UNES ELECCIONS MUNICIPALS CABDALS

Actualment hi ha, arreu, una batalla democràtica contra la tirania dels mercats, i a Catalunya, a més a més, s'hi ha afegit el tema, mai resolt, de l'encaix contranatura de la societat catalana amb l'Espanya franquista que encara perdura a les estructures d'Estat i als poders fàctics. Ara s'acosten les eleccions municipals i s'hi observa una emergència, amb molta força i oportunitat, de moviments ciutadans que superen els partits clàssics (les candidatures En Comú, les candidatures Capgirem, i en alguns llocs la CUP en solitari). A nivell municipal, això és el més important ara mateix i farem bé els ciutadans d'entendre què és el que s'està escollint. Que aquestes forces triomfin i puguin canviar el dia a dia dels nostres pobles i ciutats és vital perquè la roda de la història no es deturi i puguem posar-nos a construir una societat millor.

Respecte a aquestes forces ciutadanes emergents, hi ha dues qüestions que mereixen una reflexió:

1- Quan va sortir la proposta de Guanyem Barcelona, la gent dels moviments socials de la ciutat, esperàvem que, la proposta de partit paraigües que sortia de la PAH, aglutinés a totes les persones que havíem treballat plegats. Una mica com va passar a les eleccions autonòmiques del 2011 en que la CUP, amb el David Fernàndez al capdavant, activista i no militant del partit, van aglutinar 120.000 vots i va ficar tres diputats cavall de Troia dins del Parlament. A Barcelona En Comú (BComú) el lideratge era de l'Ada Colau i el nucli s'estructurava a partir de gent dels moviments socials. Però agrupacions com la CUP i el Procés Constituent també era clar que hi havien d'aportar molt. I de manera una mica diferent, partits com ICV, EUiA, Podemos recentment aparegut, Equo, Partido X, Partit Pirata... també es podia plantejar que hi formessin part. Però incorporar ICV ha desencadenat un conflicte que ha acabat fent que la CUP se n'apartés i crees una candidatura àmplia anomenada Capgirem Barcelona. A mi, personalment i des del respecte a la seva decisió, em sembla que no ha estat una bona decisió (i això que he tingut experiències desagradables amb ICV que m'han fet enfadar-me molt amb ells). I malgrat entenc el seu descontent amb ICV, crec que no ha estat bona decisió estratègica ni per a la transformació social, ni per als moviments socials, ni per a l'independentisme, ni per a la CUP mateixa. A nivell d'estratègia electoral, sumar ICV a BComú crec que suma més que resta. Una de les coses que se li retreu a ICV és que ha estat al consistori comtal amb el PSC i ERC, però la realitat és que han anat a remolc del model de ciutat del PSC intentant donar-li un vernís d'esquerres. I se li pot retreure que no trenqués amb el PSC, és cert, però dir que la Marca Barcelona és el model de ciutat que ICV desitjaria, no em sembla del tot correcte. Perquè, de la mateixa manera, ICV anirà a remolc de l'Ada Colau i la gent que forma el nucli de BComú. Crec que, des de la CUP, es va sobredimensionar la influència que la cúpula d'ICV pogués tenir i es va rebutjar tenir-hi res a veure per la diferència en maneres de fer política, quan em sembla que el més rellevant és, en la pràctica, que incorporar ICV voldrà dir que, els votants d'aquesta opció menys ambiciosa ideològicament i que ha fet masses concessions en la seva història, seran atrets cap a una opció més radical i més d'esquerres. Per altra banda, la decisió de la CUP també ha complicat les coses a l'independentisme, perquè la batalla amb Trias, que bàsicament hauria de tenir lloc en el terreny dreta-esquerra, pot fer que molta gent de BComú percebi l'independentisme (encarnat per a ells sobretot en CiU i ERC) com a antagònic als plantejaments socials de BComú, mentre que amb la CUP a dins BComú no es podria etiquetar de no-independentista perquè estaria més equilibrada (CUP i Procés Constituent, independentistes; i ICV-EUiA i Podemos, federalistes). Com que la força de l'independentisme no són les essències identitàries sinó l'anhel d'una vida millor i més justa, l'independentisme no pot permetre's ser percebut com a opció identitarista i burgesa. Per altra banda, al no participar-hi la CUP s'ha esguerrat una mica l'efecte "eleccions autonòmiques 2011" en el que va existir la crida "tots a votar l'opció més trencadora, a votar la CUP". Ara hi ha dues opcions trencadores (per bé que una amb opcions de guanyar i l'altra no) i el més perjudicial és que aquestes dues opcions, dins dels moviments socials, han generat crítiques àcides, tensions i cert mal rotllo. En realitat, hi ha gent que diu que BComú i CUP per separat sumaran més que junts i potser també farà més fàcil la relació post-electoral que si anessin junts... En tot cas, és molt i molt important que Capgirem Barcelona-CUP aconsegueixi entrar al consistori i ho faci amb força (si algú es planteja votar-los, l'animo a fer-ho!), perquè passada la tensió electoral, cadascú tindrà els regidors que tindrà però, davant la dreta, BComú i Capgirem Barcelona s'uniran en la majoria de votacions i temes, i d'aquesta manera es recuperarà la realitat d'estar tots al mateix bàndol i es refaran els ponts malmesos.

2- Alguns han plantejat que les municipals són la primera volta del plebiscit del 27S i aquest plantejament és de mala fe perquè intenta fer servir el mòbil emocional per escombrar cap a certes formacions independentistes. Les eleccions municipals han de servir per decidir com seran gestionats els drets i deures als municipis. De totes maneres, com que Catalunya es troba en un procés profund d'autoredefinició, aquest debat no es pot ignorar i cal prendre-hi partit. Sabent que, a Barcelona en Comú, hi ha gent amb moltes sensibilitats diferents envers España, quina ha de ser la seva postura? Poden ignorar el tema i dir que no implica a una alcaldia? Això no és possible i li faria molt de mal. Però llavors, han d'inclinar-se cap a l'independentisme? Han de decantar cap al federalisme? A mi em sembla que ni una cosa ni l'altra. Han de mostrar-se plurals però demòcrates. Si donat que no se'ns permet decidir en un referèndum, en el 27S la societat catalana es pronuncia, en vots, pel camí independentista, BComú acompanyarà amb entusiasme aquesta possibilitat de construir una societat millor (i maldarà, òbviament, perquè sigui inclusiva i respectuosa amb tots els ciutadans). I, si en el 27S la societat catalana opta per no emancipar-se i restar a l'Estat espanyol, BComú acompanyarà amb entusiasme la possibilitat de millorar dins d'aquest marc (maldant per la inclusivitat i el respecte). No cal dir res més. Ningú necessita que BComú sigui al davant de tots amb la bandera independentista, però tampoc necessitem que abanderi banderes espanyolistes com les de Podemos, per bé que siguin més respectuoses que les del PP-PSOE. En aquest sentit trobo desencertat fer un míting amb Pablo Iglesias. Una jugada de Podemos per pescar vots de BComú de cara a les futures eleccions estatals. I, sobretot, trobo desencertat fer un míting en solitari amb algú que representa una opció molt concreta respecte a un debat tan candent a la nostra societat. Per sort, l'Ada Colau també ha fet un altre míting amb la Teresa Forcades del Procés Constituent, que manté una altra postura respecte a aquest debat, i espero que s'apaivagui una mica la confusió que porta a molts a veure BComú com una marca blanca de Podemos, sobretot en el tema nacional. Em sembla que si BComú és una opció municipalista dels moviments socials barcelonins i per no enredar la troca, cal que se centri en BComú i la seva gent de Barcelona. Emparentar-se amb opcions alienes tant pot portar més vots, com restar-ne, i no seria bo que la ciutadania barcelonina ho hagués d'acabar pagant amb un nova legislatura convergent, podent accedir per fi a una opció que, definitivament, aposta per fer de Barcelona una ciutat més justa.

En definitiva, ens toca anar entomant els reptes històrics que estem vivint, i en el cas de les eleccions municipals, això pren cos en les opcions de candidatures En Comú, Capgirem i de la CUP. Totes les altres, malgrat ser legítimes, no aportaran res de nou ni milloraran el que hem tingut fins ara. Endavant catalanes i catalans!

(Carta 539)

Publicat com a minim a: El Periscopi d'Andorra.