En les campanyes de
denúncia apareix, tard o d'hora, el debat sobre l'aventura d'impulsar
una ILP. Els favorables hi veuen la possibilitat de visibilitzar encara
més la demanda i, si tot anés bé, arribar a la implementació d'una llei,
però als detractors els pesa embrancar-se en un esforç descomunal en el
terreny de joc dels poders establerts, generalment contraris a la
proposta, que tindran a la seva mà la possibilitat de truncar el procés a
la primera de canvi, infligint un revés a les espectatives dels
impulsors, exhausts i ficats, de sobte, en un atzucac de tortuosa
sortida. La realitat és que en 30 anys, el Congrés no havia ni arribat
acceptar a tràmit les més de 60 ILP que s'hi havien presentat, amb una
única excepció. Cal remarcar que aconseguir el mig milió de suports que
requereixen no és com una àgil recollida de suports a internet, sinó que
és un esforç ingent de gestionar fulls oficials, de paradetes al
carrer, d'explicar la proposta i debatre-la... per tant, que la ILP de
la dació retroactiva hagi aconseguit 1.402.854 suports és espectacular!
Hi ha ajudat el drama social en augment, la coincidència amb l'inesperat
esclat del 15M, i l'energia i coratge de la PAH i col·laboradors, que
han combinat la recollida de signatures amb constants accions de
desobediència contra els desnonaments. Tot semblava abocat a un nou
capítol de frustració i patetisme del nivell democràtic post-franquista,
amanit amb un contrapunt de sarcasme si la ILP a favor dels toros
properava, quan ha saltat la sorpresa: el PP ha acceptat la proposició a
tràmit (CiU ja havia canviat de postura dies abans, per deixar el PP
sol davant de la ciutadania). En el canvi, ha estat determinant el gran
suport ciutadà, contrastable mediàticament i demoscòpica, construït a
base d'accions directes, de la compareixença de la PAH al Congrés, del
drama dels suïcidis, i tot això visibilitzat a les xarxes socials i als
mitjans de comunicació. Està bé aprofitar-ho per a remarcar-nos que “mobilitzar-se, sí que serveix!”, però hem d'entendre també què
ha portat al PP a actuar així. Tenien dues possibilitats: 1) Rebutjar-la
i acabar d'irritar la ciutadania provocant una explosió social en
cadena a partir de la manifestació convocada per al 16F. 2) Acceptar-la a
tràmit, encara que eclosioni un debat que no volen obrir, amb l'intent de passar el
tràngol del 16F amb un optimisme desmobilitzador: “ja s'ha aconseguit
fer justícia”, “han entès que era necessari”, “les coses comencen a
canviar” i, a llarg termini, intentar desinflar el globus, desvirtuant
la proposta, que només els polítics podran debatre, de forma que
esdevingui complicat tornar a aglutinar tant de rebuig contra el que
finalment aprovin. Aquesta és l'aposta del PP, i de CiU també. Està a
les nostres mans aconseguir una grandíssima manifestació el 16F com ho
hagués estat amb la revocació de la ILP. Cadascú s'ha d'encarregar de
convèncer el seu entorn per assistir-hi. D'altra manera, desaprofitarem
l'acorralament a que els hem sotmès.
(Carta 327)
Publicat a: Ara, El Punt Avui, Estrella Digital, El Far del Baix Llobregat, El Periódico d'El Raval, Aragon Digital, Rebelion.org.
Publicat a: Ara, El Punt Avui, Estrella Digital, El Far del Baix Llobregat, El Periódico d'El Raval, Aragon Digital, Rebelion.org.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada