25 de maig de 2015

LA POLÍTICA MÉS VIVA QUE MAI A CATALUNYA


Si mirem quants vots ha pujat o baixat cada partit respecte a les anteriors eleccions barcelonines veurem què canvia: BComú +113.000 vots (BComú és molt més que ICV-EUiA); C's + 65.000 vots; ERC +43.000 vots; CUP +40.000 vots; CiU -15.000 vots; PP -43.000 vots; i PSC -67.000 vots. Tret de l'augment de C's, que ha reemplaçat el PP com a partit ben vist de la dreta espanyolista, són uns resultats molt bons. 

A més, de la mà de BComú i de la CUP, han entrat nous regidors que són activistes que fa molts anys que fan coses per millorar la societat sense rebre res a canvi. La política s'hauria de nodrir de gent així i no tant de funcionaris de la política. I comencen a aparèixer personalitats públiques (Arcadi Oliveres, David Fernàndez, Ada Colau...) que provenen d'aquesta vessant social i que estan diversificant el panorama format per les patums mediàtiques que surten a TV3. Però és que, en aquesta cantera movimentista i alternativa (un cas singularíssim al món), està ple de gent molt vàlida, encara desconeguda, que treballa amb compromís i generant experiències i campanyes inspiradores. I són aquests milers de persones les que poden ajudar a fer possible els ambiciosos objectius de BComú. 

Ada Colau disfressada de SuperVivienda davant Imma Mayol el 2008
Sobta com l'establishment català posa en qüestió si els 'antisistema' podran fer o no fer el que es proposen, si enfonsaran la ciutat o si frenaran el procés independentista... Una mica de respecte i sentit democràtic! Si la gent els ha votat, perquè hem de qüestionar-los? Si us haguessin escollit a vosaltres, ningú dubtaria de la vostra legitimitat!

Hi ha moltes coses a millorar a Barcelona amb una òptica de justícia social i d'igualtat d'oportunitats. Que Barcelona, una capital important d'Europa, tingui un partit anticapitalista al capdavant, pot obrir el meló al continent. Tot i els riscos, les oportunitats de fer coses que mai s'han somniat, en societats capturades pels poders fàctics, és una situació apassionant.

Igualment com és apassionant que Catalunya estigui decidint què vol ser de gran... CiU tracta de plantejar que, com que la gent no els ha donat l'alcaldia de Barcelona, el procés independentista s'ha frenat, però el procés independentista no és una foto estàtica caiguda del cel que hem d'intentar conservar amb respiració assistida i amb l'ai al cor de si es desinfla. Hem de confiar en el procés de la nostra societat, i estimar-lo tal i com és, amb tota la diversitat i complexitat, entenent-lo com un procés real i dinàmic com la vida mateixa.

En realitat no és ni un procés independentista, és el procés que fem tots plegats per buscar què i com volem ser. En el seu moment, el procés va consistir en resistir al franquisme, després va ser reconstruir la democràcia, després ha estat lluitar per un nou estatut, també lluitar contra la retallada de drets socials, i finalment, comprovant que l'Estat espanyol segueix sent essencialment franquista, cosa que farà que Podemos no pugui triomfar si no és a molt llarg termini, el procés és d'alliberar-nos d'aquest Estat autoritari. Però el procés l'hem de fer entre tots, uns prioritzant unes coses i els altres prioritzant-ne unes altres, fins i tot alguns aparentment situats en contra del procés que fa la societat on viuen per causa del virus nacionalista espanyol i per falta de visió envers els seus fills, però al final aquest procés ens ha de beneficiar a tots. És un procés viu que s'ha de fer amb la gent que existeix a Catalunya, per tant, s'ha d'anar adaptant al que passa.

Si BComú pacta amb ERC i CUP (i també amb el PSC per poder tirar endavant les seves polítiques) el procés continua ben viu. Els que han criticat l'Ada Colau com a anti-independentista, amb l'afany de manipular els votants per escombrar cap a casa, passant per alt que ella va votar Sí-Sí al 9N, no per identitarisme sinó com una finestra d'oportunitat per a la transformació social, ara s'ho hauran d'empassar. El procés continua, però s'hi afegeixen matisos potents d'esquerres que la gent ha demanat amb el seu vot, i això és perquè volem una societat més lliure però també més justa!



Ada Colau el 2005 al Ple de l'Ajuntament (minut 11 del documental "Barcelona 2006: L'any del civisme"

Ara cal fer costat a l'alcaldessa i desitjar que governi per a totes i tots, però amb els valors que emanen de la seva candidatura i que la gent ha votat: ajudar els més pobres per tal que la dignitat sigui el tret diferencial de la ciutat.


(Carta 540) 

Publicat com a mínim a: El Periscopi d'Andorra, L'independent de Gràcia (aparegut com a article), El Periódico de Catalunya, L'independent de Barberà (aparegut com a article).

5 comentaris:

  1. Com a persona que porta molts anys implicada en la transformació social de Catalunya i desitja que esdevingui un nou estat, perquè tan sols amb les eines d'un estat es pot fer la transformació social, estic molt d'acord amb el que expresses. Ho podrem dir més alt, però no més clar.
    Durant aquest temps que està venint sentirem molts disbarats dels opinadors professionals a sou. N'hem tingut un tast aquesta tarda a Divendres on en Sergi Picazo ha fet una brillant defensa, des de la perspectiva transformadora social i nacional, i un Cardús desencaixat no sabia com treure's les paraules de la boca i anava repetint els tòpics dels tòpica.

    ResponElimina
  2. Molt interessant el teu comentari, anònim! No he tingut el plaer de veure l'entrevista que comentes però me la imagino. En tot cas, el que és bonic de veure és que molta gent ja pensa per si mateixa i no es deixa enganyar amb sopars de duro.
    A més, tenir gent d'esquerres de veritat a les institucions farà que s'escoltin altres veus, tant per part d'aquests mateixos polítics (com ens ha passat amb en David Fernèndez, el Quim Arrufat i l'Isabel Vallet) com perquè els mitjans de comunicació municipals ara seran més plurals i se sentiran coses que mai s'escoltaven. Això contribuirà molt a ampliar els debats. Venen temps bonics per als que estimem la política de veritat.

    ResponElimina
  3. Suscric sobretot el darrer paràgraf. Ara cal fer costat a l'alcaldessa i desitjar que governi per a totes i tots, però amb els valors que emanen de la seva candidatura i que la gent ha votat: ajudar els més pobres per tal que la dignitat sigui el tret diferencial de la ciutat.
    No tinc tant clar que Podemos no pugui jugui un paper similar a Espanya!!
    Tenim per davant dies i temps molt esperançadors, que tant de bo s'encomanin a la resta d'Europa.

    ResponElimina
  4. Jordi,
    M'encanta el teu blog i els teus anàlisis.
    Ara visc a França, i la societat està com desesperada: davant la fallida del sistema oficial, de l'extremisme islàmic, dels "problemes" lligats a l'immigracio, de la crisi, sembla que només hi ha l'alternativa conservadora extrema (FN).

    Com dius, potser Catalunya (o també Espanya) pot ser un exemple d'alternativa popular per a Europa... No he vist moviments a França similars encara, tot i que hi ha gent afi.
    L'altre dia un francès em deia: el moviment del 15M seria imposible a França. Curios! Per què? No sé segur, els francesos estan educats amb mentalitat de tanta obediència al sistema...
    França essent el centre d'Europa, seria molt interessant que sorgis un moviment d'aquest tipus... En fi, tot aixo em fa pensar!
    Si fas un article sobre el tema m'interessa molt!
    Abraçades,
    Alexis

    ResponElimina
  5. Hola Alexis. Molt interessant el que dius de França. És així, a tot Europa (França, Itàlia, Grècia...) hi ha molta desesperança i triomfen moviments que proposen assenyalar un "dolent" (i tal com està la cosa, els musulmans surten assenyalats segur...), en canvi aquí estem preparant-nos per un salt qualitatiu... veurem si som capaços, perquè hi ha moltes forces hostils, òbviament... Pots ensenyar als teus amics francesos aquest documental que vam fer sobre el 15M a Barcelona que està subtitulat en francès! http://vimeo.com/51631075 . Estem en contacte Alexis! Si em passes el teu email (al perfil hi trobaràs la meva adreça) et puc afegir als enviaments que faig dels meus articles i així ja els aniràs rebent sense haver d'entrar tu al bloc. Una abraçada i estem en contacte!

    ResponElimina