29 d’agost de 2014

EL CAS PUJOL PERJUDICA CATALUNYA?


Ja ens ha estat perjudicant durant 34 anys, de manera que ara el millor és poder conèixer la realitat i que, en endavant, ens serveixi com a fuel per impulsar la construcció d'una arquitectura política infinitament més combativa contra la corrupció.

Per què el cas Pujol ha sortit ara?
Perquè els serveis secrets catalans van assabentar-se que Madrid pretenia destapar el cas Pujol al setembre intentant llançar una "bomba atòmica" contra el procés independentista. Un delicte que, probablement, ja feia molts anys que les clavegueres de l'Estat coneixien. Sabent que es faria públic, era millor avançar-se i també separar-ho del setembre i novembre.

Què vol aconseguir Madrid?
Interpreten erròniament que el procés d'independència és cosa de CiU i que el poble segueix messiànicament al President, a l'ex-President i al govern. Per això intenten desanimar el procés tocant de mort al pare polític de CiU. Però CDC, UDC i les elits econòmiques no volien fer aquest pas i estan constantment intentant reconduir-lo. Catalunya, en aquests anys i aquest tema, és un dels pocs llocs del món on els polítics van darrera de l'onada que aixeca la societat. Mentre a altres països estan ensorrats moralment per la crisis, a Catalunya, malgrat la crisi, hi ha un estat d'alegria col·lectiva perquè ens estem valorant i optant per tirar endavant una societat que engresqui, més justa i on puguem viure millor tots junts. Aleshores, destapar mals i vicis passats, contribueix a creure que sí que podrem fer net i aprendrem la lliçó. Després d'això, la Constitució catalana haurà de ser, de totes les del món, una de les que més es doti i treballi contra la corrupció. És a dir, que no hem de fer com els països llatinoamericans, on els processos d'independència no es van fer per al poble, sinó per a les oligarquies locals, d'ascendència espanyola, que no volien enviar tributs a Espanya, sinó quedar-se tots els diners i gaudir de tot el poder. Aquesta independència és la que pot arribar a interessar a CiU, però no al gruix de la societat. El cas Pujol ens impulsa a estar en guàrdia per no continuar sent una societat dominada enterament per les elits, com ho són la majoria.

Quin efecte tindrà?
En realitat, hem d'estar molt contents que, pel fet que Jordi Pujol ho ha reconegut públicament, no s'intentarà negar el delicte ni acusar Madrid d'haver-s'ho inventat per hostilitat contra Catalunya (tot i que sí ho han investigat i volgut destapar per intentar fer descarrilar el procés independentista). Per sort el moviment social independentista no es veurà temptat de defensar uns fets indefensables per mals entesos patriotismes. En contrast amb tants altres polítics que han delinquit i ho han negat fins al final, li hem d'agrair a Pujol d'haver-lo reconegut públicament, no com va fer amb Banca Catalana, i permetre'ns així de separar el seu cas de l'independentisme. ¿Us imagineu el cansament que produiria desviar tota la força social en defensors i detractors de Jordi Pujol? Hagués estat terrible per al procés... Ara podem seguir camí i, pel que fa a aquest cas, aplicar la llei sense cap impunitat per no seguir en el futur amb els mals del passat i del present.

La Cambra de Comerç de Barcelona
Què volem dir quan diem que CiU i Pujol són de dretes?
Doncs no és una simple opció política, no vol dir que són de l'equip de color blau. Vol dir que els seus valors s'estructuren al voltant de l'objectiu d'afavorir les classes riques i benestants, i advocant per mantenir-ne els privilegis i la dominació que exerceixen sobre les classes populars i empobrides. Sabent que la dreta té aquests valors, ens ha d'estranyar que actuïn, en un cas així, per a fer que un poderós tregui benefici de la seva posició?

Només són diners d'una herència?
Ja ho diran els jutjats, però tot fa sospitar que hi ha diners amb altres procedències. Els paradisos fiscals serveixen per esquivar els impostos, però també per amagar la procedència d'ingressos no justificables... Potser les famoses comissions del 3% (que sembla que realment eren del 5%...)?

El lobby econòmic Pont Aeri amb l'actual Rei d'Espanya
Quan diem que no és bo que algú estigui molt de temps al poder, què volem dir?
No és que quedi millor que hi hagi alternança en els càrrecs de poder sinó que, ser el que remena les cireres durant massa temps, fa que sorgeixin propostes i temptacions de corrupció. Per això és abominable la monarquia. Imagineu-vos, si Pujol ha estat corrupte amb 23 anys al poder, ¿quant no ho serà el rei, que va ser proclamat successor oficial de Franco el 22 de juliol de 1969, fa 45 anys? Si no sabem més de la seva corrupció és per la protecció constitucional, legal i mediàtica de la que ha gaudit, que per sort s'ha començat a esberlar amb les xarxes socials.

És, el frau de Pujol en si, el més destacable?
Crec que el més important és la caiguda d'un fals mite i la caiguda del vel que cegava molts catalans: Malgrat certa aparent bonhomia comparant amb altres geografies, la realitat és que la societat catalana és massa classista, sobretot pel que fa a la seva classe alta. Aquesta “casta” (la parauleta està de moda) socioppvergent, situada a totes les esferes de rellevància del país, a més de xuclar els recursos i oportunitats fraudulentament, fan de tap al veritable talent social d'aquest país. Han de caure els murs, i a aquests efectes, el procés independentista -amb l'augment de l'autoestima per part del poble i amb el trencament de l'status quo- és el millor escenari, en segles, per fer-ho. Mai com ara veurem obrir-se la finestra d'oportunitats per a que es plantegi com volem viure i com volem organitzar-nos socialment. Esperem que, tots els que tenim valors d'esquerres, sapiguem estar en el nostre lloc i prémer fortíssim en la direcció correcta!

2 comentaris:

  1. Hola Jordi:
    Felicitats per l'article. Cal que anem posant les coses al seu lloc, doncs ni Catalunya és CiU ni anar contra la corrupció és anar contra el procés d'independència.
    Només volia puntualitzar que no és cert que el poder corromp. Aquest mantra, que va repetint tothom, l'han anat escampant les elits extractives per descoratjar la població a canviar l'status quo. Aquest mantra ens ha fet creure que si intentem lluitar contra la corrupció, a la que accedim als llocs de poder farem el mateix que estan fent ells i no és veritat.
    El que succeix és que els corruptes busquen els llocs de poder, per a poder viure a costa dels altres, en concret de la població. Aquesta gent no para fins que es col·loca de manera estratègica per anar remenant les cireres i adormint la crítica.
    Segur que coneixeu un company de feina, el que s'anomena habitualment un trepa, que no ha parat fins que ha aconseguit ser cap de departament o un lloc equivalent. El problema és que la resta de la gent els deixa fer.
    Per altra banda, als partits busquen gent jove per a promocionar, amb un determinat perfil. Aquesta gent és la que és útil a l'aparell, la que participarà de la corrupció i la que farà el que se li digui, perquè tindrà molt a amagar.
    I la gent que no sigui així, serà expulsada.
    Així, que el nostre "estimat" Jordi Pujol, no ha fet tot el que ha fet perquè ha estat molt de temps al poder, sinó que ha manipulat tant com a pogut la gent, per a estar tot aquest temps al poder i fer el que ara s'està destapant. Tingueu present que el sumari del cas Banca Catalana eren 25.000 carpetes i va caler fer armaris especials per a poder-los guardar!!!!!
    Àngels Córcoles

    ResponElimina
  2. Yo creo que toda la culpa la tiene... la Brimo!!!! Hay que disolverla ya!!! Todo este fraude está dirigido y planeado por la Brimo para tener pasta y comprar más pelotas saca-ojos

    ResponElimina