El model escolar d'immersió lingüística, amb el català com a llengua vehicular, és un èxit ja que serveix per a que tots els nens i nenes siguin competents lingüísticament en la llengua pròpia de Catalunya i, en realitat, el resultat final és que els ciutadans es desenvolupen perfectament en català, en castellà i, en menor mesura, en anglès. I tot això s'ha aconseguit adaptant el sistema educatiu a la realitat concreta de Catalunya, que no gaudeix del benefici de ser estat-nació i que compta amb molta població nouvinguda. Una altra cosa són les lleis. Tal i com està plantejada la Constitució, el català és un dret, però no un deure. L’únic deure és el castellà. De manera que, seguint fil per randa la Constitució, el sistema educatiu a Catalunya hauria de tenir el castellà com a llengua vehicular i, si es vol i de manera no obligatòria, una assignatura de català. Però segur que és inconstitucional que la llengua vehicular sigui el català, perquè la Constitució, pactada encara sota l'ombra del franquisme, no entén l'Estat espanyol com un estat plurinacional, sinó amb una nació i una cultura predominant, i cultures regionals secundàries. Com que les lleis no estan per entorpir sinó per ajudar, si veritablement l'Estat espanyol s'entén com un estat plurinacional amb diverses llengües oficials, llavors cal canviar la Constitució! Acabem de veure que no és tan intocable com ens havien fet creure i que es pot reformar ràpidament amb un simple acord parlamentari. Ara bé, si aquest canvi constitucional és impossible, perquè PP i PSOE entenen que España és un estat on les singularitats regionals som propietat d'una entitat superior, llavors permetin-nos ser independentistes i lluitar per alliberar el nostre país d’un estat anacrònic i opressor.
(Carta 294)
Publicat com a mínim a: El Setmanari, Eccus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada