 |
| Ús proporcional de la violència? |
Amb paciència i intentant anar al fons de la qüestió, el debat al bloc va anar millorant, i van arribar a fer autocrítica sobre el cas de l'intent de desallotjament del 15M a Plaça Catalunya.
I al mateix temps, desenes i desenes de persones em van felicitar perquè se sentien totalment identificades amb la carta i no veien aquest tipus d'opinions publicades per al gran públic.
 |
| Ús de la violència per evitar mals majors? |
Si busqueu a internet “La Síndrome de Sherwood” trobareu el treball de final de màster d'un alt comissari territorial dels Mossos. Hi exposa tècniques per desprestigiar manifestacions. Disposar els antiavalots ben visibles per provocar els més rabiosos. No intervenir, permetent que les minories que trenquen mobiliari públic ho puguin fer tranquil·lament. Així s'aconsegueix que, quan
 |
| Fora de la manifestació però molt sovint tolerats (?) pels antiavalots... |
Per exemple, per què van intentar els Mossos desallotjar el 15M de la Plaça Catalunya? Simplement perquè el Felip Puig no els volia allí? I la violència que van generar els Mossos, provocant molta ràbia, era per evitar mals majors? No. Era per invisibilitzar una reivindicació necessària. Igualment en l'acció del 15M al Parlament, la Conselleria d'Interior va buscar que hi hagués incidents contra els diputats per
 |
| Presència provocadora? |
Evidentment, la major responsabilitat del que fan els Mossos recau a Interior, però pel que fa a les males praxis, no haurien de defensar-se corporativament, sinó assumir els errors per no desprestigiar tot el cos. L'escrutini de les seves actuacions els deu causar tensió, però ningú els ha obligat a treballar-hi i no s'haurien d'estripar les vestidures cada vegada que se'ls critica, sinó tot el contrari, exigir-ho com a prevenció contra la temptació de caure en conductes inacceptables. Han de ser conscients que se'ls permet utilitzar la violència contra els ciutadans per evitar mals majors, i això fa normal i desitjable que siguin molt fiscalitzats socialment i políticament.
 |
| Ús de la violència per evitar mals majors? |
És a dir, que les
manifestacions representen un dels béns més preuats de la democràcia
i
caldria cuidar-les al màxim. Això sembla quimèric amb els governs que
tenim però, pel que fa als ciutadans, no ens podem quedar a casa pel fet
que, a
les manifestacions, algú trenqui un vidre o la policia carregui
indiscriminadament. És un imperatiu ciutadà!
(Carta 345)
Publicat com mínim a: El Periódico de Catalunya, El Punt Avui, El Far del Baix Llobregat, El Periscopi d'Andorra, Bon Dia d'Andorra, L'Independent de Gràcia (aparegut com a article).
Publicat com mínim a: El Periódico de Catalunya, El Punt Avui, El Far del Baix Llobregat, El Periscopi d'Andorra, Bon Dia d'Andorra, L'Independent de Gràcia (aparegut com a article).
Estic d'acord en què tots hem de lluitar pels nostres drets i està clar que si no hi haguessin mobilitzacions no s'aconseguiria res. El que no estic d'acord és amb la teva crida a la desobediència. A cas no es pot reivindicar sense trencar el mobiliari urbà? I sense agredir la policia? Perquè segons afirmes en els teus articles, els aldarulls són culpa de la policia que només amb la seva presència fa bullir la sang dels pobres manifestants i no tenen més remei que trencar coses, llençar de tot contra els mossos (que no oblidem que són treballadors complint amb la seva feina), etc. Però que no veus que ja venen de casa armats i preparats per fer mal?
ResponEliminaM'agradaria que algun dia, a títol d'exercici pràctic i garantint que ningú es faci mal, es fes una simulació en què qualsevol periodista/tertulià (dels que tant critiquen les actuacions dels antiavalots) es posés al càrrec d'un dispositiu d'ordre públic i així veiéssim tots que bé que ho fèieu.
"Però que no veus que ja venen de casa armats i preparats per fer mal?" Frase a l'alçada d'una representació dels Pastorets!
EliminaSi t'has llegit bé aquest article, veuràs que els mateixos responsables dels Mossos admeten que la seva presència és provocativa...
Hola @Heraloda.
ResponEliminaGràcies per donar la teva visió de la qüestió.
Et voldria comentar dues coses:
1- Una és que dius que t'agradaria veure'ns comandant un operatiu d'antiavalots per tal que ens adonéssim que no és fàcil. Sona a modus d'excusa, no? A més que això podria passar en qualsevol feina, no?
Per altra banda, és una cosa que comentàvem ahir amb diversos amics i amigues. La qüestió és que, a certs manifestants que senten ràbia i que es poden encendre a l'hora de fer alguna trencadissa o tirar alguna pedra, falta que hi sigui l'operatiu d'antiavalots (pensat, en teoria, per evitar avalots) per encendre's. No se si sou conscients que amb la vostra indumentària, armament i missió, afegiu tensió en l'atmosfera???
Per tant, la majoria de vegades podríem seguir aquest patró: "On estan els encarregats d'evitar disturbis? Allí. Doncs, vinga, situeu-vos 4 carrers més lluny i la tensió baixarà dràsticament!".
2- És molt simptomàtic que identifiquis desobediència amb trencar mobiliari urbà... Jo no he establert aquesta equivalència. En la vostra manera de veure les protestes socials des de la premissa omnipresent del compliment de la llei i no des de la motivació de la reivindicació en si (òbviament deformació professional), la gent s'hauria de quedar a casa i no perturbar l'espai públic, o com a màxim manifestar-se, però amb un recorregut preestablert i autoritzat, i anar de pressa per no tallar el transit massa estona i, en acabat, marxar corrents cap a casa. Tot el que no sigui això, ja us comença a semblar inadequat. Tot el que no respecti la vostra autoritat, ja ho catalogueu ràpidament com a violència.
Però la desobediència pot ser pacífica, i de fet, penso que és quan té més força perquè costa més criminalitzar-la i no permeten que els amants de l'status quo es vegin legitimats per aplicar solucions expeditives com l'ús de la violència institucional per escombrar la protesta. Així van ser les lluites de Gandhi o Martin Luther King, o més recentment de la PAH, a qui s'ha acusat de violenta i filoterrorista per oposar-se a desnonaments amb resistència passiva o per fer escratxes públics a autoritats polítiques.
Per exemple, en l'intent de desallotjament de l'acampada del moviment 15M, hi va haver resistència no-violenta per no deixar-se treure de Plaça Catalunya. La gent tenia la convicció que calia mantenir l'acampada per expressar aquella reivindicació i que no es podia acceptar que el Felip Puig ens volgués treure amb motiu d'invisibilitzar la protesta. És un exemple de que la desobediència pot ser no-violenta, que té molta força i que serveix per ampliar el debat públic amb la intenció d'avançar socialment.
Què en penses @Heraloda?
Atentament,
Jordi
Està clar, els culpables dels danys als caixers, dels incendis als contenidors, de les pintades als edificis són els mossos i la guàrdia urbana!!!! Si no tinguessin la pocavergonya de presentar-se a les manifestacions segur que no passaria res de res. El que haurien de fer els mossos és plantar-se i a la propera manifestació, per exemple 12-Octubre, no aparèixer, a veure com acaba el tema...
Elimina"... podem aprendre molt de Veneçuela i del llegat politic de Chávez", cuando leí esta frase en tu carta Nro. 343, pude sentir escalofríos y rogué a Dios por que los catalanes jamás se les ocurra copiar semejante "llegat". Desde el inicio de las protestas el día 12/02/14 llevamos 166 estudiantes encarcelados en prisiones de alta peligrosidad, 3000 detenidos de los cuales, 250 aproximadamente no cumplen la mayoría de edad, unos 2000 están bajo régimen de presentación y para rematar 42 muertos.
ResponEliminaMe hago solidaria con tu clamor. Si los manifestantes son pacíficos, déjenlos estar en paz, y concuerdo con que la presencia de la policía sólo hace exsacerbar lo ánimos.
Tal y como te expreso mi solidaridad, también te doy a conocer un viejo adagio (muy venezolano): "TEN CUIDADO CON LO QUE DESEAS PORQUE, A VECES EL DIABLO ESCUCHA".
Mis mejores deseos para ti y para los valientes del mundo que luchan día a día por el deber ser.
Gibri