David Trueba va dir als premis Goya que "s'ha d'anar més a
Catalunya i dir-los que els estimem". Se li agraeix a David
Trueba el gest i les paraules amistoses i ben intencionades, i entenc
el que volia expressar. Però em sembla que els seus mots destil·len
algunes incomprensions que, al meu entendre, hi ha a Espanya i,
sorprenentment, també a Catalunya.
Evidentment que hi ha gent d'Espanya que té amics i amigues catalans o que li agrada com és la societat catalana en general. Això també ens passa a molts catalans i catalanes, que tenim bones amistats amb espanyols o que ens agraden moltes coses d'Espanya.
Malauradament hi ha una gran majoria de gent espanyola que no ens estima perquè els arriba una imatge totalment distorsionada de nosaltres, i aquests, Trueba, sí que serien els que haurien de venir a conèixer-nos, per poder-nos estimar després.
S'adonarien que els mitjans de
comunicació els han mentit intencionadament i veurien que aquí no
s'obliga a ningú a parlar català, que no tenim problema en parlar
en castellà, que a les escoles s'ensenya aquesta llengua i que és
llengua vehicular de molts professors, que no som insolidaris sinó
tot el contrari, que no ens manipula TV3 perquè, per conjuntura,
tenim molta més pluralitat informativa que ells, que l'Artur Mas no
ens ha engalipat per tapar les seves vergonyes austericides, sinó
que és ell qui ha vingut a nosaltres perquè el seu partit no quedés
sobrepassat, i ell potser vol tapar coses però en tot cas no és el
perquè de la demanda social, que no volem la independència per
tenir més diners, sinó perquè no ens sentim gens respectats per
aquest Estat, tot i que llavors sí podem sentir ràbia al descobrir
que tenen una concepció usurera-colonial de la nostra economia, que
la majoria de catalans no som nacionalistes en el sentit que
s'imaginen, de creure en la supremacia catalana a l'estil nazi, res a
veure, el catalanisme, si de cas, és un nacionalisme que funciona
com ho fa el feminisme, que no creu que les dones siguin superiors,
sinó que apareix i actua per no deixar-se trepitjar i, en tot cas,
motivat per l'existència prèvia d'una societat patriarcal i
masclista.
Però, David, no tenim un problema amb els ciutadans espanyols sinó amb l'Estat. Els mitjans de comunicació són corretja de
transmissió del poder polític que conforma l'actual Estat espanyol
(monarquia, estructures estatals, poder econòmic, exèrcit, PP,
també PSOE encara que a molts els pesi) totalment encarnat per un
nacionalisme espanyol que, aquest sí s'entén a ell mateix com a
negador i sotmetedor de l'altre. Per això han estat incapaços de
respondre empàticament a la proposta d'autonomisme millorat de l'Estatut, igual com ho farien amb el federalisme, i per
això són incapaços de respondre comprensivament i assertiva a
l'independentisme.
És a dir, amic Trueba, que la proposta
independentista no sorgeix d'una manca de comunicació que ens fa
sentir-nos poc estimats pels ciutadans d'Espanya, que pot ajudar més
o menys és clar, sinó que ve de sentir que la nostra identitat
social i les nostres possibilitats polítiques col·lissionen massa i
massa sovint amb el model d'Estat espanyol que existeix. I ja ens hem
cansat d'insistir en va, ni estem disposats a esperar 300 anys a que
això pugui ser diferent. No som més que ningú, però tampoc menys.
I volem poder confrontar-nos, entre esquerres i dretes, com qualsevol país
del món, sense haver de tenir una lluita extra amb un nacionalisme
exterior que a més és molt dretà i conservador (representat pel
PP, però també per l'estructura del PSOE).
I és que no hem de caure en el discurs
benintencionat de Trueba, perquè ens farà sentir culpables del que
desitgem, com si el nostre dret a la llibertat menystingués els
amics espanyols i no els correspongués. No té res a veure amb això.
És un problema polític i administratiu, i no atemptarà contra
aquestes amistats. Igual com molts espanyols tenen amics argentins,
mexicans... i això no implica compartir una estructura
administrativa comuna, sinó simplement, compartir una amistat, una
cultura i uns interessos comuns.
D'igual manera, el que s'està demanant
no té res a veure amb les identitats individuals de cada persona,
que s'han de respectar per sobre de tot. Per això no ens han de confondre amb la típica enquesta: "Vostè
se sent més català o més espanyol?" com a termòmetre de si
hi ha més independentisme o menys. No hauria de tenir-hi a veure.
Perquè els xinesos, nordamericans o alemanys que viuen a Catalunya, se
sentiran més xinesos, nordamericans o alemanys que catalans, i no per això
haurien de voler que les decisions que afecten aquesta societat
segueixin el dictat de la Xina, dels EEUU o d'Alemanya. Així mateix, una persona
que ha vingut d'Andalusia, es pot sentir més andalusa o espanyola
que catalana, però no necessàriament ha de voler formar part d'Espanya i
que les decisions que s'apliquen aquí depenguin més d'Espanya o de
Madrid que del que vol la societat catalana.
Tot i així, gràcies Trueba i, si ens
estimes, és obvi que no trencarem l'amistat amb tu ni deixarem de
seguir les teves pel·lícules, sigui quin sigui el marc
político-administratiu que aconseguim. Fins sempre.
(Carta 341)
Publicat com a mínim a: Diari de Tarragona, El Periscopi, Diari Bon Dia d'Andorra, L'independent de Barberà, L'independent de Gràcia.
Publicat com a mínim a: Diari de Tarragona, El Periscopi, Diari Bon Dia d'Andorra, L'independent de Barberà, L'independent de Gràcia.
Moltes gràcies per explicar-ho tan bé Jordi!
ResponEliminaMoltes gràcies a tu, Neus.
ResponEliminaI aquí van dos articles més que tracten el mateix tema:
http://pensacions.blogspot.com.es/2014/02/no-hagais-caso-david-trueba-no-es-amor.html
http://www.vilaweb.cat/noticia/4174460/20140220/trueba-diuen-amor-quan-volen-dir-sexe.html
Moltes gràcies Jordi. Has identificat molt be com els catalans només volem tenir el respecte de la societat i dels estaments oficials de l'estat espanyol, de la mateixa manera que el tenen cap a la resta de ciutadans europeus, o d'arreu.
ResponElimina