PUIGDEMONT RETORNA PER DEIXAR CLAR QUE LA LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA SEGUEIX

Des de 1714 Espanya tracta Catalunya com una colònia, amb un espoli fiscal de 22.000 milions d’euros anuals (10% del PIB de Catalunya!) i amb una actitud racista anti-catalana. I això ha perviscut fins avui dia i, per això, necessitem la independència de Catalunya. Vam fer un referèndum d’autodeterminació el 2017 i, de resultes de la repressió posterior, el president Puigdemont ha hagut d’estar 7 anys exiliat a Bèlgica. Aquest any, per la necessitat del president Pedro Sánchez d’aconseguir els vots del partit de Puigdemont, Junts, es va aprovar el 11 de juny una llei d'amnistia que havia d’acabar amb la repressió, entre altres del President Puigdemont. Per això, durant el procés electoral català del 12 de maig, ell va dir que tornaria a Catalunya per participar en la investidura del futur president del govern català.

Autor: Josep Balcells

La repressió ha aconseguit que l’altre gran partit independentista, ERC, deixés la confrontació i volgués pacificar el país, però això l’ha dut a anar perdent moltíssims vots dels independentistes més actius i exigents. Un altre partit independentista, la CUP, desorientada en aquest panorama, també ha anat perdent força vots. En les últimes eleccions al govern català, la repressió ha tornat a impossibilitar que el candidat Puigdemont pogués fer la campanya electoral a Catalunya, l’ha hagut de fer des de la distància per internet, i tampoc ha pogut participar en els debats televisius. Al final, aquest context anormal ha anat influint fent que l’independentisme perdés la majoria absoluta que havia tingut en els darrers dotze anys. El PSC, un partit anti-independentista del mateix partit del president espanyol Sánchez, va quedar primer, però necessitava els vots d’ERC per arribar a la majoria absoluta. I ERC, per evitar noves eleccions (en les que encara hi hagués baixat més), ha donat els seus vots perquè el PSC pugui governar Catalunya en una mena de colònia pacificada, a canvi d’una hipotètica sobirania fiscal per a Catalunya (una promesa que tots sabem que no es complirà perquè aniria en contra de l’espoli fiscal que està a la base de la relació Espanya-Catalunya).

Autor: Josep Balcells

Però els jutges espanyols, en continuïtat amb la “lawfare” amb la qual han perseguit als independentistes catalans, es neguen a aplicar la llei d’amnistia aprovada pel Congrés espanyol, demostrant impunement que fan un ús impropi de la justícia per a fins polítics. Malgrat això, ara que Puigdemont ha sortit elegit com a diputat del segon partit més votat del Parlament català, va anunciar que, tal i com havia promès, tornaria el dia de la investidura, el 8 d'agost. Els jutges van donar instruccions a la policia catalana que, comandada per ERC i havent de complir per imperatiu legal, va desplegar un dispositiu policial impressionant per impedir que Puigdemont pogués entrar al Parlament.

Llavors, davant la multitud que l’havia vingut a rebre davant el parc del Parlament, el president Puigdemont va fer un discurs. Va deixar molt clar que els jutges incomplien la llei, que el conflicte entre Catalunya i Espanya no havia desaparegut i que els catalans seguim exigint la independència de Catalunya. Acabat el discurs, va desaparèixer entre la multitud escapolint-se de la policia. La policia, amenaçada pels jutges, va activar l’Operació Gàbia tallant el trànsit a totes les carreteres de Catalunya en veritable una caça a l’home. Aquest operatiu només s’havia fet servir contra els terroristes islamistes que van atemptar a Barcelona el 17 d’agost de 2017. Ara ho va fer per arrestar un diputat, elegit per 700.000 catalans, acusat de malversació. A més, acusat fraudulentament pels mateixos jutges que ara no volen aplicar la llei d’amnistia, aprovada pel Congrés espanyol precisament per deixar de perseguir-lo judicialment. Seria inexplicable, si no fos que Puigdemont i els independentistes catalans són els enemics número 1 d’Espanya.

Autor: Josep Balcells

El president Puigdemont ha esquivat tot el sistema policial i ja torna a ser a l’exili belga havent deixat en evidència l’abús inadmissible que estan cometent els jutges, amb aquesta insubordinació i intromissió en la política des de l’estament judicial. Però ningú els critica a Espanya, ni ningú pensa fer-hi res. Caldrà veure si Junts retirarà el suport al govern espanyol i aquest es desestabilitzarà. De moment l’aparició desafiant del president Puigdemont a Barcelona ha servit perquè tota la gran premsa mundial tornés a situar el problema català a les portades informatives, deixant clar que el conflicte continua i que no hi haurà cap mena de solució política fins que l’encaix internacional de Catalunya sigui decidit pels mateixos catalans.

(Article 531)