LA DEMOCRÀCIA EN ENTREDIT

És bonic adonar-se que Catalunya ha estat pionera en institucions democràtiques a nivell europeu. Resulta que, a l'Edat Mitjana, les Corts Catalanes i el Consell de Cent ens van posar al capdavant pel que fa a models d'organització política. En canvi, avui dia, les accions i decisions dels polítics catalans fan gala d'anar molt per darrera del que el poble voldria. I m'agradaria explicar-me una mica perquè, de sempre, percebo cert cofoisme pel que fa a la nostra autopercepció. Deixant de banda molts altres temes que fan de mal recordar, com la manera com el conjunt de partits han tirat endavant l'Estatut, o desenes d'altres casos, aquesta setmana passada hem pogut veure dos exemples de fins a quin punt la vida de la política institucional del país passa per hores baixes per culpa de la classe política que tenim. En la mateixa setmana, CiU i PSC han pactat diverses coses, demostrant que tots dos són de dretes, també el PSC per molt que vulguin vestir la mona de rosa. Per una banda, CiU, PSC i ERC han aprovat una Llei d'Educació de Catalunya socialment regressiva que segueix apostant per una diferent funció social de l'escola pública (per als pobres) i l'escola privada-concertada (per als que vulguin col·locar-se laboralment), un panorama que CiU va endegar amb les ajudes i favoritisme per la privada, però que la sociovergència perllonga. I, la mateixa setmana, CiU, PSC i PP, han impedit que es produís el debat parlamentari sobre cultius transgènics que demanaven més de mig milió de ciutadans a través d'una Iniciativa Legislativa Popular. És clar que cada partit defensa uns interessos, però és difícil d'argumentar com, des de la suposada democràcia, es pot negar el debat. ¿Quins són els interessos econòmics que defensen a l'impedir un debat que una gran part de la ciutadania demana? ¿Com es conjuga la negativa a l'ILP amb el poc prestigi que gaudeix la política representativa? Suposo que els polítics trobarien molt incivilitzat si aquests ciutadans, que han seguit tots els requeriments que se'ls ha demanat, donessin sortida a la seva frustració cremant camps de transgènics, però jo em pregunto quina alternativa viable els ofereix la política institucional?

(Carta 247)