6 d’agost del 2015

GENT D'ESQUERRES, AQUEST PAS L'HAUREM DE FER AMB LA DRETA


Un company d'esquerres, no nacionalista català i pròxim però una mica recelós amb l'independentisme, m'exposava el seu malestar al comprovar que hi ha un independentisme de dretes amb el que ell no hi vol tenir res a veure. I és que ell, implicat a Barcelona en Comú va haver de patir els atacs hooligans dels independentistes de dretes i maleducats desprestigiant a l'Ada Colau. Es queixava que la gent independentista no accepta crítiques ni qüestionaments al procés, ni a TV3 i, a més hi ajuntava que hi ha independentistes molt pro-israelians i a ell, que ha viscut a Palestina l'apartheid racista que practiquen els ocupants israelians, li fa angunia que una Catalunya independent pugués fer costat a l'abusador Israel enfront de la inhumanament castigada Palestina.

I d'aquest debat amb el company i de les crítiques que sento a tothora que el Junts Pel Sí és la llista del Mas, que la dreta ens aixeca la camisa per seguir fent polítiques de dretes, que la CUP si és d'esquerres ha de buscar el front d'esquerres i no fer el joc a les retallades... doncs us adaptaré la conversa.

No crec que hagi crescut aquest sector pro-israelià, és el mateix que fa 5 anys, però ara se'l troba situat dins de l'independentisme també, perquè hi ha gent de CDC que s'han mogut cap a l'independentisme. L'independentisme ha crescut des del 15% al 50% (amb un sobiranisme ampli, no tots independentistes, que s'enfila fins al 70-80% de la societat)... I això representa molt creixement i vol dir que hi ha molta gent aquí dins. No tots d'esquerres, és clar. Perquè no parlem de la diversitat que vivim en els moviments socials: comunistes, anarquistes, troskistes... estem parlant de molta més diversitat i pluralitat. 

Per tant, no només hem de mirar si hi ha indepes no inclusius, indepes neoliberals, indepes fatxes, indepes xenòfobs,... perquè en trobarem segur, sinó que cal veure quines són les tendències dominants, és a dir, les que conformen la gran onada independentista, i aquí crec que aquests intolerats i maleducats que el meu company es trobava al twitter, i que són totalment criticables per excloents i prepotents, no són majoritaris ni molt menys.

Si mirem un altre fenomen com és Podemos, fa un temps un altre company em deia que trobava que era molt més revolucionari i més d'esquerres que el procés català, jo li deia a aquesta persona que sí, però és que Podemos és molt més petit percentualment que el procés català, ara mateix és el 15,7% a España. En el procés independentista hi ha moltíssima gent i molt diferent. No estem acostumats a procesos així de grans i transversals, i ens costa acceptar-ho. Perquè, per exemple, si cerquem un 15,7% de la població catalana que sigui independentista i molt pro-palestina serà facilíssim aconseguir un grup de gent així i fins i tot un percentatge moltíssim més gran, però òbviament no tot l'independentisme és així.

Però atenció, si hem de forçar la redefinició d'un Estat forjat en el franquisme per fer aflorar una Catalunya independent i una España que es pugui alliberar del nacionalisme español conservador, cal que la societat catalana es calci, arreplegui tothom que vol fer aquest viatge, a dreta i a esquerra, i intentem fer el salt. Cal anar amb la dreta, aquesta retalladora, aquesta que és adversària política, perquè no podem fer el salt només des de l'esquerra. I ho hem d'entendre i acceptar temporalment. El mateix els passa als de dretes que han d'acceptar tota la força que l'esquerra pot aportar perquè ells sols tampoc podrien (i la poca gràcia que els deu fer compartir viatge amb ERC, Romeva o la CUP...), més encara quan els poders fàctics econòmics als que representen arrufen el nas davant de possibles turbulències que els perjudiquin.

Hi ha arguments simplistes i interessats que identifiquen l'independentisme amb Artur Mas (algú es creu que si Mas fos apartat del procés independentista aquest s'aturaria? Ningú que conegui la societat catalana i la seva pulsió pot defensar aquesta idea), quan en realitat ell s'hi va sumar un cop la seva aposta del Pacte Fiscal va ser àmpliament superada per una societat ja farta de tanta humiliació per part de l'Estat espanyol. I una prova definitiva d'això va ser la retallada d'un Estatut inofensiu i descafeïnat per part del Tribunal Constitucional, amb comentaris insolents com els d'Alfonso Guerra del PSOE.

Però més enllà de les crítiques fàcils al procés, sí és veritat que cal entendre la dimensió immensa del repte enfront del Reino de España. I hem de tenir al cap el que deia en David Fernàndez: mà estesa i puny tancat, però també mà estesa... I hem de fer el viatge junts amb Artur Mas, amb Felip Puig, amb Boi Ruiz (i poso aquests exemples tan durs, perquè són persones que tenim entre cella i cella),... que no vol dir acceptar les seves polítiques, però per molt mal que ens faci hem d'anar amb ells per encarar-nos amb les estructures d'estat i el poder polític i econòmic filofranquista centrat a Madrid, perquè si no, no superarem mai aquesta fase de submissió a un Estat que no ens estima. Una manca d'estima i respecte que ha quedat claríssima quan Catalunya ha plantejat queixes i ni PP, però tampoc PSOE, ni Podemos, ni Ciudadanos, ni UPyD, ni IU han estat receptius ni han ofert cap mà estesa.

Quan siguem un país independent (si la majoria ho vol), serem un país amb esquerra i dreta, com tots els de tot el món. Llavors CDC serà només un partit de dretes normal (sense poder confondre i atreure vots amb les reivindicacions nacionalistes d'una nació trepitjada per Madrid) i els votarà molta menys gent que els que ho han fet fins ara. Llavors no us preocupeu, que guanyarem el combat social, perquè la societat catalana sempre ha estat sociològicament més d'esquerres que de dretes, tot i que, amb el tema nacional, ha governat gairebé sempre CiU i ha anat tirant línia d'idees conservadores i neoliberals i ara la societat s'ha impregnat força d'idees de dretes, massa. Però, entre que alliberarem la política de l'eix nacional i que tindrem governs com el de Barcelona en Comú a Barcelona i en altres municipis, i el que pugui sorgir a Catalunya del procés, encara crearem més debat d'esquerres.

En el futur, crec que la Catalunya independent estarà molt més a prop de Palestina que d'Israel, per la seva pròpia història de patiment i solidaritat. I així com el David diu: Bon dia, Palestina! Me'n vaig a dormir i dic: Bona nit, Palestina! ;)


(Carta 444)

Publicat com a mínim a: L'independent de Barberà.

30 comentaris:

  1. Ho sento, Jordi... ambel Boi Ruiz no puc nivull anar enlloc,, Prefereixo esperar !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, Siscu, llavors vols esperar amb el Rajoy i el Montoro? I a què esperaràs? Boi Ruiz no és res més que un neoliberal, i n'hi ha a tot arreu. No els podem eliminar físicament, els hem de combatre políticament, i això hem fet, i això farem, però el pas a la independència (si és vol, que potser tu no ho vols, i seria lícit) s'ha de fer, crec jo, com a conjunt de la societat amb els d'un cantó i l'altre. Per després seguir estirant la gestió social cap a l'esquerra... com sempre haurem de fer... Em sembla a mi.

      Elimina
  2. Un detall que crec que oblides Jordi, la dreta catalana ( i espanyola) no tenen pàtria. La seva funció es dirigir els ramats envers paradisos ficticis que distreuen dels seus veritables interessos econòmics i de classe... que vols creure que amb la dreta assolirem la independència ? Endavant.. però la independència és ara una nova pastanaga al servei dels poders econòmics... com tantes al llarg de la història...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola anònim (millor si dieu qui sou).
      Doncs estic d'acord amb el que comentes, però la dreta sí existeix i és un actor més, amb particularitats com les que descrius. De totes maneres, Rajoy respirava tranquil mentre l'independentisme era només d'ERC i CUP, i quan CiU s'hi va sumar (bàsicament per mantenir el poder que resulta d'estar al centre del tauler polític i que s'havia desplaçat, degut a la gent, cap a l'independentisme) llavors sí que es van espantar a Madrid. Sense CiU la independència era impossible, però amb CiU és imparable, i així ho han llegit també a Madrid... Això no vol dir que només depen de CDC, sinó que si només som l'esquerra i els treballadors del país, no serà possible. Si s'hi sumen la dreta i els petits i mitjans empresaris pot ser possible (els grans empresaris no ho volen i això pot ser un handicap perquè també són una part important del país, però és el que hi ha...). Ja ho veurem. A l'esquerra sempre haurem de desconfiar de Mas, però de moment, ha anat molt més enllà del que molts vaticinaven amb mil mals auguris tot venint de tornada... Siguem honestos en això. Ara, una altra cosa és que mai podem deixar de desconfiar que la dreta catalana pot tenir un pla B preparat per tornar al Pacte Fiscal dins una Catalunya amb algunes competències més. Però per això estan ERC, la CUP, gent com Llach, Romeva, l'ANC, Súmate, Omnium, Ciemen,... i tota la població per exigir comptes... Veurem què passa. De moment, mai havíem anat tan enllà com a nació i societat, no et sembla, anònim?

      Elimina
  3. Hola de nou Jordi, malgrat podria compartir part de la teva anàlisi hi ha un axioma que a base de repetir-se per la mass-media dretana i nostrada ha calat en certs discursos: "Rajoy respirava tranquil" o similars "Espanya ens roba" o "Rajoy enviarà els tancs" o "hi ha més policia nacional" o... un resum d'idees que es basen en mitges veritats o directament en emocions en molts casos properes al classisme o al racisme que segur et recordarà als "fora xarnegos" dels '80.. Rajoy i Mas com Barcenas i Pujol som les cares d'una mateixa moneda que es llençada a l'aire pels Daurella, Fainé o Rato de torn... i no crec que privatitzar sanitat i educació, desnonar a dojo, retallar drets laborals i socials sigui "mai haviem anat tan enllà com a nació i societat" ben bé és el contrari... però no seré jo el que digui a tot un poble "imparable" gràcies a CiU que els reis són els... ssssss... feliços somnis !!!

    ResponElimina
  4. Hi ha molta demagògia de l'espanyolisme progre paternalista en tot plegat.
    Està clar que aconseguir la independència fent front comú amb la dreta no significarà pas que aquesta Catalunya independent hagi de ser de dretes pels segles dels segles.

    ResponElimina
  5. En m.g.clapé ‏@clapficat al twitter ha fet un comentari que coincideix amb el que fa temps que penso.
    M.G. Clapé diu: "un article molt afinat i molt encertat q ajudarà a poca gent. Crec q qui dubte és + per fília a Espanya q per fòbia a la dreta".
    Molt encertat! Gràcies!

    ResponElimina
  6. Bé... "filia a Espanya" "demagogia de l'espanyolisme progre paternalista" només cal canviar el terme Espanya per Catalunya i ja estem parlant com La Razon o TVE... entenc que només es pot demanar el vot per una llista que nega la salvatjada de l'Ester Quintana o l'assassinat del Raval, que dona suport als desnonaments o que privatitza el Clinic o tota Lleida si amaguem la nostra responsabilitat (així com el compromís i la dignitat) i fem veure que els "únics culpables" son els altres... Perdoneu, però jo no definiria a aquesta actitud gaire d'esquerres...

    ResponElimina
  7. Hola Anònim (repeteixo que agrairia si signéssiu d'alguna manera que no fos anònima).
    Bé, és que el que estic dient no és que no siguin de dretes! Ho són! I els hem de combatre i sempre ho hem fet i ho farem! Però si per aquesta lluita que tenim i que no hem de defugir (per exemple, si governa Junts Pel Sí amb algun suport de la CUP) creieu realment que les mesures en l'àmbit social seran tan neoliberals com han estat amb Mas, Boi Ruíz, etc...? Jo crec que, amb tota la gent que s'està ajuntant, segur que no. Però el que estem dient és que si hi ha una oportunitat per clarificar les coses a Catalunya però també a España, aquest túnel l'haurem de passar amb la força de la majoria de la societat i això no es pot fer només amb l'esquerra. Aquest és el fet. Llavors passem el túnel i abans, durant i després seguim defensant el model social que creiem just. Ningú ens ho impedeix i així ho farem. I és més, segur que ens en sortim més que ara mateix que en la política catalana hi ha tans eixos (nacional-centralista, dreta-esquerra, nou-vell) que permeten amagar coses tan evidents com les que apuntes. És a dir, els independentistes estem per eliminar l'eix nacional! (això deu ser curiós, per alguns, com deia l'Antonio Baños, ser independentista és un estat transitori i incòmode que vols abandonar el més aviat possible).

    ResponElimina
  8. Hola de nou, sóc l'Anònim d'abans ;-) Gràcies pels teus arguments que són clars però modestament crec que obliden un fet prou important: quan dius que "els independentistes estem per eliminar l'eix nacional" m'imagino que fas aquesta generalització en base a... ? Realment un cop assolida la independència desapareix el debat nacional i per ciència infusa el debat serà únicament social, laboral o econòmic ? no creus que en tot cas el debat hauria de ser ara mateix sobre els model d'estat i no en assolir un estat sense cap mena de model (com volia i vol la dreta). Crec que estarem d'acord que podriem parlar molt del tema i segurament coincidirem en molts aspectes. Allò que m'ha fet escriure és que em sorpren que una persona que es defineix d'esquerres com tu, justifiqui el vot per una llista que significa un xec en blanc per fer president l'Artur Mas, polític que porta 30 anys demostrant quin és el seu interès i per tant em costa entendre que la millor manera de combatre'l sigui donar-li el nostre vot... insisteixo no crec que privatitzar sanitat i educació, desnonar a dojo, retallar drets laborals i socials sigui "mai haviem anat tan enllà com a nació i societat"... amb carinyo, sembla un insult a molta gent que pateix les conseqüències d'aquest frau que li diuen crisi... i encara més quan hi ha altres opcions independentistes i d'esquerres a votar.en aquestes eleccions autonòmiques... ains, perdó plebiscitàries...

    ResponElimina
  9. Ostres, és la tercera vegada que perdo el que tenia escrit en aquest comentari (coses d'internet)... grrrr...
    Resumidament:
    - Jo no voltaré Junts Pel Sí, sinó que votaré la CUP. Però sí que crec que Junts Pel Sí no és un xec en blanc per a que Artur Mas faci el que vulgui. Plantejar-ho així em sembla poc honest. Si t'ho mires des del punt de vista de Mas (no se si ell hagués guanyat anant sol, però potser sí) s'està complicant molt la vida posant-se junt amb Romeva, Llach, Junqueras, ANC, Omnium, Sumate, i pactant amb la CUP (aquests li ho exigiran i la CUP posarà condicions). Per tant, Mas no farà el que va fer a la primera legislatura (la més pur estil CiU), ni en les últimes.
    - Estaria bé estar debatent el model social, és una cosa molt important que és bo que les societats facin. Però hi ha dues coses que cal tenir en compte. La primera és que si davant tens un mur, és normal que el debat giri (estratègicament i emocionalment) entorn de la captivitat i la llibertat i com aconseguir la llibertat. Perquè no tindria sentit pensar en què farem i com ho farem, si és impossible alliberar-nos d'aquesta imposició. A Escòcia si van debatre tot això perquè no van sentir aquest mur. Ja arribarà el debat. I la segona cosa és a mi, almenys, no em fa falta saber què faré amb la llibertat per saber que la desitjo, necessito i que se que m'anirà bé per al meu propi desenvolupament. És a dir, jo vull una societat catalana amb polítiques d'esquerres, però això ja ho decidirem entre tots, si ho volem. No voldria imposar un model tancat de societat d'esquerres si la gent no ho vol. Per tant, siguem lliures i llavors anirem decidint com ens governem.
    Més o menys et deia això.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. El principal escull per entendre la situació es el caure en el reduccionisme. Estem hipervalorant la figura d'en Mas, amb una Convergència a la baixa i que en cas d'indepèndencia estarà molt fiscalitzat, no sols per la CUP sinó també per altres opcions d'esquerra i per un no menyspreable sector intern de Junts esquerranós visibilitzat per en Romeva. A CiU molts catalans no conservadors li van concedir un vot prestat mentres es pensava que la independència era una utopía irrealitzable. Un cop assolida, Convergència s'haura de limitar a recollir els vots nomes de centre i centre-dreta els quals tambe buscarà Unió. Canviar de estat no significa, de cap manera, que consagrem un model de dretes. Jo mes haviat diria el contrari, si no assolim la independència, el PP es passejarà per tota Espanya com un Cèsar victoriós pel seu imperi. No ens enganyem, Podemos perd gas i tot indica que continuarà el bipartidisme amb algun que altre retoc. La independència convé, no només als catalans sino també als espanyols i altres pobles. Dins de l'Espanya "constitucional" no hi ha futur, només cal veure la impotència secular d'Izquierda Unida.
    Ara per ara som a l'unic lloc d'Europa (i potser del món) on una revolució pacifíca i democràtica es possible. Cap a on vagi, depèn de nosaltres.

    ResponElimina
  11. Hola, soc l'Anònim d'abans... gràcies per la conversa... i només volia acabar amb dues reflexions a allò esmentat: 1. Per mi la llibertat és indestriable d'uns valors, així per exemple ser lliures nacionalment per expulsar de la sanitat persones d'altres cultures o nacions, no ho puc comprar i per tant el model de capitalisme de dretes no em serveix ni català, ni espanyol, ni xinès... i 2 La lògica que certs debats girin al voltant de la nació perquè tenim un mur és absolutament extrapolable a girar al voltant dels drets socials o laborals ja que també hi ha un mur, o no ? Llavors a algú li deu interessar el primer debat i potser no tant el segon... mirem la tele, mirem qui governa i mirem qui mana i potser ja sabrem perquè a la dreta li va bé aquest debat i li preocupa el segon, el que realment podria arribar a canviar alguna cosa... petons !!!

