1 d’abril de 2014

PROU EXPERIMENTS POLICIALS ANTIDEMOCRÀTICS!


Mossos rodejant una manifestació (època de Saura)
El dissabte 29 de març, vam patir un nou experiment per part dels Mossos en la manifestació de suport als acusats per la protesta del 15J davant del Parlament i en el llançament de la campanya Desobediència 2014... Però podem resseguir tota la trajectòria d'experiments...

Amb Saura, els Mossos van assajar de rodejar totalment les manifestacions, com si tinguessin un virus que no s'hagués de propagar per la societat i per fer sentir els manifestants isolats i controlats. Atemptaven contra el dret de lliure circulació i generaven molta ràbia. ICV-EUiA, malgrat haver posat càmeres a les comissaries, encara paga, dins de l'esquerra, aquell comportament prepotent dels Mossos, i sobretot el no haver aconseguit que els Mossos actuessin gaire diferent que amb la dreta.

Amb Puig, van assajar de repartir estopa i bales de goma, exhibint mà dura al més pur estil de la Colòmbia uribista... Atemptant contra el dret a la integritat física i, a sobre, amb la fatxenderia d'en Puig i amb uns Mossos no identificables. I quan el conseller va quedar socialment assenyalat com una
bèstia negra dels
Actuació "proporcional" a la perillositat dels manifestants (època Puig)
drets socials, llavors en Puig, una persona deshonesta però no faltada d'astúcia, el 15 de juny de 2011 va dissenyar un dispositiu al voltant del Parlament, per tal que els manifestants del 15M agredissin als diputats i així poder criminalitzar el moviment. Però, malgrat els parlamentaris van creuar una manifestació hostil d'indignats, no va haver-hi violència real i van detenir una vintena de persones indiscriminadament. Com que es va detenir tota aquella gent proclamant solemnement que havien atemptat contra la democràcia amb una violència que ningú va filmar, en el judici han de seguir endavant amb el procés com si els detinguts haguessin fet ves a saber quina gran cosa, però els estan jutjant per haver insultat diputats...!

El dret de manifestació, a casa nostra, és un dret perillós
Abans de Puig, encara trobaves catalanistes que defensaven els Mossos perquè eren “els nostres”. I això és nacionalisme i, a més, curt de mires. Els catalans no hem de caure en aquestes actituds acomplexades i obtuses. No són la Guàrdia Civil que ha tingut un origen dictatorial. Els Mossos són policies d'una societat democràtica, per tant, hem de ser el màxim d'exigents. Ningú està a favor o en contra dels Mossos, però pels seus actes seran jutjats, sense ni un bri de condescendència ni de tancar files pel fet que portin una senyera a l'uniforme. Abans som persones que catalans!

El poble, en tot aquest trajecte, ha aconseguit que hagin d'anar identificats (tot i que...) i que hagin hagut de prohibir les bales de goma que tants ulls han robat!

Desplegament intimidatori a Gràcia (època Espadaler)
Amb Espadaler, assagen dispositius policials exagerats en les manifestacions contràries als interessos del govern. Diuen que és per dissuadir, però serveixen per caldejar l'ambient i assenyalar la manifestació amb dit acusatori. Com una profecia que vol autocomplir-se. I és que, malgrat el gran dispositiu que tensa l'ambient, no aturen petites destrosses de mobiliari que fan petits grups que podrien neutralitzar i, després, quan la manifestació està acabant tranquil·lament, de sobte, la tallen pel mig, generen pànic, tensió, corredisses i persecucions. Els manifestants senten molta ràbia per l'agressió injustificada i prepotent i llavors s'acaben generant disturbis que justifiquen l'actuació policial i serveixen per criminalitzar i deslegitimar els motius de la manifestació.

Socialment hi ha dubtes sobre les funcions dels policies infiltrats
I han continuat les males maneres i xuleries dels Mossos en l'exercici d'Espadaler. Fa vergonya sentir com qualifiquen als manifestants amb insults grollers (literalment escoltat a manifestacions: "guarros", "escoria", "putas", "ratas", "¡a ver si te voy a pegar una hostia!"...), amb un llenguatge propi de delinqüents. No semblen professionals suficientment equilibrats per dur a terme una feina tan delicada, en la que estan autoritzats a posar en perill la integritat física dels ciutadans en pro d'evitar mals majors... La veritat és que, a molts, se'ls veu amb molt poca qualitat humana, i alguns semblen transtornats i tractant amb despreci la gent amb la que interactuen. Això va arribar al punt àlgid, quan entre insults i agressions, van provocar la mort de Juan Andrés Benítez al barri del Raval.

I nosaltres els volem dir que no ens fareu dimitir de ser ciutadans per molt que abraoneu la policia contra nosaltres! I cal que comencem a reivindicar que, en una situació d'inoperància i agressió neoliberal, les protestes són legítimes i necessàries! I que, no ens hem d'habituar a que les manifestacions siguin cohartades, perquè és totalment antidemocràtic!

(Carta 344)

Publicada com a mínim a: El Periódico de Catalunya (carta destacada amb un resum de l'article), El Far del Baix Llobregat, El Periscopi d'Andorra, Diari Bon dia d'Andorra.

- Informacions sobre el que va passar a la manifestació del 29 de març: video 1, article i vídeo 2
- Notícia sobre el cas de Juan Andrés Benítez al Raval



RESPOSTA SINDICAT DE MOSSOS D'ESQUADRA-CCOO:

Article publicat a El Periódico

#Mossos: "Agentes contra la violencia"

  • Enviar esta noticia
  • Aumentar/ Reducir texto
Jueves, 10 de abril del 2014 Toni Castejón (Portavoz sindicato SME-CCOO)
El pasado 7 de abril se publicó una carta titulada 'Una policía violenta' en la que su autor, Jordi Oriola, hacía un 'repaso' a la manera de actuar los agentes de los Mossos d'Esquadra en dispositivos o manifestaciones bajo las órdenes de los últimos tres 'consellers'. Decía cosas como que los mossos caldean el ambiente y señalan la manifestación con dedo acusatorio; que llevamos a cabo agresiones injustificadas y prepotentes que terminan por generar disturbios... En resumen, que somos los mossos los que generamos los disturbios en manifestaciones.El cuerpo de los mossos siempre ha sido cuestionado o criticado, especialmente en los últimos dos años.
Señor Oriola. Los violentos son grupos a veces importantes en número que se meten en cualquier manifestación, a veces sin compartir ni sus ideales, y que la utilizan como excusa para destrozar cajeros, establecimientos, terrazas de bares, para quemar cafeterías o contenedores con el grave peligro que esto conlleva para todos; tiran piedras, bolas de hierro, artefactos incendiarios contra los agentes, provocando heridos casi siempre que hay disturbios. No fueron mossos quienes destrozaron en pocos segundos La Rambla y atacaron salvajemente la comisaría de la Guàrdia Urbana.
Los mossos somo los primeros indignados y también estamos cansados de los recortes sociales. Pero, como policías, siempre actuaremos cuando se produzcan destrozos o ataques a los demás. Porque es nuestro trabajo, porque somos policías, esté quien esté como 'conseller'.
Los agentes de orden público (Brimo, Arro) son grandes profesionales y necessarios, pueden preguntárselo a los comerciantes de La Rambla o la calle de Pelai, por ejemplo.Tenemos un buen cuerpo policial en los mossos. Pero cansa y afecta tanta crítica gratuita. Se están cargando la vocación y motivación,y esso ni es justo ni interesa a nadie.
Esta carta la tendría que haber hecho alguien del Departament. Pero aquí radica gran parte de nuestro problema . Salvo los sindicatos, nadie nos defiende ni nos hace de portavoz.

41 comentaris:

  1. És per riure!!! la de rucades que es poden escriure

    ResponElimina
  2. Em sembla molt lloable que riguis i que expressis la teva opinió.

    Però ens interessaria molt més que ens expliquessis perquè penses que el que està escrit són rucades i quines són les teves raons per dir-ho.

    ResponElimina
  3. Sr. Oriola si em permet li donaré la meva opinió, que espero no tingui el nivell de subjectivitat que la del seu article. Tinc la sort d'haver sigut policia local durant uns anys i haver passat al cos de bombers on treballo actualment, aquest bagatge professional em legitima a opinar amb una mica més de criteri que vostè. Jo vaig treballar (en un camió de bombers) durant els incidents del Parlament i em sembla que vostè o és cec o té un altre tipus de discapacitat que li oculta la realitat; com pot afirmar que no hi va haver violència real!!! o que ningú va filmar la violència!!! de la lectura del seu article només se'n pot extreure una animadversió cap a uns treballadors públics i una manca de rigor alarmant.

    ResponElimina
  4. Estimat Sr. S. L. vostè pot tenir tota l'experiència del món, com jo tinc la meva, i jo puc ser subjectiu, com vostè mateix que no aporta cap mena de prova o altra cosa que no siguin valoracions de que sí hi va haver violència i, per altra banda, també aporta una bona quantitat de desacreditacions cap a mi. Molt bonic. Si no li agrada el que dic i hi està en contra (del tot legítim), em vol desautoritzar (molt poc legítim).
    Miri, vostè serà ex-policia local i bomber, però ni ha estat policia antiavalot (per tant, pròpiament tampoc pot parlar amb coneixement de causa), ni ha estat periodista o documentalista com jo. Jo vaig estar tota la nit i tot el dia amb la gent del moviment 15M al Parlament perquè estava fent un documental sobre ells. I hagués volgut filmar la violència si hagués existit. Obviament les dues persones que treballàvem en el documental no vam poder ser a tot arreu (com si sembla que hi va poder ser vostè), però ens vam moure per tot arreu buscant disturbis si n'hi havia, i van ser tan localitzats i tan mínims, que ni els vam filmar nosaltres, ni els van poder filmar a TV3 (on tot el dia sortien els polítics parlant de la violència que hi va haver, però no van poder mostrar imatges que ho provessin, excepte coses molt lights...).
    El documental que vam fer sobre el 15M és aquest: http://vimeo.com/42043884
    Per si es vol informar més sobre el moviment 15M. A partir del minut 24 parla dels fets al Parlament.

    ResponElimina
  5. Estimat Sr. S.L. li afegeixo un article de Vilaweb i la meva valoració d'això que vostè en diu gran violència:

    Els testimonis dels polítics que vostè coneix bé:
    http://www.vilaweb.cat/noticia/4183099/20140402/diputats-corroboren-agressions-amenaces-setge-parlament.html

    Les meves reflexions:

    S'estripen vestidures per fets gens extraordinaris: Els van escridassar, els van tirar una ampolla de plàstic buida,...!

    No dic que em sembli bé que algú s'espanti i tingui un atac d'angoixa, però davant la indignació i ràbia que provocava el pressupost que anaven a aprovar, en el que retallaven tot lo social amb tints molt neoliberals mentre ajudaven als bancs, em sembla que el que va passar és poc i a altres països podria haver-hi hagut violència de veritat.

    I és que em pregunto: Què feien caminant a través d'una concentració d'indignats???

    Volia Felip Puig que hi haguessin problemes? Va organitzar un dispositiu policial dissenyat perquè hi haguessin incidents? Sabent que una concentració rodejaria el Parlament perquè no es va anticipar i va muntar a tots els diputats a un autocar per entrar-lo escortat al Parlament?

    Van deixar que els diputats entressin com els donés la gana? Caminant entre 10.000 persones indignades???

    ResponElimina
  6. Chuck Norris (alias hostias como panes)2 d’abril de 2014 a les 15:32

    Si yo fuera el bombero que ha escrito el comentario no perdería más tiempo en dar explicaciones, sólo hay que hacer una búsqueda de Jordi Oriola Folch en Google para comprender qué tipo de "periodismo" realiza. Lo mejor la foto rollo pirata, supongo que ahora harán campaña en Madrid para que la Policía Nacional no use las pelotitas de goma.

    ResponElimina
  7. A veure Chuck Norris. Faig el que puc, com tothom, em sembla. I no és periodisme objectiu, perquè cap periodisme és objectiu. Sempre hi ha algú intentant transmetre una interpretació dels fets. Em sembla que la que jo dono, pot servir a la policia també per millorar.
    I sí, lo de la foto amb l'ull tapat és per reivindicar que les pilotes de goma són força perilloses. No és broma que hi hagi persones que han perdut un ull. T'agradaria que tu o algun familiar teu que t'estimes, per passar o estar en una manifestació hagués perdut un ull? Crec que et semblaria una injustícia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Senyor Oriola, jo no perderia temps responent a gent com el tal Chuck Norris, seria molt més profitós intentar raonar amb un ximpancé.

      Elimina
  8. Soc Policia (no antiavalot) i em pregunto el següent: De debò creu que em pot ajudar a millorar la meva tasca policial amb articles com aquest? Està molt equivocat que millorarem gràcies a vostè...

    ResponElimina
  9. Hola anònim.

    Sí, jo de veritat crec que el debat i crítica sobre la vostra activitat professional us pot ajudar.
    Em sembla que no us agrada que es debati críticament la vostra acció, i ho trobo en primera instància normal, però no m'agrada veure que us sentiu atacats i tanqueu files sense cap autocrítica, quan la feina que feu és pública i molt sensible. Si la meva feina pogués representar que algun dia et donés un cop de porra o llances un projectil, segur que estaries molt interessat a saber quan passarà això, perquè i que sigui perquè no es pot evitar un mal major de cap altra manera.

    No se altra gent, però jo no tinc una fixació anti-Mossos d'Esquadra. De veritat us ho dic. Valoro moltes feines que feu, que són perilloses i molt útils a la societat, com per exemple desarticular màfies, impedir delictes de gravetat, etc... I se que hi ha molt bons professionals dins el cos de policia, però també se que hi ha gent que tenen comportaments que es podrien qualificar de molt violents i fins i tot amb graus de psicopatia (expressat així mateix per companys del món de la psiquiatria) i gent amb molt poca qualitat humana i que no haurien de passar els controls psicotècnics i que, en canvi, hi són.

    I no m'agrada com es gestiona el dret a les manifestacions. En l'article encara m'he deixat coses al tinter com la Síndrome de Sherwood que va quedar patent en una tesis d'un alt comandament dels Mossos que podia ser utilitzada en manifestacions.

    Quan he tractat amb alguns Mossos m'ha fet ràbia veure la prepotència amb la que actuen. I estic segur que hi ha Mossos que desaproven aquestes actituds prepotents, menyspreadores i torturadores, però aquests Mossos no s'atreveixen a dir res perquè seria posar-se en contra els companys d'equip i perquè hi ha cobertura des de dalt, de manera que aquest debat no aflora. A més, la gent maca, equilibrada i professional que hi ha dins els cossos antiavalots, per com es gestionen les coses, se que ho passen malament i molts han d'acabar renunciant al cos perquè no ho aguanten. En canvi, els més... diguem-ne "violents" i que no es qüestionen el que fan, són els que aguanten com s'estan fent les coses i s'hi poden quedar, o sigui que hi ha una mena de procés darwinià a la inversa, els pitjors són els que es queden.

    Per tant, sí que crec que si es dóna un debat social, aquestes autocrítiques des de dins dels Mossos poden trobar un camí i per tant una millora. Per sobre de tot, crec que aquesta autocrítica i millora d'aspectes és, sobretot, necessària per al cos de policia. Esteu notant molta crítica i tanqueu files, però la bola es fa més grossa.

    Ningú tant com vosaltres necessita que es posi blanc sobre negre i es puguin veure les coses que es fan malament, però també les que es fan bé i les dificultats que hi ha. Crec que us esteu equivocant en la manera de rebre les crítiques. I si en el procés perquè aflori el debat hi ha algunes injustícies dirigides cap a vosaltres, ho hauríeu de rebre amb generositat i esperit democràtic, que torno a repetir no és una feina qualsevol la que feu i ningú us ha obligat a fer-la, així que el mínim és tenir voluntat d'encaixar les crítiques i millorar.

    ResponElimina
  10. Hola Jordi:
    Felicitats per l'article. De sempre els cossos policials han servit per a reprimir la població, però darrerament això és fet de manera burda i descarada. Com s'explica sinó que ataquin la població en manifestacions que transcorren pacíficament i sense aldarulls?
    Els serveis d'ordre estan al servei de les oligarquies que ostenten el poder, i a Catalunya també. No senten sinó, que les lluites socials siguin escanyades d'aquesta manera. Com s'explica que es justifica Barcelona World al Camp de Tarragona? Que poc a poc anem perdent les terres més fèrtils, al Delta del LLobregat, o al Camp de Tarragona, instal·lant "equipaments" que ens faran perdre la sobirania alimentària, i que quan protestem ens torturin com ho fan?
    Si aquestes oligarquies pensessin en nosaltres, ja no caldria sortir a protestar.

    ResponElimina
  11. De la mateixa manera que durant la dictadura feixista de Franco s'escollia els carcellers entre les persones més sàdiques, més malvades, també s'escull determinats policies per a integrar la BRIMO, entre els més sàdics, i s'els ensenya que no s'ha de mirar els ulls de la gent perquè no s'aturin, i expressin les seves pulsions sàdiques amb els manifestants. Això té un efecte d'utilitzar la por com a eina de control de la població també.

    ResponElimina


  12. LA CRÍTICA COM A DRET



    Pels que hem tingut, per diverses raons, ocasió de conèixer el treball portat a terme per les diferents Unitats dels Mossos d'Esquadra, ens genera una certa incomoditat veure com el debat generat per actuacions concretes estén, mès encara, l'ombra projectada per aquests fets sobre aquest cos de policia.
    No ajuda que un dels seus caps anomenés a una part dels ciutadans "rates", entre altres subtileses, sense que fins ara ningú l'hagi criticat o desautoritzat. Tampoc es gaire comprensible el tancament de files davant les conseqüències de l'ús de pilotes de goma com a mètode de dispersió. És il•lògic que des de les organitzacions sindicals no es qüestionin certs protocols. Poc o res d'exemplar és el silenci còmplice davant el casos jutjats i condemnats per corrupció i davant el vergonyós indult a torturadors sentenciats en ferm.
    Seria desitjable que des de les organitzacions sindicals exigissin més inversió a les unitats dedicades a la recerca. Que es demanes amb fermesa reforçar, amb efectius i pressupost, els departaments relacionats amb casos sense resoldre. Que es dotés, amb tots tipus de mitjans, els grups que treballen amb els mes vulnerables: menors, víctimes de tot tipus d'assetjament, víctimes d'agressions sexuals, de violència masclista, desapareguts...
    Moltes vegades, la professionalitat dels investigadors supleix la desatenció i les mancances personals i materials, carències que no es donen quan ens referim als antiavalots.
    En un moment com l'actual, en que els que ens governen, amb les seves polítiques austericides, rebutgen tot el que és públic, no deixa de ser curiós que es faci una defensa numantina i sense fissures, de la part més repressiva d'un cos, en detriment d'aquelles seccions o unitats del mateix, destinades a l'auxili i protecció del ciutadà.
    Aquest argument hauría de ser considerat per aquells que volen veure en qualsevol crítica als elements indesitjables dels Mossos, una crítica a tot un cos.
    Per aquells que volen creure que qüestionar alguns responsables politics, va més enllà de un dret democràtic.


    Nevenka Warning

    ResponElimina
  13. Estimat Sr. Oriola,

    Primer de tot m'agradaria fer-li una reflexió sobre la actual poca “objectivitat” del col·lectiu del periodisme. Desconec si vostè es regeix per algun codi deontològic o no del periodisme, però per si un cas li faré referència a alguns codis deontològic existents del seu gremi:

    Codi deontològic europeu del periodisme:
    - http://www.slideshare.net/julicap/cdigo-europeo-de-deontologa-del-periodismo

    Codi deontològic de la FAPE:
    - http://www.fape.es/codigo-deontologico.htm

    Codi Internacional de la Ètica Periodística de l'UNESCO:
    - http://www.academiaperiodismo.org.ar/etica/unesco1.html

    En aquests codis es parla de diversos conceptes com el respecte a la veritat, el dret a una imatge objectiva, la realització de activitats verificadores i imparcials per narrar uns fets, etc...

    Lamento dir-li que la seva crítica dubto molt que hagi fet alguna activitat verificadora dels fets que vostè narra i que sigui mínimament objectiva. Ja que diu que s'ha de ser el màxim d'exigents amb una policia democràtica, crec que també s'hauria de ser-ho amb un col·lectiu amb un poder d'influència tan gran com és el dels mitjanç de comunicació.

    - Ha parlat mai amb algun membre de antidisturbis per preguntar-li sobre els fets que exposa?
    - Té coneixements o ha buscat informació sobre protocols de actuació de ordre públic per entendre les accions policials?
    - Sap les raons o motius que han portat a Mossos d'Esquadra organitzar un dispositiu d'una manera o altre? (com per exemple el que vostè cita del 29 de Març)
    - Sap el per què es fa un desplegament (que segons vostè és “exagerat”) de un gran nombre de efectius?
    - Si acusa a agents de insultar a manifestants, en quina gravació/prova es basa?

    Em temo que no sap la resposta a les preguntes i lo pitjor de tot, es que fa una crítica sense haver-se dignat a informar-se una miqueta. Les crítiques als cossos policials no tenen perquè ser negatives, però sempre que siguin crítiques constructives i que les persones que les fan tinguin el “mínim” detall d'informar-se. Sembla com si només hagi parlat amb els manifestats “pacífics” que es dediquen a llançar còctels molotov, boles de acer amb tiradors, etc...

    ResponElimina
  14. (continuació)

    El fet que dubti de les pràctiques dels grups de paisà de les policies ja em fa veure que no sap del que està parlant i que simplement està “tirant merda” fent pures especulacions com fan molts dels seus companys de gremi.

    En la meva carrera policial he format part tant de grups de paisà i d'ordre públic i li asseguro que el objectius de la policia no és altre que evitar els danys personals i els incidents violents, i que les reivindicacions es duguin a terme de forma pacífica. Les altres teories “conspiratives” que puguin haver al voltant d'aquests grups, no són altre cosa, que teories i rumors que inventen les persones que desconeixen la feina policial.

    A més a més, voldria comentar-li que sent una mica objectiu no parlaria dels Mossos d'Esquadra en general, si alguna actuació no li sembla correcta pot utilitzar el terme de “alguns agents” del cos policial sense tenir que generalitzar, perquè sinó jo podria afirmar que TOTS els periodistes són uns manipuladors, però no ho faré ja que considero que hi ha de tot a tot arreu. També ha de diferenciar que alguns dispositius o ordres no són de iniciativa pròpia dels cossos policials, sinó que provenen de altres autoritats, per tant seria més correcte en alguns casos dir que els agents executen una acció per ordre de. Per exemple, no és el mateix dir que la policia ha desallotjat un domicili, que dir que la policia, en compliment d'una ordre judicial, ha desallotjat un domicili. Potser per vostè la diferència és petita, però per molta altre gent, és injust senyalar a la policia com a culpables de totes les accions impopulars.

    Creu de veritat que les “agressions injustificades” són motiu per justificar plenament els disturbis? En comptes de denunciar els fets i seguir els mecanismes establerts com faria un col·lectiu democràtic, la sol·lució es rebentar-ho tot?
    Si parla de vergonya, jo li diré el que a mi em sembla vergonyós. Em sembla vergonyós veure com els radicals i violents rebenten les manifestacions creant danys a mobiliaria urbà que després TOTS paguem, que la policia ha de aguantar llançaments i agressions de tota mena, i quan carreguen és la única imatge que surt als mitjans (la de la policia “dolenta”), que la gent parla de les actuacions policials sense tenir ni idea, que es fagi difusió d'una idea tan desgavellada com la que uns agents van matar a una persona (lo correcte seria dir que va morir arran d'una intervenció policial, on està la presumpció d'innocència que parlen els codis dentològics?!), i un llarg etcétera.

    Sense més parrafades, em despedeixo dient:

    “Ni todos los buenos son tan buenos, ni los malos son tan malos”

    ResponElimina
  15. Anonim ets un crack!! Estic d'acord amb tu!!i jo no soc policia, pero per sort m'agrada jutjar sobre proves veridiques i no manipulades, cosa que avui en dia es practicament imposible amb el periodisme, ja que gran part esta manipulat. Jo he estat a manifestacions, celebracions de futbol, etc.... i he de dir que qui rep la majoria de vegades es perque vol. Totes aquestes coses esta plena de violents que provoquen situacions violentes i al final sa de resoldre per sort o per desgracia d alguna manera. La policia sempre avisa avans de cargar hi qui si queda sap el que hi ha. Jo he vist tira ampolles, pals, pedres, etc de civils amb la cara coberta a la policia formada, aguantan com jabatos, mes i mes i mes... despres he sentit diversos avisos de que cargaran.... i saps que veig a les noticies??un grup de policies carregan de forma "violenta", pero misteriosament tot el que ha pasat avans ningu ho ha grabat i no surt per enlloc. Hem sembla que no es just. Jo mai he rebut, mai he tingut cap problema amb l policia, suposo k pk no ho he buscat. Trobo molt injust buscar a diari la manera de difamar la feina que dia a dia fan aquestes persones per nosaltres, es juguen la vida a diari per nosaltres, i nomes som capaços de fotralsi la traveta cada vegada k donen un pas. Gina

    ResponElimina
  16. P.D espero que mai necesitis la seva ajuda ni que sigui per una denuncia perque has perdut el dni, perque seria molt hipocrita per part teva que anesis a visitarlos. A part segur que els teus estimats violents inocents victimes de la nostra policia estaran encantats d ajudarte!! Salutacions!!! Gina

    ResponElimina
  17. Benvolgut senyor "Anònim" (el de les 13:27) que no s'identifica (ja veig que li agrada això d'anar de secreta, fins i tot a internet. Tot i que és més exposat, penso que està bé identificar-se quan s'exposen opinions).

    Primer de tot, aclarir-li que jo també comparteixo les crítiques que fa als periodistes, però que igualment, ells són peons com vostès, i que la injustícia en els mitjans de comunicació ve de qui els governa, utilitzant-los per conformar opinions segons interessos particulars.

    En tot cas, jo no sóc periodista, ni faig periodisme. Això és un article d'opinió que envio als diaris en l'apartat de cartes al director. És a dir, ho faig com a ciutadà i expresso una opinió personal. Per tant, no m'intenti tapar la boca amb codis deontològics pel simple fet que no li agradi que critiquin el cos en el que està. On vostè sap que hi ha companys i companyes seus que no fan les coses bé i no ho vol reconèixer en defensa corporativa, però llavors tot el cos queda tacat com està passant últimament.

    I en tot cas, tenint en compte que la seva feina permet que utilitzin la violència contra gent, i poden arribar a ferir o matar, llavors és normal i desitjable que això sigui molt fiscalitzat socialment i políticament, i vostès haurien d'estar molt oberts a les crítiques i a escoltar. En tot cas, ningú els obliga a fer aquesta feina.

    Veig que la seva percepció és que els periodistes els deixen malament. A mi em sembla que en general, els periodistes estan amb l'establishment, i per tant més aviat els defensen a vostès. Sí últimament els periodistes parlen de la independència, de les retallades i de les actuacions dels Mossos, és perquè a la societat se'n parla. I si se'n parla, deu ser per alguna cosa.

    Molta gent m'ha desqualificat pel twitter dient que no estaven d'acord amb el que exposava a l'article (sospito que la majorìa eren Mossos), però encara més persones (desenes i desenes) m'han felicitat per expressar el que ells també pensen i no veuen reflectit enlloc. I d'entre ells, els que conec, són molt bona gent, compromesos amb la realitat, però que ni violents ni res (perquè us quedi clar).
    Llavors heu de pensar perquè la gent està vivint les vostres actuacions d'aquesta manera??? Us feu aquesta pregunta???

    I, per cert, no se si coneixeu el treball de final de master del David Piqué (comisari general de coordinació territorial dels Mossos d'Esquadra) sobre la La Síndrome de Sherwood:

    http://www.setmanaridirecta.info/sites/default/files/la%20s%C3%ADndrome%20de%20sherwood.PDF

    On exposa tècniques per deixar malament els manifestants.

    (Per cert, és el mateix que parlava en una roda de premsa de "rates" al referir-se als manifestants violents... Aquest és el llenguatge que han d'emprar, a més públicament, els agents que han de vetllar per la seguretat??? Hi ha hagut alguna sanció? Alguna crítica dels companys de feina cap a ell?).

    (continua)

    ResponElimina
  18. (continua)

    Responent ràpidament al seu qüestionari que sento com un intent de desacreditar-me enlloc d'abordar les qüestions que estan sobre la taula, respecte a les quals tira pilotes fora parlant de protocols i del que vostè sap perquè hi està a dins...:

    - Ha parlat mai amb algun membre de antidisturbis per preguntar-li sobre els fets que exposa?
    No acostumo a tenir l'oportunitat de parlar amb antiavalots perquè no es presten a aquests debats. Per tant, agraeixo ara l'oportunitat.
    Però per la seva informació li diré que sí he parlat amb els comandaments d'antiavalots de la Policia Nacional, a intància de l'Ajuntament de Barcelona, quan organitzàvem les manifestacions contra la Cimera Europea a Barcelona del 2002 perquè es preparava una manifestació molt caldejada. Vam exigir-los que els antiavalots no estiguessin a la vista, com era la seva intenció, i la super massiva manifestació que va convocar gent de tot Europa, va anar molt millor del que esperaven, amb pocs incidents, però només al final.

    - Té coneixements o ha buscat informació sobre protocols de actuació de ordre públic per entendre les accions policials?
    No els he buscat ni trobat els protocols, perquè no eren el motiu del meu comentari. Jo opinava del que viuen els ciutadans que participen en una manifestació. Ja m'imagino que vostès tenen els seus protocols i polítiques internes. Però no m'enmaranyi amb aquesta parafernpalia per tapar el que tothom que participa a una manifestació veu amb els seus propis ulls. A vostè tampoc li agrada el que fan els periodistes malgrat tenen els seus codis deontològics. Parlem del que es fa a la pràctica. De totes maneres, si em fa arribar aquests protocols, li estaré molt agraït.

    - Sap les raons o motius que han portat a Mossos d'Esquadra organitzar un dispositiu d'una manera o altre? (com per exemple el que vostè cita del 29 de Març)
    I vostè sap com m'he organitzat la meva feina aquesta setmana? És que fa riure vostè. Com vol que jo tingui accés a aquesta informació??? Sí que li puc dir el que veig in situ a les manifestacions on he assistit.

    - Sap el per què es fa un desplegament (que segons vostè és “exagerat”) de un gran nombre de efectius?
    No, però m'imagino que es fa amb intenció dissuassoria. tot i que dubto que acabi funcionant en aquest sentit.

    - Si acusa a agents de insultar a manifestants, en quina gravació/prova es basa?
    No hi ha cap gravació perquè un Mossó no ho farà quan se'l pugui gravar. Però en la última vaga general, una amiga propera va viure aquests fets: Ja tornant a casa després de la manifestació, va veure una furgoneta de Mossos que estaven parats a prop d'un lloc on hi havia una gent i ella va quedar-se mirant per ser testimoni si passava alguna cosa injusta. Es van dirigir a ella dient-li: "Qué miras puta! A ver si te vamos a pegar una ostia!". Li sembla que això demostra una persona equilibrada i preparada per poder administrar la violència institucional per evitar mals majors?

    Jo també li faria algunes preguntes mirall de les seves:
    - Parleu amb la gent que organitza les manifestacions?
    - I amb la gent que participa a les manifestacions?
    - I amb la gent que anomeneu "els violents"?
    A mi em fa molt la sensació que viviu al vostre món i no parleu amb ningú...
    Jo sí que hi he parlat, i potser estaria bé que escoltéssiu aquestes veus. Ara fins i tot teniu diputats que tenen llarga tradició en els moviment socials del país, podeu intentar parlar amb ells per entendre millor les coses i entendre perquè esteu tenint la imatge que esteu tenint.

    (continua)

    ResponElimina
  19. (continua)

    I potser no ho he exposat prou clarament, però no poso a tots els Mossos en el mateix sac. Hi ha dotacions que em semblen molt útils socialment, com la de violència de gènere, o la del control de les màfies de tot tipus, però a mi em sembla que els antiavalots serviu com un cos per controlar la societat i limitar la reivindicació social, a favor de les elits econòmiques.

    Per exemple, en el cas del 15M a la Plaça Catalunya... per què havien de sortir els acampats? Simplement perquè el Felip Puig no els volia allí? I la violència que es va generar allí per part dels Mossos d'Esquadra, era per evitar mals majors??? No. Era per invisibilitzar una reivindicació que, encara que molesta per alguns, era legítima i necessària davant la maniobra de rescatar a bancs i retallar els serveis socials. I no era legítim que, perquè un polític els volia fer fora, es muntés allí una agressió injustificada i que va generar molta ràbia. Des de llavors, la imatge dels antiavalots dels Mossos no para de caure...

    Perquè us diré una cosa:

    Us veig a les manifestacions i, em costa, però faig l'esforç de veure-us com ciutadans d'aquesta societat catalana. amb una feina molt singular, però treballadors en definitiva, i que en el fons, com tots els altres, desitgeu i necessiteu que hi hagi serveis públics de qualitat (escoles, hospitals, serveis socials, etc...)...

    I d'aquí poc la societat catalana haurà de desobeir per aconseguir la seva llibertat, doncs de la mateixa manera altres sentim que hem de desobeir per lluitar pels drets aconseguits per altres generacions que ens volen arrabassar.

    Perquè, penseu el que debatem en clau històrica i amb visió de conjunt: Sense les vagues generals que tant poc us deuen agradar, i sense les lluites obreres dels segles XIX, vosaltres i nosaltres treballaríem 16h/dia i sense drets. Ho entén? No ens podem quedar a casa pel fet que a les manifestacions algú trenqui un vidre i perquè la policia carregui i estomaqui. És un imperatiu ciutadà!

    I finalment, si t'acomiades dient: “Ni todos los buenos son tan buenos, ni los malos son tan malos”, em sembla que ja indica certa autocrítica, no? I dic autocrítica en positiu perquè fa falta. Si tanqueu files, el que alguns fan malament us esquitxa a tots, i és el que us està passant.

    Atentament.
    Jordi

    ResponElimina
  20. (continuació)

    - Si mai ha parlat amb algun membre de antidisturbis és perquè potser no s'ha molestat lo suficient per buscar-ho i demanar-ho, el que és bastant obvi és que quan estan desplegats treballant i d'uniforme no és el millor moment per fer-ho.
    - Lo mateix li puc dir dels protocols, potser no ha buscat o indagat suficient, el que vostè veurà en una manifestació és la seva visió, però això no li confereix la veritat absoluta perquè només ho està veient d'un punt de vista.
    - En resposta a la seva contestació, no m'importa gens la forma en que vostè s'organitza ni la seva vida privada. I li repeteixo, si parlés amb policies, encara que fos de forma anònima, potser trauria més informació de la que vostè es pensa, però és molt fàcil dir que això no es pot saber i ja està. Bé que els bons periodistes es busquen la vida per aconseguir i contrastar la informació.
    - Si jo em posés a parlar de insults de manifestants a policies, de foto-periodistes oferint diners i/o incitant a que es causin destrosses i així obtenir una fotografia, de periodistes queixant-se quan no hi ha càrregues de que no aconseguiran cap imatge, etc...podria estar fins cap d'any. Si la seva amiga propera va ser insultada hi ha mecanismes establerts per formular queixes o denunciar la situació.

    Li respondré a les seves preguntes:

    - Sí, parlem amb els organitzadors de les manifestacions, de fet és habitual que en qualsevol manifestació o concentració es parli amb els responsables, i a més a més hi ha grups policials especialitzats en la mediació amb aquests. El 99% de reivindicacions, transcorre sense incidents rellevants.
    - També parlem habitualment amb les persones durant les manifestacions pacífiques, molts dels quals ens donen el seu recolzament, ens reconeixen la nostra feina i entenen que estem treballant i que no som els culpables de les seves protestes. Que això no surti als mitjans no significa que no passi.
    - Els violents no solen ser persones que ens rebin de una forma gaire amistosa, de fet en moltes ocasions, ni de forma respectuosa. I com li he dit abans, en mig de una reivindicació i treballant, potser no és el millor moment per posar-se a fer un debat, sigui amb qui sigui.

    Jo no critico ni nego en cap cas que es realitzin protestes, ni molt menys. Ja siguin vagues, manifestacions, etc...Està clar que tant ciutadans com policies viuríem més tranquils sense aquestes, però la situació és la que és, i independentment de la ideologia de la reivindicació, fem la nostra feina n'hi hagi una o cent.

    No es pensi que tanquem files, tot i això els cossos policials són objectes de dures crítiques i és comprensible que no vulguem exposar-nos a rebre'n més. Tot depèn també de si un pot raonar o no amb les persones amb les que parla.

    Atentament, Marc.

    ResponElimina
  21. (Primera part)

    Estimat Sr. Oriola

    Si li he posats els codis deontològics es perquè vostè anteriorment ha escrit: “ni ha estat periodista o documentalista com jo.” Esperava que al haver estat periodista tingués una mica de rigor alhora de informar-se abans d'escriure i que ho fes d'una forma objectiva.

    No intento tapar els errors del cos, i li reconec que el desallotjament de la plaça Catalunya serà una taca negra pel cos durant molt de temps. Personalment, considero que no s'hauria de haver realitzat, ni tampoc estic d'acord en com es va fer, ni que es produís després d'unes eleccions polítiques.
    No es confongui pensant-se que defenso totes les actuacions dels meus companys i tampoc diré que no s'han comés errors. De fet, els propis mossos som els primers interessats en treure les “pomes podrides” del cistell. Però això no significa que estigui conforme en que les persones facin crítiques com la seva sense haver-se dignat a informar-se una mica i parlant de temes sense coneixement de causa.

    És la llei, i no la feina en sí, la que ens permet, en els casos prevists, utilitzar la força (per vostè la violència), en els cas estrictament necessaris. El problema del Cos de Mossos d'Esquadra és que, primer de tot, és una institució catalana, i com a tal, hi ha certs “interessos” de desacreditar qualsevol institució d'aquesta nacionalitat. Segon, la política de transparència del cos ha portat a una mala interpretació social de la realitat policial, donant la sensació que “tots els mossos són dolents”. Aquesta política ha estat utilitzada pels mitjans de comunicació per fins sensacionalistes, poc honests i no objectius. En altres cossos policials hi ha igual o més casos criticables però la diferencia es que molts d'aquests casos no surten a les noticies, cosa que no significa que els agents no siguin castigats o jutjats.

    Per molt “Síndrome de Sherwood” que vulguin aplicar, les noticies negatives contra Mossos segueixen sent la tònica, i en canvi, les dels violents causant destrosses destaquen per la seva absència. A continuació li posaré un exemple.

    Recentment vaig viure la manifestació de recolzament a Gamonal que es va a dur a Barcelona. Curiosament una hora abans de que es realitzés la concentració, el alcalde de la ciutat de Gamonal va anunciar la paralització de les obres. Tot i això, es varen concentrar unes dues mil persones, de les quals, entre tres cents i cinc cents “manifestants” pacífics van destrossar literalment la Via Laietana i les Rambles, no van deixar ni una entitat bancària o establiment de alguna cadena sense danys, van cremar contenidors, es van enfrontar a la Guàrdia Urbana salvatgement, etc.. Sap quin va ser el ressò als mitjans i les crítiques que van rebre? Vergonyós en comparació a quan hi ha una acció policial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Marc, en primer lloc vull dir-li que el reconeixement de l'"error" del desallotjament de Plaça Catalunya l'honra, ja que demostra independència de criteri, un valor que en els cossos militaritzats és menystingut o censurat. I com a persona que aquell dia va patir (i inútilment denunciar) una de les tantes agressions gratuïtes per part d'un agent (3 setmanes de baixa) també reconec públicament la valentia dels mossos - que n'hi va haver - que es van negar a actuar com a bastonadors d'una ciutadania desobedient, propositiva i pacífica.
      Dit això el convido a un anàlisi desapassionat d'aquesta fase de conflicte social per tal que comprengui el perquè sectors cada vegada més grans del cos social veuen en la policia catalana i en particular en la BRIMO simplement una força repressora desplegada en defensa, no d'una quimèrica pau social, sinó d'uns interessos molt concrets, d'èlits cíniques i opressores.
      L'anomenada "crisi" va marcar l'inici a l'estat espanyol i a Catalunya d'un moviment carregat de bones intencions i, al meu entendre, d'una bona dosi d'ingenuïtat. Un moviment absolutament no violent, de resposta a un viratge cap a un estat autoritari que sacralitza l'aprofundiment de desigualtats e injustícies, amb una sèrie inacabable d'agressions a drets, al medi ambient, a la integritat física i a la seguretat (aquella seguretat que només es dóna quan tens garantits els mínims bàsics: una casa, un treball, sanitat, educació). En aquest escenari era molta la gent que baixava al carrer, que estava convençuda que el paper de la policia hauria estat, en absència de violència contra persones i coses, de simple espectadora, si no de discreta complicitat. Ben al contrari aquelles mobilitzacions van des del principi ser objecte d'assetjament, criminalització i provocació: desallotjaments, desnonaments de famílies a cops de porra, identificacions, multes, presència arreu de secretes. El paper dels cossos de seguretat no va ser en cap moment el de garant imparcial de drets fonamentals sinó de vigilant, més o menys agressiu, d'una massa de sospitosos. Li demano que es posi a la pell d'un mestre o d'un aturat o d'un jubilat que veu com retallen el futur seu o dels seus fills i decideix oposar-s'hi. I ho fa manifestant-se, participant a ocupacions o concentracions o escraches amb la voluntat no de fer mal a ningú, sinó d'exigir justícia. I al fer-ho es troba amb cordons de joves armats fins a les dents, encaputxats, que li barren el pas o li ordenen cap on anar o li donen empentes. Ha pensat mai quantes humiliacions i frustracions i per tant ràbia han provocat aquestes actituds repetides centenars de cops contra gent ja exasperada per les arbitrarietats imposades des d'ignots mercats o notoris corruptes?
      Sé positivament que en el vostre cos hi ha força gent que ha entrat pensant que duria a terme una tasca útil per a la societat. No vull insultar la vostra intel·ligència explicant-vos que l'actual descrèdit que recau sobre el conjunt de la institució no és, ni pot ser, el fruit d'un complot mediàtic de perroflautes, sinó l'acceptació massa sovint acrítica d'un discurs de confrontació que no té res de tècnic (m'agradaria un debat seriós sobre la violència no basat en afirmacions gratuïtes com les que va escampar en el seu moment l'irresponsable i incendiari Felip Puig sobre "guerrilles" i grups violents perfectament organitzats) i molt d'ideològic. Personalment no crec que sigui del tot cert allò del "parlant la gent s'entengui", però sempre m'ha agradat intentar-ho. Amb respecte (que és la base de tota comunicació).

      Elimina
    2. Hola Marc.
      T'agraeixo la teva voluntat de dialogar tranquil·lament sobre aspectes que tenen a veure amb la teva feina. Segur que, inicialment, un sent la pulsió de negar-ho tot i no deu ser fàcil escoltar crítiques. Però et demano que entenguis la posició en la que ens trobem els ciutadans que ens sentim indefensos davant d'algunes de les vostres actuacions.
      Per altra banda, en el mateix bloc, acabo de publicar un escrit amb més elements del que penso. Per si són del teu interès.
      Molt interessant la teva resposta. Per aquest camí i no tancant files, crec que està la possibilitat de trencar amb la imatge de descrèdit que està afectant a tot el cos.
      Evidentment passen moltes coses en les manifestacions, i hi ha coses que alguns manifestants fan o diuen que jo personalment no faria ni diria. Però jo només puc respondre per mi mateix. A una manifestació cada persona es respresenta a ella mateixa, tret de l'entitat organitzadora que també intenta respondre per qüestions logístiques, però no pot respondre per qualsevol persona que estigui a la manifestació perquè la manifestació és una organització momentània no formalitzada. En canvi, el que feu el cos de Mossos d'Esquadra sí que comporta una responsabilitat compartida. No esteu allí individualment ni per voluntat pròpia, sinó fent una feina, cobrant molts diners, amb assegurança i suposadament per servir a la ciutadania. Això no vol dir que el vostre paper sigui fàcil. Però no pots equiparar el que facin els manifestants al mateix nivell que el que faci el cos de policies. Si creieu que algú està fent un delicte, la vostra feina us faculta per detenir-lo i posar-lo a disposició de jutges, però no us justifica per atacar a gent que no estava fent res, com tantes vegades ha passat. Com m'ha passat a mi també... Com creieu que se sent aquesta gent???
      Et vull agrair que facis autocrítica de l'actuació antidemocràtica del cos de Mossos intentant desallotjar el moviment 15M de Plaça Catalunya. Vau quedar claríssimament en evidència. De fet, és de de llavors, que la imatge dels Mossos està caient.
      M'agradaria que em diguessis la teva opinió sobre un altre cas del mateix moviment 15M.
      Quan el 15M van considerar que els pressupostos que s'anaven a aprovar al Parlament eren socialment molt regressius, van organitzar una manifestació simbòlicament enunciada com "Aturem el Parlament".

      (continua)

      Elimina
    3. (continua)

      Em va semblar que, després del marasme provocat i patit a la Plaça Catalunya, tot el dispositiu es va muntar molt malament, i la meva intuïció em diu que des de la Conselleria d'Interior es volia que passessin coses per criminalitzar el moviment 15M.
      Si la sessió del Parlament començava a les 10h, cap a les 7h30-8h, va haver-hi càrregues policials, fins i tot amb bales de goma, per desallotjar el c/ Wellington i posar un cordó de furgonetes dels antiavalots. Això s'hagués pogut fer diferent, sense tanta prepotència, i va caldejar molt l'ambient, però els manifestants van aguantar-se. Llavors a les 10h cada diputat va arribar com va voler, alguns en cotxe, altres en furgonetes policials, altres caminant entre els manifestants (!) i, fins i tot els més importants (el President, presidenta del Parlament, el conseller Puig, i van intentar que tots els caps de cada partit) amb helicòpter. A mi em sembla que això és un dispositiu de seguretat organitzativament horrible, que va deixar les coses a l'espontaneïtat del moment. Els manifestants eren pacífics, però fins i tot el nom ho diu, eren indignats, i el fet que alguns diputats caminessin entre els manifestants... hagués pogut passar qualsevol cosa lletja de veritat, i hagués estat responsabilitat del conseller d'Interior, que sabia de la concentració des de feia temps. Hagués pogut parlar amb tots els diputats, organitzar un autobus amb ses senyories i entrar-lo sense més problemes... Així de fàcil... Per què no es va fer així???
      El que es va fer, entenc que era perquè passessin coses, i lo de l'helicòpter per escenificar que hi havia tal batalla campal, i que només es podia garantir una entrada segura per aire. Una gran mentida per preparar l'escenari mediàtic al que es van prestar tots els partits, des de la dreta a l'esquerra (ells també actuant corporativament). Els incidents que hi van haver van ser mínims respecte el que hauria pogut passar (en un altre país per exemple...). I coses que van passar a mi em poden no semblar agradables, però que en cap cas em semblen super violentes, com s'ha intentat vendre, malgrat els va costar justificar-ho perquè la televisió no tenia imatges d'aquesta suposada batalla campal.
      Aquest tipus d'operatius amb finalitat política, crec que són molt antidemocràtics, perquè intenten fer mal a la capacitat de la societat d'expressar-se i de resistir davant del camí per on intenten portar-nos certs els interessos econòmics que només miren per ells.
      M'agradaria molt saber la teva opinió de tot això...
      Moltes gràcies i un plaer debatre amb algú que vol parlar d'idees i escoltar propostes i visions alternatives.
      Jordi

      Elimina
  22. Hi ha una prèvia, en el debat sobre ordre públic i violència, que sovint s’obvia. I és el dret fonamental a la protesta, a la dissidència, a la crítica molesta envers el poder. A la llum d’aquest dret les multituds de persones de totes les edats i condicions que han ocupat places, carrers i també seus de bancs en els últims anys s’han de veure com la part més sana d’una societat. La part que es rebel•la contra les injusticies i que revendica com a seus valors que són els autèntics cohesionadors d’una comunitat: la justicia redistributiva, la solidaritat, el rebuig a la prepotència egoïsta d’uns pocs, la voluntat d’autogestionar-se i organitzar-se sobre la base del respecte mutu i la diversitat.
    Una manifestació, avui més que mai, ja que estàn en jocs drets conquerits amb molta sang i suor i un escenari futur de malson, és per tant quelcom sagrat, així com les vagues, les concentracions i les moltes altres formes de protesta que, com ens diu la història, per ser eficaces han de ser molestes.
    Suposo que en això hi ha un consens, si més no formal (m'adreço a la gent que raona, policia o no, no al fatxerio de torn).
    Sovint se’ns diu que si, que molt bé, pero que tot s’ha d’emmarcar en l’àmbit de la llei, si no el deure de la policia és reconduir la situació en el marc apropiat.
    Aquesta posició implica una doble errada democràtica: per una banda la priorització absoluta de la legalitat respecte a la legitimitat (el règim hitlerià era legal, la oposició era legítima) i per l’altra el menyspreu de les normes legals superiors recollides a cartes constitucionals i declaracions universals.
    En l’actual tesitura la banca en el seu conjunt està violant, amb la complicitat de governs i èlits empresarials i en la impunitat més absoluta, un bon grapat de normes fonamentals solemnement reconegudes en els nostres ordinaments, i tanmateix és la trencadissa d’un caixer automàtic allò que implica la repressió indiscriminada de centenars o milers de persones, defensores dels principis superiors de l’ordinament legal.
    És com si una dona maltratada, vexada, humillada denunciés una i altra vegada el seu marit violent i fatxenda sense cap resultat fins que un dia es decideix a ratllar-li la moto ... rebent de seguida una manta d’hòsties, denuncies i acusacions de terrorisme.
    Podem donar-li mil voltes a la definició de violència (és més violent trencar un aparador o trencar la clavícula a algú?), però al meu entendre és fonamental emmarcar els fets en el seu context si volem fer un anàlisi honest del que passa (dic honest, no objectiu!).
    Rolando

    ResponElimina
  23. Hola Jordi,
    Crec que el fons de la teva carta era denunciar la utilització política de les forces d'ordre i de l'existència a dins d'aquestos cossos d' actuacions i actituts que tot i ser reprovables, i inclús il·legals, són tolerades pels seus caps.

    Em sap greu i em preocupa tants comentaris anònims que agafen aquest article nomès com un atac als Mossos i cauen al parany del 'o amb mi o contra jo'. Normalment ja pixo prou fora de test, però vull agraïr-te el valor de publicar aquesta carta i, malgrat t'acusin del contrari, de cercar el debat en un tema tant delicat i important per a la nostra societat



    ResponElimina
    Respostes
    1. Como ciudadana de este país, quiero expresar que el artículo de Jordi Oriola me parece riguroso y adecuado, y que expresa algo que comentamos lamentablemente cada vez más a menudo con los amigos y los colegas de trabajo. Se trata de un desajuste muy importante entre la real función de la policía y lo que está haciendo en estos momentos. Hoy por hoy, después de lo que ha pasado con las pelotas de goma, y peor aún, en El Vendrell y El Raval, reconozco que tengo miedo cuando paso al lado de los Mossos. Es un miedo frente a funcionarios públicos, encargados de nuestra seguridad y del orden público, remunerados con nuestros impuestos, y que sin embargo sabemos que son capaces no solamente de agredir de forma totalmente injustificada, sino también de matar. Ese sentimiento de su peligrosidad se incrementa aún cuando paso al lado con niños, nos apartamos inmediatamente, por si acaso. Y esto NO es normal. En una sociedad democrática, deberíamos al menos poder debatir de las faltas (algunas de ellas gravísimas) que cometen esos funcionarios públicos. Y ellos deberían poder responder con humildad, admitiendo los fallos y errores. Pero eso no está ocurriendo y peor aún, están gozando de una impunidad inexplicable. Creo que el artículo abre un debate y eso es lo mínimo que debemos hacer ante esta muy preocupante situación.

      Elimina
    2. Tinc una botiga de menjar a la Via Laietana i el dia de la manifestació en suport del barri de Gamonal, uns pacífics manifestants que anaven encaputxats van entrar dins i després de trencar dos expositors i llençar pel terra diversos productes em van cridar que era un feixista. Per sort uns altres manifestants (que unes hores després van tornar i em van dir que eren policies) van fer fora els pacífics manifestants; des d'aquella tarda jo també tinc por, peró no de la policia, sinó dels pacífics manifestants com els que defensa el Sr Oriola. El proper cop no estaré sol a la botiga amb les meves treballadores...

      Elimina
    3. Hola anònim.
      No vaig anar a aquesta manifestació que dius, però veig que et refereixes a "pacífics" manifestants amb sarcasme, com intentant desautoritzar la nostra crítica. Pero el context era una manifestació de solidaritat amb Gamonal on l'administració no estava fent cas a la gent, i no es va poder parar el projecte inpopular fins que es van fer manifestacions trencant mobiliari públic i enfrontant-se amb la policia. No estic justificant aquest enfocament confrontatiu (més que res perquè no és el meu tarannà, ni crec que en general siguin útils sinó més aviat per desviar el tema de fons de la protesta i criminalitzar-la), només ho dic perquè emmarquem els ànims que hi havia en aquella manifestació, en un context de corrupció, retallades, rescats als bancs... trobo forç . Tristement, és freqüent i, moltes vegades no es critica amb la suficient força: Administracions que no escolten la ciutadania i fan el que interessa a certs poders fàctics. Molt trist.
      Dit això, em sap greu el que li va passar i no ho trobo justificat, però no entenc que els policies infiltrats anessin junts amb els altres encaputxats i els fessin fora després de trencar tot el que vostè diu, enlloc de que els ho haguessin impedit abans o els haguessin detingut un cop feta la trencadissa...

      Elimina
    4. A l'anònim comerciant. Trobo lamentable que hi hagi energúmens que vulguin jugar a la revolució malmetent un comerç normal i corrent (i no, per exemple, seus de bancs o de multinacionals considerades responsables de la situació de misèria de tanta gent i de crisi mediambiental). Entenc la seva indignació, ja que també la sento cada cop que alguns brètols que surten a fer gresca el cap de setmana al meu barri em destrossen la bicicleta - que és el meu mitjà de transport - o reventen contenidors o fins i tot cremen arbres. Tanmateix en cap moment la meva indignació s'ha dirigit contra la totalitat del jovent que se'n va de festa (i que, li asseguro, pot arribar a ser ben molest, només pel soroll) ni, molt menys, m'ha empès a desitjar que acabessin a l'hospital o a la presó només per voler divertir-se. Què vull dir amb això? Que no hem de treure les coses de context, que no hem de confondre repressió del dret de manifestació i de protesta amb la evitació de conductes immadures. Sàpiga senyor anònim botiguer que determinats desplegaments de policia, ostentosos i innecessaris, fan molt més difícil si no impossible l'autocontenció de les manifestacions (és molt dificil dir-li a un noi que s'estigui quiet o es tregui la caputxa quan a escassos metros hi ha un servidor del sistema amb la cara tapada i armat de cap a peus) i que la presència massiva de secretes, sovint encaputxats i amb capteniments de radicals, no només no tranquil·litza i dissuadeix, sinó que exalta els més enrabiats. Li suggereixo, enlloc de ficar tots al mateix sac i considerar que la gent que va al carrer és una colla de busca-raons (cosa que no diu, però que traspúa del seu missatge) recordar que la solució intel·ligent de resoldre els conflictes socials mai ha estat la mà dura policial. I un últim apunt de caire més ètic: ja que exigeix respecte per als seus expositors no troba que la gent que ha patit agressions, humiliacions i violació de drets per part del sistema i dels seus defensors no té també raó a voler que se la respecti?

      Elimina
  24. No entiendo la respuesta del Ànonim de la botiga. Estamos hablando de cosas distintas. No he visto ninguna defensa en los comentarios de Jordi Oriola de la violencia. Por mi parte, no he afirmado que esté bien saquear una botiga. Creo que nadie ha defendido el que eso sea aceptable. Si hay mossos que han intervenido para proteger la botiga, es que estaban haciendo su trabajo, lo cual es normal y de hecho, para eso reciben un salario. Y es normal que alguien que saquea una botiga sea penalizado.
    Pero el hecho de que los mossos se permitan: ser arrogantes, humillar, abusar de los medios que tienen para ejercer la violencia, agredir a la ciudadanía (incluso con consecuencias letales, recordarlo) no tiene ninguna justificación. Ninguna. Además, ya sabemos lo que cuesta que se juzgue ese tipo de violencia, que no quede impune. Esto precisamente les permite gozar de cierta "inmunidad" y les puede incitar a más abusos. Se requiere de un control social sobre ese cuerpo de funcionarios públicos. Sino, son un peligro para la ciudadanía. Y eso, en una sociedad democrática, sencillamente, no nos lo podemos permitir. Es tan difícil de entender?

    ResponElimina
  25. Darrerament sentim moltes queixes per part de responsables dels cossos policials dirigides contra qualsevol que gosi criticar-ne les actuacions. Trobo que haurien de tenir una visió més positiva i recordar que poden comptar amb molts avantatges que ens són negats als comuns mortals. Per exemple poden dir coses per la web que a mi em costarien un judici ràpid per apologia de la violència (per exemple fòrums on hi ha agents que parlen d'utilitzar les pistoles i de disparar a matar), poden ferir gent inerme i desfogar-se insultant i pegant qualsevol que se li posi al davant en una manifestació en la més plàcida impunitat, poden gaudir d'un sou de funcionari i de la seguretat d'una pensió, poden comptar amb la simpatia i solidaritat de gran part del gremi judicial (per exemple malgrat totes les proves i evidències recollides per 57 persones ferides en el desallotjament de plaça Catalunya cap responsable de les agressions ha estat ni tan sols amonestat) i de la totalitat de les seves direccions, professionals i polítiques... Home, si això no és ser privilegiats... I a sobre volen que se'ls vegi com a herois? Vinga ja, una mica de moderació i generositat! Que deixin el paper d'heroi a qui inverteix hores i més hores i diners i energies de la seva vida per lluitar contra les injustícies, a qui s'exposa a ser multat, detingut, apallissat, ferit per solidaritat amb els més febles de la societat! I si realment no hi volen renunciar (al rol d'herois) ja saben: sempre és possible canviar de bàndol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aleix de petit vas caure del llit i et va afectar el cervell? com es poden dir tantes tonteries en tant poc espai!!! deus haver estudiat a la mateixa escola que l'il·luminat aquest de l'Oriola que té un odi a la policia des del problema que va patir amb el CNP a Madrid. Com s'acostuma a dir, qui no vulgui pols que no vagi a l'era!! qui vulgui ser un pirata que se'n vagi al Carib que els parxes pels ulls van baratets

      Elimina
    2. Jajaja, anònim "Gos Flauta" (podries identificar-te? Ho dic per parlar d'igual a igual...), veig que has fet bé la feina d'investigar... I ho utilitzes per intentar desprestigiar-me. Molt lleig, però no cola.

      Sí que vaig tenir un problema amb el CNP a Madrid. Te l'explicaré perquè el coneguis bé i tothom vegi que no em desprestigia sinó que em carrega de raons i explica perquè trobo important que no hi hagi abusos policials.

      Amb la Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern, després de fer un referèndum el 12 de març del 2000 a tot l'Estat, en el que van votar 1 milió de persones, el 2001 vam fer una manifestació a Madrid i una acció no-violenta de 400 persones amb finalitat divulgativa davant la inoperància del govern.

      L'acció consistia en enganxar uns cartells de denúncia al Congrés de Diputats. Com que era el Congreso Español, era terrible el que preteníem fer, i la Policia Nacional es va ensanyar apallissant totes persones que, de manera no-violenta, es van asseure a les escales del Congrés, pel simple fet que es resistien a abandonar el lloc davant l'atac brutal de la policia. Les persones assegudes van alçar les mans, estoicament i amb una serenitat no-violenta impressionant, deixant-se pegar per una cinquantena d'antiavalots embogits.

      De fet, jo acompanyava els periodistes que cobrien l'acció perquè estava a la comissió de premsa del moviment. Per aquest motiu em van pegar poc perquè no estava assegut com els altres, però per unes fotos vam poder identificar el policia que, mig drogat o begut, es va abraonar com una bèstia contra mi perquè vaig reclamar que deixés de colpejar una persona que estava al terra immòbil i sense oferir resistència. Vaig protestar-li tranquil·lament, perquè se que en moments d'acció els crits encara poden exaltar més els ànims, però això no va estalviar-me que es girés enervat i em pegués un cop de porra fort.

      Vam posar desenes de denúncies contra la policia i, temps després a Madrid, es va celebrar un judici contra 5 policies identificats. El cas va acabar essent arxivat (com sempre passa!!!) malgrat va quedar en evidència que la policia i el Delegat del Govern a Madrid (el càrrec polític de l'operatiu) s'havien excedit i molt.

      ¿Entens ara, Gos Flauta, que no és que tingui cap odi a la policia sinó que no vull que jo ni ningú hagi de passar per episodis així?

      Si llegeixes bé els meus escrits, veuràs que no tinc res contra la policia, sinó contra l'ús il·lícit que els poders polítics fan dels cossos d'antiavalots.

      Menys demagògia i més obertura a debatre temes que ens afecten a totes.
      Atentament.

      Elimina
    3. Gos Flauta amb gent com tu ja n'hi ha prou per desprestigiar tot el cos. Que s'ho pensin els teus companys abans de culpar-nos als antisistema (que, per cert, en un sistema com el que patim més que un acusació és un reconeixement de mèrit). "Qui no vols pols no vagi a l'era", gran frase que proba la teva formació democràtica. Si els teus caps fossin uns demòcrates (encara que formals) tindrien com a prioritat fer fora elements com tu.

      Elimina
    4. Clar clar, ara resulta que desenes de denúncies contra la policia van ser arxivades però va quedar en evidència que s'havien excedit! Si tan evident era perquè no els van condemnar?? això és com les pilotes de goma, quantes sentències condemnatòries trobem a Espanya? cap ni una!!!! això si, sembla que només els mossos tenen l'habilitat de fer saltar ulls, deu que ser que compren les pilotes a les tendes de Todo a Cien, rollo pelota loca.

      Elimina
  26. I és clar que va quedar en evidència que la policia nacional a Madrid en aquella protesta s'havia excedit!! Les imatges que va gravar l'Agència EFE i Europa Press eren claríssimes (i si vols te les ensenyo "Anònim", que aquí tothom parlant des de l'anonimat... signeu els post, valents!): uns agents antiavalots apallissant sense cap resistència a gent asseguda fent pinya i amb els braços amunt demanant "no violència". Com en el 15M a Plaça Catalunya però els 400 activistes amb una noviolència exemplar! Si això és actuació proporcional, que em registrin.

    Una altra cosa és que els jutges van preferir fer veure que no havia sigut tan greu i només els van renyar una mica i van arxivar els casos. Tu creus molt en la justícia si penses que sempre que no condemnen, no hi havia acció il·lícita.

    Per altra banda, el Gos Flauta amb això de "qui no vulgui pols, que no vagi a l'era" què vols dir? Estàs justificant que vosaltres voleu utilitzar pilotes de goma i que qui vagi a les manifestacions ja sap que pot acabar perdent un ull???

    Però és que hi ha un dret de manifestació. El coneixeu? No us sembla bé? No voldríeu que hi fos?
    I no només existeix el dret de manifestar-se, sinó que, si un vol que les coses millorin, té el deure d'analitzar la realitat, exercir el pensament crític i mobilitzar-se perquè les coses millorin... això és fonamental per a la democràcia i l'evolució històrica...

    Però això us sembla fora de lloc a alguns obsessionats amb el compliment de la llei i les constitucions (igualet que el Rajoy amb el tema de Catalunya), no?

    ResponElimina
  27. Jajaja no t'enfadis piratilla!!!! aviat tornen a fer Piratas del Caribe!!!!!

    ResponElimina
  28. Piratilla??? Jo parlo de gent que és agredida i desgraciada per actuacions policials! I tu parles de piratilles?
    Podem pujar el nivell del debat si us plau?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quantes sentències em pots fer arribar on es dictamini que una lesió ha estat causada per les actuacions policials?? ja t'ho dic jo, cap ni una. Així que quan en tinguis una pujarem el nivell del debat, fins al moment calma piratilla.

      Elimina