19 d’octubre de 2019

PARLEM CLAR DEL QUE ESTÀ PASSANT A CATALUNYA I SOBRETOT A ESPANYA


Deixeu de culpar a Torra, deixeu de culpar el Govern, deixeu de culpar la CUP, deixeu de culpar TV3, deixeu de culpar l'ANC, deixeu de culpar els CDR, deixeu de culpar Omnium, deixeu de culpar al Tsunami, deixeu de culpar els que resisteixen a la provocació policial als carrers i cremen contenidors per tallar l'avançament dels antiavalots desbocats. Molts critiquen a algun d'aquests de tots els mals, però almenys els catalans que ens volem autodeterminar, hauríem de tenir-ho clar.

No és una qüestió sobre Catalunya en el fons, és Espanya qui ha de posar-se en qüestió.

El que està passant és culpa d'Espanya: no-diàleg, repressió, sentencia duríssima, Sánchez vetant a Podemos perquè no es plegarà a l'estratègia hiper-repressiva i pot voler diàleg, haver convocat eleccions en plena sentencia (piròman), haver enviat un desplegament impressionant de policia espanyola que són els que ens van pegar l'1-O i que ens tenen molta ràbia (i nosaltres a ells), la Generalitat està totalment amenaçada pel 155 (i sobretot els Mossos i TV3) i no pot fer res, ni fer declaracions, ni fer debats, ni penjar cartells, ni liderar res que tingui cap ni peus si no vol ser intervinguda.



Amb aquest escenari tothom està venut a la Generalitat a no ser que es rendeixi i accepti totes les tesis antidemocràtiques de l'Estat. I és cert que ERC o alguns sectors 'possibilistes' de JxCat ho farien millor com a perdedors que accepten tot el que Espanya vol i sense crear conflictes com fan Torrent, Rufian o Tardà, però aquesta no és la solució al conflicte, això és donar-li aire i la raó a España i no la té.

España hauria d'acceptar que l'independentisme és legítim, és molt legítim, perquè la seva llavor, la seva raó de ser, és ser una nació però sobretot és antifranquista, i això convé a l'Espanya real, a la que hauria d'emergir i evolucionar. Espanya hauria de fer autocrítica i rectificar.

Torra no és el problema, ho està fent força bé, però les pressions franquistes per part d'Espanya, que és qui té el poder i controla les regles del joc, són massa fortes. Si Torra i el Govern mostren dignitat i es nega a fer el pla hiper-repressiu d'Espanya, intervenen la Generalitat. Però si es plega al que vol l'Estat per salvar la institució, queda humiliat i ningú ho accepta ara mateix. No és cosa de Torra i tots els sanbenitos que li pengen (abans supremacisme, racisme; ara anima els CDR, té falta de lideratge, està aïllat políticament, és un piroman, etc...), tot això són saccetjos per voler-lo fer caure. Però ningú altre ho podria reconduir, ni Aragonès, ni Rufian, ni Junqueras, ni Ada Colau, ni Puigdemont, ni Mas,... ningú pot controlar la situació de cara a Espanya, ara mateix, si no és humiliant-se i acceptant tot el que Espanya vulgui, i això la societat no ho toleraria ara mateix ja.

Espanya encara no ha fet cap (CAP!!!!) oferiment de res on ells moguin fitxa i acceptin perdre alguna de les coses que els semblen tan importants (que es qüestioni la unitat d'Espanya, que es pugui preguntar si es vol pertànyer a Espanya o no, que es qüestioni la monarquia, que es rebutgi les anades d'olla de la judicatura espanyola, que es rebutgi la policia per ser forces d'ocupació,...), res, volen la rendició incondicional de Torra.

Recordeu que el volen inhabilitar per haver reivindicat amb un cartell que els nostres polítics presos són presos polítics i que els volem lliures! A tot el món, la gent que tracta els temes de drets humans i lluites socials, estaria d'acord amb el que reivindica Torra en aquesta pancarta que no és partidista sinó un clam per la justícia. Tothom que és sensat i tracta de ser objectiu pensa que la sentencia és irracional, una anada d'olla hiper-franquista, en la que els condemnen per l'objectiu polític: voler trencar al unitat d'Espanya, que per ells és molt greu, i no perquè hagin fet res greu... Els fatxes que van apallissar un noi amb pals de ferro sí van fer algo greu, perquè l'haguessin pogut matar. Si a Cuixart li ha caigut 9 anys, a aquest fatxa violent li posaran 100 anys de condemna per ser proporcionals a la maldat?

Volen derrotar-nos per la força, humiliar-nos fent-nos veure que el que nosaltres desitgen no té ni la possibilitat de plantejar-se, no té cap lloc a la realitat... ni que ho volgués la majoria de la societat catalana. Així no es fa un win-win, això és un win-humiliation. Això no arregla cap conflicte. Deixeu de posar el focus en Torra i poseu el focus en el govern espanyol que ha enviat la policia espanyola per rebentar la nostra societat. Els que esteu atacant a Torra i la Generalitat, us esteu ficant amb el jefe dels jueus que viuen en un camp de concentració perquè no fa prou bé el paper de mediar i de rebre des de tots els flancs, i no us fiqueu amb els nazis que controlen el camp de concentració i que dominen la partida.

Llegiu aquest article i obrim tots els ulls d'una vegada, a Espanya molt, i l'esquerra espanyola sobretot:

https://www.publico.es/politica/joan-garces-encontramos-solucion-catalunya-decidira-potencia-extranjera.html

Resum de les coses que em semblen més rescatables de l'article:
- L'independentisme veu de l'antifranquisme.
- Espanya no ha fet bé les coses.
- L'esquerra espanyola no és ni republicana i va perduda.
- Espanya ara mateix és franquista i venuda al capitalisme.
- No hi ha projecte d'Espanya.
- Com que Espanya no farà el que ell demana, hi haurà una sortida proposada per una potència estrangera (Alemanya segurament).

De l'article no m'agrada la conclusió de l'entrevista perquè jo ja vull la independència i no cap Espanya reformada, però és una entrevista brutal. Aquesta persona sí enten el que està passant i Pablo Iglesias, Echenique, Monedero, Errejon, Ada Colau,... no entenen res o gairebé res (tot i que se'ls pugui reconèixer alguna cosa que fan que ajuda). Que la gent d'esquerres es posi les piles perquè aquest conflicte necessita gent intel·ligent i valenta a Espanya que sapiguen aprofitar l'empenta catalana per fer els canvis que fan falta a Espanya per avançar històricament.

Passos crec que serien desitjables de fer ara:
1- Fora la policia espanyola de Catalunya.
2- Eleccions 10-N ja programades.
3- No se si seria desitjable eleccions a la Generalitat també per tenir dos executius refrendats per la ciutadania, perquè convocar eleccions amb situació convulsa potser no és la millor idea, que és el que ha fet Pedro Sánchez irresponsablement. En tot cas, Govern de concentració nacional a Catalunya amb la CUP i si volen també els Comuns.
4- Diàleg entre el nou govern i la Generalitat per veure com s'implementa un referèndum.
5- Referèndum.
6- Si guanya el SÍ, negociar els termes i a Catalunya fer un procés constituent i a Espanya fer-ne un altre també.
7- Si guanya el NO, que Espanya demani disculpes i faci autocrítica i negociar un procés constituent a Espanya per fer un país confederal i modern.

Fixeu-vos com apunto a que Espanya, sí o sí, guanyi el SÍ o el NO a la independència de Catalunya, ha de fer un procés constituent perquè és un no-país, un abús rera abús arrossegant el llegat franquista no resolt, un país que no pot aconseguir mai de ser democràtic per molt que es modernitzi perquè ha volgut avançar històricament sense reparar els seus pecats constituents.

(Carta 492)

18 d’octubre de 2019

L'INDEPENDENTISME CATALÀ REACCIONA MULTITUDINÀRIAMENT

El Govern de Catalunya va intentar negociar amb el Govern espanyol un referèndum d'autodeterminació davant d'una demanda popular multitudinària des de 2010. Espanya va negar el diàleg i Catalunya va pressionar organitzant unilateralment un referèndum el 2017, però va mantenir l'oferta al diàleg. Espanya va enviar 3.700 policies per impedir-ho, però el poble va desobeir amb no-violència. Tot i que la policia va ferir més de mil persones, el referèndum va permetre votar a més de 2 milions de persones amb un 90,18% pel sí. El Govern català va oferir negociar un referèndum acordat amb Espanya, però la resposta va ser l'empresonament de tot el Govern català, encara que el President Puigdemont i altres van aconseguir exiliar-se a Bèlgica. Aquest 14 d'octubre, la Justícia espanyola ha condemnat 7 polítics i 2 activistes entre 9 i 13 anys de presó. Prèviament Espanya havia enviat més de 2.000 policies antiavalots a Catalunya. En sortir la sentència desenes de milers de persones van bloquejar pacíficament l'Aeroport de Barcelona i es van suspendre 150 vols. Després hi ha hagut milers de manifestacions a tot Catalunya i en ciutats d'Espanya. Les concentracions, com sempre, han estat totalment pacífiques durant hores, però per primera vegada en 9 anys, al final del dia, s'han produït xocs amb la policia. El detonant: petites provocacions cap a la policia generades per joves independentistes farts, joves antisistema solidaris d'Espanya o fins i tot policies infiltrats. A continuació, els furgons policials perseguien temeràriament als manifestants, atropellant a dues persones, i generaven pànic en disparar centenars de bales de goma. Per defensar-se del avanç dels furgons policials, els manifestants interposaven contenidors d'escombraries i els calaven foc. Les imatges impactants de centenars de fogueres s'han emès per totes les televisions i el govern espanyol ha començat a parlar d'aplicar la Llei de Seguretat Nacional. Era d'esperar que, farts de tanta humiliació i violència, en algun moment, els joves esclatessin en sentir-se provocats per la policia espanyola, i fins i tot pot ser que l'immens desplegament policial hagi atret grups antifeixistes de tot Espanya. Aquests disturbis han ajudat a internacionalitzar més el conflicte, però també pot servir al Govern espanyol per criminalitzar l'independentisme. L'independentisme ha reprès la iniciativa amb sis marxes impressionants que han caminat durant tres dies des de tota Catalunya, emulant la Marxa de 1968 de Martin Luther King. Les marxes radials ha confluït a Barcelona el 18 d'octubre, dia de vaga general contra la sentència. Barcelona col·lapsada. Espanya intenta criminalitzar el moviment independentista per activar una solució repressiva i no veure's obligada a acceptar una solució democràtica. Seguiran accions multitudinàries de desobediència no-violenta fins que es permeti exercir el dret d'autodeterminació.


[En castellano]

EL INDEPENDENTISMO CATALÁN REACCIONA MULTITUDINARIAMENTE

El Gobierno de Cataluña intentó negociar con el Gobierno español un referéndum de autodeterminación ante una demanda popular multitudinaria des de 2010. España negó el diálogo y Cataluña presionó organizando unilateralmente un referéndum en 2017, pero mantuvo la oferta al dialogo. España mandó 3.700 policías para impedirlo, pero el pueblo desobedeció con no-violencia. Aunque la policía hirió a más de mil personas, el referéndum permitió votar a más de 2 millones de personas con un 90,18% por el sí. El Gobierno catalán ofreció negociar un referéndum acordado con España, pero la respuesta fue el encarcelamiento de todo el Gobierno catalán, aunque el Presidente Puigdemont y otros consiguió exiliarse en Bélgica. Este 14 de octubre, la Justicia española ha condenado 7 políticos y 2 activistas entre 9 y 13 años de prisión. Previamente España había enviado más de 2.000 policías antidisturbios a Cataluña. Al salir la sentencia decenas de miles de personas bloquearon pacíficamente el Aeropuerto de Barcelona y se suspendieron 150 vuelos. Después ha habido miles de manifestaciones en toda Cataluña y en ciudades de España. Las concentraciones, como siempre, han sido totalmente pacíficas durante horas, pero por primera vez en 9 años, al final del día, se han producido choques con la policía. El detonante: pequeñas provocaciones hacia la policía generadas por jóvenes independentistas hartos, jóvenes antisistema solidarios de España o incluso policías infiltrados. A continuación, los furgones policiales perseguían temerariamente a los manifestantes, atropellando a dos personas, y generaban pánico al disparar centenares de balas de goma. Para defenderse del avance de los furgones policiales, los manifestantes interponían contenedores de basura y les prendían fuego. Las imágenes impactantes de centenares de hogueras se han emitido por todas las televisiones y el gobierno español ha empezado a hablar de aplicar la Ley de Seguridad Nacional. Era esperable que, hartos de tanta humillación y violencia, en algún momento, los jóvenes estallaran al sentirse provocados por la policía española, e incluso puede que el inmenso despliegue policial haya atraído grupos antifascistas de toda España. Estos disturbios ha ayudado a internacionalizar más el conflicto, pero también puede servir al Gobierno español para criminalizar el independentismo. Este ha retomado la iniciativa con seis marchas impresionantes que han caminado durante tres días des de toda la geografía de Cataluña, emulando la Marcha de 1968 de Martin Luther King. Las marchas radiales ha confluido en Barcelona el 18 de octubre, día de huelga general contra la sentencia. Barcelona colapsada. España intenta criminalizar el movimiento independentista para activar una solución represiva y no verse obligada a aceptar una solución democrática. Seguirán acciones multitudinarias de desobediencia no-violenta hasta que se permita ejercer el derecho de autodeterminación.



[In English]


CATALAN PRO INDEPENDENCE MOVEMENT REACTS CROWDEDLY

The Government of Catalonia attempted to negotiate with the Spanish Government a referendum of self-determination in the face of a massive popular demand since 2010. Spain denied the dialogue and Catalonia pressed unilaterally organizing a referendum in 2017, but kept the offer to dialogue. Spain sent 3,700 policemen to prevent it, but the people disobeyed with nonviolence. Although the police injured more than a thousand people, the referendum allowed more than 2 million people to vote with 90.18% yes. The Catalan government offered to negotiate an agreed referendum with Spain, but the answer was the imprisonment of the entire Catalan government, although President Puigdemont and others managed to go into exile in Belgium. On 14 October, the Spanish judiciary sentenced 7 politicians and 2 activists to between 9 and 13 years in prison. Spain had previously sent more than 2,000 riot police to Catalonia. When the sentence came out tens of thousands of people peacefully blocked Barcelona Airport and 150 flights were suspended. Then there have been thousands of demonstrations throughout Catalonia and in Spanish cities. The rallies, as always, have been completely peaceful for hours, but for the first time in 9 years, at the end of the day, there have been clashes with the police. The trigger: small provocations towards the police generated by young independentists fed up, anti-system young people from Spain in solidarity or even infiltrated police. The police vans then recklessly chased the demonstrators, running over two people, and generated panic by firing hundreds of rubber bullets. To defend themselves against the advance of the police vans, the demonstrators interposed rubbish containers and set them on fire. The shocking images of hundreds of bonfires have been broadcast by all television stations and the Spanish government has begun to talk about applying the National Security Law. It was to be expected that, fed up with so much humiliation and violence, at some point the young people would explode when they felt provoked by the Spanish police, and the immense police deployment may even have attracted antifascist groups from all over Spain. These riots have helped to further internationalize the conflict, but can also serve the Spanish government to criminalize independence. It has taken up the initiative again with six impressive marches that have walked for three days from all over Catalonia, emulating Martin Luther King's 1968 March. The radial marches have come together in Barcelona on October 18, the day of general strike against the sentence. Barcelona collapsed. Spain tries to criminalize the independence movement in order to activate a repressive solution and not be forced to accept a democratic solution. Massive actions of non-violent disobedience will follow until the right to self-determination is allowed to be exercised.


(Carta 491)

7 d’agost de 2019

10.000 CATALANS A ESTRASBURG PER PROTESTAR DAVANT DEL PARLAMENT EUROPEU

El 2 de juliol s’ha inaugurat el nou Parlament Europeu. Amb l’atenció centrada en l’elecció de càrrecs, la UE ha volgut passar per alt que faltaven tres eurodiputats catalans a l’hemicicle. Això suposa la vulneració dels drets polítics de dos milions de ciutadans catalans, espanyols i d’altres països que van votar per Carles Puigdemont i Toni Comin (exiliats a Bèlgica perquè a Espanya serien jutjats venjativament) i Oriol Junqueras (empresonat preventivament des de fa gairebé 2 anys i amb una futura sentencia que es preveu molt dura). Espanya els acusa de rebel·lió per haver organitzat un referèndum d’autodeterminació i haver declarat la independència de Catalunya, sense arribar a aplicar-la, per comminar Espanya a negociar sobre un conflicte que ignora sistemàticament. I ara, Espanya, en el seu combat antidemocràtic contra aquest projecte legítim i no violent, ha posat condicions impossibles per als electes exiliats i empresonat, i en conseqüència els vol esborrar del mapa polític europeu. Si permetéssim això, permetríem que els estats poguessin invalidar els polítics que no desitgin per qualsevol motiu. Aquesta intent de vulneració d’Espanya sobre dos milions de ciutadans europeus, ha motivat que, en un dia laborable, 10.000 catalans hagin viatjat 1.200 km per fer la manifestació més gran que es recorda davant del Parlament Europeu. En la seva campanya de desinformació, la premsa espanyola gairebé no ha parlat de la manifestació o ha intentat desprestigiar-la. El Tribunal de Justícia de Luxemburg haurà d’emetre aviat un veredicte, que no pot ser altre que permetre que prenguin possessió del càrrec d’eurodiputats pel que han estat elegits.

(Carta 490)

27 de juny de 2019

MANIFESTACIÓ CATALANA DAVANT DEL PARLAMENT EUROPEU


[Abajo en castellano]

El 2 de juliol, desenes de milers de catalans viatjarem fins a Estrasburg per manifestar-nos coincidint amb la sessió d’inici del nou Parlament Europeu. Exigirem que els nostres representants catalans elegits per 2 milions de persones puguin ser eurodiputats, cosa que Espanya intenta impedir il·legalment. En concret el President legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, el vici-president Oriol Junqueras i el conseller Toni Comín. Van ser deposats il·legalment pel govern espanyol després que el govern català organitzés un referèndum d’independència de Catalunya, en el que van votar 2,3 milions de persones. Aquest referèndum volia pressionar el govern espanyol a acceptar una sortida democràtica al conflicte que permetés fer un referèndum de comú acord com els celebrats a Escòcia o Quebec. Però el govern espanyol, temorós que l’opció per la independència pugui triomfar, no ho vol permetre. I ja llavors, com va veure tot el món, va enviar la policia a reprimir els votants. I després ha manipulat la justícia per arraconar el moviment independentista i està acusant els líders empresonat de rebel·lió violenta amb càrrecs de fins a 25 anys. Per això altres líders catalans, com Puigdemont i Comín, van decidir escapar d’Espanya i posar-se en mans de la justícia europea (belga, alemanya i anglesa), segurs que la justícia espanyola els condemnaria mentint que hi va haver violència. Junqueras, que porta gairebé dos anys de presó preventiva, s’endevina que serà condemnat a molts anys de presó, però en el judici televisat s’ha pogut constatar que només hi va haver un delicte menor de desobediència que no comportaria presó. De fet, que puguin esdevenir eurodiputats, els permetria evitar la venjança de la justícia espanyola gràcies a la immunitat parlamentaria. El 2 de juliol hi haurà la manifestació més gran vista davant del Parlament Europeu. Necessitem que Europa s’adoni que ja no és un assumpte intern espanyol sinó un conflicte europeu i que s’impliqui a impedir el joc brut d’Espanya. Volem un referèndum.



MANIFESTACIÓN CATALANA ANTE EL PARLAMENTO EUROPEO

El 2 de julio, decenas de miles de catalanes viajaremos hasta Estrasburgo para manifestarnos coincidiendo con el inicio del nuevo Parlamento Europeo. Exigiremos que nuestros representantes catalanes, elegidos por 2 millones de personas, puedan ser eurodiputados, cosa que España intenta impedir. Son el Presidente legítimo de Cataluña, Carles Puigdemont, el vice-presidente Oriol Junqueras y el consejero Toni Comín, que fueron depuestos ilegalmente por el gobierno español porque el gobierno catalán organizó un referéndum de autodeterminación, en el que votaron 2,3 millones de catalanes. Este referéndum quería presionar al gobierno español a organizar un referéndum de común acuerdo como los celebrados en Escocia o Quebec. Pero el gobierno español, temeroso que la opción por la independencia ganara, no lo quiere permitir. Y entonces, como vio todo el mundo, envió la policía a pegar a los votantes. Y luego ha manipulado la justicia para arrinconar el movimiento independentista y está acusando los detenidos de rebelión violenta con cargos de hasta 25 años. Por eso algunos líderes catalanes, como Puigdemont y Comín, decidieron salir de España y ponerse en manos de la justicia europea (belga, alemana e inglesa), seguros de que la justicia española los condenaría mintiendo que hubo violencia. Junqueras, que lleva casi dos años de prisión preventiva, se adivina que será condenado a muchos años de prisión, a pesar de que, en el juicio televisado, se ha podido constatar que sólo hubo un delito menor de desobediencia que no conllevaría prisión. De hecho, que puedan convertirse en eurodiputados, les permitiría evitar la venganza de la justicia española gracias a la inmunidad parlamentaria. El 2 de julio habrá la manifestación más grande nunca vista ante el Parlamento Europeo. Necesitamos que Europa se dé cuenta de que ya no es un asunto interno español sino un conflicto europeo y que se implique en impedir el juego sucio de España. Queremos un referéndum.


(Carta 490)

12 de juny de 2019

PRIORITATS A L'HORA DE PACTAR A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA


S’entén que Colau proposi un tripartit d’esquerres en l’eix esquerra-dreta i, a més, li permetria no prendre partit per cap ‘bàndol’ respecte al conflicte territorial. Però aquí no només estem parlant de dretes i esquerres, ni només d’un conflicte territorial, el més greu és que s’estan vulnerant drets socials i polítics, i això hauria de passar per davant de tot fins que no es recondueixi i es repari el dany. ¿Estem donant el vist-i-plau a una Espanya que perpetra aquest abús? O ens hi hem de plantar de front?

I és veritat que als Comuns se’ls ha de reconèixer que s’han plantat de front moltes vegades, i també, precisament, trencant amb el PSC pel 155. Un PSC que no s’ha desmarcat mai del 155, ni ha reconegut l’error, ni ha demanat disculpes, sinó que han amenaçat novament amb ell. Pedro Sánchez va lamentar la violència policial l’1-O i va amenaçar de reprovar l’actuació del govern espanyol, però després del discurs del Rei va bascular cap al 155 i segueix en aquesta línia de vulneració de drets per defensar l’Estat.

És que, ara mateix, el PSC no està situat amb el 80% de la societat catalana que vol una solució democràticament en forma de referèndum d'autodeterminació i rebutja la repressió. El PSC ara és com el que va aprovar el 155, però encara és més greu, perquè ara sí hi ha el PSOE al govern d’Espanya i encara és més responsable de les vulneracions i d’impedir una solució.

Perquè una cosa és pactar amb el PSC a nivell local, on compten més les persones, i molts alcaldables socialistes estan al partit per motius conjunturals o històrics, o pactar-hi a Badalona per evitar un mal major, i una altra cosa és pactar amb el PSC a Barcelona o Catalunya, on el que està en joc és la política macro del PSC (155, condemnes de rebel·lió i sedició, repressió, supressió de drets polítics, aïllament de l’independentisme i negativa a una solució democràtica amb el “no es no, nunca es nunca”).

És que imaginem-nos aquesta fantasia: Que per al marc espanyol pro-imperis econòmics, s’arriba a la conclusió, via matraca mediàtica, que els Comuns són al capdavant són una rebel·lió encoberta, i que són uns partits perillosos, que ultrapassen el percentatge electoral acceptable per a un sistema que es vanta de ser plural. I que es comences a dir que Ada Colau va incórrer en violència i intent de rebel·lió quan, en el passat, va ocupar bancs violentament o va obstaculitzar desnonaments amb muralles humanes i que per això se l’ha de tancar en presó preventiva i suspendre-la dels seus drets polítics. I que es digués que Jaume Asens va ser l’advocat dels violents i, per tant, també ha d’entrar en presó. I que Gerardo Pisarello és l’autor intel·lectual a l’ombra esgrimint documents trobats a la seva oficina. I imaginem que, a Espanya, gairebé ningú qüestiona les acusacions perquè el poder mediàtic actua com una piconadora i no deixa marge per a discrepar. Només hi discrepen els independentistes bascos i catalans, però ningú els dóna cap credibilitat. Creieu que els Comuns veurien possible pactar amb el PSC, amb Colau, Asens i Pisarello a la presó,  sabent que han estat connivents amb l’agressió i que continuen la repressió per qüestions d’Estat?