    ResponElimina
  12. És que, Anònim, no se perquè vols separar lo nacional i lo social, si van de la mà... Les dues qüesitons parlen de la dignitat d'una societa que vol justícia i llibertat. Està clar que volem la independència per fer un estat més just i social, crec que queda clar en tot el que motiva la independència, ja que no està fonamentada en les essències catalanes ni tan sols en la qüestió econòmica (tot i que alguna gent ho veu com una manera de convèncer a gent que tingui molts lligams amb España perquè poden motivar-se pel benestar dels seus descendents), la motivació principal de la independència és la democràcia. Així ho manifestava aquesta enquesta: http://www.icps.cat/archivos/Quaderns/q04_cast.pdf?noga=1 Els motius dels catalans que volen la independència són, per ordre: 1- Motius democràtics, 2- Motius econòmics, 3- Motius identitaris. En canvi, els motius dels catalans que volen mantenir-se a España són, per ordre: 1- Motius identitaris, 2- Motius econòmics, 3- Motius democràtics. Jo crec que és una bona radiografia del que està passant, les motivacions i on ens portaria cada cosa.

    ResponElimina
  13. Sense compartir-ho tot, m'ha semblant interessant per al debat el comentari de #Tamazcal a eldiario.es en aquest article: http://www.eldiario.es/catalunya/Marina-Subirats-independentismo-negociar-traicion_0_407710096.html on hi diu el següent:

    "En Catalunya el eje derecha-izquierda está desplazado a la izquierda en comparación con España, por lo tanto una independencia catalana constituirá uno de los estados con derechos sociales más avanzados. La independencia de Catalunya es una opción claramente de izquierdas porque CiU es infinitamente más progresista que el PP, especialmente en el trato a las minorías. Intenten encontrar una manifestación machista, homófoba, franquista o racista de algun dirigente de CiU. Busquen la ley de pobreza energética que aprobó CiU en el Parlament y el PP recurrió al Tribunal Constitucional. Busquen la ley de vivienda social del Parlament que está permitiendo a la Generalitat comprar pisos a bancos a bajo precio para reubicar a los desahuciados que es mejor y más efectiva que la del PSOE en Andalucía. CiU es económicamente de derechas: defiende las multinacionales, la austeridad, los intereses empresariales y el sector financiero, pero en asuntos sociales son pocas las diferencias con el PSOE. En cambio, en España tenéis 11 millones de fascistas puros capaces de imponer al resto su propia ley de educación o del aborto y de hacer homenajes a la división azul o campañas electorales contra los inmigrantes."

    ResponElimina
  14. Hola Jordi; comparteixo plenament el que has dit abans en una resposta: Jo no voltaré Junts Pel Sí, sinó que votaré la CUP. Però sí que crec que Junts Pel Sí no és un xec en blanc per a que Artur Mas faci el que vulgui. Caient en simplificacions i en anàlisis superficials no ajudem tampoc a guanyar aquests drets socials de què parlem. Contràriament, entenc que deixem que la dreta faci la seva política de sempre no incorporant el discurs independentista al discurs d'esquerres. I no ens enganyem, els espanyolistes -de tots colors- ho tenen molt clar. Com deien en temps de guerra, "antes una España roja que rota".
    Entenc que costi d'acceptar que gent que ha fet política neoliberal ara incorpori l'independentisme al seu discurs, la qual cosa no és ben bé el mateix que dir que l'independentisme és de dretes. I que aquests "nous independentistes" vulguin donar lliçons a qui dubta de les seves intencions. D'acord, però llavors com s'entén un discurs de gent com la CUP?
    En fi, crec que ho has comentat prou en l'article i en les respostes. I que queda prou clar.
    Salut.

    ResponElimina
  15. Només volia fer un matis... en cap moment separo el debat nacional del social i és per això que vull fer evident que la dreta ho separa (com sempre ha fet arreu) creant el fals somni que primer siguem independents i desprès ja veurem... i que l' ANC, ERC,Romeva, Llach o similars acceptin això senzillament aboca a deixar en mans de la dreta econòmica tant els drets nacionals com els socials... i l'exemple que és així el tenim a les CUP o a Si que es pot que no accepten defensar un altre modrl de pais,... fent el joc a la dreta i els Sala-Martin, Rahola, Fainé, Puig, Alavedra, Millet i la resta estem renunciant a fer un pais social i nacionalment avançat i lliure...

    ResponElimina
  16. (No soc l'anònim d'abans)

    Votar en aquestes eleccions pensant en si volem un gobern de dretes o d'esquerres es una pèrdua de temps.
    Guanyés qui guanyés en realitat el partit que ens estaria gobernant seria el PPSOE espanyol igual que fins ara.
    O ens posem d'acord tots a votar en clau plebiscitària o seguirem essent gobernats per un partit que a Catalunya es complètament residual.
    Deixeu el debat dretes esquerres per quan realment poguem canviar a qui ens goberna, que serà quan siguem un pais independent.

    Tot i que no ho desitjo, pot-ser aniria bé que guanyés el senyor Rabell per majoria absoluta, en pocs mesos tindriem un munt de gent de "primer les esquerres i després el país" convertits en independentistes quan veiessin que les polítiques d'esquerres no es poden dur a terme si no tens el poder de crear lleis aplicables ni els diners per fer-ho.

    Els de CiU (amb la pressió de ERC) han creat unes quantes lleis d'esquerres aquesta última legislatura i cap ni una no s'ha pogut aplicar ja que la majoria absoluta del PP les ha portat al polititzat Tribunal constitucional i aquest les ha suspès totes.

    Quan siguem independents si un Gobern no ens agrada el canviarem i aixó es notarà en totes les lleis i projectes, mentre que fins ara amb l'autonomia ja podem tenir Ciu, Tripartit, Ciu-ERC, etc i tot el que vulgueu que al final tots han de fer el que el PPSOE els deixi.

    Josep

    ResponElimina
  17. Perdó per les faltes Govern va escrit amb "V"

    Josep

    ResponElimina
  18. Hola Jordi. Soc un altre anònim diferent. Trobo interessant el que refereixes de l'enquesta sobre les motivacions prioritaries que porten a uns catalans envers la independència i les que porten a uns altres catalans (pero amb identitat sentimental espanyola) a recolzar la continuïtat actual. Sense haver llegit la noticia font de l'estudi (lo qual hauria jo de fer per opinar més com cal) nogensmenys penso que:
    A) Sobre la democràcia:
    Si bé és cert que poder votar "si si" o "si no" és un excercici més democràtic que votar "no no" (i això tant sols per el fet que els que volen el "no no", en realitat no admeten el caràcter plebiscitari de les eleccions pero com que no poden evitar-ho ho disimulen demanant el vot a partits que després utilitzaran els mecanismes legals per reprimir qualsevol mena de materialització de l'autodeterminació), entre tornar a votar el "si no" (és a dir, a Podemos + alguns més) i votar el "si si" no hi ha diferència penso en quant a grau de democràcia. Per altre banda, el sobiranisme, si posa ènfasi en el fet diferencial de la major democracia que constitueix la seva aposta, hauria d'admetre la possibilitat d'ulteriors escenaris que no se fins a quin punt els nous poders sobirans catalans, sorgits de l'excercici de l'autodeterminació, respectarien de la mateixa manera coherent. Em refereixo a que succeiria si es donés el cas que (per exemple), una part de les Terres de l'Ebre (o alguns municipis) no volguessin formar part de la Catalunya independent sino seguir essent Catalunya pero no sotmetres al dictat de la Generalitat.. Dues Catalunyes tindriem llavors?.. O si fins i tot preferissin deixar de formar part de Catalunya i preferissin unir-se a la Comunitat Valenciana o a Aragó?.. O si per exemple passés quelcom semblant en municipis grans no pas fronterers? Que passaria si el dia després de la Independència de Catalunya, la gent de determinats municipis (per exemple potser Badalona..) sortís en massa al carrer i exigís al govern de la ciutat no acatar el resultat de les el.leccions catalanes? I si l'ajuntament es veiés estimulat a fer unes noves el.leccions municipals extraordinaries i sorgís electe un equip de govern dominat clarament per el PPSOE contrari a subsumir-se al mandat de la Generalitat?.. Serien tot això escenaris democràtics. No? Tant democràtics com el que pretenem portar a terme el "poble de Catalunya" enfront d'Espanya.. I es que si busquem la coherència, tant democràtic és el dret a vot del poble de Catalunya per decidir la seva sobirania sense comptar el que vol o no vol la resta d'Espanya (igual d'ètic com el dret al divorci d'un membre d'una parella sense que necessariament l'altre membre de la parella hagi d'estar d'acord en la separació) com l'hipotètic escenari del dret a vot de qualsevol altre minoria per votar internament de cara a autodeclar-se entitat sobirana i en cas que si, decidir després també democràticament si separar-se o no de l'estructura política que l'engloba.

    ResponElimina
  19. (continuació (II)): L'experiència històrica ens diu que quasi tots els païssos que han aconseguit la independència respecte a d'altres no s'han comportat després de forma més democràtica que els estats previs que els negaven el seus drets. I es que molts processos independentistes no solen fer avançar la humitat cap a fites més elevades (tot i que tampoc a fer-la recular) en el sentit de més coherentment respectuoses, sino que només canvien l'accent majúscul sobre una identitat o sobre una altre (en el nostre cas seria de lo "espanyol" a lo "català" i reubiquen les estructures governatives en una altre nova capital, suposadament més afína -això si- a les demandes del nou poble "sobirà". Com actua Israel (Estat sobirà des de fa poc més de mig segle) envers Palestina?, Com va actuar Serbia (Estat sobirà des de fa menys d'un quart de segle) amb Kósovo? Com actua Ucrania amb la regió de Donetsk?.. Tristos exemples de que quan un nou estat neix, sovint es torna tant gelós de la seva integritat territorial que no admet dissensions internes i reprimeix amb ma de ferro qualsevol intent amb l'excusa (sovint emprada) que les dissensions son fruit només de les manipulacions de potencies extrangeres o d'agents reaccionaris.. Ens podem imaginar un futur Estat Català acusant al govern de Madrid de voler instigar a la gent de part del territori català a separar-se de Catalunya?.. Ens podem imaginar que molts catalans voldrien creure's aquesta excusa (l'imperialisme espanyol) per impedir per la força la desmembració del territori català?.. Son escenaris futuribles massa hipotètics i pensats només arran del prejudici de pensar de que Catalunya podria arribar a ser una Serbia futura o un Israel futur si es donessin certes circumstàncies sociopolítiques equivalents. No vull convencer de la inevitabilitat d'aquest escenari, no vull convencer perquè no soc pas tant negatiu ni vull tallar ales al procés català; penso que lo nou s'ha d'intentar, que lo vell ja està conegut, i que Espanya ja rondina massa des de fà massa temps i que ens convindria separar-nos, per lo menys durant uns quants anys i després tornar a pensar si reunir-nos... o si seguir separats o fragmentar-nos nosaltres mateixos en (per exemple) ciutats-estats (com a l'antiga grecia. Per què no?) ..O unir-nos a distància, administrativament i políticament a estats com Finlandia (Per què no?), a pesar de les nostres distancies culturals.. Potser ens governarien des de allà molt millor que si deixem el poder en mans de Madrid o de Barcelona. La distància no ha de perquè ser un inconvenient. Bé que els hi va als tahitians (potser alomillor, per exemple) seguir formant part de França.. Tots els models d'estats son democràtics si ens construeixen o s'acorden democràticament i es respecta el principi universal de que per unir-se dues persones (o dos estats o moltes persones o molts estats entre si) cal que amdues parts estiguin d'acord, pero que per separar-se n'hi ha d'haver prou en que una de les parts vulgui divorciar-se.

    ResponElimina
  20. B) Sobre l'economia.
    Basar l'independentisme en les perspectives econòmiques és tant opinable com basar l'unionisme en les mateixes raons.. Catalunya independent serà més rica que amb Espanya? Penso que no està tant clar.. No som una raça millor que l'espanyola (de fet obviament no existeixen pas les races) ni tenim molt més seny ni molta més rauxa que tots els altres pobles d'Europa. I el discurs de que seriem més rics perquè no hauriem de "mantenir" a la resta d'Espanya.. Bé.. I aleshores però, per què no fa Alemanya el mateix i es separa de la resta d'Europa? O es que Alemanya reb algún benefici de pertanyer a una entitat (Europa) majorment més pobre que ella? Alguns diràn.. No val la similitut perquè en el cas d'Europa Alemanya es qui mana!!... Ah, aleshores no plantejem la independència de Catalunya, plantejem si de cas que Espanya tingui la capital a Barcelona i que la Generalitat domini els afers espanyols!.. Bé; entenc que entre una cosa i l'altre, la opció de la Independencia de Catalunya és un camí més probable a recorrer que la dominació d'Espanya per part de Catalunya. :- ) En tot cas no obstant, crec que basar l'independentisme en l'economia és un discurs molt subjecte a d'altres factors sociopolítics, factors que determinen el progrés o la davallada econòmica d'un pais o d'una regió (qualsevol regió) del planeta, factors molt en funció de circumstàncies que escapen de les nostres mans, sobretot si no som gaire codirectors de l'orquestra de l'economia mundial.

    ResponElimina
  21. C) Sobre el sentiment d'identitat:
    Aquest és el factor més irracional, en certa manera el més sòlid, el que fà que la gent no canvii facilment d'equip o de papeleta perquè senzillament li toca el voraviu.. Això si, el voraviu pot estar més inflat o desinflat una mica segons la vulnerabilitat que cadascú tingui respecte al que li diuen els mitjans de comunicació en cert contexte situacional de l'individuu. En aquest sentit, la propaganda nacionalista sol tenir unes conseqüencies bipolaritzadores en els receptors, es a dir, en les persones.. Si estàs predisposat a sentir-te "més català", la propaganda nacionalista segurament t'infli el voraviu.. Si no ho estàs tant, la propaganda pot provocar involuntariament l'efecte contrari!!, es a dir, rebelarte contra la puta propaganda manipulativa.. Ës el que em passa a mi per lo menys.. Quanta més propaganda espanyolista em posen davant els morros, més antiespanyol em sento, pero si els més indepes de la ceba de per aquí es passen també de rosca fotent-me el discurs de que amb la independència serem més lliures, més rics, més guapus i més inteligents (es a dir, com el Cristiano Ronaldo) dons cagun deu, aneu a cagar mongetes, que el meu Deu és l'anarkia i els meus ídols els ocells anònims lliures migradors..
    Abraçades.

    ResponElimina
  22. PD: Respecte al factor identitari del tema del vot afegeixo una mica més: Jo crec que el sentiment del % de gent que potencilament oscila i que quan arribi el dia pot decantar la balança a favor de la independència, jo crec que si ho fà potser será majorment més per fobia a Espanya que no per filia a Catalunya.. Seria una mica en la línia d'aquella frase del Pepe Rubianes "Puta España", tant entranyable. O en plan "soy hijo de mi madre y nieto de españoles, os quiero a todos, pero ya soy mayorcito (aunque la jodida Constitución me diga que todavia no lo soy ni lo puedo ser) y he tomado la decisión de que me quiero independizar de vosotros, de la marca España, del rey de España, de la mierdosa fiesta nacional, de vuestro falso progresismo y ayudar a los catalanes a construir un nuevo pais distinto independiente y tal vez mejor que el que vosotros seguiis amando. No pasa nada, la vida es cambiante y la historia también lo puede ser."

    ResponElimina
  23. Ultim Anònim (que em sembla que et dius Marc) lo dels Motius Democràtics per a la independència no és que la gent valora que podrà votar: sí o no, sinó que la gent que és partidaria de la independència creu i li motiva que, amb la independència, creu que hi podrà haver més drets democràtics que els que ara hi ha dins d'ESP.

    ResponElimina
  24. Una persona ha escrit un comentari en el bloc amb el seu nom complert i després l'ha esborrat. Igualment he rebut la comunicació automàtica per mail amb el seu text integre i el seu nom. Crec que val la pena publicar-lo perquè és un punt de vista diferent i que val la pena escoltar, encara que com que ell l'ha esborrat, el publicaré sense el seu nom, ja que entenc que no volia quedar significat amb el text que ha escrit.
    El text és el següent:

    "Me parto de risa al leer el blog. De toda la vida, Cataluña ha sido y es de derechas. Lo de la izquierda es algo anecdótico. La mentalidad de Cataluña es de derechas, desde siempre. La mentalidad de izquierdas, mentalidad solidaria, progresista, es imposible que se de en Cataluña. Más que nada, porque la mentalidad jamás podrá ser de izquierdas. en todo caso pseudo izquierda, pero nunca jamás de izquierdas de verdad. En Cataluña existe un solo dios y ese dios es de derechas, asi de claro y asi de penoso. Y por lo siglos de los siglos, será así. Es la mentalidad catalana. Desgraciadamente es así. Leer la historia y a ver si encontráis algún país con la mentalidad catalana, que sea de izquierdas o parte de su población sea de izquierdas. Los países que pueden tener mentalidad de izquierdas, no tienen el mismo dios que Cataluña. Podríamos decir que la derecha tradicional, seria el equivalente a la izquierda en cualquier otro país. Cataluña es bastante mas a la derecha de la derecha. Los que somos de fuera y vivimos ahí y somos de izquierdas, sabemos de que hablamos. Cataluña, por mentalidad, jamás podrá ser de izquierdas, puesto que la mentalidad catalana no entiende el concepto reparto, solidaridad, común, ayuda, igualdad, y mucho menos la mas grande, que es democracia. Porque para entender esta última palabra, entonces habría que aceptar lo que de decide entre todos. Y eso un catalán, no lo llega a entender. Asi que estais con la derecha y estaréis con la derecha de por vida. Se llama como se llame el partido. Tenga el color que tenga, en el fondo son derechas, aunque tenga siglas de izquierdas. Una lástima porque esto que digo, se va a comprobar en los próximos años. No es que lleguen a acuerdos la derecha y la izqueirda para sacar el independentismo adelante, es que son derecha y derecha camuflada. Las mentalidades son iguales. Desconocen el sentimiento y mentalidad de la izquierda, Eso es algo muy evidente para lo que vivimos aquí, que venimos de otros sitios donde la izquierda es izquierda de verdad. Cataluña, no tiene color, es todo el mismo, la derecha A y la derecha B."

    ResponElimina
  25. Hola. Soc l'anònim Marc. En resposta al anònim que "se parte de risa": No crec que Catalunya sigui més de dretes que la majoria de la resta d'Europa per exemple.. Pero evidentment el capitalisme pesa molt a Catalunya. Hi han factors culturals històrics que faciliten que la mentalitat fos de dretes en el passat, per exemple el tipus tradicional d'organització social i la trasmissió de l'herència.. (rellegiu els llibres que parlen de la masia catalana d'estructura classica patriarcal i la qual l'heretava el primogènit dels fills (l'hereu)), també la gran importància que va tenir el comerç, a nivell internacional des de l'edat mitjana (i heretat de la mentalitat romana i grega previa), activitat molt lligada a l'existència de la burguesia... I també sobretot haurà marcat el fet que el gran progrés industrial de Catalunya a finals del segle XIX i les corrents artístiques més identificades amb Catalunya i de les quals molts catalans s'en senten orgullosos, son corrents artístiques molt vinculades al capitalisme.. Només cal passejar-se per el Passeig de Gràcia per veure que aquesta meravellosa arquitectura estava al servei dels grans rics de l'època, a excepció d'alguns parcs i edificis (hospital de Sant Pau), pero minoritaris en conjunt. ...Si que es cert que el moviment obrer a Catalunya també va tenir moltissima força, més diria que a alguns altres païssos europeus i per el que fa a l'anarquisme Catalunya va ser durant un temps la geografia de referència principal a nivell mundial; pero igualment no és prou que les esquerres fossin molt intenses, molt intelectuals i alhora molt lluitadores... si l'hegemonia de les esquerres més revolucionaries només va durar un temps curt i només dins el contexte de la guerra civil espanyola, mentre que durant la resta del periode (i especialment -reitero- en les décades de les corrents artístiques que més hem glorificat després en l'exercici de la nostra memòria històrica) la societat catalana estava tant jerarquitzada de la manera tradicional i vam voler emular al màxim el sistema econòmic dels anglesos i companyia..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Continuació:
      Les societats no passen a ser d'esquerres de la nit al dia.. No caiguem en la ingenuitat de pensar que si ara en el contexte actual, els partits independentistes d'esquerres cobren tant protagonisme això vol dir que la societat catalana està fent un gir vertader cap a l'esquerra!.. Perquè realment hi hagi una transformació cal molt més que una victoria de certs partits.. Cal una transformació social que impregni la nostra relació en cada element de la nostra quotidianitat, d'altre manera serà només un bluf i aviat es produirà un efecte rebot (i les dretes ja ho saben bé). I que vull dir? Dons que no esperem tant dels polítics sino que des de abaix cadascú treballi enfortint models econòmics alternatius (xarxes d'intercanvi, cooperativisme integral, etc.. Tot això que ja fem més o menys alguns de nosaltres pero que no conseguim contagiar prou a la resta de la societat perquè també en siguin particeps actius) i també les formes de relació interpersonal de cadascú amb cadascú, autotreballant-se per no anar sempre competint per ser el més guapu, el més sexy o el més fort i anar trepitjant als demés si les circumstàncies ho possibiliten, dons hi ha molta gent que políticament porta les banderes de les esquerres (i queda molt progre) pero que en les seves relacions personals amb els amics o companys d'assamblees, o qualsevol altres menes de persones, es comporten de manera egoista, cercant continuament construir els fonaments de les seves particulars catedrals de futurs privilegis i actuant sempre buscant l'horitzó del seu enaltiment sense importar-lis a qui enganyen, de qui extreuen les idees, de quins altres s'en aprofiten sense citar els seus noms, etc.. Ho vam veure en moltes assamblees del 15 M i en moltes altres histories previes i posteriors.. Pero fent memoria concreta del 15 M, per la magnitut i transversalitat d'actors que s'hi van ajuntar .. vam veure allà (recordo personalment) com degeneraven moltes histories, com s'amagaven moltes decisions colectives i alhora s'intentaven validar altres decisions només consensuades per una petita minoria.. I com convivia la gent que filosofava de manera lliure i altruista... (i de la qual sorgien discursos o poemes fantàstics que no sempre van quedar gravats per la posteritat) amb la gent que pensava en clau sempre estratègica i pragmàtica en la seva mentalitat, per construir un futur edifici polític.. Aquests últims personatges alguns d'ells estàn ara la cúpula de Podemos i de Bcn en Comú.. I m'en alegro!, ja que fer politiques d'esquerres és molt important, pero no n'hi haurà prou.. Cal que tothom reflexioni, des de els "bons" que ara estan al cap damunt del Ajuntament, fins als "bons" que segueixen estàn en la base.. en la trinxera de sempre, carn de canó de les manifestacions.. Perquè la feina a fer no està només en l'ecosistema VIP polític (l'espai actual de maniobra de Bcn en Comú i companyia) ni tampoc només en les lluites polítiques a peu de carrer.. La feina de transformació social, si de veritat aspirem a que la societat catalana es mogui cap a l'esquerra, la feina està en les relacions humanes del dia a dia, de tothom amb tothom.. Es tracta de que cadascú millori com a esser humà en evolució conscient, car d'altre manera seguirem com sempre, creiem que estem lluitant per una societat justa mentre de manera paralela seguim intentant competir amb el colega, o treure protagonisme al vei, o al company de pis o a qualsevol altre subjecte que interactua en el nostre espai de quotidianitat habitual.. La transformació social, perquè resulti efectiva haurà de ser multidisciplinar i multilateral i afectar a tots els rols de cadascú amb tothom, i que tot això a més es produeixi de manera lliure i espontania, dons sino seria manipulació sectaria..
      Utopia?

      Elimina
  26. Continuació:
    Les societats no passen a ser d'esquerres de la nit al dia.. No creiem que si ara en el contexte actual, els partits independentistes d'esquerres cobren tant protagonisme això vol dir que la societat catalana està fent un gir vertader cap a l'esquerra!.. Perquè realment hi hagi una transformació cal molt més que una victoria de certs partits.. Cal una transformació social que impregni la nostra relació en cada element de la nostra quotidianitat, d'altre manera serà només un bluf i aviat es produirà un efecte rebot (i les dretes ja ho saben bé). I que vull dir? Dons que no esperem tant dels polítics sino que des de abaix cadascú treballi enfortint models econòmics alternatius (xarxes d'intercanvi, cooperativisme integral, etc.. Tot això que ja fem més o menys alguns de nosaltres pero que no conseguim contagiar prou a la resta de la societat perquè també en siguin particeps actius) i també les formes de relació interpersonal de cadascú amb cadascú, autotreballant-se per no anar sempre competint per ser el més guapu, el més sexy o el més fort i anar trepitjant als demés si les circumstàncies ho possibiliten, dons hi ha molta gent que políticament porta les banderes de les esquerres (i queda molt progre) pero que en les seves relacions personals amb els amics o companys d'assamblees, o qualsevol altres menes de persones, es comporten de manera egoista, cercant continuament construir els fonaments de les seves particulars catedrals de futurs privilegis i actuant sempre buscant l'horitzó del seu enaltiment sense importar-lis a qui enganyen, de qui extreuen les idees, de quins altres s'en aprofiten sense citar els seus noms, etc.. Ho vam veure en moltes assamblees del 15 M i en moltes altres histories previes i posteriors.. Pero fent memoria concreta del 15 M, per la magnitut i transversalitat d'actors que s'hi van ajuntar .. vam veure allà (recordo personalment) com degeneraven moltes histories, com s'amagaven moltes decisions colectives i alhora s'intentaven validar altres decisions només consensuades per una petita minoria.. I com convivia la gent que filosofava de manera lliure i altruista... (i de la qual sorgien discursos o poemes fantàstics que no sempre van quedar gravats per la posteritat) amb la gent que pensava en clau sempre estratègica i pragmàtica en la seva mentalitat, per construir un futur edifici polític.. Aquests últims personatges alguns d'ells estàn ara la cúpula de Podemos i de Bcn en Comú.. I m'en alegro!, ja que fer politiques d'esquerres és molt important, pero no n'hi haurà prou.. Cal que tothom reflexioni, des de els "bons" que ara estan al cap damunt del Ajuntament, fins als "bons" que segueixen estàn en la base.. en la trinxera de sempre, carn de canó de les manifestacions.. Perquè la feina a fer no està només en l'ecosistema VIP polític (l'espai actual de maniobra de Bcn en Comú i companyia) ni tampoc només en les lluites polítiques a peu de carrer.. La feina de transformació social, si de veritat aspirem a que la societat catalana es mogui cap a l'esquerra, la feina està en les relacions humanes del dia a dia, de tothom amb tothom.. Es tracta de que cadascú millori com a esser humà en evolució conscient, car d'altre manera seguirem com sempre, creiem que estem lluitant per una societat justa mentre de manera paralela seguim intentant competir amb el colega, o treure protagonisme al vei, o al company de pis o a qualsevol altre subjecte que interactua en el nostre espai de quotidianitat habitual.. La transformació social, perquè resulti efectiva haurà de ser multidisciplinar i multilateral i afectar a tots els rols de cadascú amb tothom, i que tot això a més es produeixi de manera lliure i espontania, dons sino seria manipulació sectaria..
    Utopia?

    ResponElimina
  27. Una amiga m'ha preguntat sobre l'article i he vist que l'havia interpretat com a recolzament a votar Junts Pel Sí. I no era ben bé això. Jo tocava el tema tabú (amb tota la fòbia que hi ha a l'esquerra amb el Mas) que en el camí, tant si és ara votant a Junts Pel Sí, com si és votant a la CUP després del 28S caldrà fer camí dreta i esquerra junts. Intantava separar temes per no barrejar-ho tot i trabar-nos el camí.

    En particular, jo votaré la CUP, però no m'importaria votar Junts Pel Sí, al Romeva, al Llach, i també al Mas, jajaja... i no em fa res que ell sigui president, tot i que potser la CUP no el recolza i es busca una solució de consens amb el Romeva, que sincerament m'agradaria més.

    Dos arguments contraposats:

    - Es llegirà més i millor el recolzament a Junts Pel Sí a nivell estatal i internacional. A més que per la Llei d'Hondt els vots es traduiran en més escons que els de la CUP.

    - Però també al final se sumaran els vots de Junts Pel Sí i la CUP. I la CUP, al no estar en el pacte de la coalició, tindrà més mans lliures per negociar apunts d'esquerres i rupturistes que Junts Pel Sí, que estaran tots més lligats. Per altra banda, la CUP pot fer que no s'investeixi Mas. I vendrà car el seu recolzament a nivell de no dilatar el procés. Per altra banda, és molt important que Junts Pel Sí, tingui un resultat espectacular, però si tingués majoria absoluta, per comoditat possiblement esquivaria les condicions de la CUP si no li fes falta, i llavors molta gent votant de la CUP ens podríem sentir els nostres plantejaments polítics deixats de banda i podria fer-nos despenjar una mica del procés i de com es portaria a terme.

    Escenari ideal: Junts Pel Sí amb un resultat molt bo, però havent de fer la majoria absoluta amb la CUP.

    Què en penseu?

    ResponElimina