S'HA EQUIVOCAT LA CUP?

Molts mitjans de comunicació ho expliquen com si la CUP no hagués votat a favor de la Declaració de Soberania. Però saben que la CUP ha declarat estar-hi a favor i ha votat a favor, tot i que volent mostrar-se crítica. És veritat que s'han sumat 2 vots menys pel 'sí'. I, en tot cas, si el que interessa és sobretot que els mitjans no puguin descartar a la CUP, llavors sí que la CUP ha votat malament. I sovint ens sembla que el que diuen els mitjans és el més important. I és important. Però potser no tant com pensem. Al final, el que acaba comptant més és la veritat i no la veu dels mitjans -que rarament són coincidents-. Tenim un exemple recent en la lectura de molts mitjans de les eleccions del 25N: El pla sobiranista de Mas s'havia estroncat. Però la realitat ha acabat aflorant per a tothom: ni el procés és de Mas, ni ha ensopegat, en tot cas és tan complexe com la societat mateixa. Per tant, no caiguem en urgències i sacralitzacions amb la Declaració. En què hagués canviat tenir 2 vots més pel 'sí'? En poc. En canvi, ¿quant ha servit i servirà que es visualitzés, malgrat haver enfurismat a alguns independentistes, que per la CUP l'àmbit de la nació són els Països Catalans i que no vulguin veure's dins la UE sense debat? Per una banda, encara que minoritaris, aquests dos temes ja floten en el caldo i, per altra, ¿com se'ls hagués tractat a partir d'ara als de la CUP si, no havent incorporat cap proposta seva, haguessin acabat votant afirmativament? S'hagués conclòs, encertadament, que aquests aspectes no eren tan importants per a ells i que, malgrat tota la retòrica del cavall de troia de les classes populars, et pots permetre no tenir-los en compte perquè acabaran venint a menjar de la mà. Lluny de ser una necessitat imperiosa el 'sí' dels 3 de la CUP, serà molt més útil pel llarg procés que no acaba amb aquesta declaració d'intencions del Parlament, que se sàpiga que la CUP farà valdre el que representa. En traurem molt més. Òbviament, ara i a nosaltres no ens toca decidir pels Països Catalans, més encara si acceptem la classificació autonòmica espanyola i només consultem a la població de la Comunidad Autónoma de Cataluña, però el precedent històric apuntat per la CUP pot ser rellevant per enllaçar amb processos que, en un futur, tinguessin lloc al País Valencià, Balears, Franja o Catalunya Nord... Per altra banda, pot ser molt útil visualitzar que l'independentisme “més radical” planteja sortir de la UE, perquè el fet de la permanència o no a la UE és un element que no depèn solament de Catalunya, i que està més aviat en mans d'España. No és tant per si al final hi podríem entrar o se'ns vetaria, perquè, de voler-ho Catalunya -i realment caldria decidir-ho a banda del tema independentista-, està assegurat que la UE ens hi voldria perquè som contribuents nets a la UE i perquè, la part del pagament del deute espanyol que Catalunya assumiria, no quedés fora de la UE i fos més alt el risc que la societat catalana decidís no pagar-lo. Però en tot cas, desitjar explícitament de pertànyer a la UE, ens farà més vulnerables al xantatge de la por que España intentarà aplicar. La postura flexible de voler ser a la UE -que genera credibilitat internacional- però, al mateix temps, poder-hi renunciar si España i la UE ens amenacessin, fent que els independentismes més moderats  es "radicalitzessin" inclinant-se per la tesis de la CUP de sortir de la UE, és la postura que ens dota de més poder i maniobrabilitat. La CUP ha sabut comprendre que el seu paper no és començar renunciant el primer dia de la marxa, sinó agafar posicions, fer-se valdre i preparar-se per contribuir al llarg de tot el recorregut. Ara la tindran més en compte. Tot i que això no vol dir que el 'sí crític' fos desitjable per a tots els partits. Cadascú ha tingut el seu paper. El vot d'altres també ha estat decisiu per tirar endavant una Declaració que enceta el camí cap a la consulta, on haurem de decidir si volem ser un estat sobirà no supedidat a les estructures d'Estat espanyoles que tant malestar han provocat i provoquen a Catalunya.

(Carta 326)

Publicat a: Ara, La Vanguardia, El Periódico, Anoia Diari, Bon dia Andorra, L'independent de Barberà (aparegut com a article), El Temps.