDEPENDENTISMO CATALÁN

Este 12 de febrero ha comenzado el juicio sumarísimo contra el independentismo catalán. 10 líderes políticos y 2 dirigentes de organizaciones civiles están acusados de delitos de rebelión y sedición. En Cataluña la sociedad lo está viviendo muy mal y está agotada de tener que estar manifestándose continuamente. Ahora todo el mundo está muy centrado en saber cuántos años de condena les caerán a los acusados, pero me parece que el tema importante no es si la justicia española hará un juicio justo y proporcional, sino que la justicia española ha prevaricado al admitir el caso como delito, porque está claro que no ha habido ningún delito (así lo han certificado las justicias de Alemania, Suiza, Bélgica y Escocia al tener que examinar las peticiones de extradición, hechas por España, que reclamaba los políticos catalanes que se exiliaron a estos países). Por lo tanto, aunque hubieran absoluciones o condenas bajas, ya ha habido prevaricación al utilizar fraudulentamente la justicia para asustar y amenazar este movimiento político. Se pide un referéndum de autodeterminación vinculante, un proyecto tan legítimo como cualquier otro, aunque que pone histérico al Estado español, un estado ultranacionalista proveniente de una dictadura fascista que no se depuró al hacer el tránsito a la democracia hace 40 años. Cataluña lleva muchos años haciendo manifestaciones multitudinarias y pidiendo negociar con España una salida política al anhelo de la sociedad catalana, pero España ignora la demanda y se niega a dialogar. Por tanto, el referéndum autoorganizado de octubre de 2017 fue tan sólo una movilización para hacerse escuchar. España, en lugar de gestionar políticamente el problema político, lo ha derivado a la justicia, y ahora estamos aquí: sufriendo un juicio político impropio de un país de la UE.


[En anglès]
SPANISH JUSTICE PREVARICATES IN TRIAL OF CATALAN INDEPENDENTISM
 
The summary trial against Catalan independence politicians and activists has begun this February 12th. 10 political leaders and 2 leaders of civil organisations are accused of rebellion and sedition. The Catalan society is living very badly this trial and it is exhausted from having to be continually demonstrating. Now everyone is very focused on knowing how many years the accused will be sentenced, but it seems to me that the important issue is not whether the Spanish justice system will make a fair and proportional trial, but that the Spanish justice system has prevaricated by admitting the case as a crime, because it is clear that there was no crime (this has been certified by the justices of Germany, Switzerland, Belgium and Scotland in having to examine the requests for extradition, made by Spain, which claimed the Catalan politicians who went into exile in these countries). Therefore, even if there were acquittals or low sentences, they have already prevaricated by fraudulently using justice to frighten and threaten this political movement. A political movement that is only asking for a binding referendum of self-determination, a project as legitimate as any other, although it makes the Spanish state become hysterical, because it is an ultranationalist state coming from a fascist dictatorship that was not purged by making the transition to democracy 40 years ago. Catalonia has been making mass demonstrations for many years and asking to negotiate with Spain a political solution to the longing of Catalan society, but Spain ignores the demand and refuses to dialogue. Therefore, the self-organised referendum of October 2017 was only a mobilisation to make Spain to listen. Spain, instead of politically managing the political problem, has brought it to justice, and now we are here: suffering a political judgment unbecoming an EU country.



[En alemany]
DIE SPANISCHE JUSTIZ BETREIBT RECHTSBEUGUNG IM PROZESS GEGEN DIE KATALANISCHEN UNABHÄNGIGKEITSBEFÜRWORTER

Am 12. Februar dieses Jahres wurde das Schnellverfahren gegen Unabhängigkeitsbefürworter Kataloniens begonnen. 10 führende Politiker und die Präsidenten zweier Bürgerbewegungen werden wegen Rebellion und Aufruhr angeklagt. In Katalonien erlebt man dies als sehr belastend und ist erschöpft, ohne Unterlass immer wieder demonstrieren zu müssen. Nun ist jeder sehr darauf fokussiert zu erfahren, zu wie vielen Jahren die Angeklagten verurteilt werden, aber es scheint, dass die wichtigste Frage nicht darin besteht, ob die spanische Justiz ein faires und verhältnismäßiges Verfahren durchführen wird, sondern dass die spanische Justiz durch die vor Prozessbeginn bereits erfolgte Einordnung des Falles als Delikt schon eine Vorentscheidung getroffen hat, obwohl klar ist, dass es kein solches Delikt gegeben hat (dies wurde von den Richtern in Deutschland, der Schweiz, Belgien und Schottland bestätigt, die die Auslieferungsanträge aufgrund des internationalen Haftbefehls Spaniens gegen die katalanischen Politiker, die in diesen Ländern im Exil weilten, nach Prüfung abgelehnt hatten). Selbst, sollte es Freisprüche oder niedrige Strafen geben, hätte es sich schon um Rechtsbeugung gehandelt, indem die Justiz zur Verbreitung von Angst und Drohungen gegenüber dieser politischen Bewegung missbraucht wurde. Es wird ein verbindliches Referendum zur Selbstbestimmung gefordert, eine Forderung so legitim wie jede andere, auch wenn diese den spanischen Staat in Hysterie verfallen lässt, einen ultranationalistischen Staat, geboren aus einer faschistischen Diktatur, die vor 40 Jahren durch den formellen Übergang zur Demokratie nicht bereinigt wurde. Katalonien führt seit vielen Jahren Massendemonstrationen durch und fordert Spanien zu einer politischen Lösung für die Sehnsucht der katalanischen Gesellschaft auf zu verhandeln, aber Spanien ignoriert die Forderung und verweigert sich dem Dialog. Das selbstorganisierte Referendum im Oktober 2017 war daher nur eine Mobilisierung, um sich Gehör zu verschaffen. Spanien hat das politische Problem nicht politisch gelöst, sondern vor Gericht gebracht, und da sind wir nun angekommen: ein politisches Urteil, das einem EU-Land nicht gut steht.


[En portuguès]
A JUSTIÇA ESPANHOLA PREVARICA AO JULGAR O INDEPENDENTISMO CATALÃO

Este 12 de Fevereiro começou o julgamento sumaríssimo contra o independentismo catalão. 10 líderes políticos e 2 líderes de organizações civis são acusados de rebelião e sedição. Na Catalunha, a sociedade está a viver isto muito mal e está exausta de ter de se manifestar continuamente. Agora todos estão muito concentrados em saber a quantos anos os acusados serão condenados, mas parece-me que a questão importante não é saber se o sistema judicial espanhol vai fazer um julgamento justo e proporcional, mas que o sistema judicial espanhol prevaricou ao admitir o caso como um crime, porque é evidente que não houve qualquer crime (isto foi confirmado pelos juízes da Alemanha, Suíça, Bélgica e Escócia ao terem de examinar os pedidos de extradição, feitos pela Espanha, que reivindicava os políticos catalães que se exilaram nestes países). Portanto, mesmo que houvesse absolvições ou sentenças curtas, já houve prevaricação, usando fraudulentamente a justiça para amedrontar e ameaçar este movimento político. É necessário um referendo de autodeterminação vinculativo, um projecto tão legítimo como qualquer outro, embora ponha o Estado espanhol histérico, um Estado ultranacionalista proveniente de uma ditadura fascista que não foi expurgada ao fazer a transição para a democracia há 40 anos. A Catalunha tem vindo a fazer manifestações de massas há muitos anos e a pedir para negociar com Espanha uma solução política para o anseio da sociedade catalã, mas a Espanha ignora a exigência e recusa-se a dialogar. Por conseguinte, o referendo auto-organizado de outubro de 2017 foi apenas uma mobilização para se fazer ouvir. A Espanha, em vez de gerir politicamente o problema político, levou-o à justiça, e agora estamos aqui: a sofrer um julgamento político impróprio de um país da UE.


[En holandès]
SPAANS RECHT HEEFT ZIJN PLICHT VERZAAKT IN HET PROCES TEGEN HET CATALAANS ONAFHANKELIJKHEID

Op 12 februari jl. is de rechtszaak tegen de Catalaanse onafhankelijkheid begonnen. 10 politieke leiders en 2 leiders van maatschappelijke organisaties worden beschuldigd van opstand en opruiing. In Catalonië leeft de maatschappij erg slecht en is uitgeput van het feit dat ze voortdurend moet demonstreren. Het lijkt mij echter niet zozeer van belang of het Spaanse rechtssysteem een eerlijk en proportioneel proces zal voeren, maar dat het Spaanse rechtssysteem zijn plicht heeft verzaakt,( de hele wereld weet dat geen geweld was gepleegt,dus geen sprake van rebellie) omdat het duidelijk is dat er geen sprake is van een misdrijf (dit is bevestigd door de rechters van Duitsland, Zwitserland, België en Schotland, die de uitleveringsverzoeken van Spanje, die de Catalaanse politici die in ballingschap zijn gegaan in deze landen, hebben moeten onderzoeken). Zelfs als er sprake zou zijn van vrijspraak of lage straffen, is er dus al sprake van dubbelzinnigheid door frauduleus gebruik te maken van gerechtigheid om deze politieke beweging af te schrikken en te bedreigen. Er is een bindend referendum over zelfbeschikking nodig, een project dat net zo legitiem is als elk ander project, hoewel het de Spaanse staat hysterisch maakt, een ultranationalistische staat van een fascistische dictatuur die veertig jaar geleden niet werd gezuiverd door de overgang naar de democratie. Catalonië maakt al jaren massademonstraties en vraagt om met Spanje te onderhandelen over een politieke oplossing voor het verlangen van de Catalaanse samenleving, maar Spanje negeert de eis en weigert de dialoog aan te gaan. Het zelf georganiseerde referendum van oktober 2017 was dan ook slechts een mobilisatie om zich te laten horen. Spanje heeft, in plaats van het politieke probleem politiek te beheren, het voor het gerecht gebracht, en nu zijn we hier: we hebben te maken met een politiek oordeel dat een EU-land in de steek laat.


[En italià]
LA GIUSTIZIA SPAGNOLA PREVARICA NEL PROCESSO DI INDIPENDENZA DEI CATALANI

Questo 12 febbraio è iniziato il processo sommario contro l'indipendenza catalana. 10 leader politici e 2 leader di organizzazioni civili sono accusati di ribellione e sedizione. In Catalogna la società vive molto male ed è stanca di dover manifestare continuamente. Ora tutti sono molto concentrati nel sapere a quanti anni gli imputati saranno condannati, ma sembra che la questione importante non sia se il sistema giudiziario spagnolo farà un processo equo e proporzionale, ma che il sistema giudiziario spagnolo ha  ammesso il caso come reato, perché è chiaro che non c'è stato alcun reato (questo è stato certificato dai giudici di Germania, Svizzera, Belgio e Scozia nel dover esaminare le richieste di estradizione, fatte dalla Spagna, che ha sostenuto i politici catalani che sono andati in esilio in questi paesi). Pertanto, anche se ci fossero assoluzioni o condanne basse, c'è già stata la prevaricazione usando fraudolentemente la giustizia per spaventare e minacciare questo movimento politico. E' necessario un referendum vincolante di autodeterminazione, un progetto legittimo come qualsiasi altro, anche se rende lo Stato spagnolo isterico, uno Stato ultranazionalista di una dittatura fascista che non è stata eliminata con il passaggio alla democrazia 40 anni fa. La Catalogna organizza da molti anni manifestazioni di massa e chiede di negoziare con la Spagna una soluzione politica all'anelito della società catalana, ma la Spagna ignora la richiesta e si rifiuta di dialogare. Pertanto, il referendum auto-organizzato dell'ottobre 2017 è stato solo una mobilitazione per farsi sentire. La Spagna, invece di gestire politicamente il problema politico, l'ha portato davanti alla giustizia, e ora siamo qui: soffriamo di un giudizio politico indegno di un paese dell'Unione europea.


[En eslovè]
S PREGONOM KATALONSKEGA GIBANJA ZA NEODVISNOST ŠPANSKO SODSTVO ZANEMARJA SVOJE DOLŽNOSTI

V torek, 12. februarja se je pričel pospešeni postopek v sojenju proti katalonskemu gibanju za neodvisnost. Deset političnih vodij in dve vodji civilnih organizacij bremenijo obtožbe upora. V Kataloniji ljudstvo preživlja težke čase in je sito tega, da mora nenehno izkazovati svojo politično voljo. Sedaj cel svet zavzeto spremlja primer in se sprašuje koliko let zapora bo izrečenih, ampak meni se zdi, da ključno vprašanje ni, ali bo špansko sodstvo sojenje izvedlo v skladu s pravičnostjo in sorazmernostjo, ampak to kako je mogoče, da je to sodstvo zanemarilo svoje dolžnosti, s tem ko je primer sprejelo v obravnavo pod obtožbo kaznivega dejanja, ko pa je jasno, da ni bilo nikakršnega kaznivega dejanja (to so potrdila sodišča v Nemčiji, Švici, Belgiji in na Škotskem, ko so se ukvarjala z zahtevo s strani Španije po izročitvi katalonskih politikov v izgnanstvu v teh državah ). Zato tudi če bi na koncu prišlo do pomilostitvene sodbe ali nizkih kazni, do zanemarjenja dolžnosti je prišlo že ko je bilo sodstvo izrabljeno za ustrahovanje in grožnje temu političnemu gibanju. Zahteva se referendum o samoodločbi, ki bo zavezujoč, brez dvoma legitimna zahteva, španska država pa postane histerična,  gre namreč za ultranacionalistično državo, ki izhaja iz fašistične diktature in ki se v zadnjih 40. letih ni potrudila opraviti prehoda v demokracijo. Katalonija se že dolga leta izreka preko množičnih demonstracij, Španijo pa poziva k pogajanjem o političnih rešitvah za aspiracije katalonskega ljudstva, medtem ko ta pozive ignorira in se upira pogovoru. Iz teh razlogov je bil samoorganiziran referendum oktobra 2017 le način kako biti slišan. Španija, namesto da bi politični problem reševala politično, ga je preusmerila v sodstvo in sedaj smo tu, soočeni s političnim sojenjem, nevrednim države članice Evropske unije.



(Carta 481)

24 de gener de 2019

COP CONTRA LA DEMOCRÀCIA A VENEÇUELA. TUSK I TAJANI, DIMISSIÓ!


[A sota en español] 

Estem veient un altre intent de no respectar que el poble pugui elegeixi, en condicions normals i lliures, qui governa.

Ja ho hem vist al Brasil: Campanya d’enginyeria social amb el pretext de la corrupció que atia un salvatge bullying contra el Partit dels Treballadors. Utilització ideològica de la justícia amb l’empeachment totalment fora de lloc contra Dilma Rousseff. La dreta més reaccionaria assumeix el govern i violenta la situació però amb formes "democràtiques". Malgrat s’estén el sentiment antiPT, Lula guanya a les enquestes. Utilització ideològica de la justícia empresonant Lula i impedint-li ser el candidat del PT (a l’estil Suprem espanyol). Bolsonaro pateix un atemptat obscur i s’entronitza com a “solució màgica” per als problemes del Brasil. Una dreta populista, mentidera i antidemocràtica guanya les eleccions. Al·lucinant que Bolsonaro governi.

Igual ara a Veneçuela. Després de la mort de Chávez, l’oposició veneçolana i EEUU albiren derrotar electoralment a Maduro. Però, el 2013, Maduro guanya per 141.000 vots. S’estableix una estratègia de guerra econòmica, protestes al carrer i campanya internacional per titllar Maduro de dictador, idea que qualla, sense base objectiva, degut a la unanimitat de la premsa internacional. Maduro resisteix i venç en diverses eleccions. El 2015 l’oposició guanya l’Assemblea Nacional (el que demostra que el chavisme juga net, a vegades perd eleccions i reconeix les derrotes, quan hi són). S’intensifica la crisis econòmica, orquestrada des de fora per EEUU i UE i recolzada per l’empresariat veneçolà i, en menor mesura, també deguda a errors governamentals. Que hi ha una agressió econòmica és evident perquè ¿com es pot explicar d’altra manera que Veneçuela, amb els recursos petroliers que té, malgrat la caiguda del preu del cru, tingui una inflació de 1.000.000% i una situació econòmica molt pitjor que països de la zona menys rics i que tenen governs equiparables en nivell d’eficiència? La funció de la crisi econòmica és minar el suport de la classe baixa (la més extensa al país) al chavisme perquè l’oposició no pot avançar electoralment només amb la classe mitjana i alta. Les dretes veneçolana i mundial no tenen escrúpols a atacar econòmicament, d’amagat des de l’ombra, als veneçolans amb finalitats polítiques. És una crisi induïda, com tants cops ha succeït en la geopolítica mundial, com va ser per exemple la crisi econòmica a Xile abans del cop a Allende.

Per tal que les eleccions presidencials veneçolanes de 2018 fossin acceptades per tots i servissin per solucionar democràticament la disputa, es va celebrar una cimera entre el govern i l'oposició a la República Dominicana. Quan ja hi havia acord per anar a eleccions, l’oposició es va desdir i va avortar la cimera per indicacions d’EEUU adduint que les eleccions serien fraudulentes. Si volien deposar Maduro, per què van boicotejar les eleccions? Quin era el pla alternatiu? Malgrat l’assetjament a Veneçuela, és molt probable que les enquestes mostressin que Maduro guanyaria les eleccions. Això hagués estat la fi de l’intent de derrocar-lo, per tant, era millor no presentar-s’hi clamant que era un govern dictatorial que no permetia eleccions lliures i que havia de ser derrocat. En això estem ara. Trump ha trigat 17 minuts a reconèixer l’autoproclamat nou president! Diu que el canvi és bo per a Veneçuela i “per a la regió”...

També dirigents de l’UE (que a Catalunya coneixem bé) han sortit corrents a legitimar a l’intent de cop d’estat. Donald Tusk i Antonio Tajani, dimissió! Pretenen parlar en nom nostre, quan el que la població europea vol és que es respecti la democràcia. 

Ja hi va haver eleccions i, si de cas, a causa del moment de crisi i a la irresponsabilitat de "colpistes", el que es podria acceptar per no sumir el país en una guerra, és tornar a celebrar les eleccions del 20 de maig on l'oposició no es va voler presentar, i que ara s'hi presentin. Tot i que les eleccions es donarien en una situació de xantatge que no garantiria una votació neta. En les eleccions s'han de votar projectes de país, no només candidats i a sobre condicionats per extorsions externes. Podria passar el que va succeir a les eleccions de 1990 a Nicaragua: si guanyaven els sandinistes la guerra continuava; si guanyava l'oposició, s'aturava la guerra i s'injectaven diners. No cal dir qui va guanyar, no? Ara seria: Només si Maduro perd, es retirarà la guerra econòmica, s'aturarà el boicot comercial i les potències estrangeres injectaran productes alimentaris per acabar amb el desabastiment. 

En tot cas, el que no es pot acceptar és el cop d'estat passant per sobre de la voluntat popular.


[Español]

GOLPE CONTRA LA DEMOCRACIA EN VENEZUELA. ¡TUSK Y TAJANI, DIMISIÓN!

Estamos viendo otro intento de no respetar que el pueblo pueda elegir, en condiciones normales y libres, quien gobierna.

Ya lo hemos visto en Brasil: Campaña de ingeniería social con el pretexto de la corrupción que atiza un salvaje bullying contra el Partido de los Trabajadores. Utilización ideológica de la justicia con el empeachment totalmente fuera de lugar contra Dilma Rousseff. La derecha más reaccionaria asume el gobierno y violenta la situación pero con formas "democráticas". A pesar de extenderse el sentimiento antiPT, Lula gana en las encuestas. Utilización ideológica de la justicia encarcelando a Lula y impidiéndole ser el candidato del PT (al estilo Supremo español). Bolsonaro sufre un atentado oscuro y se entroniza como "solución mágica" para los problemas de Brasil. Una derecha populista, mentirosa y antidemocrática gana las elecciones. Alucinante que Bolsonaro gobierne.

Igual ahora en Venezuela. Tras la muerte de Chávez, la oposición venezolana y EEUU vislumbran derrotar electoralmente a Maduro. Pero, en 2013, Maduro gana por 141.000 votos. Se establece una estrategia de guerra económica, protestas en la calle y campaña internacional para tachar Maduro de dictador, idea que cuaja, sin base objetiva, debido a la unanimidad de la prensa internacional. Maduro resiste y vence en varias elecciones. En 2015 la oposición gana la Asamblea Nacional (lo que demuestra que el chavismo juega limpio, a veces pierde elecciones y reconoce las derrotas, cuando existen). Se intensifica la crisis económica, orquestada desde fuera por EEUU y UE y apoyada por el empresariado venezolano y, en menor medida, también debida a errores gubernamentales. Que hay una agresión económica es evidente porque ¿cómo se puede explicar de otra manera que Venezuela, con los recursos petroleros que tiene, a pesar de la caída del precio del crudo, tenga una inflación de 1.000.000% y una situación económica mucho peor que países de la zona menos ricos y que tienen gobiernos equiparables en nivel de eficiencia? La función de la crisis económica es minar el apoyo de la clase baja (la más extensa en el país) al chavismo porque la oposición no puede avanzar electoralmente sólo con la clase media y alta. Las derechas venezolana y mundial no tienen escrúpulos a atacar económicamente, a escondidas desde la sombra, a los venezolanos con fines políticos. Es una crisis inducida, como tantas veces ha ocurrido en la geopolítica mundial, como fue por ejemplo la crisis económica en Chile antes del golpe a Allende.

Para que las elecciones presidenciales venezolanas de 2018 fueran aceptadas por todos y sirvieran para solucionar democráticamente la disputa, se celebró una cumbre entre el gobierno y la oposición en la República Dominicana. Cuando ya había acuerdo para ir a elecciones, la oposición se desdijo y abortó la cumbre por indicaciones de EEUU aduciendo que las elecciones serían fraudulentas. Si querían deponer Maduro, por qué boicotearon las elecciones? ¿Cuál era el plan alternativo? A pesar del acoso a Venezuela, es muy probable que las encuestas mostraran que Maduro ganaría las elecciones. Esto hubiera sido el fin del intento de derrocarlo, por lo tanto, era mejor no presentarse clamando que era un gobierno dictatorial que no permitía elecciones libres y que debía ser derrocado. En eso estamos ahora. Trump ha tardado 17 minutos en reconocer el autoproclamado nuevo presidente! Dice que el cambio es bueno para Venezuela y "para la región"...

También dirigentes del UE (que en Cataluña conocemos bien) han salido corriendo a legitimar el intento de golpe de estado. ¡Donald Tusk y Antonio Tajani, dimisió! Pretenden hablar en nombre nuestro, cuando lo que la población europea quiere es que se respete la democracia. 

Ya hubo elecciones y, si acaso, debido al momento de crisis y a la irresponsabilidad de "golpistas", lo que se podría aceptar, para no sumir al país en una guerra, es que se vuelvan a celebrar las elecciones del 20 de mayo donde la oposición no se quiso presentar, y que ahora se presenten. Aunque las elecciones se darían en una situación de chantaje que no garantizaría una votación limpia. En las elecciones se tienen que votar proyectos de país, no solo candidatos y además condicionados por extorsiones externas. Podría pasar lo que sucedió en las elecciones de 1990 en Nicaragua: si ganaban los sandinistas la guerra continuaba; si ganaba la oposición, se detenía la guerra y se inyectaban dinero. Ni que decir quien ganó, no? Ahora sería: Sólo si Maduro pierde, se retirará la guerra económica, se detendrá el boicot comercial y las potencias extranjeras inyectarán productos alimenticios para acabar con el desabastecimiento.

En todo caso, lo que no se puede aceptar es el golpe de estado pasando por encima de la voluntad popular.


(Carta 480)

3 de gener de 2019

LA DRETA ESPANYOLA ÉS EXTREMA DRETA

[A baix en español]

Tots tres van ser militants del PP
Als diplomàtics catalans, que intenten explicar a altres països perquè Catalunya necessita la independència d’Espanya per poder viure una democràcia plena, la cosa que més els costa és fer entendre que Espanya no és un país democràtic equiparable als de la Unió Europea. Per això els altres països no entenen que Catalunya no pugui dialogar amb el Govern espanyol i trobar una solució que eviti la independència.

Per entendre que Espanya no ha aconseguit construir un veritable sistema democràtic, més enllà d’una carcassa formal, serveix explicar que Espanya va viure un genocidi durant la dictadura feixista de Franco (1936-1975) amb més de 150.000 assassinats extrajudicials (compareu amb els 3.500 de la dictadura xilena o els 30.000 de la dictadura argentina) i que al passar a la democràcia, com que el feixisme no va ser derrotat,  perviu en les institucions de l’Estat (sobretot al poder judicial, policia i exèrcit), grans empreses i mitjans de comunicació. El pare de l’actual Rei, va ser designat directament per Franco. El gran partit de la dreta (PP) va ser fundat per un ministre de Franco. Els partits de dretes (PP i Cs) no condemnen el franquisme. La Fundació Franco, que difon el llegat del dictador, no està prohibida i rep subvencions públiques.

Per tant, dins Espanya tothom sap que el PP és un partit d’extrema dreta amb plantejaments franquistes. Des de 2006 els seus vots es reparteixen amb Cs, un altre partit de dretes nacionalista espanyol que va néixer per anar contra tota singularitat política i cultural de Catalunya.

Però les eleccions autonòmiques d’Andalusia de desembre de 2018 no han deixat cap dubte respecte al veritable caràcter de la dreta espanyola. S’hi ha presentat Vox, un partit explícitament d’extrema dreta (contra Catalunya, contra els immigrants, contra la igualtat de gènere...). PP, Cs i Vox han fet campanya criticant Catalunya en comptes de proposar polítiques per Andalusia. Resultat: L’esquerra 50 escons (33 PSOE i 17 AA), la dreta 47 escons (26 PP i 21 Cs) i Vox ha entrat, per primera vegada, amb 12 escons. Què han fet PP i Cs? Cap cordó sanitari contra l’extrema dreta. No han tingut cap problema a pactar amb Vox, més aviat tot el contrari. A més auguren que aquesta aliança amb l’extrema dreta es repetirà a tot Espanya. 

PP i Cs mostren que, en realitat, també són extrema dreta sota l’aparença de partits democràtics. Els uneix l’ultranacionalisme espanyol contra Catalunya i contra la seva necessitat de poder decidir el seu futur democràticament en un referèndum.


[En español]

LA DERECHA ESPAÑOLA ES EXTREMA DERECHA

A los diplomáticos catalanes, que intentan explicar a otros países porqué Cataluña necesita la independencia de España para poder vivir una democracia plena, la cosa que más les cuesta es hacer entender que España no es un país democrático equiparable a los de la Unión Europea. Por eso los otros países no entienden que Cataluña no pueda dialogar con el Gobierno español y encontrar una solución que evite la independencia.

Para entender que España no ha conseguido construir un verdadero sistema democrático, más allá de un caparazón formal, sirve explicar que España vivió un genocidio durante la dictadura fascista de Franco (1936-1975) con más de 150.000 asesinatos extrajudiciales (compárese con los 3.500 de la dictadura chilena o los 30.000 de la dictadura argentina) y que al pasar a la democracia, como que el fascismo no fue derrotado, pervive en las instituciones del Estado (sobre todo al poder judicial, policía y ejército), grandes empresas y medios de comunicación. El padre del actual Rey, fue designado directamente por Franco. El gran partido de la derecha (PP) fue fundado por un ministro de Franco. Los partidos de derechas (PP y Cs) no condenan el franquismo. La Fundación Franco, que difunde el legado del dictador, no está prohibida y recibe subvenciones públicas.

Por tanto, en España todo el mundo sabe que el PP es un partido de extrema derecha con planteamientos franquistas. Desde 2006 sus votos se reparten con Cs, otro partido de derechas nacionalista español que nació para ir contra toda singularidad política y cultural de Cataluña.

Pero las elecciones autonómicas de Andalucía de diciembre de 2018 no han dejado lugar a dudas respecto al verdadero carácter de la derecha española. Se ha presentado Vox, un partido explícitamente de extrema derecha (contra Cataluña, contra los inmigrantes, contra la igualdad de género ...). PP, Cs y Vox han hecho campaña criticando Cataluña en vez de proponer políticas para Andalucía. Resultado: La izquierda 50 escaños (33 PSOE y 17 AA), la derecha 47 escaños (26 PP y 21 Cs) y Vox ha entrado, por primera vez, con 12 escaños. ¿Qué han hecho PP y Cs? Ningún cordón sanitario contra la extrema derecha. No han tenido ningún problema en pactar con Vox, más bien todo lo contrario. Además auguran que esta alianza con la extrema derecha se repetirá en toda España. 

PP y Cs muestran que, en realidad, también son extrema derecha bajo la apariencia de partidos democráticos. Los une el ultranacionalismo español contra Cataluña y contra su necesidad de poder decidir su futuro democráticamente en un referéndum.


(Carta 479)

20 de desembre de 2018

FI DE LA VAGA DE FAM I NOVES PROTESTES A CATALUNYA

[A bajo en 7 otros idiomas, below in 7 other languages]

Després de 20 dies, els 4 presos polítics independentistes catalans han parat la vaga de fam (https://vagadefam.cat). Consideren que ja ha servit per fer visible l'estratègia del Tribunal Constitucional espanyol de no respondre els recursos d'empara perquè es retardi l'accés al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, únic tribunal en el qual confien. L'alt tribunal espanyol ja ha hagut de sortir a donar explicacions i s'ha començat a activar després d'estar un any parat.

A més, el 21 de desembre, el govern espanyol ha volgut traslladar la celebració d’un Consell de Ministres de Madrid a Barcelona. Els independentistes catalans han entès l'elecció de la data com un intent d'humiliació perquè, just fa un any, després d'haver destituït al president català Puigdemont, es van celebrar unes eleccions imposades pel govern espanyol perquè guanyessin els no-independentistes, però van tornar a guanyar els partits independentistes i, a través de la polititzada justícia espanyola, es va impedir que el guanyador, Puigdemont, pogués prendre el càrrec.

Per això els independentistes han anunciat que aquest 21 de desembre anaven a parar Catalunya amb protestes multitudinàries i pacífiques. En resposta el Govern espanyol ha organitzat un dispositiu policial enorme, comandat per la policia espanyola, amb tota la policia catalana més 1.200 policies antidisturbis portats especialment per a l'ocasió. La intenció de fer el Consell de Ministres a Barcelona sembla que era un gest simbòlic de distensió amb Catalunya, però no ha estat entès així perquè el govern espanyol segueix negant-se a acceptar el dret d'autodeterminació que demana la majoria de la societat catalana.

Segons les últimes enquestes, un 80,4% dels catalans volen que el conflicte se solucioni amb un referèndum d’autodeterminació, i un 57% (número que va creixent amb el temps) votaria a favor de la independència: https://www.ara.cat/politica/enquesta-diari-ara-favorables-independencia-percentatge_0_2144185578.html.


[Español]

FIN DE LA HUELGA DE HAMBRE Y NUEVAS PROTESTAS EN CATALUÑA
Después de 20 días, los 4 presos políticos independentistas catalanes han parado la huelga de hambre (https://vagadefam.cat). Consideran que ya ha servido para hacer visible la estrategia del Tribunal Constitucional español de no responder los recursos de amparo para que se retrase el acceso al Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgo, único tribunal en el que confían. El alto tribunal español ya ha tenido que salir a dar explicaciones y se ha empezado a activar después de estar un año parado.

Además, el 21 de diciembre, el gobierno español ha querido trasladar la celebración de un Consejo de Ministros de Madrid a Barcelona. Los independentistas catalanes han entendido la elección de la fecha como un intento de humillación porque, justo hace un año, después de haber destituido al Presidente catalán Puigdemont, se celebraron unas elecciones impuestas por el gobierno español para que ganaran los no-independentistas, pero volvieron a ganar los partidos independentistas y, a través de la politizada justicia española, se impidió que el ganador, Puigdemont, pudiera tomar el cargo.

Por eso los independentistas han anunciado que este 21 de diciembre iban a parar Cataluña con protestas multitudinarias y pacíficas. En respuesta el Gobierno español ha organizado un dispositivo policial enorme, comandado por la policía española, con toda la policía catalana más 1.200 policías antidisturbios traídos especialmente para la ocasión. La intención de hacer el Consejo de Ministros en Barcelona parece que era un gesto simbólico de distensión con Cataluña, pero no ha sido entendido así porque el gobierno español sigue negando el derecho de autodeterminación que pide la mayoría de la sociedad catalana.

Según las últimas encuestas, un 80,4% de los catalanes quieren que el conflicto se solucione con un referéndum de autodeterminación, y un 57% (número que va creciendo con el tiempo) votaría a favor de la independencia: https://www.ara.cat/política/encuesta-diario-ahora-favorables-independencia-percentatge_0_2144185578.html


[English]

END OF THE HUNGER STRIKE AND NEW PROTESTS IN CATALONIA


After 20 days, the 4 Catalan independentist political prisoners have stopped the hunger strike (https://vagadefam.cat). They consider that it has already been useful to visualize the strategy of the Spanish Constitutional Court of not responding to the legal protection appeals to delay access to the Court of Human Rights in Strasbourg, the only court in which they trust. The Spanish high court has already had to go out to give explanations and has begun to activate after a year's standstill.

Furthermore, on 21 December, the Spanish government has moved the celebration of a Council of Ministers from Madrid to Barcelona. The Catalan independentists have understood the choice of the date as an attempt at humiliation because, just a year ago, after having dismissed the Catalan President Puigdemont, elections were held imposed by the Spanish government for the non-independentists to win, but the independence parties won again and, through the politicised Spanish justice system, the winner, Puigdemont, was prevented from taking office.

That is why the independentists have announced that on December 21 they will stop Catalonia with massive and peaceful protests. In response, the Spanish government has organized a huge police force, commanded by the Spanish police, with all the Catalan police plus 1,200 anti-riot police brought in especially for the occasion. The intention to make the Council of Ministers in Barcelona seems to have been a symbolic gesture of détente with Catalonia, but this has not been understood this way because the Spanish government continues to refuse the right to self-determination demanded by the majority of Catalan society.

According to the latest polls, 80.4% of Catalans want the conflict to be resolved with a referendum on self-determination, and 57% (a number that is growing over time) would vote in favour of independence: https://www.ara.cat/política/encuesta-diario-ahora-favorables-independencia-percentatge_0_2144185578.html


[Deustch]

ENDE DES HUNGERSTREIKS UND NEUE PROTESTE IN KATALONIEN


Nach 20 Tagen haben die 4 katalanischen unabhängigen politischen Gefangenen den Hungerstreik gestoppt (https://vagadefam.cat). Sie sind der Ansicht, dass es bereits nützlich war, die Strategie des spanischen Verfassungsgerichtshofs zu veranschaulichen, nicht auf die Rechtsschutzaufrufe zu reagieren, um den Zugang zum Gerichtshof für Menschenrechte in Straßburg, dem einzigen Gericht, dem sie vertrauen, zu verzögern. Das spanische Obergericht musste bereits Erklärungen abgeben und hat nach einem Jahr Stillstand mit der Aktivierung begonnen.

Darüber hinaus hat die spanische Regierung am 21. Dezember die Feier des Ministerrates von Madrid nach Barcelona verlegt. Die katalanischen Unabhängigen haben die Wahl des Datums als einen Versuch der Erniedrigung verstanden, denn gerade vor einem Jahr, nachdem sie den katalanischen Präsidenten Puigdemont entlassen hatten, wurden von der spanischen Regierung Wahlen abgehalten, damit die Nichtunabhängigen gewinnen konnten, aber die Unabhängigkeitsparteien gewannen erneut, und durch die politisierte spanische Justiz wurde der Gewinner, Puigdemont, an der Amtsübernahme gehindert.

Deshalb haben die Unabhängigen angekündigt, dass sie Katalonien am 21. Dezember mit massiven und friedlichen Protesten stoppen werden. Als Reaktion darauf hat die spanische Regierung eine riesige Polizeitruppe unter dem Kommando der spanischen Polizei organisiert, mit der gesamten katalanischen Polizei und 1.200 Anti-Riot-Polizisten, die speziell für diesen Anlass eingesetzt wurden. Die Absicht, den Ministerrat in Barcelona einzuberufen, scheint eine symbolische Geste der Entspannung mit Katalonien gewesen zu sein, aber das wurde nicht so verstanden, weil die spanische Regierung das von der Mehrheit der katalanischen Gesellschaft geforderte Recht auf Selbstbestimmung weiterhin ablehnt.

Nach den jüngsten Umfragen wollen 80,4% der Katalanen, dass der Konflikt mit einem Referendum über die Selbstbestimmung gelöst wird, und 57% (eine Zahl, die mit der Zeit wächst) würden für die Unabhängigkeit stimmen: https://www.ara.cat/política/encuesta-diario-ahora-favorables-independencia-percentatge_0_2144185578.html.


[Nederlands]

EINDE VAN DE HONGERSTAKING EN NIEUWE PROTESTEN IN CATALONIË


Na 20 dagen hebben de 4 Catalaanse onafhankelijke politieke gevangenen de hongerstaking gestaakt (https://vagadefam.cat). Zij zijn van mening dat het al nuttig is geweest om de strategie van het Spaanse Constitutionele Hof te visualiseren om niet te reageren op de beroepen op rechtsbescherming om de toegang tot het Hof voor de Rechten van de Mens in Straatsburg, het enige gerechtshof waarin zij vertrouwen, uit te stellen. Het Spaanse hooggerechtshof heeft al uitleg moeten geven en is na een jaar stilstand in werking getreden.

Bovendien heeft de Spaanse regering op 21 december de viering van een ministerraad van Madrid naar Barcelona verplaatst. De Catalaanse zelfstandigen hebben de keuze van de datum opgevat als een poging tot vernedering, want nog maar een jaar geleden, nadat de Catalaanse president Puigdemont was afgezet, werden er door de Spaanse regering verkiezingen gehouden om de niet-zelfstandigen te winnen, maar de onafhankelijkheidspartijen wonnen opnieuw en door het gepolitiseerde Spaanse rechtssysteem werd de winnaar, Puigdemont, verhinderd zijn ambt te aanvaarden.

Daarom hebben de zelfstandigen aangekondigd dat zij op 21 december Catalonië zullen tegenhouden met massale en vreedzame protesten. In reactie hierop heeft de Spaanse regering een enorme politiemacht georganiseerd, onder bevel van de Spaanse politie, met alle Catalaanse politie plus 1.200 anti oproerpolitie die speciaal voor de gelegenheid is ingeschakeld. De intentie om de Raad van Ministers in Barcelona te maken lijkt een symbolisch gebaar van détente met Catalonië te zijn geweest, maar dit is niet begrepen omdat de Spaanse regering het recht op zelfbeschikking dat door de meerderheid van de Catalaanse samenleving wordt geëist, blijft weigeren.

Volgens de laatste opiniepeilingen wil 80,4% van de Catalanen dat het conflict wordt opgelost met een referendum over zelfbeschikking, en 57% (een aantal dat in de loop van de tijd toeneemt) zou voor onafhankelijkheid stemmen: https://www.ara.cat/política/encuesta-diario-ahora-favorables-independencia-percentatge_0_0_2144185578.html


[Italiano]

FINE DELLO SCIOPERO DELLA FAME E NUOVE PROTESTE IN CATALOGNA

Dopo 20 giorni, i 4 prigionieri politici indipendentisti catalani hanno interrotto lo sciopero della fame (https://vagadefam.cat). Essi ritengono che sia già servito a rendere visibile la strategia della Corte costituzionale spagnola di non rispondere ai ricorsi per protezione per ritardare l'accesso alla Corte dei diritti dell'uomo di Strasburgo, l'unica corte in cui hanno fiducia. L'alta corte spagnola ha già dovuto uscire a dare spiegazioni e ha iniziato ad attivarsi dopo un anno di silenzio.

Inoltre, il 21 dicembre, il governo spagnolo ha voluto spostare lo svolgimento di un Consiglio dei ministri da Madrid a Barcellona. Gli indipendentisti catalani hanno inteso la scelta della data come un tentativo di umiliazione perché, solo un anno fa, dopo aver licenziato il presidente catalano Puigdemont, il governo spagnolo ha imposto le elezioni per la vittoria dei non indipendentisti, ma i partiti indipendentisti hanno vinto di nuovo e, attraverso il sistema giudiziario spagnolo politicizzato, il vincitore, Puigdemont, non ha potuto entrare in carica.

Ecco perché gli indipendentisti hanno annunciato che il 21 dicembre fermeranno la Catalogna con proteste massicce e pacifiche. In risposta, il governo spagnolo ha creato un'enorme forza di polizia, comandata dalla polizia spagnola, con tutta la polizia catalana e 1.200 agenti di polizia antisommossa portati qui appositamente per l'occasione. L'intenzione di fare del Consiglio dei ministri a Barcellona sembra essere stato un gesto simbolico di distensione con la Catalogna, ma questo non è stato compreso perché il governo spagnolo continua a negare il diritto all'autodeterminazione richiesto dalla maggioranza della società catalana.

Secondo gli ultimi sondaggi, l'80,4% dei catalani vuole che il conflitto sia risolto con un referendum sull'autodeterminazione, e il 57% (un numero che cresce nel tempo) voterebbe a favore dell'indipendenza: https://www.ara.cat/política/encuesta-diario-ahora-favorables-independencia-percentatge_0_0_2144185578.html


[Français]

FIN DE LA GRÈVE DE LA FAIM ET NOUVELLES MANIFESTATIONS EN CATALOGNE

Après 20 jours, les 4 prisonniers politiques indépendantistes catalans ont mis fin à la grève de la faim (https://vagadefam.cat). Ils estiment qu'il a déjà servi à rendre visible la stratégie de la Cour constitutionnelle espagnole de ne pas répondre aux recours en protection afin de retarder l'accès à la Cour des droits de l'homme de Strasbourg, la seule cour en laquelle ils ont confiance. La Haute Cour d'Espagne a déjà dû sortir et donner des explications et a commencé à s'activer après un an d'immobilisme.

En outre, le 21 décembre, le gouvernement espagnol a voulu déplacer la tenue d'un Conseil des ministres de Madrid à Barcelone. Les indépendantistes catalans ont compris le choix de cette date comme une tentative d'humiliation car, il y a tout juste un an, après avoir limogé le président catalan Puigdemont, des élections ont été organisées par le gouvernement espagnol pour que les non indépendantistes puissent gagner, mais les partis indépendants ont à nouveau gagné et, grâce au système judiciaire espagnol politisé, Puigdemont, le gagnant, n'a pu prendre le pouvoir.

C'est pourquoi les indépendantistes ont annoncé que le 21 décembre, ils arrêteront la Catalogne par des protestations massives et pacifiques. En réponse, le gouvernement espagnol a mis en place une énorme force de police, commandée par la police espagnole, avec toute la police catalane et 1.200 policiers anti-émeute amenés spécialement pour l'occasion. L'intention de faire du Conseil des ministres de Barcelone semble avoir été un geste symbolique de détente avec la Catalogne, mais cela n'a pas été compris car le gouvernement espagnol continue à nier le droit à l'autodétermination exigé par la majorité de la société catalane.

Selon les derniers sondages, 80,4% des Catalans souhaitent que le conflit soit résolu par un référendum sur l'autodétermination et 57% (un chiffre qui augmente avec le temps) voteraient en faveur de l'indépendance : https://www.ara.cat/política/encuesta-diario-ahora-favorables-independencia-percentatge_0_0_2144185578.html


[русский язык]

ОКОНЧАНИЕ ГОЛОДОВКИ И НОВЫХ ПРОТЕСТОВ В КАТАЛОНИИ.

Через 20 дней 4 независимых политических заключённых-каталонца прекратили голодовку (https://vagadefam.cat). Они считают, что уже было полезно представить себе стратегию Конституционного суда Испании, в соответствии с которой он не отвечает на просьбы об отсрочке доступа к Суду по правам человека в Страсбурге, единственному суду, которому они доверяют, - отказ отвечать на просьбы о правовой защите. Испанский высокий суд уже был вынужден выходить для дачи объяснений и приступил к работе после годичного перерыва.

Кроме того, 21 декабря испанское правительство перенесло празднование заседания Совета министров из Мадрида в Барселону. Каталонские независимые исследователи восприняли выбор даты как попытку унижения, поскольку всего год назад, после отставки каталонского президента Пьюигдемона, испанское правительство навязало победу не независимым ученым выборы, но партии независимости вновь победили, и победителю, Пьюигдемону, не удалось прийти к власти через политизированную систему правосудия Испании.

Поэтому независимые деятели заявили, что 21 декабря остановят Каталонию массовыми и мирными протестами. В ответ на это испанское правительство организовало огромные полицейские силы под командованием испанской полиции, куда специально по этому случаю были направлены все каталонские полицейские плюс 1 200 сотрудников полиции по борьбе с массовыми беспорядками. Намерение сделать Совет министров в Барселоне символическим жестом разрядки отношений с Каталонией, однако этого не было понято, поскольку испанское правительство продолжает отказываться от права на самоопределение, которого требует большинство каталонского общества.

Согласно последним опросам, 80,4% каталонцев хотят, чтобы конфликт был урегулирован путем референдума о самоопределении, а 57% (и это число растет со временем) проголосовали бы за независимость: https://www.ara.cat/política/encuesta-diario-ahora-favorables-independencia-percentatge_0_21441855578.html

(Carta 478)
Publicat com a mínim a: Irish Examiner.