ESTUPOR A CATALUNYA PER L'ABÚS JUDICIAL ESPANYOL

Per formar un govern del PSOE i Sumar (centre i esquerra) i evitar-ne un de PP i VOX (dreta i extrema dreta), van pactar de 8 partits, amb 179 escons, que representen 12,3 milions de ciutadans. Els independentistes catalans, imprescindibles per a aconseguir el pacte, van exigir, com a condició inicial, aprovar una llei d'amnistia que desactivés la repressió judicial amb què l'alta magistratura, motivada pel seu exacerbat nacionalisme espanyol, ha perseguit als nacionalistes catalans (uns 500 persones tenen condemnes o judicis pendents). El PSOE, que també és molt nacionalista i que refusava l'amnistia, després de les eleccions va fer un gir de 180º i va acceptar l’amnistia per no perdre el govern.

MHP Carles Puigdemont, autor: Albert Salamé

La llei d'amnistia no està essent acceptada pel nacionalisme espanyol, per tant, ja veurem com s'acabarà aplicant, però en realitat el que hagués estat just hagués sigut un procés de nul·litat de les causes, admetent que els independentistes catalans no havien comès cap delicte a l'organitzar un referèndum d'autodeterminació i que les acusacions contra ells eren part de la "lawfare" (instrumentalitzar la justícia amb fins polítics) que va utilitzar l'estat contra ells. Llavors s'hagués pogut jutjar els policies que van atacar indegudament els votants del referèndum. En l'amnistia, en canvi, s'anul·len els delictes que s'entén que van cometre ambdós bàndols, però és que el bàndol independentista va actuar democràticament i no va cometre cap delicte, mentre que l'estat sí va actuar fora de la llei.

Malgrat que l’amnistia és injusta amb els independentistes perquè els hi atribueix delictes, el que treu de polleguera el nacionalisme espanyol és que, sent ells els forts, no pugin guanyar i humiliar als febles, com han fet sempre. Pel fet de ser l'estat la part forta, que aprovi l'amnistia implica que accepta implícitament que va jugar brut amb l'il·legítim objectiu d'intentar destruir un moviment polític perfectament legítim.

El Congrés espanyol ha procurat que la llei no tingués cap ambigüitat perquè es tenia la certesa que els jutges la intentarien interpretar tergiversadament contra els independentistes catalans. Com que no es pot amnistiar persones concretes pel fet de ser independentistes (de fet, ser independentistes va ser el seu "delicte"), s'amnistiaven delictes concrets, en el context del procés independentista català, amb algunes exclusions: la malversació (amb enriquiment personal o afectació dels interessos financers de la UE), l'alta traïció (amb "un ús efectiu de la força contra la integritat territorial") i el terrorisme ("que hagi causat de manera intencionada greus violacions de drets humans").

Jutge Joaquín Aguirre

La llei, aprovada el 7 de març, va ser rebutjada per la dreta i els jutges, i l'expresident Aznar va dir que "qui pogués fer alguna cosa contra la llei d'amnistia, que la fes". Des del correu electrònic oficial del Consell General del Poder Judicial (màxim òrgan de la judicatura espanyola), es va distribuir, a tots els jutges, un manual sobre com paralitzar l'aplicació de la llei d’amnistia, menystenint l'esperit del legislador, cosa que anul·la l’estat de dret per als independentistes catalans.

Pel que fa al delicte d'alta traïció, el jutge Joaquín Aguirre no vol amnistiar els acusats del pla secret que, segons ell, l'independentisme català tenia amb Putin per desestabilitzar Europa. Ell mateix ha donat declaracions a la televisió alemanya escampant informació secreta del sumari per desprestigiar els acusats.

Tampoc el jutge Manuel García-Castellón volia amnistiar Puigdemont i altres set persones (que s'havien exiliat a Suïssa) pel delicte de terrorisme que atribuïa a unes manifestacions de 2019. Afortunadament, el jutge s'ha vist obligat a arxivar la causa, però no per l'aplicació de l'amnistia, sinó per un error de procediment. Cinc dels encausats han pogut finalment tornar de l'exili.