Per això crec que seria desitjable un govern de 20 regidors amb ERC i Comuns. I en aquesta aliança, el que seria més just atès l’empat, seria repartir-se el càrrec d’alcalde dos anys cadascú. I si ERC no ho vol, se’l pressiona amb que li seria més desitjable un acord i no tenir una legislatura impossible amb una oposició frontal, però no em sembla bé apretar-lo flirtejant acceptar els vots de Collboni-Valls que només tenen la funció d’apartar l’independentisme. Col·laborar en això, encara que sigui indirectament i dient que no es fan responsables de les intencions de Valls i Iceta, és una cosa que no esperes moralment dels Comuns.

JxCat, en la seva indefinició actual i sabent que no té força per imposar propostes de dretes a 20 regidors més a l’esquerra, podria acceptar investir o donar suports puntuals a una alcaldia que no seria independentista, però almenys seria una alcaldia sobiranista, que és molt més que l’alcaldia insensible que busquen el PSC, Valls i, fins i tot, Bou.

I Valls no és que no demani res a canvi, és que investint algú altre que Maragall ja aconsegueix el que busca i, a més, fa que els seus vots siguin imprescindibles i útils. Tant Valls com Bou oferien els seus vots per mantenir el cordó sanitari al voltant de l’independentisme, perquè no només rebin un atac judicial prevaricador, sinó que, a més, se’ls aïlli políticament. No participar directament del cordó sanitari, però usar-lo fent veure que és cosa de Valls, provoca finalment aquest cordó sanitari, i això no passaria desapercebut a la ciutadania, menys encara a la independentista. I considero que ni tan sols s’hauria de flirtejar amb aquests vots per pressionar Maragall a repartir el càrrec d’alcalde.

I és cert que Alfred Bosch va fer una oposició confrontativa molt bruta, igual que la de la CUP, que debia ser molt desagradable perquè van tractar el govern de Colau com si fos un enemic, bloquejant-ho tot. I això ara que us necessiten, deu fer molta ràbia. I en part es mereixerien que els tractéssiu igual, perquè van ser poc nobles. Bé, simplement tingueu-ho present en la negociació per protegir-vos-en. Però en la política un no hi va a fer amics, sinó polítiques, i amb ERC es podran fer, amb tot el debat intern que faci falta, polítiques d’esquerres i de defensa dels drets polítics.

En relació als partits d’esquerres, apuntar que més aviat estem parlant de partits socialdemòcrates, i alguns a vegades fan dubtar d’això, ERC inclosa. I a JxCat que se l’etiqueta de dretes i se’l descarta per això, però valdria la pena apuntr que sabem que venen de CiU, i que en successives bugades han perdut a Unió i han anat canviant de nom i gent. És cert que deuen mantenir alguna cosa de CiU, però també és cert que han anat vivint una sèrie d’abusos i experiències que normalment tenim la gent d’esquerres i que segurament els hauran generat uns aprenentatges i uns valors. I, en canvi, el PSC està duent a terme polítiques repressives i impositives, que normalment són les experiències amb les que s’embruten les mans els partits de dretes. Per tant, mentre que JxCat és de dretes però està caminant cap a l’esquerra, el PSC està caminant cap a la dreta, per tant, no se on se situen ara mateix aquests dos partits... Però en definitiva, tot i que JxCat parteixin d’una certa posició ideològica, ara mateix estan per denunciar i corregir el franquisme que perviu a Espanya.

I hi ha encara un altre element de responsabilitat social respecte a un procés de qüestionament territorial, que pot acabar en la independència de Catalunya o en una altra cosa com una modernització i federalització de l’Estat espanyol amb reconeixement de les nacions internes. Sigui el que sigui, una alcaldia que facilités la unió colze a colze dels activistes d’ERC i dels Comuns, ajudaria a la cohesió de la societat, mentre que una confrontació enverinada (com la que hi hagut la passada legislatura, en aquest període de pactes, o més encara si no hi ha acord i s’està enfrontat) seria disgregador i perillós, no només per als partits, sinó per a la societat també. Deixant fora al PSC no hi ha tant aquest risc perquè aquest partit té votants però pocs activistes, i els interessos polítics dels votants podem pensar que estaran força coberts pels Comuns que també tenen una mica aquest perfil, i llavors podem pensar que aquests votants es poden sentir tinguts en compte també.

Esperem que l’alcaldia de la capital de Catalunya sigui terreny de construcció en uns anys que veiem molta destrucció.

(Carta 489)


11 de juny de 2019

DESITJO UNS COMUNS QUE ESTIGUIN AMB EL 80%

Desitjo que Ada Colau i els Comuns segueixin estant amb el 80% de la societat catalana i que no pactin amb el PSC que, ara mateix, no està situat amb el 80% de la societat que no vol repressió i que sí que vol que el conflicte territorial de Catalunya amb Espanya se solucioni democràticament amb un referèndum d'autodeterminació. Menys encara quan la jugada del PSC, i també dels vots 'sense condicions' de Valls, formen part d'una operació d'Estat a ultrança per marginar, aïllar i encapsular als independentistes.

(Carta 488)

PACTES A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

Imaginem-nos que pel perill que suposa per un cert marc espanyol pro imperis econòmics, s’arriba a la conclusió, via matraca mediàtica, que els moviments socials i els Comuns i Podemos al capdavant són una rebel·lió encoberta, i són uns partits perillosos, que ultrapassen el percentatge electoral acceptable que permet vantar-se de ser una democràcia plural.

I que es comencés a dir que Ada Colau va incórrer en violència, terrorisme i intent de rebel·lió quan, en el passat, va ocupar bancs violentament o va obstaculitzar desnonaments amb muralles humanes i que per això se l’ha de tancar en presó preventiva i suspendre-la dels seus drets polítics fins que se la jutgi per aquests delictes tan greus. I també es diu que Jaume Asens va ser l’advocat dels violents i també ha d’entrar en presó. I que Gerardo Pisarello és l’autor intel·lectual a l’ombra esgrimint alguns documents trobats a la seva oficina.

I imaginem que, a Espanya, gairebé ningú qüestiona les acusacions perquè el poder mediàtic actua com una piconadora i no deixa marge per discrepar. Només discrepen els independentistes bascos i catalans, que ja han provat la medicina en altres ocasions, però ningú els dóna cap credibilitat perquè són igualment culpables.

Creieu que els Comuns veurien possible pactar amb el PSC sabent que han estat connivents amb l’agressió i que continuen la repressió per qüestions d’Estat?

(Carta 487)

7 de juny de 2019

ESPANYA SUSPEN 4 DIPUTATS I 1.512.993 VOTS CATALANS

Catalunya és una nació, amb més de 1.000 anys d’història, que fa 500 anys va ajuntar-se amb Castella per formar un estat confederal on cada nació conservava la seva sobirania. Fa 300 anys, Espanya va imposar amb una guerra la pèrdua de sobirania de Catalunya per passar a estar sotmesa a Madrid. Des de llavors Catalunya vol recuperar la seva sobirania. Com deia el general espanyol Espartero, cada 50 anys cal bombardejar Barcelona per derrotar aquest desig de llibertat dels catalans. La dictadura feixista de Franco va acabar el 1975 i ara torna a tocaria “bombardejar” Barcelona. La Constitució espanyola, redactada sota tutela militar, impedeix trencar la unitat de l’Estat, per tant, per permetre la independència de Catalunya, caldria reformar-la, però això resulta impossible perquè la població catalana només és el 15% de la població espanyola. Però en la Constitució no es prohibeix ni fer referèndums, ni proclamar la independència de Catalunya sempre que no es faci efectiva. Per això, amb un moviment independentista creixent que durant 10 anys ha protagonitzat manifestacions pacífiques de milions de persones i davant la negativa del Govern espanyol de dialogar, el 2017 la societat catalana va intentar fer-se escoltar anunciant que realitzarien un referèndum d’autodeterminació l’1 d’octubre. Com que no era delicte però a Espanya no volien que es plantegés el tema, el Tribunal Constitucional va prohibir el referèndum. Es va decidir mantenir el referèndum per pressionar per a una negociació, ja que només constituïa un delicte de desobediència, que comportaria multes o inhabilitacions polítiques i no hi havia risc de presó ni tan sols de presó preventiva abans del judici. Però després que Espanya enviés la policia a reprimir els votants del referèndum, la Justícia va acusar els líders catalans d’haver comès un delicte de rebel·lió que comporta fins a 30 anys de presó i permet la presó preventiva, encara que la rebel·lió implica que hi hagi violència i alçament armat, cosa que no hi va haver. A les eleccions del 28 d’abril, ha guanyat Pedro Sánchez del PSOE, però a Catalunya no ha guanyat, sinó que, altra vegada, han guanyat partits pro independència i 4 polítics, en presó preventiva i que estan essent jutjats ara, han estat elegits diputats per 1.512.993 vots. Però acaben de ser suspesos de manera irregular i utilitzant l’article 384 bis que permet suspendre diputats acusats de terrorisme o rebel·lió usant armes i explosius. Espanya, un país bastant democràtic i amb bastanta separació de poders, actua com si fos Turquia, quan es tracta de la unitat de l’Estat i del tema de Catalunya. Necessitem que Europa pari els peus a l’abús de drets polítics que està cometent Espanya.

