L’INDEPENDENTISME SEGUEIX SENT EL MOVIMENT SOCIAL MÉS POTENT D’EUROPA

Cada 11 de setembre Catalunya celebra el seu Dia Nacional que rememora que aquest dia de 1714 va perdre una guerra i va ser annexionada a Castella, li van abolir totes les seves institucions, li va prohibir la seva llengua i va passar a ser tractada com una colònia. Un poble, que tria aquest tipus d’efemèride com a dia nacional deixa clar que pretén recordar que li van prendre la llibertat i que la voldrà recuperar en el futur, com així ho ha intentat des de llavors. Però la brutalitat militar de Castella ho ha impedit reiteradament, amb bombardejaments, empresonaments, afusellaments i ajusticiament massius.

Una de les 5 manifestacions: la de Barcelona

El 2017 Catalunya va pensar ingènuament que, en el context de la UE, Espanya no podria recórrer a la violència com fins llavors i això obriria la porta a una sortida democràtica del conflicte amb un referèndum d’autodeterminació. Però Madrid va enviar 10.000 policies per reprimir els votants del referèndum auto-organitzat, amb imatges que van donar la volta al món. Des de llavors, Espanya ha malgastat ingents recursos per tractar de destruir el moviment independentista català: amb una repressió policial i judicial sense precedents a Europa, prevaricant, fent investigacions prospectives i retorçant la llei per acusar de malversació, terrorisme i traïció; amb un espionatge il·legal a polítics, activistes i advocats per poder-los acusar o fer-los xantatges polítics; amb un atac mediàtic constant per desprestigiar-los i, fins i tot, amb suborns i joc brut per part de grups para-policials que actuaven fora de la llei.

Amb aquesta manera de procedir Espanya ha aconseguit espantar i dividir l’acció dels partits pro-independència i, després d’una dècada de governs catalans independentistes, acaben de fer possible que un partit espanyolista governi a Catalunya (amb el suport d’un dels partits independentistes com a contrapartida d’uns acords econòmics que segur que no es compliran). I, amb aquest canvi de govern, volen fer creure que hi ha una altra majoria social que ja no és l’independentisme. Però tothom sap que aquest canvi té una altra explicació: Espanya, durant una dècada, ha estat sotmetent Catalunya a una violència política que ha afectat els partits independentistes que estan molt desacreditats i que ara hauran de fer autocrítica i canviar les estratègies. Però, a banda dels partits polítics, la majoria social independentista segueix endavant com el moviment social més potent d’Europa, atès el seu poder de convocatòria gairebé imperturbable malgrat totes aquestes vicissituds.

I així, aquest 11 de setembre, una multitud ha tornat a sortir al carrer, aquesta vegada simultàniament a cinc ciutats (Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa) per denunciar que Catalunya podria no ser una regió pobra si disposés dels recursos que Espanya li espolia amb un tracte equiparable al colonialisme.

Al moviment per la independència de Catalunya li toca dissenyar la manera d’aconseguir d’exercir el dret d’autodeterminació, sabent que Espanya, que es vanta de ser un estat democràtic, farà ús de la violència per impedir-ho, i sabent que la UE, que es vanta de ser un espai democràtic, pot tornar a mirar cap a una altra banda per no haver-s’hi d’implicar. En tot cas, si la gent hi és, el projecte independentista seguirà endavant i, per Espanya i per la UE, cada vegada serà més incòmode d’intentar evitar que els catalans puguin decidir el seu futur democràticament.

Vídeo de l'acte a Barcelona: https://www.youtube.com/watch?v=Jbawj0-6iAw&t=1764s
Tuit amb vídeo d'Els Segadors: https://x.com/assemblea/status/1833947304467800173 

 

(Article 532)