PROBLEMA CATALÀ O PROBLEMA ESPANYOL?

Alicia Sánchez-Camacho ha declarat (video) que "Tots aquells que convoquin a manifestar-se contra la suspensió cometran un delicte d'inducció a la sedició". És una més de les grans frases que van apareixent últimament i que, paradoxalment, responen més a aquesta entelèquia que se'n diu España que no pas a la singularitat identitària de la societat catalana. A veure: "Inducció a la sedició"?... És a dir, traició. Traició a què? A la pàtria? Si us plau, qui és nacionalista?

Els catalans portem tant de temps aguantant que se'ns titlli de nacionalistes... Prou ja de mentides. I prou ja, per part de l'esquerra, de pensar i entendre que, per ser d'esquerres, no hem de defensar la integritat de la nostra identitat i manera de ser, plural i diversa, perquè això seria nacionalisme i seria fer el joc a la burgesia!

Quan una dona és feminista, no ho és per imposar-se als homes, sinó que ho és per impedir que la trepitgin per la seva condició de dona. I ningú l'acusarà de ser nacionalista del gènere femení. Quan un català defensa la seva cultura i societat, és el mateix. És en defensa pròpia davant d'un assetjament, no reconeixement i una voluntat d'eliminació física o moral (depenent de l'època). I aquesta defensa és molt necessària i s'encarna perfectament en els valors d'esquerres que malden pels febles davant dels forts!

En canvi, el nacionalisme espanyol no és el mateix, perquè tenint un estat i tota la potència que d'ell emana (lleis i Constitucions incloses) el seu nacionalisme no té cap explicació raonable. Fa por entendre que manté similituds amb el nacionalisme alemany nazi, el serbi, el croat, l'israelí, el marroquí, o el xinès... és un nacionalisme (segurament fruit d'una profunda inseguretat i infravaloració pròpia) que intenta imposar-se i destruir al que pot ser un igual a ell.

Per això s'entesten en que l'Estatut no contingui la paraula "nació", ja que només pot existir la seva. I no ens poden deixar votar i decidir perquè, temerosos del que puguem voler, sostenen que haurien de votar tots els espanyols ja que ens consideren una part subalterna d'ells, una part d'Espanya. No ens poden reconèixer la condició de subjecte en nosaltres mateixos perquè els deixaria en fals. Per aquest motiu de base, és impossible que l'Estat espanyol vulgui i pugui ser un estat federal, perquè no poden reconèixer ser una unió de subjectes polítics (com per exemple ho és el Regne Unit que reconeix Escòcia com una nació). Per a España, és vital que ser "UNA, grande y constitucional"... I és que, només es podrà tractar amb España i tenir-hi relacions d'"amistat", essent independents d'ells i, llavors sí, d'igual a igual.

L'independentisme és un camí, que intentem recórrer, de trànsit cap a la normalitat. Quantes ganes de normalitat i de deixar d'haver-nos de defensar contínuament. I a més a més, ajudarà també als espanyols a superar el nacionalisme malaltís que gasta aquest estat, que també ho necessiten, per iniciar la gran feinada que cal fer, per part d'uns i altres, per aconseguir sengles estats democràtics i justos socialment, construint societats sense privilegis i sense castes madrilenyes ni catalanes. No ens entretinguem en els prolegòmens i en picabaralles infantils de si podem o no podem decidir. Evidentment que hem de poder! El veritablement important, vindrà després tant a una banda com a l'altra de la "frontera" invisible i inexistent que s'"aixecarà". Serem pobles germans i també ens caldrà obrir-nos més cap als altres germans del sud d'Europa i del Mediterrani per construir una Europa més justa.

(Carta 351) 

Publicat com a mínim a: El Periscopi, L'independent de Barberà.