Jutge Manuel García-Castellón

Tampoc es vol amnistiar als set nois que, el 2019, van ser detinguts per terrorisme amb un impressionant operatiu policial que va sortir a tots els noticiaris, que semblaria que intentava influir en les eleccions que es celebraven dos mesos més tard, insinuant que el pacífic moviment independentista català havia basculat cap al terrorisme. Es van filtrar a la premsa informacions i trossos de vídeos descontextualitzats dels interrogatoris en una greu vulneració del secret de sumari. Passades les eleccions, els van deixar en llibertat amb fiança. Els haguessin alliberat si fossin realment terroristes? El jutge ha decidit no amnistiar-los i portar el cas a la Justícia Europea, cosa que endarrerirà encara més la seva exculpació final.

Pel que fa a la malversació, el Tribunal Suprem va refusar l'amnistia i mantindrà vigents les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín i Puig (amb acusacions de 12 anys de presó!). Argumenten que els polítics van malversar en l’organització del referèndum amb "enriquiment personal" perquè, tot i que no van quedar-se ni un euro, es pot considerar que es van estalviar de posar-hi diners personals. També argumenten que haurien perjudicat els interessos financers de la UE

Els jutges mai especifiquen la quantitat malversada perquè no sabrien ni què fer-hi constar, però és que el 2017 les finances del govern de Catalunya estaven intervingudes pel govern de Madrid, i el ministre d'hisenda Cristóbal Montoro del PP ja va assegurar que no s'havia dedicat cap euro públic per finançar el referèndum. En realitat no hi va haver malversació de cap tipus perquè el referèndum es va fer amb voluntariat i amb fons privats.

A més, els jutges volen justificar perjudici financer per a la UE, usant una directiva de la UE que encara no està aprovada (!) i que es refereix apropiar-se de fons econòmics europeus, cosa que no es va fer constar en la sentència del Tribunal Suprem de 2019, però ara argumenten que sí que n'hi va haver.

Manifestació de la Diada 2018, Omnium Cultural

El més positiu és que, en aquest pronunciament del Tribunal Suprem, cinc magistrats han votat a favor, però una magistrada, Ana Ferrer (inequívocament antiindependentista), hi ha votat en contra perquè considera que, no concedint l’amnistia, s’està retorçant la interpretació de la llei i hi veu el perill que això impliqui una condemna contra la justícia espanyola per part del Tribunal Europeu de Drets Humans.

De moment, s'ha amnistiat: per un cantó, 20 activistes i 4 càrrecs públics catalans i, per l'altre cantó, 50 policies espanyols. Resulta doblement insultant que l'amnistia no es pugui aplicar amb normalitat a independentistes catalans pacífics i, en canvi, s’apliqui als policies que els van agredir.

I el més greu a nivell humà és que la població espanyola, tret dels catalans, està justificant l’abús de la justícia contra els independentistes catalans, perquè els mitjans de comunicació els han deshumanitzat i han presentat el seu objectiu com a totalment inacceptable. Traient drets als catalans, estan alimentant la bèstia del feixisme. Aquesta bèstia que preocupa a la UE, ja fa segles que ataca els catalans i ara, que Catalunya es reivindica políticament, aquest feixisme és transversalment acceptat a l’Estat espanyol sense cap objecció.

A Catalunya ha causat estupor que els jutges, en lloc d'aplicar la llei d'amnistia tal com està escrita, s'hagin insubordinat, en una mena de cop d'estat judicial contra el parlament espanyol, i que no els passarà res per fer-ho. Si fins i tot el Tribunal Constitucional els ho permet, no hi haurà manera d'aturar-los a Espanya, i s'hauran de portar els casos a Europa, on demoraran anys. L'única solució és que Catalunya sigui com Andorra o Portugal, un nou estat d'Europa.

(Article 530)