12 de febrer del 2014

NO ÉS AIXÒ DAVID TRUEBA, NO ÉS AIXÒ...


David Trueba va dir als premis Goya que "s'ha d'anar més a Catalunya i dir-los que els estimem". Se li agraeix a David Trueba el gest i les paraules amistoses i ben intencionades, i entenc el que volia expressar. Però em sembla que els seus mots destil·len algunes incomprensions que, al meu entendre, hi ha a Espanya i, sorprenentment, també a Catalunya.

Evidentment que hi ha gent d'Espanya que té amics i amigues catalans o que li agrada com és la societat catalana en general. Això també ens passa a molts catalans i catalanes, que tenim bones amistats amb espanyols o que ens agraden moltes coses d'Espanya.

Malauradament hi ha una gran majoria de gent espanyola que no ens estima perquè els arriba una imatge totalment distorsionada de nosaltres, i aquests, Trueba, sí que serien els que haurien de venir a conèixer-nos, per poder-nos estimar després.
S'adonarien que els mitjans de comunicació els han mentit intencionadament i veurien que aquí no s'obliga a ningú a parlar català, que no tenim problema en parlar en castellà, que a les escoles s'ensenya aquesta llengua i que és llengua vehicular de molts professors, que no som insolidaris sinó tot el contrari, que no ens manipula TV3 perquè, per conjuntura, tenim molta més pluralitat informativa que ells, que l'Artur Mas no ens ha engalipat per tapar les seves vergonyes austericides, sinó que és ell qui ha vingut a nosaltres perquè el seu partit no quedés sobrepassat, i ell potser vol tapar coses però en tot cas no és el perquè de la demanda social, que no volem la independència per tenir més diners, sinó perquè no ens sentim gens respectats per aquest Estat, tot i que llavors sí podem sentir ràbia al descobrir que tenen una concepció usurera-colonial de la nostra economia, que la majoria de catalans no som nacionalistes en el sentit que s'imaginen, de creure en la supremacia catalana a l'estil nazi, res a veure, el catalanisme, si de cas, és un nacionalisme que funciona com ho fa el feminisme, que no creu que les dones siguin superiors, sinó que apareix i actua per no deixar-se trepitjar i, en tot cas, motivat per l'existència prèvia d'una societat patriarcal i masclista.
Però, David, no tenim un problema amb els ciutadans espanyols sinó amb l'Estat. Els mitjans de comunicació són corretja de transmissió del poder polític que conforma l'actual Estat espanyol (monarquia, estructures estatals, poder econòmic, exèrcit, PP, també PSOE encara que a molts els pesi) totalment encarnat per un nacionalisme espanyol que, aquest sí s'entén a ell mateix com a negador i sotmetedor de l'altre. Per això han estat incapaços de respondre empàticament a la proposta d'autonomisme millorat de l'Estatut, igual com ho farien amb el federalisme, i per això són incapaços de respondre comprensivament i assertiva a l'independentisme.
És a dir, amic Trueba, que la proposta independentista no sorgeix d'una manca de comunicació que ens fa sentir-nos poc estimats pels ciutadans d'Espanya, que pot ajudar més o menys és clar, sinó que ve de sentir que la nostra identitat social i les nostres possibilitats polítiques col·lissionen massa i massa sovint amb el model d'Estat espanyol que existeix. I ja ens hem cansat d'insistir en va, ni estem disposats a esperar 300 anys a que això pugui ser diferent. No som més que ningú, però tampoc menys. I volem poder confrontar-nos, entre esquerres i dretes, com qualsevol país del món, sense haver de tenir una lluita extra amb un nacionalisme exterior que a més és molt dretà i conservador (representat pel PP, però també per l'estructura del PSOE).

I és que no hem de caure en el discurs benintencionat de Trueba, perquè ens farà sentir culpables del que desitgem, com si el nostre dret a la llibertat menystingués els amics espanyols i no els correspongués. No té res a veure amb això. És un problema polític i administratiu, i no atemptarà contra aquestes amistats. Igual com molts espanyols tenen amics argentins, mexicans... i això no implica compartir una estructura administrativa comuna, sinó simplement, compartir una amistat, una cultura i uns interessos comuns.

D'igual manera, el que s'està demanant no té res a veure amb les identitats individuals de cada persona, que s'han de respectar per sobre de tot. Per això no ens han de confondre amb la típica enquesta: "Vostè se sent més català o més espanyol?" com a termòmetre de si hi ha més independentisme o menys. No hauria de tenir-hi a veure. Perquè els xinesos, nordamericans o alemanys que viuen a Catalunya, se sentiran més xinesos, nordamericans o alemanys que catalans, i no per això haurien de voler que les decisions que afecten aquesta societat segueixin el dictat de la Xina, dels EEUU o d'Alemanya. Així mateix, una persona que ha vingut d'Andalusia, es pot sentir més andalusa o espanyola que catalana, però no necessàriament ha de voler formar part d'Espanya i que les decisions que s'apliquen aquí depenguin més d'Espanya o de Madrid que del que vol la societat catalana.

Tot i així, gràcies Trueba i, si ens estimes, és obvi que no trencarem l'amistat amb tu ni deixarem de seguir les teves pel·lícules, sigui quin sigui el marc político-administratiu que aconseguim. Fins sempre.

(Carta 341) 

Publicat com a mínim a: Diari de Tarragona, El Periscopi, Diari Bon Dia d'Andorra, L'independent de Barberà, L'independent de Gràcia.

3 comentaris:

  1. Moltes gràcies per explicar-ho tan bé Jordi!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies a tu, Neus.
    I aquí van dos articles més que tracten el mateix tema:
    http://pensacions.blogspot.com.es/2014/02/no-hagais-caso-david-trueba-no-es-amor.html
    http://www.vilaweb.cat/noticia/4174460/20140220/trueba-diuen-amor-quan-volen-dir-sexe.html

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Jordi. Has identificat molt be com els catalans només volem tenir el respecte de la societat i dels estaments oficials de l'estat espanyol, de la mateixa manera que el tenen cap a la resta de ciutadans europeus, o d'arreu.

    ResponElimina