He sentit molts polítics, empresaris i opinòlegs demanant responsabilitat als sindicats i als treballadors de metro i autobusos de cara al congrés dels mòbils. Ara que han desconvocat la vaga, em pregunto si ¿hi haurà la mateixa corresponsabilitat, per part de tots els que demanaven seny, per reclamar a la direcció de TMB que entri en raó? Molt em temo que no, perquè un cop la protesta es fa invisible, se la ignora, de manera que donen la raó als que defensaven que la vaga seria més efectiva precisament durant el congrés dels mòbils perquè seria més molesta. I la incomprensió arriba fins al punt que el Conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat ha instat el Congrés dels Diputats, controlat pels seus amics del PP, a canviar la llei per limitar el dret de vaga en moments "importants". A més, els mitjans de comunicació porten temps promocionant valors de dretes (el principal defecte del tripartit va ser no haver fet servir els mitjans de comunicació per crear debats públics educatius socialment parlant), i fan que la gent rebutgi les protestes laborals i les interpreti com a defensores de privilegis. Molts es queixen que no es poden mobilitzar perquè estan en precari o en sectors desorganitzats, i veuen els que sí que poden reclamar millores com a barruts egoistes, quan podrien entrendre que estan creant millores en el seu sector que acabaran afectant a tots els sectors del país. I és que una societat és un sistema de vasos comunicants. De totes maneres, un veterà lluitador social em comentava que, en l'actual conjuntura social i econòmica, cal buscar maneres de protestar imaginatives que crein solidaritat. Per exemple: fer "vaga" deixant pujar gratis a tothom a l'autobus. En època de crisis això molestaria a l'empresa, però generaria simpàtia i solidaritat dels usuaris vers els vaguistes. Potser tingui raó...
(Carta 310)
Publicat com a mínim a: El Setmanari, Revista Eccus, Rebelion.org, Bondia Andorra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada