Una argentina em preguntava si Heribert Barrera ha estat un gran lluitador pel catalanisme i per l'esquerra. He contestat que va ser un gran lluitador per Catalunya, però no tant des de l'esquerra, per no dir el contrari. I està clar que era una persona d'una altra època, però esgarrifen les seves opinions sobre la pena de mort, l'homosexualitat o la immigració, per exemple sobre la capacitat intel·lectual dels negres o altres exabruptes racistes que, venint d'una personalitat política com ell, embruten el catalanisme. Per això el que va dir mereixia una condemna sense pal·liatius, sobretot per part dels patriotes. En canvi, és més comprensible que veiés la immigració com una amenaça per al català, sentiment compartit per altres catalanistes. I és cert que, no tenint estat propi, l'arribada de nouvinguts representa un repte per a la llengua. Però és un repte tan inevitable com manejable i, donat que la globalització de les persones és una realitat universal, no hem de témer-la, i menys condemnar-la, sinó aprofitar l'oportunitat per traçar les línies del catalanisme del segle XXI. I ho podrem fer si som capaços de ser actius i no reactius. De fet, el català va avançant en tots els àmbits, malgrat la seva debilitat política. Hem de seguir, i defensar la immersió lingüística a ultrança i l'avanç institucional i laboral del català i, alhora que hem d'estar actius per fer visible el català al carrer, també cal que establim ponts i ens interessem per les cultures dels nouvinguts, per tal que aprenguem a fer societat i fer país junts.
(Carta 295)
Publicat com a mínim a: El Punt Avui, Eccus, Diari de Tarragona.
Publicat com a mínim a: El Punt Avui, Eccus, Diari de Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada