Els estudiants i afins que s'estan manifestant a València m'han retornat l'esperança. Ja donen per fet que hi haurà manifestacions a Barcelona o a Madrid, i aguanten el xàfec, però no s'esperaven que a llocs com València també ocorregués... vol dir que alguna cosa està canviant, i està canviant de pressa. No és el mateix abogar per la polítització i analisi crític de la gent en un moment que en un altre. Recordo que la Plataforma Aturem la Guerra feia temps que treballava per la pau des de la guerra de l'Afganistan, però sense gaire seguiment, amb la Guerra de l'Irak es va crear una gran ona social a causa que múltiples corrents es van ajuntar: pacifisme, antimilitarisme, indignació amb Aznar que ens ficava en una guerra, sentiment antiimperialista ianqui, sentiment anti-PP i, fins i tot, interessos partidistes que volien afeblir el PP... i tot això va catapultar la lluita social a uns nivells molt alts, tot i que, igual de ràpid com va arribar, es va dissoldre. Ara amb la guerra contra Líbia, la Plataforma ha tingut moltes més dificultats i la seva protesta no ha deixat de ser minoritària. En canvi amb aquesta crisi, ens afecta a molts i ens afecta de prop i l'abús que estan comentent les dretes és voraç i desacomplexat. S'observa una alfabetització política de la societat molt accelerada perquè la gent vol saber què passa i perquè passen les coses que passen. Del patiment i les sinèrgies que s'estan teixint, està venint possiblement un canvi de cicle històric on moltes coses han de canviar. El 15M només ha estat un primer batec... A veure quant aguanten aquests governs de dretes abans de cremar-se... 2 anys...?
(Carta 309)
Publicat com a mínim a: Diari de Tarragona, L'independent de Gràcia, La Verdad de Alicante, Revista Eccus, Rebelion.org, Bondia Andorra, Setmanari La Directa (aparegut com a article).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada