ESPANYA VOL AMAGAR EL MAJOR CAS D’ESPIONATGE DINS LA UE

Gonzalo Boye és l’advocat especialitzat en dret penal internacional que defensa el President de Catalunya Carles Puigdemont (destituït il·legalment pel govern espanyol el 2017 i que lluita des de l’exili per l’alliberament de Catalunya).

Al seu últim llibre, Boye parla del Catalangate, el cas d’espionatge que va destapar el The New Yorker (1) el 18 d’abril basant-se en la investigació de l’organització Citizen Lab, vinculada a la Universitat de Toronto, que havia descobert que s’havia espiat il·legalment a 65 independentistes catalans amb els programes Pegasus i Candirú (2).

El Govern espanyol va negar tenir-hi res a veure i va intentar desacreditar Citizen Lab. Passats uns dies, en el que semblava una cortina de fum, va revelar que el president espanyol i diversos ministres, també havien estat espiats amb Pegasus. Intentaven difuminar la seva responsabilitat, però això no els exculpa de ser els suposats autors del Catalangate, encara que la majoria de la premsa espanyola s’ha agafat a això per deixar de parlar de l’espionatge als catalans.

Finalment, el Govern espanyol ha reconegut que havien espiat amb Pegasus a 18 independentistes catalans durant 2019 amb l’aval del jutge Pablo Lucas Murillo del Tribunal Suprem. Es tracta de 18 casos de 2019, però són casos nous perquè els descoberts per Citizen Lab es refereixen a altres dates, eren de 2017 (1 cas) i de 2020 (64 casos), però cap de 2019. Per tant, aquestes s'haurien de sumar als ja descoberts: 65 + 18 = 83 casos com a mínim!

El cas d’espionatge a Boye serveix per entendre com actua la Justícia a Espanya. El jutge Lucas Murillo va autoritzar les escoltes a l’advocat Boye i, al mateix temps, era el jutge que resolia els recursos de l’advocat referents a la immunitat dels europarlamentaris catalans Puigdemont, Comín i Ponsatí. Ja en aquell moment, Boye va intentar recórrer aquest jutge per manca d’imparcialitat, degut a una publicació i unes declaracions contra l’independentisme català. Però el jutge va defensar amb vehemència la seva imparcialitat. Ara sabem que pel matí autoritzava espiar a l’advocat i per la tarda resolia els seus recursos!

A més, segons la llei espanyola, un jutge pot autoritzar intervenir comunicacions, però en cap cas pot autoritzar el que possibilita Pegasus: accedir a tot el contingut del mòbil (comunicacions, documents, vídeos, fotografies...) i també poder-lo controlar (activar càmeres i micròfons, escriure o esborrar emails...). A més, aquesta informació ha d’estar sempre sota custòdia judicial, mentre que amb Pegasus la informació és controlada per l’empresa israeliana NSO, fora de la UE que és la que, per indicació de qui paga, infecta els mòbils.

Per exemple, mentre Boye era espiat, entre altres coses, portava la defensa d’uns dirigents siris que van ser jutjats i condemnats a Alemanya. El que parlava amb els seus clients va estar en possessió de l’empresa israeliana. Podem estar segurs que aquestes informacions no van ser utilitzades?

El més greu és que la comissió del Parlament Europeu que investiga els abusos comesos amb Pegasus només vol investigar Polònia i Hongria i no Espanya. Ja sabem que la UE és un club del que Espanya n’és membre i Catalunya no, però si la UE no vol ser còmplice d’abusos dels drets civils de ciutadans europeus, no ha de cedir a les pressions espanyoles.

(1) The New Yorker: https://www.newyorker.com/magazine/2022/04/25/how-democracies-spy-on-their-citizens
(2) Amnistia Internacional: https://www.amnesty.org/en/latest/news/2022/04/spain-pegasus-spyware-catalans-targeted/


(Carta 503)

LA UE NO CONEIX BÉ ESPANYA

L’Estat espanyol va acabar essent l'únic règim feixista que va sobreviure a Europa, amb un genocidi de 300.000 ciutadans del mateix país a les esquenes que no té comparació a Europa. I a més a més, aquesta Espanya ultranacionalista tracta a la minoria catalana com si fos una colònia de la seva propietat. 

I com que la dictadura franquista mai no va ser derrotada, quan es va veure obligada a transitar a una aparença democràtica, van assegurar-se que pervisqués la seva essència mantenint el control de la Justícia, l'exèrcit i la policia.

A la UE es pren la Justícia espanyola com homologable a la d’altres estats europeus perquè funciona raonablement en la majoria de temes, excepte quan es tracta de la monarquia o la unitat de la pàtria. En aquests casos deixa entreveure el franquisme subjacent, com ha passat respecte del desig de la minoria nacional catalana que vol viure al marge d’aquesta Espanya. Davant del projecte independentista català, la Justícia espanyola s’utilitza com arma política, igual com Turquia fa contra els kurds.

Però la UE no ho sap veure, perquè recentment l’advocat general del TJUE, Richard de la Tour (contradient la doctrina utilitzada fins ara pels tribunals europeus) ha considerat que Bèlgica no va actuar correctament quan va denegar l’extradició de l’exiliat català Lluís Puig per considerar que no tindria un judici just a Espanya. Quan és evident, atenent als fets, que la Justícia espanyola persegueix els independentistes catalans i, en judicis farsa, els condemna com si fossin violents terroristes, encara que hagin actuat de manera totalment pacífica. I la indefensió és total perquè no es pot recórrer aquestes sentències a instàncies judicials superiors, ja que és sobretot la cúpula judicial la que té aquest biaix.

Succeeix quelcom semblant al respecte de l’espionatge amb el programa israelià Pegasus. La organització Citizen Lab ha acreditat casos d'espionatge a: Polònia (3 polítics de l'oposició), Hongria (4 periodistes) i Espanya (65 independentistes catalans, entre ells 7 advocats!). Però, de sobte, el President espanyol va anunciar que ell i alguns ministres també havien estat espiats feia un any amb Pegasus, suposadament pel Marroc. Per què ho deia ara? I per què assumia la vergonya d’haver estat espiat? Sembla clar que era per intentar tapar la seva responsabilitat en l’espionatge als independentistes. 

I finalment sembla que la UE ho ha acceptat perquè, després de rebre pressions espanyoles, la comissió que estudiarà l’espionatge amb Pegasus, només han assenyalat a Polònia i Hongria, i aquesta comissió sembla que només viatjarà a aquests dos països a més d’Israel i els EEUU, però evitant de visitar Espanya per estalviar-li la vergonya.

La UE hauria d’evitar imposar-se la cotilla de la no-ingerència davant l'abús de la Justícia espanyola. Més aviat el contrari, una justícia supraestatal és l’única que pot aturar aquesta Justícia inacceptable dins de la UE. I és que la Justícia espanyola està usant mitjans abusius per intentar impedir l’aspiració legítima del poble català de decidir el seu futur.

Els exiliats catalans, encapçalats pel President Carles Puigdemont, estan lliurant una batalla legal a Europa perquè es faci justícia. La seva victòria servirà per acabar amb el franquisme a Espanya i això reforçarà a tots els ciutadans europeus, mentre que, si es deixa que aquestes influències del franquisme continuïn a Espanya, tot Europa se'n ressentirà.

 

(Carta 502)

#CATALANGATE

El 18 abril, The New Yorker destapava en un extens reportatge [1] el major cas d’espionatge en un país de la UE. L’organització canadenca Citizen Lab havia documentat [2] l’espionatge a 65 catalans independentistes amb els programes Pegasus i Candiru. El cas ha estat batejat com #Catalangate.

Les dictadures espien. The Washington Post calcula que, a tot el món, uns 50.000 mòbils han sigut víctimes de Pegasus. Però no pot ser una pràctica acceptable en països que diuen ser democràtics i respectar els drets i llibertats. Per això va commocionar descobrir que Polònia i Hongria havien espiat opositors amb el programa estrella de l’empresa israeliana NSO Group, que assegura que només el ven a estats per lluitar contra el terrorisme i la criminalitat.

Ara sacseja la UE que Espanya (quin altre estat podria ser?) hagi espiat il·legalment un gran nombre de ciutadans des de 2017. I no ho ha fet per amenaça de terrorisme o criminalitat, sinó que ha vulnerat la privacitat de persones que formen part d’un moviment polític del tot legítim, no violent i democràtic, per bé que contrari als interessos del nacionalisme espanyol. 

Estan documentats 65 casos (europarlamentaris, parlamentaris del Congrés espanyol i del Parlament de Catalunya, advocats, periodistes, activistes...), però els afectats podrien ser molts més. De fet, jo mateix, que no sóc ningú important, sospito que el meu mòbil va ser infectat perquè, a l’agost del 2019, feia coses estranyes, com gravar converses telefòniques i va arribar a enviar un missatge, que jo no vaig escriure, a un familiar. 

En realitat, als catalans, no ens sorprèn haver estat espiats ni és el més greu que ens han fet. El conflicte català ha fet embogir el nacionalisme espanyol que impregna les estructures de l’Estat i que ni es planteja una solució democràtica. Estan utilitzant la força i els ressorts de l’Estat per intentar la seva solució: destruir el nostre moviment polític. Als anys 80 contra ETA, l’Estat espanyol va crear el grup terrorista GAL per a assassinar bascos, tal com anys després van demostrar els tribunals, amb condemnes i posteriors indults als culpables. Contra l’independentisme català, un moviment pacífic i democràtic, estan recorrent igualment a la guerra bruta.

Van enviar 10.000 policies a Catalunya per impedir el referèndum de 2017, apallissant i ferint 1.065 votants pacífics. Van condemnar els líders de 9 a 13 anys de presó per haver dut a terme un cop d’estat (fals, perquè si, amb 2.300.000 d’activistes, haguéssim intentat un cop d’estat, hi hagués hagut morts i possiblement seríem independents, però som un moviment demòcrata i pacífic). Després de 4 anys, van haver d’indultar els empresonats perquè el cas no hagués resistit els recursos davant la Justícia de la UE. Igualment han perseguit judicialment més de 3.500 activistes que tenen sentències pendents. I el Tribunal de Cuentas, en base a hipotètiques malversacions, va exigir a una quarantena d’independentistes fiances de 9M€, que ha rebaixat a 5,6M€ i que acabaran arxivant abans que el cas arribi a la Justícia de la UE, perquè no podrien demostrar la malversació, però sobretot perquè l’objectiu no era investigar res sinó destruir econòmicament els independentistes amb aquestes fiances exorbitants. 

Per tant estàvem segurs que també atacarien la nostra intimitat. Els milions d’activistes independentistes hem viscut sabent que podien vulnerar la nostra privacitat. No només per aconseguir proves contra els investigats o per conèixer els plans i estratègies, sinó possiblement per a un delicte més inconfessable: aconseguir informació compromesa sobre els líders, per poder-los fer xantatge i frenar el moviment. 

 

Però el més inquietant del Catalangate ha estat la reacció de la premsa espanyola, que des del primer dia va amagar la informació. I quan ja no va poder amagar-la, no la va presentar com un fet greu, sinó com quelcom normal i acceptable contra un moviment que interpreten que amenaça Espanya. A més donaven per bones les declaracions del govern espanyol negant tenir res a veure amb l’afer. En definitiva, els mitjans de comunicació i els polítics segueixen la línia d’amagar i justificar, a la població espanyola, tots els abusos que han estat fent als catalans i com això ha esdevingut una deshumanització pròpia de règims d’altres temps. Així sembla impossible que els ciutadans espanyols puguin entendre la gravetat de l’assumpte i exigir responsabilitats.

 

Fins ara la UE ha estat mirant cap a un altre costat i ha deixat que Espanya pogués fer tot això. Sempre amb la música que no es pot interferir en els afers interns d’un Estat membre. Ara que aquests espionatge il·legal està escandalitzant al món occidental, estirarem del fil perquè emergeixi tot el joc brut que Espanya ha estat practicant, totalment contrari als estàndards de la UE i perquè quedi clar que, invocant la “causa justa”, la minoria nacional catalana té dret a alliberar-se d’aquesta subordinació a Espanya que espolia i subjuga a una societat moderna, plural i amb una manera de fer pròpia, com és el poble de Catalunya.

[1] The New Yorker, Ronan Farrow: https://www.newyorker.com/magazine/2022/04/25/how-democracies-spy-on-their-citizens

[2] Citizen Lab: https://citizenlab.ca/2022/04/catalangate-extensive-mercenary-spyware-operation-against-catalans-using-pegasus-candiru/

Amnesty: https://www.amnesty.org/en/latest/news/2022/04/spain-pegasus-spyware-catalans-targeted/

The Washington Post: https://www.washingtonpost.com/opinions/2022/04/21/democracies-should-write-rules-spyware-not-abuse-it/
The Guardian: https://www.theguardian.com/world/2022/apr/18/catalan-leaders-targeted-using-nso-spyware-say-cybersecurity-experts
Le Monde: https://www.lemonde.fr/pixels/article/2022/04/18/pegasus-des-dizaines-d-elus-et-de-membres-de-la-societe-civile-catalane-cibles-par-le-logiciel-espion_6122674_4408996.html?utm_medium=Social&utm_source=Twitter#Echobox=1650300412
Politico: https://www.politico.eu/article/pegasus-spyware-targets-top-catalan-politicians-and-activists/
Politico: https://www.politico.eu/article/catalan-president-stronger-eu-rules-against-digital-espionage/
DW: https://www.dw.com/en/spain-catalan-separatists-announce-legal-steps-after-spyware-allegations/a-61518298
Reuters: https://www.reuters.com/world/europe/catalan-independence-leaders-targeted-by-spyware-rights-group-says-2022-04-18/
The New Yorker: https://www.wnyc.org/widgets/ondemand_player/thenewyorker/?share=1#file=/audio/json/1201475/

(Carta 501)