5 de setembre del 2013

11S: DÉJÀ VU

A una setmana de l'11S, sorprenen les declaracions de Mas sobre eleccions plebiscitaries per al 2016 enlloc del 2014, perquè sonen a inici de la retirada o, com a mínim, a canviar la prioritat de país per la de perdurar a la cadira. Sembla que torni el pitjor Mas, després que ens havíem mal acostumat a un President que semblava valent.

Però en realitat és un 'dejá vu' de l'11S passat... Uns dies abans, CiU demanava que la manifestació fos multitudinària perquè Madrid no pogués negar-se al pacte fiscal. Però la manifestació va ser tan gran que Mas va adonar-se que, si no pujava a l'onada independentista, perdria la centralitat del país que li permet ser el partit més determinant. Malgrat ser inaudit en un partit conservador i deutor dels interessos del poder econòmic poruc davant de qualsevol canvi, va fer un gir potent cap a l'estat propi i cal reconèixer-li que l'està mantenint molt més enllà del que molts prevèiem, sobretot si tractem d'imaginar la pressió a la que el deuen sotmetre, des de totes bandes, els partidaris de l'status quo. Segurament perquè no és fàcil fer marxa enrera, perquè la convocatòria d'eleccions anticipades van comprometre Mas personalment amb aquest objectiu, perquè també deu comptar la il·lusió d'esdevenir El president de la Generalitat més important de tots els temps, i també perquè, posats a tenir procés independentista, millor no deixar el timó a un altre, perquè això sempre et permet no deixar que vagi per on no vols. 

I el fet és que, ser valents i receptius al clam popular, els està anant molt bé, en temps molt complicats per a governar, de manera que, malgrat qui diu que ERC els està prenent molt espai electoral, dubto molt que superés electoralment a CiU. Però el fet que CiU i el poder a l'ombra no estiguin còmodes amb el que implica el procés independentista, fa que aquest sigui més fràgil del que sembla i que l'impuls de la gent esdevingui imprescindible per tirar endavant.

Parlar ara de plebicitàries pel 2016 és una manera de començar a aplanar el terreny per a la seva proposta i, sobretot, un intent de no trobar-se, després de la Via Catalana, amb un país molt visiblement mobilitzat per una opció, que no li permeti aigualir el vi si no vol quedar en flaca connexió amb la demanda popular. Millor ho diu abans i així la mobilització ja l'agafa amb el seu propòsit exposat públicament.

Però si realment el procés l'impulsa la societat i, si a més, el poder polític mig hi col·labora (cobertura TV, declaracions que ho posen a la centralitat política, etc...), la conjunció dels dos aspectes farà que la mobilització sigui espectacularment massiva, i llavors Mas trobarà, igual que l'any passat, superada la seva proposta pel 2016. I, de nou, si no vol sentenciar la mort de CiU com a partit de majories, haurà de recomprometre's amb el procés fent un nou pas endavant.

La Via Catalana és una bona oportunitat per impulsar un procés que, no és propietat dels 'catalanistes de les essències', sinó que pertany a tota la societat catalana amb la seva gran diversitat. Perquè sortir del marc de l'Estat espanyol, que ha demostrat ser un marc impossible, massa marcat pel franquisme i per una visió impositiva de l'Estat i la política, ens ha de permetre superar els errors en els que ens trobem inmersos, dotant-nos d'un marc social a través d'un procés constituent que, en ple segle XXI, haurà de ser obert i recollint totes les sensibilitats de la societat que viu a Catalunya.

(Carta 334) 

Publicat com a mínim a: El Periódico, El Punt Avui, Diari de Menorca, Anoia Diari, Diari de Balears, L'independent de Barberà (publicat com a article), Setmanari El Temps.

1 comentari:

  1. No és Mas o CiU que tinguin por de veure's superats per l'impuls de la gent, sinó l'oligarquia catalana que representen. Res de nou en la història: posar-se a la locomotora perquè el tren no els passi per sobre. És vital que aconseguim que això sigui així fins al final. Que la nostra classe dirigent jugui aquesta vegada a la mateixa lliga que el poble.

    ResponElimina