(Carta 486)

17 de maig de 2019

ESPANYA REPRIMEIX CATALUNYA

Espanya és percebuda com un país europeu amb estat de dret i separació de poders. Però és un país que va tenir una dictadura molt sagnant, nacionalista i de dretes, de 1936 a 1975 i de la qual no ha pogut sortir-ne amb una veritable transició a la democràcia. Segueix tenint la mateixa estructura de poder i els mateixos valors tot i que s'ha dotat d'una capa de pintura moderna i democràtica. I només aflora la seva veritable personalitat en casos puntuals, com quan un partit d'esquerres, Podem, semblava que podia guanyar. Van activar contra aquest partit la guerra bruta des de l'estat, però ràpidament el partit va baixar en les enquestes. En canvi, aquesta guerra bruta segueix contra el moviment per la independència de la nació catalana (una nació històrica amb llengua i cultura pròpia i annexionada a una Espanya centralista fa 300 anys) que es mobilitza per aconseguir una veritable democràcia a Catalunya i deixar enrere aquesta post-dictadura espanyola. Va ser coneguda, a nivell internacional, la repressió policial espanyola contra el referèndum d'autodeterminació de Catalunya celebrat a finals del 2017. Aquest referèndum intentava que Espanya no seguís ignorant aquest moviment que portava anys organitzant manifestacions de milions de persones. Però la resposta d'Espanya va ser: no negociar res, criminalitzar el moviment i perseguir-lo usant la llei com a arma política. Tot i així, els catalans segueixen votant massivament als partits independentistes. En les eleccions espanyoles del 28 d'abril, ha guanyat el PSOE de Pedro Sánchez (igualment nacionalista i contrari a dialogar sobre el dret d'autodeterminació dels catalans), però a Catalunya no ha guanyat el PSOE sinó ERC, un partit independentista d'esquerres. I ara se celebraran les eleccions europees i tornarà a haver un triomf independentista a Catalunya. La Junta Electoral Central (JEC), òrgan que regula els processos electorals, va intentar impedir que el President de Catalunya, Carles Puigdemont, destituït fa dos anys pel govern espanyol, es pogués presentar. Puigdemont viu exiliat a Bèlgica per no ser empresonat i injustament jutjat com ho estan sent altres membres del govern català que van confiar en la justícia espanyola. La JEC el va intentar vetar, però davant l'escàndol judicial, finalment el Tribunal Suprem espanyol va haver de desautoritzar la JEC i acceptar que es podia presentar. Tot sembla indicar que, a Catalunya, l'ex-president Puigdemont tindrà un vot massiu. Europa i el món no haurien de tolerar que Espanya reprimeixi aquest moviment polític tan legítim com qualsevol altre. Necessitem respecte als drets humans i polítics.

(Carta 485)

17 d’abril de 2019

ESPANYA REFUSA DEMANAR PERDÓ PEL GENOCIDI A AMÈRICA LLATINA

El President de Mèxic, Manuel López Obrador, rep bastó de mando indígena
El nou president de Mèxic, Manuel López Obrador, en la seva investidura, va demanar disculpes als indígenes pels maltractes soferts per part de l’Estat. I després va adreçar una carta privada al Rei d’Espanya i al Papa de l’Església Catòlica demanant-los que es disculpin respecte als pobles indígenes per la conquesta del continent fa cinc segles. Es diu aviat, però la població indígena va reduir-se de 60 a 6 milions de persones i es va alterar brutalment les societats originàries fins a convertir-les en grups marginals en les seva pròpia terra. La monarquia espanyola ha filtrat la carta a la premsa i llavors hem sigut testimonis d’un claríssim episodi de nacionalisme agressiu i prepotent, que als catalans no ens ha sorprès perquè som víctimes d’aquest mateix nacionalisme espanyol, que és el cor dels motius que empenyen una majoria de catalans a voler-se independitzar d’Espanya perquè no volem formar més part d’un estat intolerant i impositiu. Tot l’arc polític espanyol, de l’extrema dreta fins al centre-esquerra (excepte l’esquerra minoritària), han sortit enfurismats a assegurar que Espanya no ha de disculpar-se, sinó tot el contrari, els haurien d’agrair que els van portar la civilització a pobles endarrerits i més sanguinaris que els colonitzadors, amanit amb tot tipus d’insults i faltes de respecte al President de Mèxic, com retreure-li que ell és més descendent dels colonitzadors que no pas els habitants d’Espanya. Als catalans, no ens sorprèn aquesta incapacitat d’Espanya per fer autocrítica respecte a fets del passat, com han dut a terme molts altres estats per episodis semblants. Si els representants actuals se senten tan incòmodes davant la interpel·lació i surten en trompa a tancar files, indica que els valors que van inspirar aquell episodi sinistre segueixen vigents avui dia. Per això, Catalunya sent que, per supervivència, si vol preservar la seva identitat i autonomia política, necessitarà independitzar-se d’Espanya. En els últims 40 anys, Espanya no ha volgut esdevenir un país respectuós, plurinacional (hi ha 4 llengües a més del castellà) i on tot el poder real no es concentri a Madrid. A mi m’enorgulleix que, de manera totalment diferent, el Govern de Catalunya hagi condemnat el genocidi colonial d’Amèrica per part de les potències europees i que hagi aprofitat l’ocasió per demanar disculpes pel paper que van jugar en la colonització els esclavistes catalans.