Del tripartit n'ha quedat una valoració una mica negativa, o almenys per part dels mitjans de comunicació, que no han volgut fer extensiu l'oasis català a aquest govern, amb el que han estat molt beligerants. Sembla que el tripartit no ha acabat de satisfer completament a ningú. Ha estat catalanista, però no suficient. D'esquerres, però no suficient. I, alhora, massa catalanista i d'esquerres per a alguns. Penso que, tot i que ho han fet millor que en l'etapa pujolista, no s'ha notat prou el canvi en les polítiques socials i hi ha hagut continuisme en certes formes conservadores molt instal·lades al país, sobretot pel que fa als mitjans de comunicació públics que podrien haver impulsat debats de fons, en una societat poc acostumada a parlar de política de manera organitzada. Això hauria possibilitat agosarades polítiques laborals, fiscals, d'habitatge, de serveis públics, d'educació... També, hi ha hagut descoordinació doncs cada departament volia impressionar amb la seva feina, cosa que va comportar no treballar a l'una. Tot i així, crec que ha estat l'inici d'una cultura política més oberta i democràtica que, lògicament, en un sistema electoral competitiu, no és fàcil. Però més enllà de les valoracions, és molt bonic veure fins a quin punt el país ha madurat. De manera que, quan ha tornat CiU, més neoliberal per cert que en els seus anteriors governs, disposada a campar per la política catalana com si el país fos seu, s'ha trobat una oposició que ha aprofitat l'experiència de govern i és menys dúctil i, sobretot, una societat més madura, més conscient políticament i que s'ha sabut organitzar ràpidament per resistir els intents de la dreta d'aprofitar la crisi per modelar el país al seu gust i benefici.
(Carta 293)
Publicat com a mínim a: Diari de Tarragona, Eccus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada