EL POSTFRANQUISME I GARZÓN

Sembla que la cosa anirà així: La dreta espanyola no pot tolerar que ningú ni tan sols faci l'intent d'aixecar la catifa sota la que hi ha enterrades 110.000 persones en fosses clandestines (som el segon país del món que en té més després de Cambodja!) però per altra banda no vol quedar, davant de la comunitat internacional, com un país encara semi-feixista i poc democràtic que impedeix investigar un període de la seva història. Solució? Búsquen algun cas en que es pugui imputar al jutge i se l'inhabilita per això, mentre que se l'absoldrà pel cas del franquisme. Resultat? Internacionalment queden bé, mentre que tots els altres jutges han entès la lliçó i aquells crims contra la humanitat queden encara més ben segellats que abans. Per això, hem de sortir al carrer com han fet les Madres de la Plaza de Mayo d'Argentina per reclamar justícia i reparació. Mai és massa tard per reclamar dignitat. Sobretot perquè tenim un dels grans partits espanyols, el PP, que mai ha condemnat el franquisme ni l'aixecament contra un legítim govern democràtic, tot i que ara pretén donar lliçons de democràcia i ha impulsat coses tals com la Llei de Partits. A Alemanya no n'hi ha necessitat perquè no tenen un partit nazi continuador de les idees de Hitler, ni tampoc a Itàlia tenen un partit feixista seguidor de Mussolini. Però com que aquí sí que existeix un partit seguidor de les idees de Franco, fins fa poc amb vestigis vivents del règim com el traspassat Fraga, és necessari que s'analitzi el passat, es demanin disculpes i s'assumeixin responsabilitats, com a mínim morals. D'altra manera, la nostra democràcia mai podrà ser equiparable a les europees, on les dretes són dretes, però són inqüestionablement democràtiques.

(Carta 308)

Publicat com a mínim a: El Periódico d'El Raval, L'independent de Barberà.